Llibre dels Nombres

El llibre dels Nombres és el quart de la Torà, i per tant de la Bíblia,[1] i que en hebreu és anomenat ba-midbar במדבר, "en el desert." En la Septuaginta, el nom és Arithmoi ("Nombres", literalment), ja que és un registre del cens del poble al Sinaí i a la planura de Moab i detalla molt precisament certs rituals, amb les repeticions necessàries.

El llibre també és d'interès històric, ja que dóna els detalls de la ruta dels israelites en el desert i els seus campaments principals. Certs esdeveniments, si bé són hiperbòlics, tenen base arqueològica, com l'arribada a Qades. Està dividit en tres parts:

  • El cens del poble al Sinaí
  • Un relat del recorregut de Sinai cap a Moab, i l'enviament d'espies, i llur report.
  • Un relat del que va ocórrer a la planura del Moab, abans de creuar el riu Jordà.

És important l'organització en 12 tribus, una per cada fill de Jacob i base de molts conflictes territorials posteriors. El record de la pasqua i l'acció protectora de Déu cap al seu poble escollit és constant.

El llibre cobreix el recorregut de 38 anys i 10 mesos després de la sortida d'Egipte. La data més probable de composició estaria sobre el segle VI aC, recollint històries més antigues (bàsicament de la font anomenada P en la hipòtesi documental).

Infotaula de llibreLlibre dels Nombres
The Two Reports of the Spies (crop)
Fitxa
Autor valor desconegut
Dades i xifres
Sèrie
Llibres de la Torà
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi

Referències

  1. «Nombres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre dels Nombres Modifica l'enllaç a Wikidata
Alpha Epsilon Phi

Alpha Epsilon Phi (AEΦ) és una fraternitat d'estudiants femenina. AEΦ és membre de la Conferència Nacional Panhel·lènica. AEΦ, es va fundar el dia 24 d'octubre de 1909 en el col·legi Barnard, a Morningside Heights, a la ciutat de Nova York per set dones jueves, Helen Phillips Lipman, Ida Beck Carlin, Rose Gerstein Smolin, Augustina "Tina" Hess Solomon, Lee Reiss Libert, Rose Salmowitz Marvin, i Stella Strauss Sinsheimer. La missió de la sororitat Alpha Epsilon Phi és inspirar i recolzar a joves dones, dedicades a l'amistat i amb un compromís de per vida amb la fraternitat Alpha Epsilon Phi. És una sororitat nacional, i això vol dir que té diversos capítols repartits a través dels Estats Units. Malgrat haver estat històricament una sororitat jueva, no és una organització religiosa. AEΦ, dóna la benvinguda a dones de tota raça i religió, sempre que respectin i apreciïn la fe i la identitat jueva, i que se sentin còmodes en un entorn jueu, i estiguin disposades a comprometre's amb la fraternitat. La mascota de la fraternitat es una girafa. AEΦ col·labora amb dos projectes filantròpics: la ONG contra el càncer Sharsheret i la Fundació Elizabeth Glaser Pediatric AIDS.

Bais Yaakov

Bais Yaakov o Beis Yaakov (en hebreu: בית יעקב) és una institució educativa del judaisme ortodox. Bais Yaakov és una escola de educació primària i secondària per a noies. El moviment educatiu Bais Yaakov va ser fundat per Sarah Schenirer, a Cracòvia, Polònia, en 1917, i es va escampar ràpidament per Europa de l'Est entre les comunitats de jueus asquenazites.

Balaam

Balaam (en hebreu בִּלְעָם) va ser un profeta i endeví citat a la Biblia al Llibre dels Nombres que va viure cap al segle XIII aC.

Era un estranger que provenia de Pethor ("a la vora del riu", és a dir l'Eufrates). La localització del topònim és incerta, però podria ser Aram-Nahrain, a l'Alta Mesopotàmia. Segons això seria un endeví mesopotàmic, però una altra tradició el fa madianita, cosa que explicaria la seva relació amb Jehovà.

Balak, rei de Moab, el va fer cridar quan s'enfrontava amb els hebreus que venien d'Egipte a través del Sinaí. L'endeví va anar a veure Balak, però abans havia rebut en un somni l'ordre de Jehovà de fer allò que Ell li manés. Però les seves intencions no eren sinceres, ja que sabia que el rei li donaria honors i riqueses si maleïa el poble d'Israel, encara que desafiés el poder de Déu. Jehovà es va irar i això va donar origen al conegut succés de la Burra de Balaam. L'animal es va detenir quan va aparèixer un àngel de Déu, invisible per Balaam, i va evitar que aquest el matés amb la seva espasa. Balaam molest amb la burra, la va colpejar i l'animal va començar a parlar preguntant la raó dels cops. La burra i Balaam van seguir discutint i el profeta semblava no adonar-se'n de que parlava amb el ruc. Finalment l'àngel es va fer visible i Balaam es va sotmetre a la voluntat de Jehovà i es va comprometre a transmetre al rei allò que Déu li ordenés.

Així, transformat en un profeta vertader, Balaam es veu obligat a pronunciar oracles de benedicció pel poble d'Israel, tot el contrari del que esperava el rei Balak. Al veure el campament dels israelites diu un primer oracle on explica que veu el poble instal·lat a la seva terra de promissió, poderós i ric en aigua i en béns materials. El rei de Moab, indignat pel canvi d'actitud de Balaam, ordena que se l'expulsi immediatament, però abans va fer un segon oracle: Va veure l'esplendor de la monarquia de David, al que anomena "estrella" i "governant". La tradició jueva i cristiana veuen en aquestes paraules un anunci del futur Messies, descendent del rei David. Balaam va tornar a la seva pàtria, però segons el Llibre de Josuè va ser mort per l'esquena quan els hebreus lluitaven contra els madianites que auxiliaven a Moab.

A l'art paleocristià, una representació de la Verge Maria a les Catacumbes de Priscil·la, que té al davant un personatge que assenyala una estrella, s'ha interpretat com una imatge del profeta Balaam, considerant el text de Nm 24, 15-17: «Oracle de Balaam, fill de Beor, [...] Alça's de Jacob una estrella, sorgeix d'Israel un ceptre...» que es considera que anuncia el Messies.

Belz

Belz (en hebreu: בעלז ) és una dinastia jasídica que va ser fundada en el poble de Belz a Ucraïna, prop de la frontera polonesa, en un territori que antigament havia format part de la Corona del Regne de Polònia. La dinastia va ser fundada a principis del segle xix pel rabí Shalom Rokeach, també conegut com a Sar Shalom, i va ser liderada pel seu fill, el rabí Yehoshua Rokeach, i pel seu nét, el rabí Yissacar Dov, i pel seu besnét, el rabí Aharon. Va ser precisament el rabí Aharon qui liderava la dinastia de Belz, just abans de la invasió nazi de Polònia l'any 1939. Tot i que el rabí Aharon va poder fugir d'Europa, la major part dels jasidim de Belz van ser assassinats. El rabí Aharon va establir de nou la dinastia a Tel Aviv, Israel. Actualment Belz és una de les majors dinasties jasídiques que estan presents a Israel, i també té una presència considerable a Anglaterra, Brooklyn, Nova York, i Canadà.

Benei mitsvà

En el judaisme, els Benei mitsvà (els fills del manament), són els infants que han assolit la maduresa personal, i que poden parlar davant de la seva congregació. Bar mitsvà els nois, (en hebreu: בר מצווה) "fill dels manaments" (les mitsvot), o Bat mitsvà les noies, (en hebreu: בת מצווה) "filla dels manaments" (les mitsvot), la edat del ritual s'ha fixat en 12 anys per a les noies, i en 13 anys per als nois. A partir d'aquest moment, els joves passen a ser considerats responsables dels seus actes, segons la llei jueva, (la halacà). Aquesta maduresa es celebra des de l'Edat mitjana, i és molt popular des d'aleshores, mitjançant una cerimònia que és lleugerament diferent entre el ritual asquenazita i el sefardita.La majoria dels jueus ortodoxos rebutgen que una dona pugui llegir en públic la Torà, o que pugui dirigir la cerimònia, mentre hi hagi disponible un grup de 10 homes, (un minyan). Malgrat això, la celebració d'una nena quan esdevé una filla del manament (Bat mitsvà), ha anat guanyant adeptes en el judaisme ortodox modern.

El Bar Mitsvà no és una confirmació ritual mística que confereix d'alguna manera la judeitat al infant. És un terme religiós i legal que implica l'arribada a la maduresa. El nen arriba indefectiblemente a aquesta maduresa, sigui que s'assenyali o no l'ocasió d'una manera formal. Els honors que s'ofereixen a un Bar Mitsvà (fill del manament) en la sinagoga formen part del servei regular, i no difereixen d'aquells honors que poden oferir-se a qualsevol adult jueu en qualsevol altra ocasió. Celebrar el Bar Mitsvà en una sinagoga testimonia almenys que el noi o la noia tenen alguna instrucció religiosa bàsica.

Daf Yomi

El Daf Yomi (en català: "una pàgina al dia") és un mètode d'estudi del Talmud de Babilònia que consisteix en llegir i estudiar una pàgina de dues cares diàriament. Es triga set anys i cinc mesos aproximadament a completar la lectura, una vegada ha acabat el cicle de lectura es torna a començar de nou.

Eldad i Medad

Eldad i Medad són dos profetes que s'esmenten al Llibre dels Nombres i que profetitzaven entre els israelites, tot i que no havien anat al Tabernacle amb els setanta ancians per anar a rebre l'esperit de Jehovà que els donava el do de la profecia. Van ser beneits amb l'esperit profètic fins al dia de la seva mort directament per Déu en el lloc on es trobaven. La narració diu que Josuè va demanar a Moisès que no els deixés profetitzar, però Moisès va contestar que era bo que profetitzessin, i que era possible que tot el poble d'Israel pogués profetitzar algun dia. Eldad i Medad van ser afavorits amb el do de la profecia per haver-se quedat al marge i haver actuat amb humilitat.

En la tradició rabínica es diu que Eldad i Medad van profetitzar sobre la guerra amb Gog i Magog, amb el rei de Magog ajudat per enemics dels jueus atacant les terres d'Israel. Però Déu els enviaria un Messies guerrer que ajudaria al poble jueu.

Fonamentalisme jueu

El fonamentalisme jueu (en hebreu: פונדמנטליזם יהודי) pot referir-se als militants del sionisme religiós, als jueus asquenazites o els practicants ultraortodoxos del judaisme haredí. El terme fonamentalisme es va usar originàriament amb referència al fonamentalisme cristià, però avui dia es refereix comunament als moviments antimodernistes de qualsevol religió que es basa en la interpretació literal de les escriptures religioses.

Ieixivà

Una ieixivà (en hebreu: ישיבה) és un centre d'estudi de la Torà i del Talmud en el judaisme ortodox. Una ieixivà sol ser dirigida per un rabí anomenat Roix ieixivà (Cap de la ieixivà).

A la sala d'estudi hi ha bancs i taules, l'estudi es realitza en parelles, amb textos en arameu i en hebreu. El programa inclou l'estudi del Talmud i de l'halacà (lleis codificades). La jornada també està marcada per les tres oracions diàries. Els estudiants a les ieixivàs ortodoxes solen ser homes, el centre d'estudis equivalent a la iexivà per a dones s'anomena midraixa.

Avui en dia la iexivà més gran del món és la Beth Medrash Govoha de Lakewood, a Nova Jersey (Estats Units).

Judaisme ortodox

El judaisme ortodox és una de les grans branques de la religió jueva, junt amb el judaisme conservador (masortí) i el judaisme reformista. Es distingeix d'elles per la seva adhesió rigorosa a la llei jueva (halacà). Tanmateix, la manca d'una autoritat doctrinal central, permet una certa variació en la pràctica religiosa.

D'acord amb la seva actitud envers la cultura contemporània, el judaisme ortodox es divideix de manera informal en el judaisme ortodox modern, un moviment que cerca adequar fins a cert punt les seves pràctiques i estudis amb la situació social contemporània, encara que és ferm amb els afers que estan relacionats l'halacà (la llei jueva), el sionisme religiós, un moviment que uneix el judaisme ortodox modern amb la ideologia del sionisme, i el jueus ultraortodoxes (haredim), que rebutjen quansevol innovació contrària a les ensenyançes religioses de la Torà.

Les divisions doctrinals en aquest sentit no s'hi van fixar fins prop del segle XVIII, que sota l'influx de la il·lustració jueva uns certs sectors de la comunitat jueva van rebutjar la segregació imposada per les pràctiques religioses convencionals i van cercar integrar-se -malgrat l'aleshores dominant antisemitisme- a les comunitats nacionals, replantejant en termes moltes vegades racionalistes, les tradicions i les creences religioses. El rebuig a aquest moviment va definir l'ortodòxia. L'ortodòxia és un moviment creat en el segle XIX en contra dels rabins i dirigents que assajaven maneres de fer compatible el judaisme i la modernitat.

Jueus d'Armènia

Els Jueus d'Armènia o jueus armenis, són un grup ètnic/religios jueu que viuen a Armènia. El seu nombre és de 700 persones aproximadament.

Melquisedec

Melquisedec (מַלְכִּי־צֶדֶק / מַלְכִּי־צָדֶק, hebreu estàndard Malki-ẓédeq / Malki-ẓádeq, hebreu tibaria Malkî-ṣéḏeq / Malkî-ṣāḏeq), en l'Antic Testament, és un notable summe sacerdot, profeta i líder que va viure després del Diluvi i durant els temps d'Abraham. Se l'anomenà rei de Salem (Jerusalem), Rei de pau, Rei de justícia (el significat hebreu del vocable Melquisedec) i sacerdot del Déu Altíssim.

Nefesh B'Nefesh

Nefesh B'Nefesh (en hebreu: נפש בנפש‎) és una organització sionista creada en l'any 2001. És una organització sense ànim de lucre que funciona en els Estats Units d'Amèrica, Canadà i el Regne Unit, el seu objectiu principal és promoure la immigració jueva a l'Estat d'Israel.

Parah

Parah (en hebreu: מסכת פרה) (transliterat: Masechet Parah ) és el nom d'un tractat de la Mixnà i el Talmud, el tractat està inclòs a l'ordre de Tohorot. La llei de la Torà (Llibre dels Nombres 19) decreta que una vedella vermella, "en la qual no hi ha taca, i sobre la qual mai va arribar el jou," serà cremada i les seves cendres seran barrejades amb l'aigua d'una font, perquè la barreja així obtinguda es pugui fer servir per ruixar i netejar a tot aquell que estigui en un estat d'impuresa ritual. La cremació de la vedella, i la preparació de les seves cendres, així com la recol·lecció de l'aigua i la seva mescla, solien estar acompanyades d'estrictes cerimònies. El tractat Parah conté una descripció detallada d'aquestes cerimònies, així com diverses regulacions concernents a la puresa de l'aigua de reg i els seus diferents efectes. A la majoria de les edicions, el tractat és el quart de l'ordre de Tohorot de la Mixnà, i està dividit en dotze capítols, contenint noranta-sis paràgrafs en total.

Pessa'h Sheni

Pessa'h Sheni (en hebreu: פסח שני) (en català: Segona Pasqua), és una celebració menor jueva que es celebra el 14 de Iar en el calendari hebreu. La celebració és esmentada en la Torà (Pentateuc), en el Llibre dels Nombres 9:1-14. Moisès anuncia que el sacrifici de la pasqua (el korban pessa'h, el sacrifici pascual) només pot ser ingerit per aquelles persones que es troben pures.

Els homes manifesten la seva preocupació a Moisès, ja que havent ells estat en contacte amb els morts, no es troben purs des d'un punt de vista ritual, i per tant no estan en condicions de complir amb el manament (mitsvà) de la pasqua. Moisès li consulta a Déu, qui li respon anunciant que tot aquell que es troba en un estat d'impossibilitat de sacrificar l'anyell pascual el 14 de Nissan, tant sigui per dificultats d'observança, o d'incapacitat per viatjar fins al lloc del sacrifici, ha de realitzar el sacrifici el 14 de Iar, un mes després, i menjar el corder pascual acompanyat amb matsà i maror.

Avui, després que fos destruït el Temple de Jerusalem, i havent desaparegut l'accés al Mont del Temple (l'únic element, segons la Torà, que podia purificar a aquells que haguessin estat en contacte amb els cossos), els jueus no poden realitzar el sacrifici de Pasqua, ni en Pessa'h ni en Pessa'h Sheni. S'acostuma menjar un tros de matsà. També durant aquest dia s'ometen el Tachanun i les altres oracions de penitència, degut al caràcter festiu del dia.

Rabí

En el judaisme, un rabí (en hebreu רַבִּי, rabbí, pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu רָב, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva. El terme s'usa, juntament amb el de hakham o «savi» (en hebreu חָכָם), per denominar els savis jueus.En hebreu l'expressió significa «mon mestre» o, més literalment, «mon major,» ja que el sufix pronominal -í denota possessiu de primera persona singular. Existeix igualment el terme rabenu, en hebreu רַבֵּינוּ, que denota el possessiu de primera persona plural.

Set lleis dels fills de Noè

Les Set lleis dels fills de Noè (en hebreu: שבע מצוות בני נח) són segons el judaisme, el nombre de manaments bàsics d'origen diví que van ser lliurats al profeta Noè, els quals han de ser obeïts pels fills de Noè, és a dir per tota la humanitat. Aquests preceptes són citats en el Talmud com: un manament positiu pel que fa a establir corts de justícia, i sis prohibicions en contra de la idolatria, la blasfèmia, l'assassinat, la conducta sexual impròpia, el robatori, i el menjar carn d'un animal viu. Les persones que compleixen els set preceptes per a les nacions s'anomenen noahites.

El pacte d'Elohim amb Noè és anterior a l'entrega de la Torà al profeta Moisès, tant els hebreus com les altres nacions del món es guiaven sota aquests set preceptes bàsics, els patriarques d'Israel; Abraham, Isaac, i Jacob es van regir sota aquestes senzilles normes. El profeta Noè és l'avantpassat de tota la humanitat, i el dipositari dels set preceptes universals, la seva descendència ha de seguir aquestes lleis. Noè i la seva família van ser salvats del gran Diluvi, i quan van emergir de l'arca que havien construït, Jehovà va celebrar un nou pacte amb ells i amb tota la humanitat.

Shalosh Regalim

Shalosh Regalim (en hebreu: שלוש רגלים) (en català: "Els tres pelegrinatges"), és el nom donat a les tres festivitats jueves de Pessa'h, Xavuot, i Sukkot, durant les quals el poble jueu acostumava a peregrinar al Temple de Jerusalem i oferir ofrenes. En hebreu la paraula utilitzada per designar a aquestes tres festivitats és chag (en hebreu: חג, "festa", i també "moviment circular"), la qual cosa fa referència al costum de moure's en cercles al voltant d'un objecte, característica d'alguns rituals de pelegrinatge (per exemple; el pelegrinatge islàmic a La Meca, i la circumval·lació de la Kaba). Les tres festivitats són escrites en el text bíblic, i estan fortament lligades als canvis de les estacions i a la vida agrícola. Les festivitats en aquesta categoria són:

Pessa'h - La Pasqua jueva.

Xavuot - La festivitat de les setmanes, o de Pentecosta.

Sukkot - La festa de les cabanyes o dels Tabernàcles.

Tanakh

Tanakh [תנ״ך] és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al segle XVI, és a dir: Els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel). L'acrònim de la Tanakh està basat en les lletres hebrees inicials de cadascuna de les tres parts del text:

Torà [תורה], que significa "llei", "ensenyament" i/o "instrucció". També és anomenat Chumash [חומש] que significa "cinc", en referència als cinc llibres de Moisès. En grec ha estat anomenat "Pentateuc".

Neviïm [נביאים], que significa "Profetes".

Ketuvim [כתובים], que significa "escrits".La Tanakh també és anomenada Mikra o Miqra [מקרא].

Antic
Testament
Nou
Testament

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.