Llibre de Nahum

El llibre de Nahum pertany als escrits dels profetes menors de l'Antic Testament de la Bíblia.

Infotaula de llibreLlibre de Nahum
Nahum-prophet
El profeta Nahum en una icona russa del segle XVIII
Dades i xifres
Sèrie
Part de profetes menors
Nahum
El Profeta Nahum

Autor

Nahum profetitzà cap a l'any 626 aC i l'única referència que tenim de la vida de Nahum és el lloc del seu naixement (Nahum 1, 1) on se'l anomena Nahum d'Elcoix (1, 1), és a dir, poble d'Elcos, situat, segon uns, a Galilea (Cafarnaüm), segon altres a Judea. No tan fundada és l'opinió que fos nascut a Alkosch, vila situada a prop de Mosul, on els nestorians veneren el seu sepulcre.

Contingut

El llibre és un oracle contra Nínive, sembla que escrit abans del 612 aC, la data de la caiguda de la ciutat, quan el Regne de Judà, com diu el profeta, encara estava sota la dominació de l'imperi Assiri. El formen diversos grups de composicions poètiques, totes dirigides contra Assíria i la seva capital, Nínive. Nahum, autor de l'obra i probablement profeta "portaveu" del culte de Jerusalem i del rei Josies, profetitza la caiguda de Nínive, la capital dels principals enemics de Judà.

És una de les formes clàssiques i de les més antigues profecies de l'Orient Mitjà. L'objectiu era donar suport als esforços del rei pel renaixement i l'alliberament del país del jou dels assiris. L'enemic es descriu com l'enemic de Déu i, per tant, l'enemic de la creació i l'ordre. Encara que fins ara i durant molts anys aquest ha aixafat Israel, ara rep la seva recompensa, Déu el tracta com ell havia tractat als seus enemics. A vegades les paraules de Nahum són gairebé sàdiques i cruels.

El llibre ha estat entès de diverses maneres pels estudiosos. Uns diuen que és una litúrgia d'acció de gràcies recitada al Temple de Jerusalem. Altres diuen que és un text de contingut polític-religiós elaborat per un cercle polític de Jerusalem per exaltar la gent en contra de Nínive.

S'acostuma a dividir en tres parts: la primera és una promesa de la supervivència del Regne de Judà, la segona una amenaça contra els enemics acompanyada d'una motivació per anar contra Nínive i la tercera l'amenaça de la destrucció de Nínive posada en boca de Jahvè, on anuncia l'imminent ruïna de la ciutat assíria a causa dels seus crims. El llibre també parla d'un oracle de Nahum contra la ciutat egípcia de Tebes (que anomena No-Amon), capital de l'Alt Egipte, que va ser presa, encara que temporalment, pel rei assiri Assurbanipal.[1]

Referències

  1. Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 219. ISBN 8481641618.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre de Nahum Modifica l'enllaç a Wikidata
Antic Testament

L'Antic Testament o les Escriptures Hebrees (també anomenades la Bíblia Hebrea) és la primera part de la Bíblia cristiana, que explica la història des de la Creació de la Terra fins a l'última profecia de la vinguda del messies, realitzada 400 anys abans de l'era cristiana. La designació 'Antic Testament' prové del grec Η Παλαια Διαθηκη, I Palea Diathiki, que significa "antic pacte", en referència a l'antic pacte de Déu amb la humanitat (principalment amb el poble elegit d'Israel) per mitjà del qual vindria el messies a salvar-los. Aquesta denominació s'obté per contraposició amb el "nou pacte" ('Nou Testament') entre els homes i Déu operat amb la vinguda de Crist a la terra. Els textos que la componen coincideixen més o menys amb el Tanakh del judaisme, tot i que aquest conté els mateixos llibres que l'Antic Testament canònic cristià, no coincideixen ni en l'ordre ni en els noms.

El inmortal

El inmortal és un dels contes d'El Aleph, un llibre escrit per l'argentí Jorge Luis Borges, publicat el 1949.

Utilitzant la literatura, la religió i la filosofia, es planteja en el relat els efectes que causaria la immortalitat en les persones, qüestionant els principals valors establerts d'aquests tres temes.

Nahum

Nahum (hebreu: נַחוּם Naḥūm "Déu consola") fou un profeta menor que va escriure el Llibre de Nahum. Va escriure sobre el final de l'Imperi assiri, i la seva ciutat Nineveh, amb un estil poètic vívid.

Neviïm

Els Neviïm (de l'hebreu נְבִיאִים, «Profetes») és la segona de les tres parts en què es divideix la Tanakh (la Bíblia hebrea, paral·lela a l'Antic Testament dels cristians); posterior a la Torà o Pentateuc, i anterior als Ketuvim.

Tanakh

Tanakh [תנ״ך] és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al segle XVI, és a dir: Els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel). L'acrònim de la Tanakh està basat en les lletres hebrees inicials de cadascuna de les tres parts del text:

Torà [תורה], que significa "llei", "ensenyament" i/o "instrucció". També és anomenat Chumash [חומש] que significa "cinc", en referència als cinc llibres de Moisès. En grec ha estat anomenat "Pentateuc".

Neviïm [נביאים], que significa "Profetes".

Ketuvim [כתובים], que significa "escrits".La Tanakh també és anomenada Mikra o Miqra [מקרא].

Antic
Testament
Nou
Testament

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.