L'Hospitalet de Llobregat

L'Hospitalet de Llobregat és una ciutat de la comarca del Barcelonès, al marge esquerre del riu Llobregat. Limita a l'oest amb els municipis d'Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i el Prat de Llobregat, i a l'est i sud amb la ciutat de Barcelona, amb la qual té una continuïtat de la trama urbana. Amb una població de 261.068 habitants (2018),[1] és la segona ciutat de Catalunya per nombre d'habitants i amb 21.053 hab/km² la de major densitat demogràfica de tot l'Estat espanyol.

Infotaula de geografia políticaL'Hospitalet de Llobregat
Bandera de l'Hospitalet de Llobregat Escut de l'Hospitalet de Llobregat
Bandera de l'Hospitalet de Llobregat Escut de l'Hospitalet de Llobregat
L'Hospitalet de Llobregat

Epònim Llobregat
Localització
 41° 21′ 32″ N, 2° 05′ 57″ E / 41.358888888889°N,2.0991666666667°E
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
Població
Total 261.068 (2018)
• Densitat 21.053,87 hab/km²
Llar 77 (1553)
Geografia
Superfície 12,4 km²
Altitud 8 m
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Núria Marín Martínez (19 abril 2008)
Economia
Pressupost 250.400.000 € (2018)
Identificador descriptiu
Codi postal 08900–08909
Fus horari
UTC+01:00
Codi de municipi INE 08101
Codi territorial IDESCAT 081017
Altres

Lloc web Lloc web oficial

Geologia

Spain.Hospitalet.Mapa.Geologic
Medi físic de l'Hospitalet.
  • A: Argiles i llims, amb concrecions calcàries i còdols. Data del Pliocè i el Quaternari antic.
  • B: Sorres i llims d'origen al·luvial (delta del riu Llobregat). Data del Quaternari.
  • L'Hospitalet està dividit geològicament en dues meitats. La meitat nord (A) forma part del Samontà. Està formada per argiles, llims i concrecions calcàries i còdols. Data del Pliocè i el Quaternari antic. I es caracteritza pels seus turons. La meitat sud (B) forma part de La Marina. Està formada per sorres i llims d'origen al·luvial que pertanyen al delta del riu Llobregat. Aquests sediments daten del Quaternari. Originalment l'Hospitalet tenia una superfície de 22 quilòmetres quadrats, però el 1920 va perdre 900 hectàrees de la zona de la Marina que van ser annexionades per Barcelona[2] i que actualment formen part de la Zona Franca.

    Història[3]

    Prehistòria

    Les primeres restes materials de certa importància trobades a l'Hospitalet daten del segle IV aC i corresponen a la Cultura Ibèrica, encara que s'han trobat proves de presència humana durant el Paleolític i el neolític a la vall del riu Llobregat. Entre les peces trobades hi ha una peça de ceràmica que data d'aproximadament 3000 anys aC. Trobar d'altres restes prehistòriques pot ser difícil a causa del procés de suburbialització del territori, que ha pogut destruir-les. A aquesta època la part del municipi anomenada la Marina encara era sota el mar.

    Època iberoromana

    A l'Hospitalet s'han trobat nombroses restes de l'estada dels romans, a partir del segle II aC, com el "Cap de Medusa", una peça d'ús funerari, l'original de la qual es troba al Museu Arqueològic de Barcelona. Entre el 150 aC i el 75 aC es fa efectiva la presència romana amb edificis com les sitges de la Torrassa, o del darrere de l'edifici Vanguard i l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. D'aquesta època i fins al segle V s'han trobat restes de vaixells enfonsats en la zona de la Marina.

    Edat Mitjana

    Però no és fins al 908 quan el terme de Provençana apareix en documents escrits.[4] El nom de Provençana és d'origen romà. Pel que fa a l'origen del nom hi ha dues teories. La primera el relaciona amb el nom d'un antic propietari, Provius o Proventius. La segona faria referència a la situació jurídica de les terres en l'època romana, ager provintialis, que seria l'origen d'altres topònims, com Sant Martí de Provençals. El topònim, amb les formes lingüístiques del naixent català, va passar a la parròquia, i després al territori sobre el qual tenia jurisdicció.

    La primera referència documental és de l'any 908, en un contracte de venda d'una casa i dues mujades de terra al terme de la villa Provintiana. De l'any 986 es conserva un altre document d'una venda in terminio de scta. eulalia provenciana. Això vol dir que la divisió administrativa ja té un centre aglutinador de caràcter religiós, una parròquia, amb l'advocació de Santa Eulàlia. Al final del segle XI ja hi ha documentació amb la grafia catalana vila de Provençana.

    Els orígens de l'Hospitalet actual es troben en el segle XII al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (barri de Santa Eulàlia) i de l'Hospital de la Torre Blanca (barri del Centre). Durant l'últim quart del segle es funda l'hospital, probablement per l'orde religiós-militar de Sant Joan de Jerusalem o dels hospitalers, que serveix com a centre d'atracció de població. Es tractava d'un hospital de pobres, és a dir, un alberg on es practicava la beneficència.

    El més habitual era que al voltant de l'església es formés un nucli de poblament agrupat, a partir el qual naixés un poble. L'església de Santa Eulàlia no ho va fer mai, i no se'n coneix la raó. Se sap que l'església que, amb modificacions, encara es conserva es va consagrar l'any 1101. El fracàs de l'església de Santa Eulàlia es va certificar l'any 1449, quan es va traslladar la parròquia a l'església que hi havia al costat de l'hospital (actual barri Centre). El topònim Provençana va deixar de designar tot el terme, substituït per l'Hospitalet.

    En aquella època, els límits del territori dibuixaven una superfície que era el doble de l'actual: al nord s'estenien fins a la serra de Collserola i els municipis d'Esplugues; a l'est, fins a Sarrià, Sants i el port, i a l'oest, fins al riu Llobregat. El centre de la vila era l'església de Santa Eulàlia, però la població estava dispersa per tota la zona.

    El 1375 es demana una concessió reial per construir un nou hospital que faria més les funcions d'alberg que d'hospital. L'any 1401 hi ha la primera referència a Spitalet. Durant el tercer quart del segle XIV es produeix un descens a causa de diverses epidèmies i de conflictes bèl·lics.

    L'Edat Moderna

    Spain.Hospitalet.Centre.Xipreret.finestrals.gotics.1.jpeg
    Finestral gòtic d'un edifici del Carrer Xipreret

    La població es manté estable durant el segle XVI. A aquesta època es perfila el Carrer del Xipreret, un dels punts de la ciutat on s'han conservat més edificis històrics.

    Durant el segle XVII el nombre de catalans vivint a la zona és baix, ja que la major part són immigrants occitans. Al final del segle s'arriba a la xifra de 500 habitants.

    Cap a l'any 1787 s'especula que hi havia 1633 habitants. Aquest augment reflecteix l'augment de l'esperança de vida que passa dels 30-31 anys del segle XIV als 40 del segle XVIII.

    L'Hospitalet era una vila tradicionalment agrícola i produïa per a l'autoconsum fins a la fi del segle XVIII, moment al qual s'instal·len alguns prats d'indianes a l'actual Santa Eulàlia. Aquestes instal·lacions eren dependències de les manufactures de Barcelona, on s'estenien les peces de cotó (les indianes) al sol per blanquejar-les.

    Segle XIX

    L'expansió del segle XVIII es va frenar durant la Guerra del Francès (1808-1814), en la qual l'Hospitalet va estar durant diferents etapes en la línia del front. La població va caure a uns 900 habitants entre el 1815 i el 1820.

    La situació va canviar el 1819 quan es va inaugurar el Canal de la Infanta. L'any 1828 la població era de 2.242 habitants i al llarg del segle va créixer de forma constant, fins a arribar als 5.095 el 1900. Vers la dècada del 1850 una xarxa de séquies ja permetia regar totes les terres de la Marina, cosa que va incrementar la productivitat de la terra i va permetre la introducció de nous conreus. En les dècades centrals del segle, el producte principal fou el blat de moro. Al Samontà, la vinya també va tenir una gran expansió, fins a l'aparició de la fil·loxera.

    Durant tot el segle XIX, l'Hospitalet fou un poble principalment agrari, però la industrialització anava creixent, donada la proximitat amb Barcelona. El tèxtil a Santa Eulàlia i els materials de construcció a Sant Josep foren els sectors fonamentals. L'any 1853 s'nstal·là la primera màquina de vapor a La Aprestadora Española, i l'any següent, 1854, arribà el ferrocarril, quan s'inaugurà la línia entre Barcelona i Martorell.

    Al llarg del segle , els diferents grups socials van protagonitzar les mobilitzacions i accions polítiques pròpies de l'època. Els grups benestants s'adherien als partits que tenien el poder (moderats-conservadors i progressistes-liberals), mentre que les classes populars protagonitzaven mobilitzacions tals com manifestacions o vagues i s'inclinaven per ideologies com l'anarquisme o el republicanisme.

    Segle XX

    Spain.Catalonia.Hospitalet.Hotel.Hesperia.Plantilla
    L'Hotel Hesperia de l'Hospitalet.
    Spain.Hospitalet.Bellvitge.Edifici.jpeg
    Edifici de Bellvitge.

    A començaments del segle XX, la ciutat experimenta un gran desenvolupament industrial i un espectacular creixement demogràfic. L'any 1900 la població era de 5.095 habitants.

    L'any 1920 Barcelona es va annexionar 900 hectàrees de la Marina, amb l'argument de que servirien per construir un port franc. La Dictadura de Primo de Rivera imposà Tomás Giménez com alcalde, el qual va aconseguir que, el 15 de desembre de 1925, el rei Alfons XIII li atorgués el títol de ciutat.

    Als anys 60 i 70, durant la dictadura franquista, l'Hospitalet incrementa enormement la seva població a causa de la immigració de persones provinents de la resta de regions d'Espanya, però aquest creixement no va ser acompanyat de l'aconduïment necessari, fet que va provocar la mobilització dels ciutadans. No va ser fins a la tornada de la democràcia que la ciutat va començar a canviar, i va ser dotada d'escoles, poliesportius, mercats, centres culturals i parcs. Complerts aquests objectius, a la fi dels 90, l'Hospitalet inicia una segona transformació, una modernització per ser un municipi de pes dintre de l'àrea metropolitana de Barcelona.

    El pressupost de l'Ajuntament per 2018 és de 250,4 milions d'euros.[5]

    Gran Via i blocs de El Gornal.
    Gran Via i blocs de El Gornal.

    Política i govern

    Composició de la Corporació Municipal

    El Ple de l'Ajuntament està format per 27 regidors. En les eleccions municipals de 2019, el Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP) obtingué 14 regidors, Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM) n'obtingué 5, Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) 4, L'Hospitalet En Comú Podem - En Comú Guanyem (LHECP-ECG) 3 i el Partit Popular (PP) 1.

    Coat of Arms of L'Hospitalet de Llobregat

    Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - l'Hospitalet de Llobregat

    Candidatura Cap de llista Vots Regidors
    Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés Logotip del PSC.svg Núria Marín Martínez 43.696 43,35% 14 (Green Arrow Up.svg+3)
    Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal ERC icono 2017.svg Antoni Garcia i Acero 16.342 16,21% 5 (Green Arrow Up.svg+3)
    Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos icono 2017.svg Miguel García Valle 11.899 11,80% 4 (Straight Line Steady.svg0)
    L'Hospitalet En Comú Podem - En Comú Guanyem Catalunya en Comú (cropped).svg Ana M. González Montes 11.280 11,19% 3 (Straight Line Steady.svg0)
    Partit Popular PP icono 2019.svg Sonia Esplugas González 5.199 5,16% 1 (Red Arrow Down.svg-2)
    Altres candidatures[6][7] Transparent.gif 11.947 11,85% 0 (Red Arrow Down.svg -4)
    Vots en blanc Transparent.gif 446 0,44%
    Total vots vàlids i regidors 100.809 100 % 27
    Vots nuls 393 0,39%**
    Participació (vots vàlids més nuls) 101.202 57,48%**
    Abstenció 74.852* 42,52%**
    Total cens electoral 176.046* 100 %**
    Alcaldessa: Núria Marín Martínez (PSC) (15/06/2019)
    Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots de PSC[8])
    Fonts: Junta Electoral de la Zona de l'Hospitalet de Llobregat.[9] Ministeri de l'Interior.[10][11] Periòdic Ara.[12]
    (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

    Alcaldes

    Des de 2008 l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat és Núria Marín Martínez.

    Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
    Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
    1979 - 1983 Juan Ignacio Pujana Fernández
    Logotip del PSC
    19/04/1979 --
    1983 - 1987 Juan Ignacio Pujana Fernández
    Logotip del PSC
    23/05/1983 --
    1987 - 1991 Juan Ignacio Pujana Fernández
    Logotip del PSC
    30/06/1987 --
    1991 - 1995 Juan Ignacio Pujana Fernández
    Celestino Corbacho Chaves
    Logotip del PSC
    16/06/1991
    14/05/1994
    Dimissió/renúncia
    --
    1995 - 1999 Celestino Corbacho Chaves
    Logotip del PSC
    17/06/1995 --
    1999 - 2003 Celestino Corbacho Chaves
    Logotip del PSC
    03/07/1999 --
    2003 - 2007 Celestino Corbacho Chaves
    Logotip del PSC
    14/06/2003 --
    2007 - 2011 Celestino Corbacho Chaves
    Núria Marín Martínez
    Logotip del PSC
    16/06/2007
    19/04/2008
    Dimissió/renúncia
    --
    2011 - 2015 Núria Marín Martínez
    Logotip del PSC
    11/06/2011 --
    2015 - 2019 Núria Marín Martínez
    Logotip del PSC
    13/06/2015 --
    Des de 2019 Núria Marín Martínez
    Logotip del PSC
    15/06/2019 --
    Fonts: Generalitat de Catalunya[13]

    Districtes

    Vegeu els articles dels barris a la categoria Barris de l'Hospitalet de Llobregat.

    Cultura

    Spanair headquarters Hospitalet
    Antiga seu de Spanair al districte Granvia L'H a l'Hospitalet de Llobregat.

    Arts plàstiques

    L'Hospitalet és una ciutat amb una llarga tradició en les arts plàstiques. L'antiga associació Amics de la Música va crear les bases per a la formació d'una col·lecció d'art que actualment gestiona el Museu de l'Hospitalet[14] com a part del seu fons patrimonial i artístic. El Museu organitza exposicions d'aquests fons i també dóna cabuda a altres programacions artístiques. Els anys vuitanta funcionava el Centre d'Art Alexandre Cirici, un equipament municipal que amb el seu nom feia reconeixement al crític d'art català Alexandre Cirici Pellicer i des d'on es va impulsar iniciatives com L'Hospitalet Art i altres amb artistes locals.

    L'any 1982 l'ajuntament comprà l'edifici de l'antiga fàbrica tèxtil Tecla Salaper convertir-lo en equipament cultural. El Centre Cultural Tecla Sala acull en el seu recinte el Centre d'Art Tecla Sala, la Biblioteca Tecla Sala, la Fundació Arranz-Bravo, el TPK, art i pensament contemporani i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.  

    El Centre d'Art Tecla Sala és un equipament municipal que forma part de la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el Bòlit, centre d'art contemporani de Girona; l'ACVic, centre d'arts contemporànies; el Centre d'Art la Panera de LleidaCan Xalant, centre de creació i pensament contemporani de Mataró; el Centre d'Art de Tarragona; el Centre d'Art d'Amposta, el Canòdrom i el Centre d'Art Contemporani de Barcelona. 

    La Fundació Arranz-Bravo, és un espai d'art contemporani inaugurat l'any 2009 que té el doble objectiu de difondre l'art del pintor Eduard Arranz Bravo (Barcelona, 1941) i promocionar la jove creació contemporània.

    El TPK, art i pensament contemporani, és una associació amb una llarga trajectòria; creada l'any 1977 no ha deixat mai de funcionar a la ciutat. Acull artistes en residència i organitza un programa formatiu dirigit tant a infants com artistes joves; també s'hi pot veure exposicions.[15] És membre fundador de la xarxa europea d'espais de creació KaNibaL'HoPoX[16]

    Al barri de Santa Eulàlia hi ha l'edifici Freixas. La Fàbrica es va construir als anys 60 i recentment s'ha reconvertit acollint artistes de diverses disciplines: el disseny, l'escultura, la ceràmica o la fotografia, i també s'hi desenvolupen altres oficis més industrials com la restauració.[17]  [18]

    La xarxa de centres culturals municipals ubicats en diferents barris de la ciutat completen l'oferta artística, és el cas del Centre Cultural La Bòbila i el Centre Cultural Sant Josep, que ofereixen habitualment una destacada programació artística.

    Col·lectius joves de la ciutat participen en la convocatòria anual: Art en femení.

    Festes de primavera

    Les Festes de Primavera són unes festes que se celebren des de l'any 1980 al voltant de Sant Jordi a l'Hospitalet i segueixen el patró habitual d'una gran festa major de ciutat: centralització, ocupació del carrer, protagonisme de la cultura tradicional catalana, grans activitats culturals i nombroses activitats socioculturals.[19]

    Les primeres edicions de les Festes incorporaven grans concerts a l'aire lliure, la Fira de Sant Jordi, activitats de cultura tradicional i popular, el concurs de cocteleria i la desfilada de vestits de paper.

    Quan apareixen les primeres entitats de foc, s'organitza el Fabulari, concentració de bestiari i elements de foc.A poc a poc el pes de les activitats que organitzen aquestes entitats prenen més protagonisme, correfoc, correfoc infantil, la nit del foc.

    Actualment les Festes de Primavera ofereixen una programació variada, on la majoraria de col·lectius de la ciutat estan representats. Esdeven la Festa Major de la ciutat i són les primeres de tota la resta de Festes Majors del barris[20]

    Processons laiques

    La Confraria 15+1, fundada l'any 1978, organitza processons laiques que en els darrers anys s'han convertit en un dels actes més populars i multitudinaris de la Setmana Santa a Catalunya.

    Patrimoni cultural

    • Carrer del Xipreret (barri del Centre)
    • Centre Cultural Tecla Sala (antiga fàbrica, al barri de Sant Josep)

    Esports

    El club de futbol més important de la ciutat és el Centre d'Esports l'Hospitalet, a la Segona Divisió B. La resta de clubs són l'Hospitalet atlètic, Pubilla Casas, la Florida, la Unificación Bellvitge, el Santa Eulàlia, el Can Buxeres, el Gornal, l'Hospitalense, el Milan l'Hospitalet i el Bolívia, a banda dels filials de la Unificación Bellvitge, Hospitalet atlètic, Hospitalense, Pubilla Casas i el Gornal.

    L'Hospitalet també té clubs de bàsquet. El més important, el CB L'Hospitalet, milita actualment a la lliga LEB, 2a divisió estatal.

    En rugby, destaca el Rugby Club L'Hospitalet (www.rugbyhospitalet.cat) fundat el 1973 al barri de Bellvitge. Actualment l'equip sènior masculí milita en Divisió d'Honor B i el femení en Divisió d'Honor competint amb el nom d'INEF / L'Hospitalet.

    També és molt important l'ISS, equip d'atletisme d'àmbit europeu conegut abans com a Integra 2 o Hospitalet Atletisme. En futbol americà destaca L'Hospitalet Pioners i en beisbol l'Hèrcules l'Hospitalet. En triatló, el Triatló L'Hospitalet és present en nombroses competicions Nacionals.

    En waterpolo dos equips juguen a categories estatals. El Club Natació L'Hospitalet ho fa a la primera divisió Masculina després d'haver jugat a Divisió d'Honor la temporada 2006/2007, i l'AE Santa Eulàlia ho fa a la Segona Divisió Masculina. D'aquesta manera, la ciutat de l'Hospitalet és una de les dues ciutats catalanes (juntament amb Barcelona) que tenen dos equips en alguna de les tres categories del waterpolo estatal. En waterpolo femení, tots dos clubs competeixen a la Segona Divisió.

    Centre d'Esports l'Hospitalet

    Estdlfx
    Estadi de la Feixa Llarga

    Aquell nou club que sorgí el 1957 competiria a la Tercera Divisió, grup VI. El seu primer terreny de joc fou el de Torre Melina, que ja havia estat ampliat prèviament i es va creure, així, que seria el més apropiat per a la nova entitat.

    Malgrat tot, les clàusules de la fusió que dóna com a resultat el nou equip mantenien la necessitat d'un nou camp de futbol, promesa municipal que fou complida just a l'any. L'actual camp d'esports municipal fou inaugurat el 1958, i amb un enfrontament amb el FC Barcelona.

    La temporada següent, i gràcies als bons oficis del nou entrenador, Zvonimir Monsider, els bons resultats no es varen fer esperar; a punt va estar de la promoció.

    El 1960 van ser campions de grup. Però l'època daurada del club no arribarà fins al 1963, quan després d'una promoció d'infart s'aconsegueix entrar a la 2a divisió. Nous entrenadors i quasi nou equip i un total de tres temporades per endavant de permanència a segona.

    La crisi de joc, resultats, i de tota l'entitat arribarà a partir de 1967. A 3a divisió i a Regional, entre aquests dos escenaris esportius es mantindrà el nostre equip un bon grapat d'anys, fins que el 1982 tornaven a 2a. Aquí es mantindrà, amb alts i baixos, fins que el 1985 es guanya el trofeu Nostra Catalunya; els anys vuitanta la història de l'Hospi remunta fent molt bones temporades, donant fins i tot algun jugador, com Jaime Quesada, que fitxaria per equips de 1a divisió.

    L'any 1999 el Centre d'Esports l'Hospitalet es traslladarà a l'estadi de beisbol, dels Jocs Olímpics del 92, que després de ser remodelat es convertí en l'Estadi Municipal del CE l'Hospitalet. En les últimes temporades ha estat en diverses ocasions a punt d'ascendir a 2a Divisió A.

    Hospitalencs il·lustres

    Demografia

    Evolució demogràfica
    1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
    90 50 77 504 1.361 3.072 3.643 4.295 4.948 6.905
    1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
    12.360 37.650 51.249 71.580 122.813 241.978 294.033 276.198 270.541 266.242
    1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
    255.050 248.521 241.782 244.323 250.536 248.150 253.782 256.065 254.056 252.171
    2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
    262.444 261.068
    261.068
    - - - - - - - -
    1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

    Referències

    1. «Idescat. El municipi en xifres. Hospitalet de Llobregat, l'». [Consulta: 7 maig 2019].
    2. L'Hospitalet. El medi físic. Quaderns urbans 4. Antoni Domínguez Ximénez. Ramon Julià Brugués. 1986.
    3. Història de l'Hospitalet. Una Síntesi del Passat com a Eina de Futur.Ajuntament de l'Hospitalet i Centre d'Estudis de l'Hospitalet.1997. https://sites.google.com/site/webcelh/publicacions/altres-publicacions/manual-d-historia-de-l-hospitalet-1997
    4. Arxiu Episcopal de Vic, num.44 del Diplomatari de la Catedral de Vic, Num Inventari ACV-2130
    5. «L’Hospitalet aumenta su presupuesto municipal en 14 millones de euros». La Vanguardia.
    6. També hi participaren Junts per l’Hospitalet (JUNTS) (3.486 vots, 3,46%), VOX (3.148 vots, 3,12%), CUP l’Hospitalet per la Ruptura-Alternativa municipalista (CUP LH x LR - AMUNT) (2.077 vots, 2,06%), Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet (AELH) (916 vots, 0,91%), Coalició per l’Hospitalet (CH) (870 vots, 0,86%), Front l’H-Primàries Catalunya (Primàries) (612 vots, 0,61%), Força Ciutadana (FC's) (289 vots, 0,29%), Izquierda en Positivo (IZQP) (207 vots, 0,21%), Proponemos por las Minorías (Proponermos XM) (192 vots, 0,19%), Democracia Efectiva (D.EF.) (84 vots, 0,08%) i Convergents (CNV) (66 vots, 0,07%).
    7. Perderen la representació: Ganemos (-2), Convergència i Unió (-1) i la Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu (-1).
    8. ACN «Núria Marín aixeca la vara d’alcaldessa de l'Hospitalet per tercera vegada». El Món, 15-06-2019 [Consulta: 26 juny 2019].
    9. Junta Electoral de la Zona de l'Hospitalet de Llobregat «Proclamació de les candidatures per a les eleccions municipals de la Junta Electoral de Zona l'Hospitalet de Llobregat» (pdf) (en castellà). Butlletí oficial de la Província de Barcelona. Diputació de Barcelona [Barcelona], 30-04-2019, pàg. 30-43 [Consulta: 25 juny 2019].
    10. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 26 juny 2019].
    11. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). [Consulta: 26 juny 2019].
    12. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a l'Hospitalet de Llobregat», 26-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
    13. Banc de Dades Municat. «Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Historial d'alcaldes». gencat.cat. [Consulta: 26 juny 2019].
    14. http://www.museul-h.cat/
    15. http://www.tpkonline.com/
    16. http://www.tpkonline.com/#!kanibalhopox/clxr
    17. http://www.nuvol.com/la-tria/fabrica-freixas-un-col-lectiu-dartistes-a-lhospitalet/
    18. http://edifici-freixas.blogspot.com.es/
    19. «Pla Director del Patrimoni Cultural de l'Hospitalet de Llobregat» p.41. Universitat de Barcelona, 02-10-2009. [Consulta: 23 abril 2012].
    20. L'Hospitalet, Ajuntament de. «Festes de Primavera | Ajuntament de L’Hospitalet» (en ca). [Consulta: 14 maig 2018].

    Vegeu també

    Enllaços externs

    Colla Jove de l'Hospitalet

    La Colla Jove de l'Hospitalet és una colla castellera de l'Hospitalet de Llobregat, al Barcelonès, fundada l'any 2000. El seu castell més important és el 4 de 7, que van descarregar per primera vegada durant una diada de celebració del desè aniversari de la colla, el 17 d'octubre del 2010, el 3 de 7, i el 3 de 7 amb l'agulla, que descarregaren per primera vegada al Concur7 2011. La colla es va gestar en una reunió a la Feixa Llarga l'11 d'octubre del 2000, La nova colla va fer el seu primer pilar de 4 el 15 d'octubre del 2000, amb motiu de l'homenatge a Lluís Companys. El primer 3 de 6 es va fer aquell mateix any.

    Estació d'Avinguda Carrilet

    L'Hospitalet - Av. Carrilet (FGC) o Avinguda Carrilet (Metro) és un intercanviador multimodal situat a la cruïlla de la Rambla Marina amb l'Avinguda del Carrilet a L'Hospitalet de Llobregat. És punt d'enllaç de les línies L1 i L8 del Metro de Barcelona i del bloc de línies de la Línia Llobregat-Anoia de FGC.

    El 1912 es va inaugurar l'estació de FGC que estava a la superfície, però en 1985 es va soterrar la línia entre Sant Josep i Cornellà-Riera i es va inaugurar la nova estació subterrània. L'estació del metro queda perpendicular a la de FGC i es va inaugurar el 24 d'abril de 1987.

    Estació d'Europa-Fira

    Europa | Fira és una estació de la Línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la línia 9 Sud del metro de Barcelona. Està situada sota la plaça Europa a l'Hospitalet de Llobregat.

    L'estació de ferrocarrils pertanyent al bloc de línies L8, S3, S4, S8, S9, R5 i R6 de la Línia Llobregat-Anoia es va inaugurar el maig de 2007, com una nova estació entre les estacions d'Ildefons Cerdà i Gornal. El servei de metro de la línia 9 Sud entrà en funcionament en aquesta estació el 12 de febrer de 2016, tot i que la previsió inicial era obrir-la l'any 2007.

    Estació d'Hospital de Bellvitge

    Hospital de Bellvitge és una estació de la L1 del metro de Barcelona situada a l'interior del complex de l'Hospital Universitari de Bellvitge (edifici Hospital Prínceps d'Espanya), hospital de referència de la Regió Sanitària Metropolitana Sud. Se situa al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat i és la capçalera sud de la L1 fins que es perllongui la línia fins a l'Estació del Prat.

    Es va inaugurar el 1989 amb el nom de Feixa Llarga, carrer on es troba l'hospital, però el 2003 es va canviar pel d'Hospital de Bellvitge.

    Estació d'Ildefons Cerdà

    Ildefons Cerdà - Ciutat de la Justícia és una estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), i futurament de la línia 10 del Metro de Barcelona. A l’estació de FGC s’hi aturen tots els serveis de la Línia Llobregat-Anoia i és situada sota l'avinguda de la Granvia, prop de la plaça Cerdà, a l'Hospitalet de Llobregat. Aquesta es va inaugurar el 1987 quan es va soterrar la línia entre la plaça Ildefons Cerdà i l'estació de Sant Josep.

    Està en construcció una nova estació que donarà servei a la L10. Aquesta estació tindrà dos accessos a l'avinguda de les Corts Catalanes. Tindrà ascensors i escales mecàniques i donarà servei a la població de la zona i a la Ciutat de la Justícia. L'enllaç entre les estacions de metro i FGC es realitzarà sortint al carrer ja que no disposarà de passadissos que les connectin.

    La previsió inicial era obrir l'estació de la L10 l'any 2007. Finalment, l'estació s'obrirà al públic a l'octubre de 2019, un cop reactivades les obres el juny de 2017.

    Estació de Bellvitge/Gornal

    Bellvige, propietat d'Adif, és una estació de Rodalies de Catalunya i Gornal de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Ambdues formen un intercanviador ferroviari tot i no haver-hi un enllaç directe, a la població de l'Hospitalet de Llobregat entre els barris de Bellvitge i el Gornal.

    L'any 2016 l'estació d'ADIF de Bellvitge va registrar l'entrada de 833.000 passatgers. L'estació de Gornal dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en va registrar 675.950.

    Estació de Bellvitge (Metro)

    Bellvitge és la segona estació de la L1 del Metro de Barcelona, està situada sota la Rambla Marina al barri de Bellvitge a L'Hospitalet de Llobregat i va ser inaugurada el 19 d'octubre de 1989.

    Estació de Can Boixeres

    Can Boixeres és una estació de la L5 del Metro de Barcelona situada en superfície, però coberta, prop del carrer Estronci al barri de Sanfeliu de l'Hospitalet de Llobregat.

    L'estació es va inaugurar el 1976 com a part de la Línia V i amb el nom de Buxeras fins que el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.

    Al costat d'aquesta estació hi ha una de les tres cotxeres de la L5 del metro.

    Estació de Can Serra

    Can Serra és una estació de la L1 del Metro de Barcelona situada sota l'avinguda de Can Serra al barri de Can Serra de l'Hospitalet de Llobregat i es va inaugurar el 1987.

    Estació de Can Tries - Gornal

    Can Tries | Gornal és una estació de la L9/L10 del metro de Barcelona. En aquesta estació hi tenen parada trens de la L9 i de la L10.

    Se situa a la població de l'Hospitalet de Llobregat i dóna servei al barri de Gornal. Un accés està al carrer de Juan Ramon Jiménez amb el carrer Narcís Monturiol i l'altre al carrer de Narcís Monturiol amb el carrer de Ferrer i Guàrdia.

    La previsió inicial era obrir l'estació l'any 2007, posteriorment es donava com a data l'any 2011, però donats els contratemps es va posar en funcionament el 12 de febrer de 2016.

    Estació de Can Vidalet

    Can Vidalet (antigament anomenada Maladeta) és una estació de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Maladeta, entre els carrers Mina i Hortènsia, entre els termes municipals de L'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat, però els seus accessos es troben a Esplugues de Llobregat.

    L'estació es va inaugurar el 1976 com a part de la Línia V i amb el nom de Maladeta fins que el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.

    L'any 2008, es van començar a fer obres a l'entorn per tal de construir un nou vestíbul per adaptar l'estació. També es van reformar les andanes i es van prolongar per fer les noves sortides cap al vestíbul.

    Finalment, l'any 2010 s'inaugurà el nou vestíbul, amb ascensors, sortides d'emergència, i escales mecàniques.

    Estació de Collblanc

    Collblanc, antigament anomenada Sant Ramon, és una estació de les línies L5, L9 i L10 situada al barri de Collblanc de l'Hospitalet de Llobregat. L'estació és a sota la carretera de Collblanc, entre la Travessera de les Corts i el carrer Francesc Layret a l'Hospitalet. És l'estació més propera a l'estadi del FC Barcelona, el Camp Nou.

    L'estació es va inaugurar el 1969 com capçalera del primer tram de la Línia V i amb el nom de San Ramón fins que el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.

    A l'estació de la L9/L10 del metro de Barcelona hi tenen parada trens de la L9 Sud i la L10 Sud. La previsió inicial era obrir-la l'any 2007, posteriorment es donava com a data l'any 2011, però donats els contratemps es va posar en funcionament el 12 de febrer de 2016. L'arribada de la línia 10 es va acabar produint el 8 de setembre del 2018, sent aquesta estació la capçalera de la línia.

    Estació de Fira

    Fira és una estació de la línia 9 del metro de Barcelona situada a l'Hospitalet de Llobregat, concretament al voltant del Recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona.

    En aquesta estació hi tindran parada en un futur trens de la L2. A diferència del tram Aeroport - Parc Logístic, els trens de la L2 no pararan a les mateixes andanes, si no que l'estació de la línia 2 tindrà la seva pròpia infraestructura com un enllaç convencional.

    La previsió inicial era obrir l'estació l'any 2007, però donats alguns contratemps, es va posar en funcionament nou anys més tard, el 12 de febrer de 2016.

    Estació de Florida

    Florida és una estació de la L1 del Metro de Barcelona situada sota l'avinguda de Catalunya al barri de La Florida de l'Hospitalet de Llobregat i es va inaugurar el 1987.

    Estació de Pubilla Cases

    Pubilla Cases és una estació de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Doctor Ramón Solanich, al barri de Pubilla Cases d'Hospitalet de Llobregat.

    L'estació es va inaugurar el 1973 com a part de la Línia V amb el nom de Pubilla Casas fins que el 1982 amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions va adoptar el nom actual.

    Estació de Sant Josep

    Sant Josep és una estació de la línia 8 i de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les línies S3, S4, S8, S9, R5 i R6 de la Línia Llobregat-Anoia. Aquesta està situada sota l'avinguda del Carrilet, al barri de Sant Josep, a L'Hospitalet de Llobregat.

    L'actual estació es va inaugurar el 1985, amb l'obertura del soterrament entre aquesta estació i la de Cornellà-Riera.

    Estació de Santa Eulàlia

    Santa Eulàlia (antigament Bordeta Cocheras) és una estació de la L1 del Metro de Barcelona semisubterrània situada al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat.

    Hi ha hagut dues estacions de Santa Eulàlia, l'una inaugurada l'any 1932 com Bordeta Cocheras i reanomenada posteriorment, es va tancar el 1980 per realitzar el perllongament de la línia i es va reobrir el 1983 amb una altra localització. A la vegada que s'obria la nova estació es tancava l'altra estació de Bordeta inaugurada l'any 1926. El 1980 es van iniciar les obres d'aquest perllongament amb el tancament

    Estació de Torrassa

    Torrassa és una estació de les línies L1, L9 i L10 del metro de Barcelona situada sota l'avinguda de Catalunya al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat i es va inaugurar el 1983.

    Està previst que l'estació esdevingui un intercanviador ferroviari donat què està projectada una estació de Rodalies de Catalunya, esdevenint llavors un intercanviador entre la línia de Vilafranca i la línia de Vilanova.

    A l'estació de la L9/L10 hi tenen parada trens de la L9 Sud i de la L10 Sud. La previsió inicial era obrir-la l'any 2007, posteriorment es donava com a data l'any 2011, però donats els contratemps es va posar en funcionament el 12 de febrer de 2016.

    Estació de l'Hospitalet de Llobregat

    L'Hospitalet de Llobregat i Rambla Just Oliveras és un intercanviador ferroviari situat a la cruïlla de la Rambla Just Oliveras amb l'Avinguda Josep Tarradellas a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Està format per una estació de ferrocarril d'adif, anomenada l'Hospitalet de Llobregat, i una del metro de Barcelona, anomenada Rambla Just Oliveras.

    L'estació de ferrocarril dóna servei a trens de Rodalies de Catalunya, en concret les línies R1, R3 i R4, i trens de Mitjana Distància (Línia R12), tots ells de Renfe Operadora.

    L'estació del metro de Barcelona dóna servei a la L1. Existeix l'estació de metro des del 1987 amb l'ampliació de la L1 fins a Avinguda Carrilet. L'estació de rodalia és més antiga, ja que existeix des que es va construir la línia de Vilafranca al segle XIX, però és estació de Rodalies des que es va crear la xarxa, molt més recentment.

    L'Hospitalet de Llobregat és capçalera de la línia R3 i de part dels serveis de la R1. És també punt de parada i capçalera de la línia R12 de Mitjana Distància.

    L'any 2016, l'estació de Rodalies va registrar l'entrada de 2.020.000 passatgers, La del Metro va registrar-ne 1.740.758.

    Barris de l'Hospitalet de Llobregat
    Districte I
    Districte II
    Districte III
    Districte IV
    Districte V
    Districte VI
    Districte econòmic
    Municipis del Barcelonès
    Les 50 ciutats més poblades de les terres de parla catalana

    En altres idiomes

    This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
    Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
    Images, videos and audio are available under their respective licenses.