Josep

Segons el Gènesi, Josep (en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp' ben Yahăqōb i en àrab يوسف بن يعقوب Yūsuf ibn Yaʿqūb) era el primer fill de Jacob i la seva esposa Raquel. Era l'onzè i preferit del seu pare d'entre els 12 fills de Jacob. Sovint es consideren les tribus de Manassès i d'Efraïm, fills de Josep, com a Tribu de Josep.

Quan tenia disset anys, estava amb els seus deu germans grans pasturant ovelles quan els explicà que havia tingut un somni on totes les criatures del món l'adoraven. A poc a poc, els seus germans començaren a sentir enveja en veure l'arrogància del jove i que el seu pare el tenia com a favorit.

Un dia, estant lluny de casa, s'enfadà amb els seus germans i aquests planejaren matar-lo. Finalment, el germà gran Rubèn impedí l'assassinat i Josep fou llençat a un pou sec i posteriorment venut a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte.

Un cop allà, va ser comprat per Putifar, oficial de la guàrdia personal del faraó. Va anar guanyant-se la confiança del seu amo fins que esdevingué l'administrador del palau de l'egipci. Un dia, però, l'esposa de Putifar intentà mantenir relacions amb Josep i, quan ell s'hi negà, ella l'acusà d'intent de violació. Aleshores Josep fou empresonat.

A la presó, es féu conegut entre els presos perquè sabia interpretar els somnis. Va passar dos anys tancat allà fins que un servent del faraó que havia compartit cel·la amb Josep, va parlar-li al monarca del seu vell amic, ja que el rei estava ansiós per uns malsons que tenia.

Josep va explicar els somnis del faraó, i van complaure-li tant que el va nomenar regent d'Egipte. El faraó li canvià el nom pel de Safenat-Panèah i l'esposà amb la noble Assenat, qui engendrà els dos fills de Josep:

Peter von Cornelius 004
Josep es presenta als seus germans, de Peter von Cornelius

Va arribar temps de sequera i fam i arribaven gent de molt pobles a Egipte per proveir-se d'aliment. Un dia va veure sorprès que entraven al seu palau els seus germans. Els acusà de ser espies i prengué Simeó fins que no portessin el seu germà petit Benjamí, que s'havia quedat a Canaan amb el seu pare Jacob.

José y la mujer de putifar de Antonio María Esquivel
Josép i la dona de Putifar, pintura d'Antonio María Esquivel.

Al cap d'un temps, els canaaneus van tornar a Egipte amb Benjamí per rescatar Simeó. A l'hora de marxar, Josep féu introduir secretament la seva copa al sac de Benjamí. D'aquesta manera, quan ja marxaven, uns soldats van aturar-los. Després de registrar-los, van trobar la copa i els van dur davant Josep.

Aleshores el seu germà Judà intercedí per Benjamí, però, veient l'expressió dels seus rostres, Josep esclatà en plors i els confessà qui era i que els perdonava a tots. Foren presentats al faraó, qui els invità a instal·lar-se a Egipte junt amb les seves famílies i el seu pare Jacob.

D'aquesta manera, Josep pogué veure el seu pare estimat, li presentà la seva família i visqueren tots junts a la terra de Goxen. Segons font rabíniques, Josep presidí el funeral del seu pare Jacob.

Josep va ser el primer dels seus germans en morir i va fer-ho a l'edat de cent deu anys. Abans de morir, va beneir tota la seva família; els seus fills Manassès i Efraïm i els seus respectius fills i néts.

Quan, després de quatre-cents anys, els hebreus marxaren d'Egipte, Sèrah, filla d'Aser, va mostrar el sarcòfag de Josep al guia del poble Moisès i aquest féu posar les restes mortals de Josep en una urna i se les endugueren amb ells. Els seus ossos foren enterrats, després de la conquesta israelita de Canaan, a Siquem.

Al Martyrologium Hierosolymitanum consta la seva festa litúrgica el dia 4 de setembre. L'Església Armènia el celebra el 26 de juliol i l'Església Ortodoxa el Diumenge dels Sants Patriarques (dos diumenges abans de Nadal) i el Dilluns Sant. El Sínode de Missouri de l'Església Luterana en fa la festa el 31 de març.

Infotaula de personasant Josep el Patriarca
JosephandhisBrothers
Josep i els seus germans, pintura de Charles Thevenin, 1789
Biografia
Naixement hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp' ben Yahăqōb, àrab يوسف بن يعقوب Yússuf ibn Yaqub
ca. 1700
Canaan
Mort 1452 aC (109/110 anys)
Egipte
Lloc d'enterrament Tomba de Josep (Siquem, Nablús, Israel) (segons els jueus) o Cova dels Patriarques (Hebron, segons els musulmans) 
Religió Monoteisme
Activitat
patriarca
Celebració Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és profeta), Fe Baha'i, Rastafari
Canonització Antiga
Pelegrinatge Siquem
Festivitat 4 de setembre, Diumenge dels Sants Patriarques (dos abans de Nadal, entre els ortodoxos), 31 de març (luterans), 26 de juliol (armenis)
Esdeveniment significatiu Primer fill de Jacob i de Raquel
Iconografia Essent venut pels seus germans; rebent els germans com a ministre a Egipte; amb la dona de Putifar; a la presó o revelant els somnis al faraó
Família
Fills Manassès, fill de Josep
Efraïm
Pares Jacob i Raquel
Germans Dina, Neftalí, Simeó, Leví, Judà, Benjamí, Dan, Zabuló, Issacar, Gad, Aser i Rubèn
Parents Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Dan, Neftalí, Gad, Aser, Issacar, Zabuló, Dina i Benjamí (germans)

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Modifica l'enllaç a Wikidata

1951

1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.

1952

1952 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. És integrada pel Parlament de Catalunya, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions de l'administració.

Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Aragó i que donaren lloc a la Diputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del Regne d'Aragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412). La seva seu oficial és el Palau de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona.

Gran Enciclopèdia Catalana

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català. Editada a Catalunya per Edicions 62, va començar a publicar-se per fascicles per subscripció, amb enormes dificultats econòmiques i amb un gran esforç per part dels promotors, l'any 1968. Recull alfabèticament tota mena d'entrades històriques, geogràfiques, culturals i socials de tot el món, vistes, quan s'escau, amb òptica catalana, i molt especialment notícies semblants de l'àmbit català, sovint amb informacions de primera mà. També conté un ampli diccionari de lèxic comú que fou revisat en la primera edició de l'obra per Ramon Aramon i Serra. Posteriorment n'han sortit diverses edicions i volums d'apèndix, i n'hi ha una edició digital. El 1991 va rebre una Creu de Sant Jordi. Està publicada pel Grup Enciclopèdia Catalana, propietat de la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Segons Jordi Carbonell, la Gran Enciclopèdia Catalana és «l'esforç d'una generació d'intel·lectuals per a crear una obra de referència que correspongués a la situació actual cultural, social i econòmica dels Països Catalans».

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català, autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de l'Onomasticon Cataloniae i del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana. Coromines va ser un dels principals especialistes en lingüística romànica. Tenia un gran coneixement del català, occità i castellà, i també de la lingüística indoeuropea i aràbiga.

Josep Maria Gavín i Barceló

Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930) és un fotògraf i col·leccionista català.Treballà a la Caixa de Pensions el 1949 i després es dedicà a la fotografia. El 1966 ingressà a la Unió Excursionista de Catalunya, on començà a col·leccionar fotografies de més de 22.000 esglésies catalanes i d'Andorra, i completà un important arxiu fotogràfic (l'Arxiu Gavín), complementat amb documentació; en total, més d'1.550.000 documents, un dels arxius particulars més importants d'Europa. El 1979-1983 fou nomenat president de la societat Amics de l'Art Romànic. També ha estat vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc i és president de l'Associació Catalana de Col·leccionistes.

Ha publicat i ha exposat part del material en col·laboracions a les obres Catalunya Romànica, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Santuarios marianos de Cataluña i en més d'altres 300 obres, aportant articles o fotografies. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi. Des del 1985 participa en conferències exposicions i xerrades. Des del 2007 l'arxiu Gavín, adquirit per l'arxiu d'Urgell el 2001, és dipositat al monestir de monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894 – 27 de setembre de 1961) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris.

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), marquès de Tarradellas, fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Va ser conseller de la Generalitat republicana. S'exilià a França el febrer de 1939 fins que tornà a Barcelona el 23 d'octubre de 1977.

Josep de Natzaret

Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria. Tot i que segons el Nou Testament només fou una mena de pare adoptiu de Crist, se'l reverencia com al seu pare.

És venerat com a sant per tota la cristiandat.

Llista de Creus de Sant Jordi

Llista de persones i institucions premiades amb la Creu de Sant Jordi.

Pallars Jussà

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i Ribagorça a l'Aragó. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric del Pallars.

Pere Ponsich i Rondes

Pere Ponsich i Rondes (Perpinyà, Rosselló, 14 de febrer del 1912 - 23 de desembre del 1999) fou un historiador i arqueòleg nord-català.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.