Jonàs (profeta)

Jonàs, en hebreu יוֹנָה ("Yōnā"), que significa "colom", en llatí Ionas, o en àrab يونس ("Iūnus"), fou el cinquè dels profetes menors. Era fill d'Amitai i pertanyia al regne d'Israel. És un dels profetes també esmentat a l'Alcorà.[1]

El Segon Llibre dels Reis diu que va anunciar que, segons la paraula de Jehovà, Israel restabliria les seves antigues fronteres des de l'entrada de Hama fins al mar de Wadi Araba. Sembla que el rei Jeroboam va ampliar notablement els límits d'Israel.[2]

Nascut a Gethhepher, a la tribu de Zabuló, visqué durant el regnat de Jeroboam II, rei d'Israel. Jonàs rebé de Déu l'ordre d'anar a predicar a Nínive i desobeí: no va anar a Nínive, i marxà a Jaffa, on embarcà en una nau fenícia amb rumb cap a Tharsis (Espanya). Una violenta tempesta posà en perill l'embarcació, i els tripulants es jugaren a sorts saber qui era el causant d'aquella desgràcia. Jonàs, que estava dormint a la bodega, va demanar que el llancessin al mar per salvar la nau. Així es va fer, i fou engolit per un gran peix, que se suposa que fou un tauró, no una balena com vulgarment es creu. Ja dins del ventre del tauró, adreçà una oració al Senyor, el qual donà l'orde que el peix expulsés el profeta i el llancés a la platja.

Llavors Déu va reiterar el seu mandat d'anar a Nínive, que Jonàs obeí i va marxar cap a la capital d'Assíria, on predicà la penitència. Els ninivites es convertiren davant les exhortacions del profeta, i Déu va retirar la sentència d'extermini que requeia contra ells. Disgustat Jonàs de la facilitat amb què Déu havia perdonat aquella gent, abandonà el poble, abandonà la ciutat (no sense que el Senyor li reprovés la seva irritabilitat) i es va construir una cabana per defensar-se dels raigs del sol. Déu va fer que allà nasqués una planta (que segons creença comuna era el ricí), la qual va créixer tan ràpidament que protegí el profeta amb la seva ombra. L'endemà, a trenc d'alba, Déu va enviar un cuc que picà la planta i quedà seca.

Alhora el Senyor va enviar a la terra un vent ardorós, i Jonàs es va veure exposat als raigs d'un sol abrasador. A les seves queixes i laments, el Senyor hi respongué amb una saludable lliçó:

« Aquesta carabassera no t’ha donat cap feina, ni ets tu qui l’ha feta créixer: en una nit ha brotat i en una nit s’ha marcit. I mira com te’n planys! ¿I jo no havia de plànyer Nínive, la gran ciutat, on viuen més de cent vint mil persones que no distingeixen el bé del mal, a més de tant de bestiar? (Jonàs 4,10-11) »

El profeta Jonàs és el tema del poema Nabí, de Josep Carner (1941).[1]

Infotaula de personaJonàs
Jonah
Biografia
Naixement segle IX aC
Mort Nínive
Floruit segle VIII aC
Religió Monoteisme
Activitat
Ocupació Profeta
profeta
Festivitat 21 de setembre
Esdeveniment significatiu Autor del Llibre de Jonàs
JonasProfeta
Estàtua de Jonàs a la ciutat Minas-Gerais (Brasil)

Cal veure

Referències

  1. 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa. Volum 28, 2a part. Pàgs. 2857-58. ISBN 8423945820
  2. Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 182. ISBN 8481641618.
21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 101 dies per finalitzar l'any.

Llibre de Jonàs

El llibre de Jonàs forma part de l'Antic Testament. Es va posar per escrit al segle VIII aC.Narra una coneguda història, que comença quan Jonàs va ser enviat per Déu a profetitzar a Nínive.Ell va desobeir la voluntat divina i va marxar a un vaixell que partia cap a tharsis (Espanya). Durant la travessa marítima el vaixell va patir una gran tempesta. Els mariners van tria sort i creien que era culpa de Jonàs i el van llançar al mar demanat a Déu que s'apiadesi d'ells.Cuan se'l va empassar un gran peix (soposádament un tauró y no una balena com vulgarment es creu. Després d'uns dies de meditació i empenediment, Déu va manar que el vomitassi per la seva misericòrdia a una platja perquè pogués seguir les ordres de profetitzar Nìnive.

El Nou Testament veu una prefiguració de la mort i ressurrecció de Jesús, ja que Jonàs va estar tres dies al ventre de la balena i va tornar a la vida. La història és un signe de la misericòrdia divina.

Jonàs es esmentat al Sagrat Corán. Que la pau i la misericòrdia de Déu sigui amb ell.

Profetes a l'islam

Els profetes a l'Islam (en àrab الأنبياء في الإسلام) són aquelles persones que, segons els musulmans, Déu va escollir d'entre cada nació i en diferents períodes de la història per transmetre als homes el Seu missatge; Muhàmmad (Mahoma) seria el darrer d'aquests transmissors, el qui donaria el missatge definitiu. Cada profeta hauria predicat el mateix, és a dir, la unicitat de Déu, l'adoració d'un sol Déu, així com el fet d'evitar la idolatria i el pecat, la creença en el 'Dia de la Resurrecció' o 'Dia del Judici' i en la vida després de la mort. L'Alcorà menciona 25 profetes, però els musulmans creuen que n'hi ha hagut molts més. També creuen que si bé tots els missatgers (rassul; en àrab رسول, rasūl) de Déu són profetes (nabí; en àrab نبي, nabī), no tots els profetes són missatgers, i que d'entre aquests, n'hi ha cinc que són els "preferits de Déu": Nuh ﷺ (Noè), Ibrahim ﷺ (Abraham), Mussa ﷺ (Moisès), Issa ﷺ(Jesús) i Muhàmmad ﷺ (Mahoma).La creença en aquestes afirmacions és un dels sis articles de fe dels musulmans.

Comuns
No jueus
Judaisme
Cristianisme

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.