Jessè

Segons la Bíblia, Jessè (en hebreu, ישי בן-עובד Yishay ben Oved) fou el fill d'Obed i el pare del Rei David.[1]

Jesse Tree Hove
Vitrall de l'Església de Tots Sants de Sússex (Anglaterra) que representa Jessè

Jessè era un home de la tribu de Judà que vivia a Betlem amb els seus deu fills,[2] vuit nois i dues noies:

  • Eliab, el primogènit. Va anar a la guerra amb el rei Saül. La seva filla Abihail tingué un fill amb el Rei David.
  • Abinadab. Va anar a la guerra amb el rei Saül
  • Ximà. Va anar a la guerra amb el rei Saül
  • Netanel
  • Radai
  • Óssem
  • Rei David, el fill petit i futur rei d'Israel
  • Seruià, la germana gran. Mare d'Abisai, Joab i Assahel
  • Abigail, qui es casà amb un ismaelita anomenat Jèter i infantà Amassà

Un dia va rebre la visita del profeta Samuel qui volia conèixer els seus fills. Després de conèixer-los a tots, va ungir el fill més petit de Jessè, David.[3]

Poc després, un missatger del rei d'Israel Saül va arribar a casa seva i es va endur el jove David cap a la Cort reial, ja que el monarca se n'havia assabentat que el benjamí de Jessè tocava molt bé la lira.

Al cap d'un temps, Jessè va ordenar al seu fill petit David que anés al camp de batalla a veure com estaven els seus tres germans més grans.[4] Uns dies més tard, van arribar notícies a Betlem que David havia mort el gegant filisteu Goliat i que havia entrat a la guàrdia personal de Saül.

Temps després va anar a veure el seu fill a la cova d'Adul·lam, on s'havia refugiat del rei d'Israel Saül, que volia matar-lo per enveja.

Infotaula de personaJessè
John in Korovniki church - prophet 01 Jesse (c. 1654, Yaroslavl)
Família
Fills Eliab, Abinadab, Ximà, Netanel, Radai, Óssem, Rei David, Seruià i Abigail
Pare Obed

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jessè Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Jessè | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juliol 2019].
  2. «Jesse - 1910 New Catholic Dictionary - Bible Dictionary» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2019].
  3. «Jesse in Art». [Consulta: 20 juliol 2019].
  4. Hastings, james Ed. Dictionary Of The Bible, 1909.
Abigail

Abigail (Hebreu: אֲבִיגָיִל, Avigáyil ʾĂḇîḡáyil o ʾĂḇîḡāyil) és un personatge bíblic. El seu nom significa el pare bota de goig o font d'alegria. És un personatge femení que apareix en narratives bíbliques dels llibres de Samuel, i reflectit en els llibres de Cròniques. El nom Abigai hi apareix una vegada, i l'extensa majoria d'erudits creu que és un nom alternatiu d'Abigail. Hi ha dos individus que pareixen anomenar-se Abigail:

És una calebita, dona de Nabal amb qui vivia en la ciutat de Maon, junt amb el desert de Faran, prop d'Hebron, que va ser una esposa de David després de la mort sobtada de Nabal. Va ser la mare d'un dels fills de David, anomenat en el llibre de Cròniques com a Daniel, en el text masorètic dels llibres de Samuel com Quilab, i en el text del Setanté dels llibres de Samuel com Daluyah.

La mare d'Amassà. En la versió del llibre de Cròniques, i del Setanté dels llibres de Samuel, identifiquen el pare d'Abigail com Jessè, i ella per tant seria una germana de David, però en el text masorètic dels llibres de Samuel anomenen son pare Nahaix; els erudits pensen que Nahaix és un error tipogràfic, basat en l'aspecte dels dos versos coneguts més avant. En el llibre de Cròniques, identifiquen el pare d'Amassà com Jèter l'Ismaelita, però en els llibres de Samuel, identifiquen el pare d'Amassà com Itrà l'Israelita; els erudits pensen que l'últim cas és el més probable.És possible que ambdues dones anomenades Abigail siguen diversos rols de la mateixa dona, perquè els erudits dels textos miren el que es descriu en els llibres dels Cròniques que deriven dels llibres de Samuel, i les referències a Abigail com una germana de David ocorren només en els passatge que els erudits textuals dels textos atribueixen a la història de la cort de David, un document que no menciona Abigail com una de les esposes de David.

Amminadab

En la Bíblia, Amminadab (en hebreu עמינדב בן-רם Aminadav ben Ram) fou el fill d'Aram, membre de la tribu de Judà.

Va néixer durant el temps en què els israelites van viure a Egipte. Els seus fills foren:

Naasson

Elixeba, casada amb el Summe Sacerdot Aaron

Arbre de Jessè

L'Arbre de Jessè és l'arbre genealògic de Crist, a partir de Jessè, pare del rei David. A l'Apocalipsi de Joan, Jesús afirma: Jo sóc l'arrel i el rebrot de David.

El nom de Jessè és un doblet hel·lenístic del d'Isaïes, el qual també és conegut com a Ishai. Tant Mateu com Lluc parteixen de David per arribar a Josep de Natzaret, encara que alguns pensen que la genealogia de Mateu seria en realitat la de Maria.

El Nou Testament dóna suport així la profecia d'Isaïes: Sortirà un plançó del tronc de Jessè, i un plançó de les seves arrels brollarà (Is. 11, 1). L'arbre de Jessè s'ha representat en la cultura cristiana en nombroses ocasions, (per exemple ho fa Absolon Stumme en el seu quadre L'arbre de Jessè) identificant també amb l'arbre de la vida del Gènesi.

David

Segons la Bíblia, David (en hebreu, דוד בן-ישי David ben Yishay) va ser el més gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la nació jueva va arribar a la seva màxima esplendor. Va ser rei de Judà durant set anys i sis mesos i rei d'Israel durant trenta-tres anys.

Enoix

En el Gènesi capítol cinquè Enoix (en hebreu אֱנוֹשׁ בן-שֵׁת Ĕnôš ben Šēt i en àrab انوش بن شيث Anouix ibn Xays) era el fill de Set i nét d'Adam i Eva.

Enoix va casar-se amb Noam, segons el judaisme. Quan tenia noranta anys va tenir el seu fill Quenan i va viure vuit-cents quinze anys més engendrant a fills i filles. Va morir a l'edat de nou-cents cinc anys, segons l'Antic Testament.

En aquesta època, segons la tradició jueva, van començar a aparèixer els primers homes que renegaven de Jahvè, ja que no entenien com el seu déu els permetia viure en aquelles condicions tan dures de sofriments i malalties en lloc de permetre'ls tornar al Jardí de l'Edèn.

Enoix apareix també a textos hinduistes, com els Purana, sota el nom d'Anoohan.

Gil de Siloé

Gil de Siloé (Anvers ? - Castella principis del segle XVI) va ser un escultor d'origen flamenc que treballà a Burgos a l'últim quart del segle XV. Pare de Diego de Siloé. Encara que va néixer a Anvers (a vegades se l'esmenta com Gil d'Anvers), es va establir a Burgos i va treballar sempre a Espanya, per la qual cosa és considerat un artista espanyol.

És, de fet, la màxima figura de l'escultura hispànica del segle XV, quan les formes gòtiques, acoblades amb l'art mudèjar, van donar origen a l'anomenat estil Isabelí, exclusiu d'Espanya, un dels principals representants del qual és Gil de Siloé.

Les seves obres principals són:

sepulcre de Joan II de Castella i la seva muller, Isabel de Portugal (1486-1493, Cartoixa de Miraflores),

retaule de l'Arbre de Jessè (1486-1488, Capilla de Santa Ana de la catedral de Burgos),

tomba de l'infant Alfons (1490, Cartoixa de Miraflores),

retaule de l'altar major (1496-1499, Cartoixa de Miraflores)

sepulcre de Juan de Padilla (1500-1505, Museo Arqueológico, Burgos) i

retaule de Santa Anna (1500, Capilla del Condestable de la catedral de Burgos.Considerat un dels millors escultors de la fi del gòtic a Castella, la seva obra és d'una gran força expressiva i d'una densitat decorativa que recorda les obres d'orfebreria.

Hebron

Hebron —en àrab الخليل, al-Ḫalīl; en hebreu חֶבְרוֹן— és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol. El seu nom vol dir «amic». Té una població d'uns 130.000 habitants i és a uns 930 metres sobre el nivell del mar. Es troba a uns 30 km al sud de Jerusalem. Destaca per les seves vinyes, ceràmiques i vidres. És seu de la Universitat d'Hebron.

A la ciutat es troba la famosa Tomba dels Patriarques (en hebreu מערת המכפלה, Mearat ha-Makhpelà, «Cova de la Makhpelà»; en àrab الحرم الإبراهيمي, al-Ḥaram al-Ibrāhīmī, «el santuari d'Abraham»), lloc considerat sant per les tres religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam, i que segons el Gènesi és una cova excavada per Abraham per enterrar a la seva dona Sara; els jueus creuen que Abraham, Sara, Isaac, Rebeca, Jacob, i Lea estan enterrats a la cova, que és considerada el segon lloc més sagrat del judaisme; a la rodalia s'han edificat esglésies, sinagogues i mesquites destacant la mesquita d'Ibrahim i les sinagogues de la sala d'Abraham i de la sala de Jacob.

La ciutat disposa d'un museu arqueològic amb una notable col·lecció d'objectes cananeus i del període islàmic. El roure d'Abraham o de Mamre és un antic roure que segons la tradició marca el lloc on Abraham va plantar la seva tenda (el roure es calcula que té uns 5.000 anys) i està administrat per l'Església Ortodoxa Russa. Altres llocs notables són les tombes d'Abner (el comandant de l'exèrcit de David), de Rut i de Jessè.

El dialecte àrab parlat a la ciutat és peculiar i se'l coneix com a hebronita.

Isaac

Al Gènesi, Isaac (en hebreu יִצְחָק בן-אַבְרָהָם Yishāq ben Abrāhām i en àrab إسحٰق بن ابراهيم Ishāq ibn Ibrahim) és el segon fill d'Abraham, després d'Ismael. Els hebreus el consideren el seu avantpassat.

Fou l'únic nen que Abraham tingué amb Sara després que Déu li prometés que podria tenir-ne tot i l'avançada edat de la parella (cent anys Abraham i noranta Sara). Segons la promesa de Déu d'ell en sortiria una gran nació que seria més nombrosa que els estels.

Judaisme ortodox

El judaisme ortodox és una de les grans branques de la religió jueva, junt amb el judaisme conservador (masortí) i el judaisme reformista. Es distingeix d'elles per la seva adhesió rigorosa a la llei jueva (halacà). Tanmateix, la manca d'una autoritat doctrinal central, permet una certa variació en la pràctica religiosa.

D'acord amb la seva actitud envers la cultura contemporània, el judaisme ortodox es divideix de manera informal en el judaisme ortodox modern, un moviment que cerca adequar fins a cert punt les seves pràctiques i estudis amb la situació social contemporània, encara que és ferm amb els afers que estan relacionats l'halacà (la llei jueva), el sionisme religiós, un moviment que uneix el judaisme ortodox modern amb la ideologia del sionisme, i el jueus ultraortodoxes (haredim), que rebutjen quansevol innovació contrària a les ensenyançes religioses de la Torà.

Les divisions doctrinals en aquest sentit no s'hi van fixar fins prop del segle XVIII, que sota l'influx de la il·lustració jueva uns certs sectors de la comunitat jueva van rebutjar la segregació imposada per les pràctiques religioses convencionals i van cercar integrar-se -malgrat l'aleshores dominant antisemitisme- a les comunitats nacionals, replantejant en termes moltes vegades racionalistes, les tradicions i les creences religioses. El rebuig a aquest moviment va definir l'ortodòxia. L'ortodòxia és un moviment creat en el segle XIX en contra dels rabins i dirigents que assajaven maneres de fer compatible el judaisme i la modernitat.

Jèred

En el Gènesi capítol cinquè Jèred (en hebreu ירד בן-מהללאל Yared ben Mahălal'ēl i en àrab یارد بن مهللئیل Aded ibn Mahlaleel) és fill de Mahalalel i nét de Quenan.

Segons l'apòcrif Llibre dels Jubileus, la seva dona es deia Baraka. Jèred va ser pare d'Henoc als cent seixanta-dos anys, vivint després vuit-cents anys més engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de nou-cents seixanta-dos anys, esdevenint la segona persona més longeva de la Bíblia, només superat pel seu nét Matusalem que va viure un total de 969 anys.

Nom teòfor

Un nom teòfor és un nom propi que fa referència a la divinitat. Aquests noms propis els trobem en totes les cultures. Alguns cognoms catalans d'origen medieval són d'aquesta mena:

De Déu (generalment escrit "Dedeu"): aplicat a un infant considerat un do de Déu.

Deó: del cognom francès "Déon", adaptació del llatí "Deum".

Déu-lo-féu (generalment escrit "Deulofeu"): s'aplicava a persones sense pares coneguts.

Deusdat: grafia aglutinada de "Deus dat", és a dir, "donat per Déu"; equival a Déu-lo'm-dé i es correspon a l'espanyol "Diosdado" i al francès "Dieudoné".

Déu-lo'm-dé (generalment escrit "Deulonder"): significa "Déu me'l va donar" i es devia aplicar a un infant molt desitjat.

Déus-lo'm-dé (generalment escrit "Deuslomdé"): variant de l'anterior.

Dellonder (a vegades escrit "Dellunder"): variant dels anteriors.

Déu-lo-sal (generalment escrit "Deulosal"): nom d'auguri que significa "Déu el salvi".

Déu-lo-vol (generalment escrit "Deulovol"): és un nom d'auguri de vida santa o com a recordança del crit dels participants a la primera croada; significa "Déu el vol", i té un equivalent francès: "Dieuleveult".

Déu-nos-ajut (generalment escrit "Deunosajut"): nom d'auguri que significa "Déu ens ajudi".

Deusovol: grafia aglutinada de "Deus ho vol"; equival a "Déu-lo-vol".

Dodat: equival a "Deusdat".

Dóna-Déu: (generalment escrit "Donadeu"): significa "do de Déu" i es devia aplicar a un infant molt desitjat.

Donadiu: variant de "Dóna-Déu".Casos dubtosos:

Deu: potser prové de "deu", font, i no pas de Déu, malgrat que el fet que es diguin amb e tancada fa pensar el contrari.

Masdeu: forma aglutinada de "Mas" i "Deu".Els noms teòfors també eren molt abundants en l'antroponímia hebrea pel fet que aquest poble, a més de ser profundament religiós, era dels pocs de l'antiguitat estrictament monoteista. Aquests noms han arribat als nostres dies usats com a prenoms cristians i ocasionalment com a cognoms.

Alguns dels possibles noms teòfors hebreus són al·lusius a divinitats paganes, com Ester (a la deessa babilònica Istar), Maria (que pot venir de l'egipci i voler dir "estimada d'Ammó" i Melquisedec, "el déu Melek és just". Però la majoria fan referència al Déu únic.

N'hi ha que expressen agraïment, com aquests: Amós, que prové d'Amasya, significa "Jahvè ha sostingut"; Anna, nom derivat d'Annanies i que vol dir "Déu ens beneficia", Llàtzer i Eliseu (amb les variants Elisa i Elisabet, que en català esdevé Isabel) signifiquen "Déu ens ha ajudat"; Isaí i la variant Jessè, Jessica (la forma femenina), vol dir "home de Jahvè", és a dir "home de Déu"; Isaïes "Déu tiba"; Jesús, el nom de Crist, era la forma aramea de Josuè (l'arameu -llengua encara parlada avui dia- era l'hebreu de la seva època, modern en relació a l'hebreu dels primers llibres de l'Antic Testament) i vol dir "Déu és salut" (la variant Joshua, la més propera a l'hebreu (J(eh)oshua) és molt corrent en els països anglosaxons); Joaquim, "Jahvè construirà"; Jonatan, "Déu dóna"; Josafat, "Déu jutja"; Josies, "Déu guareix"; Jaire, "(Déu) vulgui lluir"; Jafet, "Déu li dóni espai"; Osees, "Déu socore"; Joan (i la variant russa Ivan) vol dir "Déu és propici" o bé "Déu s'ha compadit"; Malaquies, "el rei Déu"; Mateu, Maties i Macià, que n'és una variant catalana, també present com a cognom (a vegades escrit erròniament "Masià")- vol dir "Déu dóna" (tot i que també podria voler dir "home de Déu" o "fidel a Déu"); Miquees, que prové de Mikaya, significa "qui com Jahvè"; Nahum, que prové de Nehemya, "Jahvè consola"; Simeó, "Déu m'ha escoltat", que és el que va exclamar sa mare Lia en parir-lo (tot i que segons altres vol dir "complidor"); Sofonies, "Jahvè ha guardat"; Zebedeu, "regal de Déu", Zacaries, i la variant Zaqueu, "Déu se'n recorda".

Altres dels noms teòfors feien referència a la divinitat mateixa, com Jeremies, que vol dir "Déu", o a algun dels atributs de la divinitat, com passa amb Tobies, que significa "Déu és bo"; o Elies, que equival a una curiosa tautologia "Déu és Déu"; d'altres consisteixen en una pregària, com Josep, que significa "renovi'm (Déu) la família" (mots que va dir sa mare Raquel en parir-lo).

Hi ha noms teòfors que inclouen de forma explícita el nom de Déu. Són els que acaben en El (el terme semític que significa "Déu", d'on ve també la denominació àrab Al·là). En aquest cas es troben el nom dels tres arcàngels: Miquel, vol dir "Déu és just", Rafael, "Déu ha guarit" i Gabriel, "home de Déu" o "força de Déu". Altres noms amb la mateixa terminació són Emmanuel (d'on deriven Manuel i els hipocorístics Manel i "Manolo"), el nom de Jesús segons l'àngel anunciador, i que significa "Déu és amb nosaltres"; Ezequiel, "Déu enforteix"; Ismael "Déu tiba" o "Déu escolta"; Israel ("força de Déu"); Daniel, "Dan de Déu" (Dan, el nom del cinquè fill de Jacob, significa "Déu m'ha fet justícia, amb aquest fill"); Samuel, "Déu escolta" (tot i que no se sap del cert), i finalment Joel, "Jahvè és Déu".

A banda dels prenoms teòfors d'origen hebreu, també n'hi ha algun d'escadusser d'origen llatí, tant cristià -d'origen tardà, possiblement medieval- com pagà. Un exemple del primer cas és "Amadeu", que significa "que ama Déu".

En el segon cas tenim diversos noms que malgrat l'origen pagà ens arriben a través del santoral; tots s'originen en el fet de posar l'infant al qual s'imposaven sota la protecció d'algun dels déus o deesses:

Veneri: sota la protecció de Venus.

Martí, Marçal (i les variants Marçà, Marcià, Marciau), Marc (i les variants Marcel, Marcel·lí, Marcel·lià, Marcolí, Marcús), Marció (i Marcionil·la) i Marçol: sota la protecció de Mart.

Jovita (que és tant nom d'home com de dona): sota la protecció de Júpiter.

Sadurní: sota la protecció de Saturn.Val a dir que alguns d'aquests prenoms han esdevingut cognoms: Martí, Marçal (a vegades escrit Marsal), Marc (generalment escrit March) i Sadurní.

També entrarien en aquest grup els prenoms que són els dels mateixos noms dels déus pagans:

romans: Diana, Júpiter, Venus

grecs: Zeus

fenicis: Tanit

Noè

Noè o Noé (en hebreu נוֹחַ בן-לֶמֶך Nōah ben Lemech i en àrab نوح بن لمک Nūh ibn Lamak) és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal. És citat en el Gènesi, capítols cinquè al desè.

Obed

En l'Evangeli segons sant Mateu, Obed (en hebreu,

עובד בן-בועז Oved ben Bo'az) fou el fill de Booz i la seva esposa Rut, i fou el pare de Jessè i, per tant, avi del Rei David. Apareix mencionat al Llibre de Rut i és un personatge menor, simplement para establir la genealogia de David. El nom Obed significa "servent, adorador".

Rabí

En el judaisme, un rabí (en hebreu רַבִּי, rabbí, pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu רָב, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva. El terme s'usa, juntament amb el de hakham o «savi» (en hebreu חָכָם), per denominar els savis jueus.En hebreu l'expressió significa «mon mestre» o, més literalment, «mon major,» ja que el sufix pronominal -í denota possessiu de primera persona singular. Existeix igualment el terme rabenu, en hebreu רַבֵּינוּ, que denota el possessiu de primera persona plural.

Reú

En el Gènesi, capítol onzè, Reú (en hebreu רְעוּ בן-פָּלֶג Re'u ben Péleg i en àrab رئو بن فالج Rau ibn Falih) és el primogènit de Pèleg i que a l'edat de trenta-dos anys engendrà, segons el Llibre dels Jubileus amb la seva muller Ora, el seu fill Serug i després visqué dos-cents set anys més, en què engendrà altres fills i filles.

Rut

Segons la Bíblia, Rut fou una dona pertanyent als moabites protagonista del llibre de Rut. Fou la besàvia del Rei David.

En temps dels jutges d'Israel, un home de la tribu de Judà anomenat Elimèlec se'n va anar a viure a Moab amb la seva esposa Noemí i els seus dos fills Mahlon i Quilion. Allà, els dos joves es casaren amb dues dones moabites, Rut i Orpà, respectivament.

Deu anys més tard, els tres homes de la família havien mort i Noemí, ja gran, va decidir tornar al seu poble de Betlem. Orpà es va acomiadar emocionada però Rut va decidir acompanyar-la i instal·lar-se amb ella.

Un dia, Rut va anar a espigolar als camps i va conèixer Booz, parent de la seva sogra Noemí. Un temps després, Booz i Rut es van casar i van tenir un fill, Obed, qui seria l'avi del rei David.

Serug

En el Gènesi, capítol onzè, Serug (en hebreu שְׂרוּג בן-רְעוּ S'rug ben Re'u i en àrab سروج بن رئو Sarukh ibn Rau) és el primogènit de Reú i la seva esposa Ora (font apòcrifa). Quan tenia trenta anys, la seva muller Milcà (segons el llibre dels Jubileus) li engendrà Nahor i després visqué dos-cents anys més, en què engendrà altres fills i filles.

Segonsel judaisme, el seu nom original era Seroh, però va abandonar el culte a Jahvè i va ensenyar-li bruixeria al seu fill Nahor, aleshores fou expulsat d'Ur, la seva població natal, i es canvià el nom per Serug.

Set (Gènesi)

Set (en hebreu בן-אָדָם שֵׁת Šēt ben Adam i en àrab شيث بن آدم Xays ibn Adam) és el tercer fill d'Adam i Eva engendrat després de la mort d'Abel. Apareix al Gènesi capítol quart

Shalosh Regalim

Shalosh Regalim (en hebreu: שלוש רגלים) (en català: "Els tres pelegrinatges"), és el nom donat a les tres festivitats jueves de Pessa'h, Xavuot, i Sukkot, durant les quals el poble jueu acostumava a peregrinar al Temple de Jerusalem i oferir ofrenes. En hebreu la paraula utilitzada per designar a aquestes tres festivitats és chag (en hebreu: חג, "festa", i també "moviment circular"), la qual cosa fa referència al costum de moure's en cercles al voltant d'un objecte, característica d'alguns rituals de pelegrinatge (per exemple; el pelegrinatge islàmic a La Meca, i la circumval·lació de la Kaba). Les tres festivitats són escrites en el text bíblic, i estan fortament lligades als canvis de les estacions i a la vida agrícola. Les festivitats en aquesta categoria són:

Pessa'h - La Pasqua jueva.

Xavuot - La festivitat de les setmanes, o de Pentecosta.

Sukkot - La festa de les cabanyes o dels Tabernàcles.

Tanakh: genealogia des d'Adam fins a David
De la Creació al Diluvi
Origen dels Patriarques
De les Tribus al Regne

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.