Jeroglífic egipci

Els jeroglífics van ser un sistema d'escriptura inventat i utilitzat pels antics egipcis per a comunicar-se per escrit. Des de l'època de l'Imperi Antic, els jeroglífics egipcis van ser un sistema d'escriptura en el qual es barrejaven ideogrames, signes consonàntics (simples, dobles, triples i fins i tot de quatre o més consonants) i determinants (signes muts que indicaven a quina família conceptual pertany una paraula). A partir de la dinastia XVIII, els escribes van començar a utilitzar cert nombre de signes consonàntics dobles sil·làbics (sȝ, bȝ, kȝ, etc.) per a transcriure els noms semítics o d'aquest origen, però aquest tipus d'escriptura va quedar exclusivament restringida a aquest àmbit. Els símbols eren també figuratius: representaven una cosa tangible, sovint fàcil de reconèixer, fins i tot per a algú que no conegués el significat de la mateixa. I és que, per a dissenyar l'escriptura jeroglífica els egipcis es van inspirar en el seu entorn: objectes de la vida quotidiana, animals, plantes, parts del cos, etc. Durant el Regne Mitjà d'Egipte es calcula que existien al voltant de 900 símbols jeroglífics,[1] mentre que en l'època grecoromana, el seu nombre va augmentar a més de 6.000. Els jeroglífics es gravaven en pedra i fusta, o bé, en el cas de l'escriptura hieràtica i demòtica, amb càlam i tinta sobre papirs, ostraca, o suports menys perdurables.

Els jeroglífics egipcis foren desxifrats pel filòleg francès Jean-François Champollion (1790-1832) després de la troballa de la Pedra de Rosetta. Les primeres descripcions són obra d'Athanasius Kircher. Després de tota una vida d'estudi, ja que havia començat a interessar-se per la civilització egípcia des dels deu anys, l'any 1822 aconsegueix desxifrar-los.

La possibilitat de poder estudiar els jeroglífics a través de la Pedra de Rosetta, amb text gravat en hieràtic, demòtic i grec li facilità la tasca. La Pedra de Rosetta havia estat descoberta l'any 1799[2] i des d'aleshores molts estudiosos havien intentat desxifrar-ne els jeroglífics. Finalment, fou Champollion qui ho aconseguí.

El hieràtic i el demòtic són formes més simplificades d'escriure amb jeroglífics. Podem dir, doncs, que a l'antic Egipte s'utilitzaren tres sistemes gràfics d'escriptura:

Per exemple;

Ptolemeu en jeroglífics
Hiero Ca1.png
p
t
wAl
M
iis
Hiero Ca2.png


Els glifs en aquest cartutx es transliteren com:

p
t
o l
m
y s

Ptolmys

Jeroglífics unilíters (d'un so)
Signe Trans. Pron. Descripció
A
3 a Oclusiva-glotal-sorda
"A" catalana, aleph semítica
Voltor egipci
a
ˁ a Fricativa-farinjal-sonora
"A" curta, ayin semítica
Braç
i
i Constrictiva-palatal-sonora
"I" catalana, yod semítica.
Un jonc
ii
o
y
y y Constrictiva-palatal-sonora
"Y" anglesa de "you",
yod doble
Parella de joncs
w
o
W
w u Constrictiva-bilabial-velar-sonora
"U" catalana
Guatlla jove o
la seva abreviatura hieràtica
b
b b Oclusiva-labial-sonora
"B" catalana
Part inferior de la cama
p
p p Oclusiva-labial-sorda
"P" catalana
Estora de joncs
f
f f Fricativa-labiodental-sorda
"F" catalana
Víbora amb corns
m
m m Oclusiva-sonora-labial-nasal
"M" catalana
Òliba
n
n r Oclusiva-sonora-dental-nasal
"N" catalana
Ondulacions d'aigua
r
r r Líquida-vibrant-dental
"R" simple catalana
Boca
h
h h Aspirada-laríngia-sorda
"H" sorda
Cabana de joncs
H
h Aspirada-faríngia-sorda
"H" sorda. àrab
Metxa torta
X
j Fricativa-mediopalatal-sorda
Més suau que la "J" espanyola
Estómac i cua d'animal
x
j Fricativa-velar-sorda
"J" espanyola. خ àrab
Placenta o un cabdell
s
o
z
s s Fricativa-sibilant-dental-sonora
"S" catalana
Tela doblegada o
forrellat d'una porta
S
š sh Sibilant-prepalatal-sorda
"X" catalana
Safareig de jardí
q
q Uvular-oclusiva-sorda
"Q" semítica
Vessant d'un turó
k
k k Oclusiva-velar-sorda-aspirada
"K" de kilo
Cistell amb nansa
g
g g Oclusiva-dorso-palatal-feble
"G" catalana de gat
Gerra
t
t t Oclusiva-dental-sorda
"T" catalana aspirada
Panet
T
ch Oclusiva-dental-sorda
"TX" catalana de cotxe
Corda amb nusos
d
d d Oclusiva-dental-feble
"D" sorda
D
dy Africada-prepalatal-feble
So pròxim a "DJ"
Serp
Infotaula sistema d'escripturaJeroglífic egipci
Papyrus Ani curs hiero
Tipus sistema d'escriptura
Llengües egipci
ISO 15924 Egyp (050)
Egyptian funerary stela
Jeroglífics en una estela funerària egípcia.

Història i evolució

Es suposa que l'escriptura jeroglífica es començà a utilitzar envers el 3300 aC, aproximadament la mateixa època que sorgí l'escriptura cuneiforme a Mesopotàmia. Fou empleada durant més de 3.600 anys, car l'última inscripció coneguda es grava el dia 24 d'agost del 394 al temple de File.[3]

Des de l'època de l'Imperi Antic els jeroglífics egipcis foren un sistema d'escriptura on es barrejaven ideogrames, signes consonàntics (simples, dobles, triples i fins i tot de quatre o més consonants) i determinants (signes muts que indicaven a quina família conceptual pertanyia una paraula). A partir de la dinastia XVIII els escribes començaren a utilitzar cert nombre de signes consonàntics dobles sil·làbics (sȝ, bȝ, kȝ...) per transcriure els nombres semítics, però aquesta escriptura quedà exclusivament restringida al seu àmbit.

Els símbols són també figuratius: representaven coses tangible, sovint fàcil de reconèixer, àdhuc per a algú que no conegués el seu significat. I és que per a dissenyar l'escriptura jeroglífica els egipcis s'inspiraren amb el seu voltant: objectes de la vida quotidiana, animals, plantes, parts del cos humà, etc. Durant l'Antic, Mitjà i Imperi Nou es calcula que existien prop de 700 símbols jeroglífics, mentre que a l'època grecollatina el nombre augmentà a més de 6.000.

Els jeroglífics es graven en pedra i fusta. L'escriptura hieràtica i demòtica, amb càlam i tinta sobre papirs, ostraca o suports menys perdurables.

L'ús dels jeroglífics gravats es limitava als dominis en què l'estètica o el valor màgic de les paraules tenien rellevància: fórmules d'ofrenes, frescs funeraris, texts religiosos, inscripcions oficials, etc.

L'escriptura hieràtica era de grafia més senzilla, reservada a documents administratius o privats i generalment utilitzada sobre papir, ostraca (fragments ceràmics) i fins i tot tauletes de fusta. Els egiptòlegs els distingien dels anomenats jeroglífics lineals, que es pintaven als sarcòfags de fusta i als textos del Llibre dels morts. Els jeroglífics lineals conserven l'aspecte figuratiu dels jeroglífics gravats, però els traços són molt menys precisos que aquests últims.

A partir de l'època saïta (dinastia XXVI) l'escriptura hieràtica fou parcialment reemplaçada per una nova escriptura bàsica: la demòtica. Es tractava d'una simplificació extrema de la hieràtica reservada als actes administratius i als documents de la vida quotidiana, d'aquí el seu nom d'escriptura "popular". L'escriptura hieràtica serà utilitzada preferentment per a transcriure texts religiosos o sacerdotals, al costat de l'escriptura jeroglífica, d'aquí el seu nom d'escriptura "sacerdotal". A l'època ptolemaica el grec s'anirà imposant progressivament com a llengua administrativa: de l'any 146a.C. en endavant els contractes escrits exclusivament en demòtic perden tot el valor legal.

El copte és l'últim estat de la llengua i escriptura egípcies. Encara es fa servir als nostres dies, però només com a llengua litúrgica. Fa servir l'alfabet grec i també set caràcters demòtics per a transcriure fonemes no existents en grec. Mai més no s'ha fet servir l'escriptura egípcia per a transcriure cap llengua moderna.[4]

Acta Eruditorum - I geroglifici, 1714 – BEIC 13384397
Illustració de Tabula Aegyptiaca hieroglyphicis exornata (Acta eruditorum, 1714)

Segons alguns investigadors, l'escriptura jeroglífica seria, amb influència del protosinaític, l'origen de l'alfabet fenici, que derivaria en l'alfabet hebreu, arameu i grec, dels quals provenen els alfabets llatí i cirílic.

Causes del desenvolupament del sistema d'escriptura

Amada ( 110 miles south of Aswan, left bank ). Temple founded by Tuthmosis III
Jeroglífics en un temple fundat per Tutmosis III.

Els jeroglífics reflectien el llenguatge habitual, tot i que amb el temps fou utilitzat preferentment en les simbòliques representacions dels temples, desestimant-se llur ús, per la seva clara falta d'idoneïtat en l'escriptura d'ús diari; s'ha de tenir en compte que les necessitats d'escriptura, ja a l'Antic Imperi, com eren la comptabilitat d'insums, aliments (per exemple: en la dotació dels súbdits empleats en la construcció de temples i piràmides), demanava multitud d'escribes que anotessin quantitats, classificacions, etc., i en aquest procés de reproducció l'escriptura jeroglífica resultava poc pràctica. Per aquesta necessitat els signes jeroglífics van derivant en altres grafies, més fàcilment reproduïbles amb càlams dels escribes, (aquest era l'instrument d'escriptura per excel·lència), donant origen a l'escriptura hieràtica.

Per a l'escriptura quotidiana s'emprava el hieràtic, i així ho evidencia el papir Rhind, on consta una mostra del coneixement matemàtic dels antics egipcis. Els exemplars que es posseeixen en l'actualitat del denominat Llibre dels morts empren aquesta forma d'escriptura.

L'escriptura jeroglífica quedà reservada per als monuments reials, temples, palaus, tombes, joies, mobles de la cort, amulets, etc., per qüestions no només estètiques sinó també per llur caràcter simbòlic i màgic, car gravar el nom d'una persona en jeroglífic implicava que cometre un error en escriure'l o el fet de fer-lo mal podria influir en la persona a qui feia referència el jeroglífic.

El hieràtic també sorgeix en un període on el llenguatge es veu transformat, ja que dels ideogrames que representaven els primers jeroglífics es passa a un procés de conceptualització, per finalment sintetitzar cada símbol un so. És molt interessant veure la relació i similitud entre el sistema jeroglífic, el hieràtic, l'hebreu antic i el fenici; d'aquest últim és molt simple la relació amb el grec.

Escribes

És un error afirmar que l'escriptura estava circumscrita solament a les castes sacerdotals, oblidant-se d'una institució fonamental en tot l'Antic Egipte: els escribes.

Ésser escriba era l'aspiració de qualsevol egipci d'ascendència humil, tenint més importància que la carrera militar, de fet, no hi havia possibilitat d'accés a una posició elevada al govern per a aquella persona que no hagués estat escriba.

La vida de l'Antic Egipte discorria al voltant de l'escriba, aquest era qui anotava el nivell de les crescudes del Nil (essencial per a la seguretat alimentària de la població), qui consignava l'estat dels canals i dics (fonamentals per a conservar i encapçar l'aigua després de l'època d'inundació), la provisió dels graners, etc.

Jeroglífics biconsonàntics

Es denominen biconsonàntics (o bilíters) aquells jeroglífics la transliteració dels quals conté dues consonants. Aquests són els més comuns ordenats alfabèticament:

ˁ3 (aa)
 
O29V
 
b3 (ba)
 
G53
 
ḏ3 (dya)
 
U28
 
ḏd (dyed)
 
R11
 
ḏw (dyu)
 
N26
 
ḥr (hor)
 
G5
 
ḫˁ (ja)
 
N28
 
ib (ib)
 
F34
 
ir (ir)
 
D4
 
k3 (ka)
 
D28
 
m3 (ma)
 
U1
 
mn (men)
 
Y5
 
mr (mer)
 
U6
 
nb (neb)
 
V30
 
nw (nu)
 
W24
 
p3 (pa)
 
G40
 
pr (per)
 
O1
 

(ra)
 
N5
 
s3 (sa)
 
G39
 
sn (sen)
 
T22
 
sw (su)
 
M23
 
šw (shu)
 
H6
 
t3 (ta)
 
N16
 
ti. (ti)
 
U33
 
tp (tep)
 
D1
 
w3 (ua)
 
V4
 
wn (un)
 
E34
 
wp (up)
 
F13
 

Normalment a cada jeroglífic se li assigna un valor fonètic, tot i que alguns en tenen més d'un. A més, alguns sons es poden representar amb diversos jeroglífics; així, podien ésser representats alguns sons de les següents formes:

b3 (ba)
 
G29
 
G53
 
R7E10
 
s3 (sa)
 
G39
 
V16
 
Aa18
 
Aa17
 
mr (mer)
 
U7
 
N36
 
U23
 
etc.

Jeroglífics triconsonàntics

Es denominen triconsonàntics (o trilíters) als jeroglífics la transliteració dels quals conté tres sons consonants. Aquests són els jeroglífics més comuns:

ˁnḫ (ankh)
 
S34
 
dw3 (dua)
 
N14
 
iwn (iun)
 
O28
 
nwb (nub)
 
S12
 
nfr (nefer)
 
F35
 
nṯr (necher)
 
R8
 
nwt (nut)
 
O49
 
ḥ3t (hat)
 
F4
 
ḥḳ3 (heqa)
 
S38
 
ḥtp (hetep)
 
R4
 
ḫpr (kheper)
 
L1
 
sbk (sebek)
 
I4
 
w3ḥ (uah)
 
V29
 
wsr (user)
 
F12
 

Jeroglífics amb més de tres consonants

Aquests són els jeroglífics més comuns la transliteració dels quals conté més de tres sons consonants:

m3ˁ t (maat)
 
C10
 
špsy (shepesy)
 
A51
 
ḏḥty (dyehuty)
 
G26
 
pḥty (pehty)
 
F9
 
inpw (anpu)
 
E16
 
bity (bity)
 
L2
 
imnt (ament)
 
R14
 
rnpt (renepet)
 
M5
 
ḳbḥw (qebehu)
 
W15
 
mrḥt (merhet)
 
W1
 
šnwt (senut)
 
O51
 
ẖkrt (jekeret)
 
Aa30
 
sp3t (sepat)
 
N24
 
3sir (asir)
 
Q2
 
wnwt (unut)
 
N14
 
wast (uaset)
 
R19
 
ḥnḳt (heneqet)
 
W22
 
ḫtmty (jetmety)
 
S19
 

Referències

  1. Jones, Daniel. English Pronouncing Dictionary. Cambridge University Press, 2003. ISBN 3-12-539683-2.
  2. Nicholas K. Rauh. A Short History of the Ancient World. University of Toronto Press, 6 desembre 2017, p. 39–. ISBN 978-1-4426-0385-1.
  3. Frank R. Trombley. Hellenic Religion and Christianization: C. 370-529. BRILL, 2001, p. 234–. ISBN 0-391-04121-5.
  4. Johanna Brankaer. Coptic: A Learning Grammar (Sahidic). Otto Harrassowitz Verlag, 2010, p. 3–. ISBN 978-3-447-05894-0.

Vegeu també

Bibliografia

  • MCDERMOTT, Bridget. Decodificar y descifrar los jeroglíficos egipcios: cómo leer el idioma sagrado de los faraones. Blume, 2006. 171 p. ISBN 978-84-9801-107-4.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeroglífic egipci Modifica l'enllaç a Wikidata
Ayin

La Ayin o Ayn és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.

La ayin està present en Unicode com a U+05E2 ע hebrew letter ayin.

En fonètica la ayin representa el so /ʕ/. En hebreu israelià parlat aquest so no es pronuncia.

Originalment en la llengua fenícia aquest so [ʕ] estava present, però en idioma neopúnic aquest fonema [ʕ] va deixar de pronunciar-se i aquesta lletra s'utilitzà com a mater lectionis per indicar qualsevol vocal, especialment [e] i [a]. Els fonemes del protosemític septentrional ʕ i ġ es fusionaren al fenici en ʕ.

Bet

La Bet, Beth, Beh, o Vet és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, bā ب en àrab i bet በ en amhàric.

La bet està present en Unicode com a U+05D1 ב hebrew letter bet.

En fonètica la bet representa el so /b/. En hebreu israelià parlat, siríac i fenici al principi del mot es pronuncia com a /b/, en canvi al mig o final del mot es pronuncia com a /β/.

Caf (lletra)

La Caf o Kaf és l'onzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent kap 𐤊 en fenici, kāp ܟ en siríac, caf כ en hebreu, kāf ك en àrab i kaf ከ en amhàric.

La caf està present en Unicode com a U+05DB כ hebrew letter kaf.

En fonètica caf representa el so /k/. A més en hebreu i en siríac, quant aquesta lletra està al final del mot representa el so /χ/.

Dàlet

La Dàlet (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.

La dàlet està present en Unicode com a U+05D3 ד hebrew letter dalet.

En fonètica la dàlet representa el so /d/. En hebreu israelià modern, siríac i fenici al principi del mot es pronuncia com a /d/, en canvi al mig o final del mot es pronuncia com a /ð/, excepte l'hebreu israelià modern, on la lletra dàlet només té el fonema /d/.

Grau (símbol)

El símbol del grau és un petit cercle volat que indica tant la temperatura com els graus dels angles. S'usa des del segle XVI i es col·loca a la dreta de la xifra. El seu origen és el jeroglífic egipci que representa el sol, ja que l'any complet solar d'aquesta cultura tenia 360 dies i cada dia era un grau del cercle. En algunes llengües, com el castellà, també s'usa per indicar nombres ordinals (de fet apareix sovint en la mateixa abreviatura de "nombre").

Guímel

La Guímel és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.

La guímel està present en Unicode com a U+05D2 ג hebrew letter gimel.

En fonètica la guímel representa el so /g/. En hebreu israelià modern, siríac i fenici al principi del mot es pronuncia com a /g/, en canvi al mig o final del mot es pronuncia com a /ɣ/, excepte l'hebreu israelià modern, on la lletra guímel només té el fonema /g/.

He (lletra)

La He és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.

La he està present en Unicode com a U+05D4 ה hebrew letter he.

En fonètica he representa el so /h/.

Het

La ḥet o ẖet (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.

La het està present en Unicode com a U+05D7 ח hebrew letter het.

Originàriament la het representava el so /ħ/, o /x/ (ambdós fonemes protosemítics es fusionaren al cananeu en un sol fonema). En àrab, les dues lletres corresponents per a aquests sons són: la ḥā ح que representa el so /ħ/, i la ẖā خ que representa el so /x/.

Iod

La Iod (anomenada també Iud, Yod, Yud, Jod o Jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.

La iod està present en Unicode com a U+05D9 י hebrew letter yod.

En fonètica iod representa el so /j/. Es va emprar també com a mater lectionis per a transcriure la vocal /[i]/. En siríac a més de representar els sons /j/ i /i/, també en alguns casos representa el so /e/.

M

La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants. El seu nom és ema, em o eme.L'origen gràfic de la M minúscula és un jeroglífic egipci usat per representar el mar.

Mem (lletra)

La Mem és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.

La mem està present en Unicode com a U+05DE מ hebrew letter mem.

En fonètica mem representa el so /m/.

Nun (lletra)

La Nun és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.

La nun està present en Unicode com a U+05E0 נ hebrew letter nun.

En fonètica nun representa el so /n/.

Pe (lletra)

La Pe és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐 en fenici, pē ܦ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.

La pe està present en Unicode com a U+05E4 פ hebrew letter pe.

En fonètica la pe representa el so /p/. En hebreu israelià parlat, siríac i fenici aquest so al principi del mot o en la posició postconsonàntica es pronuncia com a /p/, en canvi en la posició postvocàlica es pronuncia com a /f/.

La consonant fenícia /p/ sembla haver-se transformat a la /f/ en púnic, com ho va fer en protoàrab. Certes romanitzacions del púnic tardà inclouen moltes transcripcions «aspirades» com ara ph, th i kh en diverses posicions (encara que la seva interpretació no és clara), així com la lletra f per la *p original.

Qof

La Qof o Cof és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.

La qof està present en Unicode com a U+05E7 ק hebrew letter qof.

En fonètica la qof representa el so /q/.

Reix

La Reix és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.

La reix està present en Unicode com a U+05E8 ר hebrew letter resh.

En fonètica la reix representa el so /r/ o /ɾ/. En hebreu modern a més d'aquests dos sons, també pot representar /ʁ/ o /ʀ/.

Sàmec

La Sàmec és la quinzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent samk 𐤎 en fenici, semkaṯ ܣ en siríac, sàmec ס en hebreu i sat ሰ en amhàric. En àrab per transcriure el so /s/ fan servir la lletra sīn س.

La sàmec està present en Unicode com a U+05E1 ס hebrew letter samekh.

En fonètica la sàmec representa el so /s/.

Waw

La Waw (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅 en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.

La waw està present en Unicode com a U+05D5 ו hebrew letter vav.

En un principi, la waw representava el so /w/. Es va emprar també com a mater lectionis per a transcriure les vocals [o] i [u]. En hebreu israelià modern, la waw pot representar la consonant v, la vocal [o] o la vocal [u].

Xin (lletra)

La xin és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.

La xin està present en Unicode com a U+05E9 ש hebrew letter shin.

En fonètica la xin representa el so /ʃ/, i la seva variant sin representa el so /s/ o també /ś/.

Els fonemes del protosemític ś i ʃ es fusionaren en el fenici en ʃ. Es discuteix si els fonemes ʃ (𐤔) i s (𐤎𐤎), clarament distingits en l'ortografia fenícia, no acabarien fusionant-se en el fenici clàssic o en el púnic tardà.

Àlef

La ʾĀlp és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʾalp 𐤀 en fenici, ʔālap ܐ en siríac, àlef א en hebreu, àlif ا en àrab i ʔälf አ en amhàric.

L'àlef està present en Unicode com a U+05D0 א hebrew letter alef.

En fonètica àlef originalment representava el so /ʔ/. En hebreu israelià modern aquest so no es pronuncia, tot i que de vegades la lletra ain (ע) és pronunciada com a /ʔ/, per exemple en el nom de la cançó מָעוֹז צוּר (Māʕōz Sˤūr se substitueix per Maʔoz Tsur).

Originalment en la llengua fenícia aquest so /ʔ/ estava present, però en idioma neopúnic aquest fonema deixà de pronunciar-se i aquesta lletra s'utilitzà com a mater lectionis per indicar qualsevol vocal, especialment [o] i [a].

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.