Jebusites

Els jebusites foren una tribu dels cananeus que vivia a la zona de Jerusalem. Van ser sotmesos pels israelites al començament del segle X aC.

Infotaula de grup humàJebusites

Alguns reis jebusites

  • Shas'an, segle XIX aC
  • Y'qar'am, vers 1800 aC
  • Ba-..., vers 1800 aC
  • Melquizedec rei de Salem, segle XVII aC
  • Abdi-Kheba, segle XIV aC
  • Baalquipushti segle XIII aC
  • Adonizedek segle XIII aC
  • Araunes (Ornan) vers 1000 aC
Cananeus

Els cananeus són els habitants de Canaan.

És probable que els hicses fossin cananeus, almenys en gran part: els amorrites en serien un dels grups principals i van jugar un important paper al Canaan amb reis poderosos a Hesbon i Astaroth, i sovint el nom amorita és utilitzat com a sinònim de cananeu (dels cananeus de l'interior). Els egipcis anomenaven el Líban Amar o Amurru vers el nord a l'Orontes. Vers el 1500 aC, les terres cananees estaven dividides en dues confederacions: Megiddo i Cadeix (Kadesh).

Per tant, s'ha de considerar que els cananeus són tots els que parlen la llengua semita cananea, incloent-hi les seves variants dialectals; que la regió de Canaan, tot i que es pot aplicar a tot el Llevant, s'aplica en general als moderns Líban (en part), Israel i Palestina (els ammonites i moabites, com a parlants de dialectes derivats del cananeu, en són exclosos).

Els cananeus són esmentats en la Bíblia com una de les nacions que foren expulsades pels israelites (parlants d'hebreu, de religió després anomenada jueva). Les altres nacions foren

els hetites, els girgashites, els amorrites, els perizzites, els hivites, i els jebusites (Deuteronomi 7:1). Els cananeus són descrits com a idòlatres amb cultes associats al sexe i a la fertilitat, cosa que justificava moralment la conquesta de les seves terres.

L'antiga religiositat cananea basa el seu culte en la fertilitat. El més important és el déu de la pluja. Hi ha una tríada de déus. El déu El és el superior. El poble pateix set i la mar els fa por. El déu El envia el seu fill Baal a auxiliar la gent. Aquesta mitologia encara és viva en el cristianisme amb la Santíssima Trinitat. Els antics israelites participaven del culte a Baal i van rebre moltes pressions a causa d'això per part de profetes i reis.

David

Segons la Bíblia, David (en hebreu, דוד בן-ישי David ben Yishay) va ser el més gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la nació jueva va arribar a la seva màxima esplendor. Va ser rei de Judà durant set anys i sis mesos i rei d'Israel durant trenta-tres anys.

Einabus

Einabus —en àrab عينابوس, ʿAynābūs— és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 12 kilòmetres al sud de Nablus. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia una població de 2.340 habitants en 2007. Les viles més properes són Huwara i Beita a l'est i Jamma'in al sud. Einabus és governada per un consell de vila de set membres inclòs l'alcalde. En 2005 Nafez Rashdan fou elegit alcalde d'Einabus.

Hetites

Hetites o hitites (en hebreu "Fills d'Heth: חתי HTY i בני-חת BNY-HT ") foren el segon dels onze pobles de Canaan que els hebreus van trobar a Palestina. Eren suposats descendents d'Heth o Het, fill de Canaan fill d'Ham, i el Gènesi diu que van vendre terra a Abraham. Els onze pobles foren: els sidonites, el hetites, els jebusites, el girgasites, els hivites, els arquites, els sinites, els arvadites, els semarites i els hamatites (els sidonites eren descendents del fill primogènit de Canaan anomenats Sidó; el fill Het era l'ancestre del Hetites). Vivien suposadament a la zona d'Hebron.

Al començament del segle XX els hetites foren identificats amb els hitites d'Anatòlia, llavors recent descoberts, i se'ls va anomenar hittites o Hitites bíblics. Si bé la hipòtesi sembla poc versemblant, alguns historiadors pensen que és possible que es tractés de grups hitites establerts a Canaan vers el 1200 aC amb el moviment del Pobles del mar, o dels luvites que van fundar alguns regnes neohitites a Síria.

Salomó d'Israel els va imposar tribut com altres pobles cananeus. En temps del rei Joram tenia reis propis (esmentats per Elies a 2 Reis, VII, 6). Són esmentats per darrer cop al retorn dels jueus de la captivitat babilònia (Ezra IX, 1).

Hivites

Hivites foren un dels onze pobles de Canaan que els hebreus van trobar a Palestina. Eren suposats descendents d'un fill de Canaan (fill de Cam i nét de Noè), i vivien al peu del Mont Hermon (Josuè 11), al Líban (Lebo Hamath segons Jutges 3), al centre i nord del territori de Benjamí i als turons al nord de Jerusalem, zona en la qual el Gènesi (34) esmenta els hivites com governant Sequem i mes al sud Josué (9) esmenta les ciutats hivites de Gibeon, Kephirah, Beeroth i Kiriath Jearim.

Els 11 pobles foren: els sidonites, el hetites, els jebusites, el girgasites, els hivites, els arquites, els sinites, els arvadites, els semarites i els hamatites. Foren un dels pocs ponbles de la regió que no practicava el ritu de la circumcisió.

En temps de David havien estat empesos cap al nord-oest (2 Samuel XXIV 7). Salomó els va sotmetre (1 Reis IX 20) i ja no tornen a ser esmentats.

Jerusalem

Jerusalem —en hebreu יְרוּשָׁלַיִם, Yeruixalàyim; en àrab أورشليم القدس, Urxalim al-Quds (lit. «Jerusalem la Santa») o, senzillament, القدس, al-Quds; en llatí Hierosolyma; en grec Ιεροσόλυμα, Ierosólyma, o Ιερουσαλήμ, Ierusalēm— és la capital de Israel per els jueus i de Palestina per els àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l' OAP l'inclou efectivament com a capital.

Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra àrab-israeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre.

El 2011, Jerusalem tenia una població de 801.000, dels quals 497.000 Jueus compostes (62%), musulmans 281.000 (35%), els cristians 14.000 (al voltant de 2%) i 9.000 (1%) no van ser classificats per la religió.La ciutat antiga de Jerusalem i les muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Palestina

Palestina (en grec: Παλαιστίνη (Palaistinē); en llatí: Syria Palæstina; en àrab: فلسطين (Filasṭīn, Falasṭīn, Filisṭīn); en hebreu: פלשת - פלשתינה (Pléixet - Palestina) o ארץ ישראל (Eretz Israel)) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats, sota l'Autoritat Nacional Palestina. És tal com es va designar tradicionalment l'antic país de Canaan o d'Israel, sobretot a partir de la revolta jueva (132-135), en què l'antiga Judea que formà part de la província romana de Síria va esdevenir província de Síria-Palestina o simplement Palestina.

El gentilici és palestinià, palestiniana o palestí, palestina i els més rars palestinenc i palestinès.Limita amb Egipte al sud, el Líban i Síria al nord, Jordània a l'est i la mar Mediterrània a l'oest. Palestina, bressol de civilitzacions i de religions, és la Terra Santa dels cristians, la terra bíblica dels jueus, i lloc sagrat per als musulmans.

Històricament, ha sigut un país de conflictes territorials i religiosos, molt agreujats des de l'establiment de l'estat d'Israel. En l'actualitat, l'Autoritat Nacional Palestina seu entre els estats observadors de l'ONU a l'espera de poder seure entre els estats membres de ple dret.

Quatre Ciutats Santes

Les Quatre Ciutats Santes (en hebreu: בארבע ערי הקודש‎) (en ídix: פיר רוס שטעט), és un terme col·lectiu de la tradició jueva per indicar les ciutats de Jerusalem, Hebron, Tiberíades i Safed: «Des del segle XVI la santedat de la Palestina, en particular pel que fa a la sepultura, ha estat gairebé plenament transferida a quatre ciutats, Jerusalem, Hebron, Tiberíades i Safed.»

Jerusalem és la ciutat santa principal del judaisme i el centre espiritual del poble jueue fins al segle X EC, quan el lloc va ser triat durant la vida del Rei David per ser el lloc del Sant Temple. Jerusalem s'associa amb l'element del foc (en referència als continus focs sacrificials encesos en el Temple).

Hebron és el lloc de sepultura dels patriarques: Abraham i Sara, Isaac i Rebeca, Jacob i Lia (Gruta dels Patriarques). Com a tal, Hebron és la segona ciutat santa dels jueus, i és una de les dues ciutats que va ser adquirida a compte del poble hebreu (Abraham l'havia obtingut dels Hitites, mentre que el Rei David havia comprat Jerusalem dels Jebusites). Històricament és la primer capital de Rei David. Hebron s'associat amb l'element de la terra (en referència a les grutes on foren sepultats els patriarques i les matriarques).

Safed (Tz'fat) va començar a ser considerada ciutat santa després de l'arribada dels jueus arran de l'expulsió dels jueus de Sefarad el 1492, esdevenint llavors coneguda com a centre d'estudi cabalístic. Safed s'associa amb l'element de l'aire (en referència a la branca de mística/espiritual del judaisme que hi va fiorir).

Tiberíades fou significativa en la història jueva com a lloc on va ser redactat el Talmud de Jerusalem i com a pàtria dels masoretes, però el seu estatus de ciutat santa és a causa de l'arribada de rabins que van establir a la ciutat un centre de cultura jueva entre els segles XVIII i XIX. Segons la tradició hebrea, la Redempció començarà a Tiberíades i el Sinedrí serà allà reconstituït. El Messies sorgirà de les aigües de Tiberíades, entrarà a la ciutat i serà posat sobre el tron a Safed, al cim d'un alt turó.

Tribus d'Israel

Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.

Èxode

L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia. Segons la tradició jueva va ser escrit per Moisès després de sortir de l'Egipte (entre els anys 1200 i 1550 aC). La hipòtesi documental, per contra, sosté que és el resultat de la fusió de diversos textos antics. Apunta que la clau per datar correctament el text final passa per identificar el faraó descrit, sobre el qual no hi ha unanimitat.

El terme èxode vol dir sortida, ja que el relat principal tracta de l'alliberament del jueus i del començament de les seves vivències els 40 anys que van passar al desert de Sinaí. En hebreu, el nom del llibre és ve-eleh shemoth, o simpelment shemoth שמות, que són les primeres paraules del llibre: "Aquests són els noms..."

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.