Imperi Hitita

L'Imperi Hitita o Hittita fou l'estat dels hittites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries. Establerts a Anatòlia vers el segle XXV aC hi persistiren fins al segle IX aC quan empesos pels Pobles de la mar l'imperi col·lapsà i es fragmentà establint-se una sèrie de regnes relativament efímers.

Els egipcis l'anomenaven "Ht", que segurament equival a Hate, i a la Bíblia se l'anomena Hittim que fou traduït a la Bíblia luterana com "hethiter" i va donar lloc al terme anglosaxó hittites. Els francesos els anomenaven hethéens, i posteriorment hittites, i els espanyols heteos i, més endavant, hititas. En català s'ha adoptat la forma anglosaxona amb una o dues tes. Cal no confondre aquests hitites amb els hetites de Palestina, descendents d'Het.

Infotaula de geografia políticaImperi Hitita

Localització
Map Hittite rule en

Capital Hattusa
Població
Idioma llengua hittita
Història i celebracions
Creació 1800
Dissolució 1180
Hittite Empire
L'imperi Hittita (vermell) al clímax del seu poder vora el 1290 aC, amb la frontera amb l'Imperi Egipci (verd).

Antecedents

La civilització hittita fou descoberta el 1834 per Charles Félix Marie Texier (1802-1871) quan va descobrir les ruïnes d'una antiga ciutat prop de Bogazköy. Aquesta ciutat va resultar ser la capital imperial, Hattusa. En les dècades següents, es van anar descobrint nous elements, especialment inscripcions, que una vegada parcialment desxifrades van treure a la llum l'existència d'un gran imperi fins aleshores desconegut.

El 1897 la descoberta de les cartes d'Amarna va suposar un gran avenç en l'estudi dels hitites. Van seguir diverses excavacions que van suposar l'aportació de nous i nombrosos elements. El desxiframent de l'escriptura hittita, inicialment anomenada "arzawa", va rebre un impuls decisiu quan Hugo Winckler, entre 1905 i 1909, va descobrir, a Bogazköy, més de 10.000 tauletes, un autèntic arxiu nacional, i entre elles alguns textos bilingües que van possibilitar el coneixement del seu contingut. Finalment, a mitjan segle XX, l'escriptura hittita va ser totalment desxifrada i noves troballes posteriors n'han perfeccionat el coneixement.

Un estat d'organització moderna

L'existència de l'Imperi hittita fou coneguda des d'antic per algunes al·lusions de textos bíblics i per nombrosos relleus egipcis que hi feien referència. Però el coneixement ordenat de la seva història és més recent. El 1907 un grup d'arqueòlegs europeus descobrí, prop del poblat turc de Bogazköy, la ciutat d'Hattusa, capital de l'antic Imperi hittita. Entre les seves ruïnes es trobaren piles de tauletes de fusta, que contenien documents de la història del país. Però el mal estat de la fusta no va permetre llegir aquells textos tan valuosos, i els arqueòlegs es van haver d'acontentar a desxifrar el material de biblioteca que també es va trobar, escrit sobre tauletes d'argila, més resistents al pas del temps, i que contenien textos jurídics, religiosos i històrics. Malgrat que aquests textos són probablement menys espontanis i més oficials que la documentació arxivada a les tauletes de fusta, serveixen per a conèixer la història d'aquest poble que, per la claredat i l'objectivitat de la informació que ha transmès, té guanyat el qualificatiu de modern.

Fins als hitites, tots els textos històrics que coneixem d'altres imperis es redueixen a llistes de reis i dels fets principals dels seus regnats. Els hitites ens han deixat dades suficients per elaborar-ne una autèntica història, en el sentit més actual de l'expressió, ja que la relació de cada fet guerrer, de cada tractat i de cada decisió reial va precedida d'un nexe que estableix la relació amb el passat i seguida d'un comentari que pretén endevinar-ne les possibles conseqüències.

A partir d'aquesta informació de primera mà, no és difícil traçar les línies principals de l'esdevenir històric hittita. La cronologia de reis i esdeveniments difereix lleugerament d'uns especialistes a d'altres, però en el pitjor dels casos les diferències són només d'algunes desenes d'anys.

Hattusa, la capital de l'estat hittita, fou fundada a mitjan segle XVII aC pel primer sobirà del que tenim clara notícia, Hattusilis I. El seu regnat fou presidit per lluites contínues per conservar l'autonomia enfront dels pobles que l'envoltaven, sobretot els hurrites, establerts al nord de Síria, i els gasgas, que habitaven en les impenetrables muntanyes del sud de la mar Negra. Uns i altres arribaren a atacar la capital hittita, que fou destruïda i reconstruïda de bell nou diverses vegades. L'activitat guerrera fou continuada pel seu successor, Mursilis I, que destruí la ciutat d'Alep i arribà fins a Babilònia, que caigué en un període de desorganització interna a causa d'aquesta invasió. L'excessiva activitat i la manca d'estructuració interior comportaren la ruïna d'aquest primer Imperi hittita.

A finals del segle XVI aC sorgiren greus enfrontaments interns provocats per profundes dissensions en el si de la família reial i que acabaren conduint a la fi del regne. Els esforços de Telepinus (1525 - 1500 aC) per restaurar-lo foren ineficaços i a la caiguda del regne seguí un període de silenci en les fonts sobre la civilització hittita. Aquest silenci s'explica també perquè el segle XV aC veié la supremacia dels hurrites de Mitanni i la formació de l'Imperi Nou egipci. Malgrat això, la prepotència dels mitanni i els egipcis no anorreà els hitites. Durant aquell període d'inactivitat política, posaren els fonaments de la seva futura ascensió a gran potència amb la creació de les institucions que els haurien de permetre l'estructuració d'un nou regne. En aquells anys es compilà el Codi Hitita, el principal monument legislatiu d'aquesta civilització i un dels més importants de l'Antiguitat.

Vers el 1380 aC, Subiluliuma I fundà l'Imperi Nou hittita fonamentat una potents organització militar. A l'inici del seu regnat, organitzà una campanya militar al país de Damasc i va sotmetre a la seva sobirania la majoria dels petits reialmes siris. El sistema de lluita que inaugurà Subiluliuma es fonamentava en l'ús dels carros de guerra, una gran novetat tècnica, i en la peculiar estratègia dels atacs per sorpresa, que agafava indefensos els enemics, habituats a batalles més previsibles. Gràcies a això, en una campanya posterior pogué sotmetre completament tota Síria.

Una altra novetat de la seva forma de fer la guerra fou la tècnica del setge. La pròspera ciutat de Karkemish no va poder resistir el setge del seu exèrcit més de vuit dies, després del qual el rei d'Amurru es reconegué vassall dels hitites. Amb això, es trencà l'equilibri militar dels petits estats d'Orient i el regne hittita destacà entre tots, posant-se a l'altura militar d'Egipte i Babilònia. Tan gran fou el seu prestigi que la mateixa reina d'Egipte, potser la vídua de Tutankamon, es rebaixà a demanar a Subiluliuma que un dels seus fills es casés amb ella, encara que els generals de la cort egípcia malbarataren la realització d'aquesta unió, que hauria pogut formar un gran imperi a Orient.

Els successors de Subiluliuma I mantingueren l'extensió dels seus dominis a còpia de lluites contínues contra els pobles veïns i especialment contra Egipte, que vivia una època d'expansió amb la XIX dinastia. Així, Mursilis II, que començà a regnar a mitjan segle XIV aC, lluità durant tot el seu regnat contra els gasgas i va sotmetre gran part d'Anatòlia. El seu successor, Muwatallis I, sofrí la invasió dels gasgas en territori hittita mentre tot l'esforç del seu exèrcit es concentrava contra els egipcis del faraó Ramsès II, als quals vencé en la batalla de Kadesh a principis del segle XIII aC.

A la mort de Muwatallis I començà un període de crisi en l'Imperi hittita. El tron, que corresponia legítimament al seu fill, fou usurpat per l'oncle de l'hereu, un germà de Subiluliuma I anomenat Hattusilis III, que regnà amb la sort a favor i portà l'Imperi a un dels períodes de més gran apogeu. Signà un tractat equilibrat amb Egipte i hagué de fer front als atacs de Salmanassar I d'Assíria. En aquells mateixos anys de mitjan segle XIII aC, Moisès conduïa el poble hebreu a establir-se a Palestina. Al final d'aquell segle, uns pobles indoeuropeus, que els egipcis anomenaren "Pobles de la mar", envaïren gran part de l'Orient pròxim. Els petits regnes desaparegueren; els grans imperis resistiren llur empenta i subsistiren, amb l'única excepció de l'Imperi hittita, que hi sucumbí.

Història

Convencionalment, la història dels hitites es divideix en sis fases:

  1. Període prehittita
  2. Període protohittita
  3. Imperi hittita Antic
  4. Imperi hittita Mitjà o període de foscor
  5. Imperi hittita Nou o Segon Imperi hittita
  6. Període neohittita o Regnes neohitites

Període prehittita i protohittita

El període prehittita es desenvolupà entre el 2500 aC i el 2400 aC, a l'entorn del que es podria considerar una mena de primera capital a l'indret de la moderna ciutat d'Alaca Hüyük.

El període protohittita durà uns 700 anys (2400 aC - 1700 aC) i s'hi manifestà un enriquiment cultural a conseqüència del contacte amb els assentaments comercials assiris, anomenats els Karum, amb Kaneix que fou el principal, moderna Kültepe, prop de Kayseri, que va existir entre el 1900 aC i el 1720 aC).

Imperi hittita Antic

L'Imperi hittita Antic es desenvolupà entre el 1700 aC i el 1400 aC. Aquest període s'inicià amb l'existència ja consolidada de principats de cultura hittita per les regions central i sud-oriental d'Anatòlia:

Anitta, rei de Kushara, va conquerir Khatti (capital Hattusa) i va sotmetre a vassallatge Shalatiwara i Burushkhanda cap a la meitat del segle XVIII aC, aconseguint el primer embrió de l'Imperi Antic. L'imperi de fet no es va consolidar fins al regnat de Labarnas i del seu successor, Mursilis I. L'Imperi Antic va durar fins al regnat de Telepinus, quan el regne hurrita de Mittani va assolir l'hegemonia regional.

Fou Telepinus que va deixar escrits uns edictes establint determinades reformes i als edictes hi ha una introducció històrica de l'origen de l'imperi on s'esmenta només tres reis: Labarnas, Hattusilis I i Mursilis I.

Labarnas es considera el fundador, ja que va estendre la seva hegemonia sobre les ciutats-estat i petits principats veïns. Hattusilis I, el seu fill, va traslladar la capital a Hattusa, i va ampliar el seu territori:

  • va conquerir Alalakh als hurrites;
  • va atacar Arzawa, ocupant Khashshuwa (que després s'anomenà Commagene), i forçant el regne de Iamkhad (o Yamkhad), amb la seva capital Khalpa (o Khalap), a constituir-se en estat vassall fronterer amb Babilònia;
  • va vèncer els hurrites després d'una victòria al puig Adalur;
  • va dominar el país d'Urshu (al nord de Karkemish) i va conquerir Zaruna i Khashshu.

En tornar d'una campanya, va desheretar el seu fill Huzziyas, per alguna cosa que havia fet, i va nomenar successor el seu nét Mursilis, al qual va adoptar com a fill.

Mursilis I va incorporar més estretament els estats vassalls a l'Imperi. Vers el 1600 aC es va annexionar Alep, tot derrotant els hurrites, i el 1594 aC va conquerir, temporalment, Babilònia, acabant amb la dinastia amorita d'Hammurabi. A la seva tornada fou assassinat pel seu cunyat Hantilis.

Els pobles muntanyencs kashka, establerts a la costa de la mar Negra, es van estendre cap al centre d'Anatòlia i van ocupar Nerik i altres llocs; la frontera va quedar delimitada pel riu Kumeshmakha (en hittita clàssic Scylax, en modern Cekerek) deixant els hitites separats de la mar Negra. Al morir Hantilis, el seu fill Pishenis fou assassinat per Zindantas I, gendre de Hantilis, que va usurpar la corona, però al seu torn fou assassinat al cap d'uns anys pel seu fill Ammunas; aquest va governar uns vint anys i a la seva mort el va succeir el seu fill Huzziyas I, que fou assassinat pel seu cunyat Telepinus, cap del partit reformista.

En aquesta època s'havien ja perdut els territoris occidentals (Arzawa) i Alep. Entre les reformes que va introduir Telepinus destaca la regulació de la successió. Fins llavors, la reialesa, tot i que de fet era hereditària, era electiva nominalment. Amb la reforma, la successió va quedar controlada jurídicament per un consell de nobles o pankus amb dret absolut, del qual formava part el mateix rei. Telepinus va codificar també les lleis hitites, que eren prou suaus en comparació amb el que era habitual a l'Orient Mitjà.

Reis de Kushara, reis de Kanish, reis d'Hattusa[1]

Imperi Antic

Imperi Hitita Mitjà o període de foscor

L'Imperi hittita Mitjà o període de foscor comprèn des del 1500 aC fins al 1400 aC. En aquest període, el poder hittita és molt limitat i és Mittani qui ostenta l'hegemonia. Dura uns cent anys i és conegut com el "període de foscor" perquè es conserven molt pocs documents de l'època. La llista cronològica del reis és la següent:

No es produeix un trencament dinàstic, ja que seguint l'ordre successori establert, com que el fill de Telepinus, Ammunas, havia mort abans que el pare, la successió va passar bé a un fill d'un germà anomenat Tahurwailis, bé a una germana, casada amb Alluwamnas. El cert és que ambdós foren reis, però l'ordre, ara com ara, no s'ha pogut establir, si bé els erudits s'inclinen per pensar que Alluwamnas va precedir a Tahurwailis, per les característiques del seu segell, més properes a les del de Telepinus. Potser l'ordre establert per Telepinus no va funcionar o bé Alluwamnas fou un rei rebel o un virrei. Se l'associa a una revolta en temps de Telepinus pel qual fou desterrat a Malitaškur.

Després d'Alluwamnas va ser rei el seu fill Hantilis II, que va fer un tractat amb el rei de Kizzuwatna, Paddatissu. Zindantas II era nebot d'Hantilis II, va perdre Kizzuwatna, el rei de la qual, Pilliya, va esdevenir tributari de Mittani, i va signar un tractat igualitari amb els hitites.

El va succeir Huzziyas II, la relació del qual amb el seu predecessor és desconeguda, i va regnar durant uns anys en què Mittani es va enfrontar a Egipte; fou assassinat per Muwatallis I, possiblement fill o germà d'Huzziyas II, i que era cap de la guàrdia imperial.

Muwatallis I fou igualment assassinat en un cop de palau dirigit per Himuilis, cap dels servidors de palau, i per Katunzilis, cap dels endevins dels conductors de carros reials, tot i que segurament el cap de la guàrdia imperial era el germà del rei Muwas.

Nou Imperi hittita o Segon Imperi hittita

El Nou Imperi hittita o Segon Imperi hittita va existir entre el 1400 aC i el 1185 aC. En aquest període, l'Imperi arriba a la seva màxima extensió sota Mursilis II. La llista cronològica dels reis és la següent:

Tudhalias II

Assassinat Muwatallis, Muwas, cap de la guàrdia reial i probablement germà del difunt, va fugir a territori de Mittani, mentre Kantuzilis col·locava en el tron un home anomenat Tudhalias II, probablement de la família reia i casat amb la princesa Nikalmati, d'origen hurrita. Muwas va retornar amb un exèrcit hurrita, però fou derrotat i Tudhalias es va consolidar com a rei. El rei d'Alep es va aliar amb els hitites, abandonant l'aliança que havia establert amb Mittani, però aviat els hurrites van imposar de nou el seu domini al regne.

Arnuwandas I

A la mort de Tudhalias el va succeir el seu fill Arnuwandas I, amb qui l'imperi es va estendre per la Cilícia (Kizzuwatna, on es documenta un governador provincial o Bel Magdalti, i no pas un rei), el principat de Nuhase (o Nuhashi) i, temporalment, Alep. Un vassall hittita, Madduwattas, va envair Arzawa sense permís del rei, però fou derrotat per Kupanta-Lamma, el rei d'Arzawa i va fugir cap a territori hittita, on el rei va restaurar-li el feu.

Attarisiya, el cap dels Ahhiyya (probablement els aqueus), es va enfrontar amb Maduwattas i aquest va tornar a fugir; sempre que era derrotat, el rei el restaurava. Finalment, es va revoltar, es va aliar amb Arzawa i pel matrimoni amb la filla del rei, va arribar a ser rei. Durant aquest regnat, els kashka van saquejar les regions de Nerik, Khurshama, Kashtama i Zalpuwa, entre d'altres.

Tudhalias III

A Arnuwandas I el va succeir el seu fill Tudhalias III. Abans o després de Tudhalias se sol situar Hattusilis II, que alguns erudits moderns pensen que potser ni tan sols va existir. El parentiu d'Hattusilis II no està determinat i podria ser fill d'Arnuwandas i germà de Tudhalias III; estava casat suposadament amb Taduhepa. És possible que les dades que se'n tenen corresponguin en realitat al primer Hattusilis. Però si no és així, el més lògic és que fora el fill i primer successor d'Arnuwandas i que morís molt aviat sense fills, deixant el tron a Tudhalias III.

Les alternances en el domini d'Alep van continuar. El país d'Azzi fou cedit al rei Khukhana de Khayasa, que era un dels estats del país. Els kashka van arribar fins a Nenashsha i després a la regió de les muntanyes Tarikarimu, propera a Hattusa, ciutat que van arribar a atacar i ocupar temporalment.

La guerra amb Arzawa va arribar fins a Tawanuwa i Uda, el país d'Azzi es va revoltar i els rebels van arribar fins a Kizzuwatna, després de devastar la regió de Tegarama. Les campanyes militars de Tudhalias III foren adreçades contra:

  • La ciutat d'Arziya, dirigida pel general Kantuzilis.
  • Sallapa, ciutat governada per Tuttu, que fou destruïda.
  • La muntanya Nanni, de la que no se'n sap el resultat.
  • Khayasa (Hayasa), a l'est de Samuda; el rei d'Hayasa va evitar la batalla i el príncep hereu hittita, Subiluliuma, es va haver d'enfrontar amb els kashkes i la batalla amb Khayasa es va obviar.
  • La Terra Superior, de la que no se'n sap res més, però que se suposa que correspon a Capadòcia.

El seu fill i hereu va dirigir tot sol diverses campanyes i la capital va quedar establerta a Samuha. Va reconquerir Hattusa que havia estat ocupada pels kashkes, va derrotar nou tribus i va restaurar ciutats i establir fortificacions; després, al retornar el seu pare de la Terra Superior, va fer campanya contra el regne de Masa i Kammala i va travessar el riu Hulanna, al nord-oest d'Hattusa. Mentrestant, els kashkes van destruir les fortificacions i ciutats que abans havia establert, i van rebre l'ajut de les ciutats de Kathariya i Gazzapa, que el príncep va destruir. Posteriorment, va tornar a Hayasa, on va lluitar amb el seu rei, Karanni o Lanni; va haver de lluitar contra Pipayili, el cap dels kashkes, va combatre contra Arzawa i també es va enfrontar a Isuwa, Altxe (o Alshe) i Mittani.

Els següents regnats necessiten un tractament específic, ja que és en aquell moment que els hitites posaren fi al poder de Mittani, que a partir de llavors es convertiria en un poder regional limitat, en un vassall dels hitites, i a Síria van quedar enfrontats directament amb Egipte.

Mursilis II

Article principal: Mursilis II

A la mort de Subiluliuma I el va succeir el seu fill Arnuwandas II, que va morir al cap de pocs mesos a causa de la pesta portada pels presoners egipcis i el va succeir el seu germà Mursilis II, amb el qual l'Imperi va arribar al màxim del seu poder; va conquerir Arzawa i altres regions occidentals, com Ahhiyya, i va fer front als kashkes, unificats sota un sol rei, que va derrotar.

Muwatallis II

A la seva mort, el va succeir el seu fill Muwatallis II. En el seu temps es va decidir l'hegemonia a Síria i Palestina amb la batalla de Cadeix (Síria), en què les dues parts es van atribuir la victòria, però que cal considerar una victòria hittita, ja que els egipcis es van haver de retirar de Síria.

Mursilis III

A la mort de Muwatallis el va succeir el seu fill Mursilis III, que sempre es va fer dir Urhi-Tesub. La seva legitimitat fou discutida. La capitalitat, que havia estat traslladada a Tarhuntasa, fou retornada a Hattusa. Finalment, es va enfrontar amb el seu oncle Hattusilis (després Hattusilis III), germà de Muwatallis II i vencedor dels kashkes, que va prendre militarment el poder i es va proclamar rei

Hattusilis III

Hattusilis III fou un bon rei. Va fer un tractat de pau perpètua amb Ramsès II d'Egipte, que va portar a l'amistat entre els dos poders; és el primer gran tractat de pau els termes del qual s'han conservat. A l'oest, es va enfrontar amb els aqueus i, a l'est, va disputar als assiris la influència sobre Mittani.

Tudhalias IV i Arnuwandas III

El seu fill, Tudhalias IV, que es creu que ja havia estat associat al tron, el va succeir sense problemes. Va construir la part alta d'Hattusa, ciutat que va arribar a la seva més gran extensió (1 km2) sota aquest rei i els seus successors. Va reconquerir Alashiya, que ja abans havia estat hittita, i es va enfrontar amb els aqueus, que eren una potència emergent. Les seves caceres al país dels kashkes, a Khanigalbat, al regne de Masa, a Lukka (Lícia), a Arzawa i a la Terra Superior, són una prova que aquests territoris eren hitites. Alguns dels territoris constituïts en feus per a la família reial van començar a donar problemes. Es va enfrontar amb els assiris per l'hegemonia sobre els territoris hurrites a Nihiriya. Fou el darrer gran rei.

Fou derrocat segurament per Kuruntas o Kuruntiyas, fill de Muwatallis II, que es creu que va tenir el suport d'una de les faccions religioses. L'arqueologia de la capital mostra, durant aquests anys, un cert nivell de destrucció i després de reparació. Les teories divergeixen sobre si fou el mateix Tudhalias IV qui va recuperar el tron o fou el seu fill Arnuwandas III, el qual antigament es pensava que havia tingut un regnat curt però darrerament se suposa que fou més llarg. Arnuwandas va exigir al rei d'Ugarit, Ibiranu, que havia succeït a Ammistamru, el compliment de les seves obligacions militars i de vassallatge, que sembla que el rei siri no complia.

El final de l'Imperi

Cap al 1207 aC va accedir al tron Subiluliuma II, fill de Tudhalias IV i germà o germanastre d'Arnuwandas III. Alashiya es va revoltar i el rei va fer una campanya contra l'illa durant la qual va lliurar tres batalles navals i terrestres; a l'illa, un cop conquerida, va fer construir un monument a la victòria.

Egipte li va enviar gra durant un període de fam. A Karkemish (Kargamis), Talmi-Tesub va succeir sense problemes a Ini-Tesub i el fill del nou rei, Kunzi-Tesub, també és esmentat en aquesta època, tot i que potser encara no era rei. A Ugarit regnava Ammurapi, i fou probablement la principal base naval hittita, efectiva sobretot per dominar la revolta d'Alashiya. Va conduir una campanya contra Isuwa, que no va tenir èxit, i és esmentada una altra campanya contra Tarhuntasa, on regnava el príncep hittita Kurunta.

Vers el 1185 aC els Pobles de la mar van començar a assolar la costa. El rei hittita va intentar resistir i va demanar ajut a tots els vassalls. La flota principal era a Ugarit, que va quedar desguarnida. Segurament, els hitites foren derrotats a l'oest i, com a conseqüència, algunes forces navals hitites es van rendir a Alashiya o en algun altre lloc.

Els Pobles de la mar van devastar tota la costa de l'imperi i van destruir la desguarnida Ugarit. Els kashkes també es van revoltar i van atacar Hattusa. El rei va establir la seva línia de defensa a Lawasanda, a Cilícia, però fou derrotat i probablement mort. Kunzi-Tesub, rei de Karkemish o Kargamis, i rebesnét de Subiluliuma I, va prendre el títol de gran rei, però poc després Karkemish també fou ocupada pels Pobles de la mar.

Període neohittita o dels Regnes neohitites

Durant el període neohittita apareixen una sèrie de regnes, anomenats neohitites, que van ser fundats en el segle XI aC i que van perviure fins al segle VIII aC. Destaquen:

Pau i aliances dels hitites

La variada activitat diplomàtica dels reis hittites ha arribat al nostre coneixement per dues fonts principals: la correspondència que sostingueren els hittites amb els egipcis trobades a les ruïnes de Tell el-Amarna, la capital del regne d'Akhenaton, i les còpies dels tractats, escrites en tauletes d'argila, aparegudes en els arxius d'Hattusa, la capital dels hittites. Hi ha una raó que explica l'existència de tantes tauletes i tan detallades, i és que perquè un tractat fos vàlid s'havia de considerar per escrit.

L'original s'escrivia, ordinàriament, sobre tauletes d'argent i a vegades d'or, però aquestes han estat objecte, al llarg de la història, a la rapinya dels que solament advertiren la seva vàlua en el metall preciós i no el document històric. Per això avui no ens resta només les copies en argila. De tals documents, uns estan redactats en hittita i altres en acadià, la llengua diplomàtica de l'Imperi Nou hittita. Tanmateix s'ha de considerar per separat tres tipus de tractat de pau o aliances les quals clàusules eren més o menys concessives, segons el poder militar de l'enemic.

Amb les grans potències de poder semblant al seu, els reis hittites signaren pactes d'aliança en igualtat de condicions. Exemple d'aquests tipus de pactes fou el signat per Hattusil III amb el faraó Ramsès II d'Egipte vers l'any 1270 a. de J. C. En ell s'anomena al faraó amb el títol de Gran Rei, propi dels reis hittites. El tractat determina d'igualtat de drets i deures entre les dues parts i està redactat en la llengua oficial de cadascuna d'elles. A diferència dels paus signades amb els pobles derrotats, que es fan el rei vassall, aquesta pau es signa amb el rei egipci, fórmula exclusiva que denota per si sola la igualtat de condicions. Sol acompanyar al tractat un jurament que les condicions de pau seran complides i es pren als Déus d'ambdós reialmes com a testimonis.

Si alguna de les dues parts viola el tractat, els seus Déus l'infligiran un càstig o, en els millors dels casos, la seva falta restarà impune, però l'enemistat tornarà a renéixer entre ambdós i la guerra serà el fruit de llur infidelitat.

Amb els països que tingueren d'inclinar-se davant la seva superioritat, els hittites signaven tractats de protectorat. Tal fou, per exemple, el signat pel gran Supiluliuma amb el regne mitanni. Algunes clàusules d'aquest acord a l'enemic amb benignitat i li ofereixen condicions equitatives i justes. Altres, per contra, es recreen en humiliar-lo i posen de manifest la superioritat del Gran Rei dels hittites. Normalment no se'ls exigeix cap tribut en metàl·lic, però si una considerable ajuda de contingents militars per a casos de guerra. Per la seva part, el vençut amb el que se signa la pau gaudirà de la protecció guerrera del rei hittita, però veurà limitada la seva iniciativa diplomàtica amb la resta dels països: no podrà declarar guerra ni establir aliances amb els altres països, sense el coneixement i l'acceptació dels hittites.

Per a fi, hi ha una tercera classe de tractats de pau, millor dites de vassallatge, que els reis hittites signaren amb aquells pobles als que derrotaren per complet, per exemple, amb el poble hurrita o amb el rei de Nuhase. En aquests tractats s'imposa al derrotat una sèrie de deures molt estrictes. Encara que conserva el dret de la propietat i l'administració dels seus territoris, està obligat a servir el rei hitita en guerra contra enemics de dintre o de fora del país. El tractat precisa la quantia d'aquesta ajuda, tant en homes com en material de guerra. El vassall té prohibit per complet qualsevol revolta o atac al “Gran Rei”. Igualment, si el desenvolupament, de llurs relacions exteriors, tant polítiques com comercials, exerceix una activitat autònoma al marge del vistiplau dels hittites, restarà exposat a l'aplicació dels càstigs que s'indiquen en el tractat. Anualment es renova la submissió del vençut al rei hittita. Aquesta circumstància és aprofitada per pagar-li el tribut convingut en els casos en què s'hagués establert.

A diferència dels tractats signats d'igual a igual, aquests últims tipus són imposats per la voluntat unilateral del rei hittita, que és el que fixa les obligacions del vassall. Per llur part, el vassall ha d'acceptar activament el tractat amb un escrit i un jurament que prometi el seu compliment. Si, malgrat tot, no compleix el convingut, els déus posats per testimonis del seu jurament el castigaran i a més serà objecte de les nombroses sancions fixades. Aquestes són de tot gènere, arribant fins a la deportació dels transgressors però no es coneixen casos de condemna a mort del vassall. Perquè els hittites castiguin tant severament la infidelitat als déus, cal que el jurament hagi estat fet, a més de als déus del vençut, a llurs propis déus, els del panteó hittita, els mil déus del país, expressió amb la que són nomenats en tots els documents.

Vassalls hitites a Síria

Els següents regnes i ciutats de Síria foren vassalls dels hitites en algun moment de la seva història:

Vegeu també

Notes

  1. En les transcripcions de la llengua hittita, inclosos els noms dels reis, s'utilitzen habitualment signes diacrítics que presenten dificultats per a les cerques enciclopèdiques. En aquest cas, totes les "s" finals corresponen a "š", que representa el so de "xeix". Per a simplificar-ne l'accés, però, no s'utilitzarà "š" sinó "s".

Bibliografia

  • Part de la informació per a l'elaboració d'aquest article ha estat extreta de Josep Pijoan i Soteras, Historia del Mundo, 5 vols., Barcelona, Salvat, 1926-1941, vol. 2, p. 78 i ss.
Art antic

L'art antic o art de l'antiguitat és l'art que es va produir en l'edat antiga. La història de l'art antic és la divisió de la història de l'art que se centra en el seu estudi i interpretació formal, tècnica, estructural, i ideològica (iconogràfica, iconològica) i a la seva explicació històrica; encara que l'arqueologia és la ciència històrica que estudia la cultura material de la qual les obres d'art són la manifestació més valuosa, i és l'encarregada del seu descobriment i anàlisi contextual.

La seva delimitació cronològica va des del començament de la història (aproximadament el mil·lenni IV aC al Pròxim Orient i Egipte) fins a la caiguda de l'Imperi Romà (segle V). L'extensió geogràfica del desenvolupament de les primeres civilitzacions (definides per l'aparició de l'escriptura i el poder polític i religiós) imposa on poden situar-se (civilitzacions mediterrànies, de l'Índia, de l'Extrem Orient, de l'Amèrica precolombina i de la resta d'Europa i de l'Àfrica) i quan pot parlar-se en cadascuna d'aquestes, d'un període històric o d'un període prehistòric, que determinaria que la seva producció artística fos objecte de la història de l'art prehistòric; encara que realment la metodologia per al seu estudi és en gran part comuna, hi ha una diferència fonamental, i és la possibilitat d'utilitzar les fonts escrites per als períodes històrics. Aquest recurs és insubstituïble, ja que no sols permet la identificació en el seu cas dels autors o patrocinadors de l'obra artística i reconstruir el context on es va produir, sinó que possibilita la interpretació de l'art en la seva relació amb la producció intel·lectual en altres àmbits del pensament, sobretot la religió i la filosofia. Així es pot efectuar una lectura de l'art que l'entengui mitjançant la visió del món (Weltanschauung) o la ideologia dominant en èpoques i llocs tan llunyans als presents com eren les civilitzacions de l'edat antiga, i del fet que l'art n'és la plasmació material i visual.

Al contrari que la civilització occidental, les civilitzacions africanes, extremoorientals i americanes no van experimentar la marcada discontinuïtat que l'art occidental presenta entre l'art antic i l'art medieval; de manera que aquest últim concepte no acostuma a aplicar-se a aquestes civilitzacions.

També existeix un concepte comercial i col·leccionista de l'art antic, entès com a antiguitats; és a dir, una accepció del terme utilitzada per a englobar tot tipus d'objectes artístics que no es consideren art modern, pertanyin a l'edat antiga o a períodes posteriors (art medieval, art de l'edat moderna i fins i tot bona part de l'art contemporani si aquest no s'entén només com el més actual sinó com tot l'art de l'edat contemporània -des de mitjans del segle XVIII).

Batalla de Djahy

La batalla de Djahy fou una important batalla terrestre entre les forces del faraó Ramsès III i els Pobles del Mar que pretenien envair i conquerir Egipte. El conflicte es va produir en algun lloc de la frontera oriental de l'Imperi Egipci a Djahy, o en l'actual sud Líban, en el vuitè any de regnat del faraó Ramsès III o pels volts del 1178 aC. En aquesta batalla, els egipcis, comandats personalment per Ramsès III, va derrotar els Pobles de la mar que intentaven envair Antic Egipte per terra i mar. Gairebé tot el que sabem sobre la batalla prové del temple funerari de Ramsès III a Medinet Habu. La descripció de la batalla i els presoners està ben documentada a les parets del temple, on també trobem la inscripció jeroglífica més llarga que ha arribat fins a nosaltres. Els relleus del temple compten amb molts presoners lligats, derrotats en la batalla.

Buruixkhanda

Buruixkhanda (de vegades apareix com a Burushkhanda o Purushanda fou un regne hitita que existia cap al 1800 aC. Després del 1700 aC fou sotmès a vassallatge per Kushara. Estava situat a la regió situada al sud-esgt de la riba del llac de la sal). La capital era la ciutat del mateix nom.

Danaus

Danaus, danuna o denyen (accadi Da-nu-na, fenici Dnn-im egipci Dnwn/Dnjn/Dnan) és el nom d'un poble que es va establir a la regió d'Adana. L'origen del seu nom, per tant, també s'associa amb la ciutat d'Adana.

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze. L'edat del bronze forma part de la prehistòria i segueix el neolític a la major part del món.

La data exacta d'arribada a l'edat del bronze varia entre cultures i llocs del món. La tecnologia del bronze era coneguda vers el 4500 aC, prop de Bang Chieng (Tailàndia). Posteriorment, fou elaborat al Pròxim Orient; a l'Àsia Menor es data abans del 3000 aC; a l'Antiga Grècia s'inicià el seu ús al voltant del 3000 aC; a l'Àsia Central el bronze es coneix vora el III mil·lenni aC (2000 aC), a l'Afganistan, Turkmenistan i Iran; metre que a la Xina s'incorporà més tardanament, dins la dinastia Shang, vora el 1800 aC. A Amèrica, la civilització de Tiwanaku fou l'encarregada d'encetar aquesta edat, descobrint el bronze en provar amb diversos metalls.

Aquesta fase del desenvolupament humà no és present a totes les regions del globus terraqüi: a l'Àfrica subsahariana no existeix una edat del coure ni del bronze, car els pobladors d'aquesta zona feren un salt directe entre el període neolític i l'Edat del Ferro.

L'edat del bronze se situa generalment a Europa entre el 1800 aC i el 700 aC dividida en tres fases:

El Bronze Antic, del 1800 aC al 1500 aC.

El Bronze Mitjà, del 1500 aC al 1200 aC.

I el Bronze Final, del 1200 aC al 700 aC.Per la seva banda, al Pròxim Orient hom ha establert les següents dates:

Bronze Antic (3500 aC-2000 aC).

Bronze Mitjà (2000 aC-1600 aC).

Bronze Final o tardà (1600 aC-1200 aC).Les característiques generales de l'edat del bronze són el creixement demogràfic, l'abandonament parcial de la transhumància i la lenta tendència al sedentarisme de la gent.

L'home es manté en general en coves però també a turons estratègics i en poblets en zones abrigades. La inhumació es fa a les coves i als dòlmens probablement en part construïts abans i que ara són reutilitzats, junt amb altres de nous. Són característiques les puntes de fletxa, els punxons i objectes d'adorn. L'art es concreta en figures de pedra, i dibuixos d'escenes de mort.

El descobriment del coure primer, i de l'estany i bronze després, van fer moure alguns pobles a la recerca d'aquests metalls, emportant-se les seves regles culturals i les seves tècniques. La utilització del metall fa créixer la complexitat de l'estructura social de les comunitats, i apareixen lluites tribals. El domini del metall determinava el poder i la riquesa i va donar origen a una minoria de privilegiats enfront d'una majoria de subordinats

Les cultures neolítiques vivien als plans i gairebé no tenien armes, però ara es fan necessàries per les guerres entre grups oposats. Des d'abans del 1700 aC, les necessitats defensives dels grups fan que construeixin els seus hàbitats en llocs fàcils de defensar; a les tombes comencen a ser abundoses les armes.

A la península Ibèrica l'edat del bronze ve marcada per l'existència de dues cultures que arrenquen del Neolític:

La Cultura d'El Argar, anomenada també Cultura Almerienca - Fase III, successora de la cultura de Los Millarès o Cultura Almerienca - Fase II, d'origen oriental, potser sirià, amb possibles influències egípcies.I la Cultura del vas campaniforme

HT

HT té els següents significats:

5HT, serotonina o 5-hidroxitriptamina (5-HT), substància que actua sobretot com a neurotransmissor.

Pentium 4 HT

Hypertransport, tecnologia de comunicacions bidireccional.

Imperi Hitita (els egipcis l'anomenaven "Ht")

ht codificació del Crioll haitiàViccionari

Kussara

Kussara fou un regne hitita abans de la unificació. Després del 1800 aC s'esmenta com a rei a Pithana, al que va succeir Anitta

Vegeu: Dinastia de Kushara

Llista d'estats per era

Aquest és un recull dels Estats existents als diferents continents del planeta segons les Edats històriques

Maskim

El Maskim era un jutge de districte a l'Imperi Hitita. Era el jutge principal però els governadors també podien jutjar.

Mitanni

Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) fou un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC. El nom com a concepte geogràfic fou utilitzat més tard per a les terres entre el Khabur i l'Eufrates. El nom Mittani s'hauria conservat entre els kurds (la tribu Motikan), que habiten just els mateixos territoris de l'antic regne. Fou un regne d'estructura feudal, dirigit per una aristocràcia militar indoària que hauria arribat a la zona vers 1800 aC o 1700 aC.

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa económica i desenvolupament tecnològic. En termes de PIB nominal, força militar i tecnologia, es considera els Estats Units d'Amèrica com la primera potència mundial.

Purukkuzu

Purukkuzu, Purukuzzi Purukhumzi o Puruluniz fou un territori de Mesopotàmia de situació incerta al costat d'Alzi o segurament entre Alzi i Kummukh, i per tant al nord d'Amedi (Diyarbekir) entre l'Eufrates i el Tigris superior. Podria ser un nom primitiu de la futura regió clàssica d'Anzitene.

Aquestos territoris apareixen per primer cop sota Tukultininurta I (vers 1235-1196 aC) que va dedicar una part de la seva activitat a consolidar el nord-oest, de Nairi a Kummukh (Commagene). Va trasplantar 28.0000 persones d'Hatti (imperi Hitita), a l'oest de l'Eufrates, a l'est d'aquest riu i va sotmetre totes les terres de Shubaru o Shubari (antecedent del país de Shubria) incloent Alzi i Purukhumzi, que deu ser el mateix territori que després apareix com Purukuzzi o Purukkuzu a texts posteriors. Així Shubria en aquest temps abraçava una extensió major des del sud-oest del llac Van fins a la zona entre l'Eufrates i el Tigris.

Sota Ashurdan I (1179-1133 aC) es van establir a aquestes regions, Alzi i Purukuzzi o Purukkuzu, foren assolades pels muskhi (mushkai, moschi, meshech) cosa que es calcula que va passar entre 1170 i 1160 aC, o sigui vers 1165 aC. Els muskhi devien amenaçar o fer incursions en aquests anys també a Milish (Malatya) i Kummukh o Kummukhi o Kummuy (Commagene).

Teglatfalassar I (1115 a 1076 aC) en la seva primera campanya al primer any de regnat va anar en expedició al país d'Alzi o Alze i al país de Purukkuzu o Puruluniz contra els muskhi (després coneguts com frigis) que ocupaven aquests territoris en aliança amb bandes dels kashka (possibles ancestres dels circassians). Portaven uns cinquanta anys assentats sobre el terreny quan el rei els va expulsar però es van dirigir a Kummukh (Commagene); els assiris van creuar el territori salvatge del mont Kashiari, cap al Tigris superior, arribant a Kummukhi a través de Shubartu i Chatti (Jatti o Khatti), i van xocar amb una força de 20.000 muskhis (frigis) manats per cinc prínceps muskhis, força que fou derrotada totalment; els assiris van matar a uns 14.000 muskhis i es van estendre per tot el país de Kummukh; sis mil muskhis foren enviats presoners a Assíria.

Tot i haver lliurat a Kummukh de la invasió dels muskhis el rei neohitita de Kummukh no va pagar el tribut i això va portar una sèrie de lluites. El rei va assolar el país i els habitants van fugir a Sherishe (Shiresh) creuant el Tigris, que van fortificar, i van fer aliança amb la gent de Qurkhi. La guerra va seguir i el rei Kili-Teshub, fill i successor de Kali-Teshub conegut com a Sarupi o Irrupi, fou fet presoner. Els kummukhis van tornar a creuar el Tigris; els assiris es van dirigir contra la fortalesa d'Urrakhinash a les muntanyes Panari, els habitants de la qual ja havien fugit a les muntanyes amb les seves possessions i ramats, i les estàtues dels seus deus; el rei Shadi-Teshub (que és anomenat fill d'Hatushar) va demanar clemència al sobirà assiri que, a diferència del que era habitual, li va fer gràcia de la seva vida, i el va tenir amb la seva família com a ostatge; el país va entregar un tribut en objectes de bronze i plata, i 120 esclaus amb ramats. Aquestos fets són confosos: alguns historiadors pensen que no es refereixen a Kummukh, que no s'estenia fins al Tigris, sinó als gordians o kuryi (en comptes de kummuy) i esmenten al rei com Kalinturu fill de Kalinturu I àlies Irrupi o Sarupi, i al següent rei com Shadiantinu. Els noms clarament hitites dels reis indicaria que els sobirans de Kummukh eren descendents dels reis hitites i la seva autoritat s'estenia no sols a la part a l'oest de l'Eufrates sinó fins al Tigris superior, tot i que l'haurien perdut en gran part durant 50 anys a mans dels muskhis. El rei va seguir la campanya i va sotmetre tot seguit el país de Mildish (Malatya), on també va combatre als muskhi, fos que també ocupaven la zona o que s'hi havien desplaçat després de la seva derrota. Mildish estava a la zona del mont Aruna a l'oest de l'Eufrates i a l'oest d'Alzi i Purukkuzu.

A la segon campanya (segon any de regnat) el rei va haver de tornar a Shubari que ja havia estat dominada per Adadnirari I i s'havia rebel·lat més tard, i a les regions amb domini assiri poc consolidat d'Alzu (Alzi) i Purukhumzi (Purukkuzu), on va exigir el tribut que no s'havia pagat aquell any ni durant els anys que havien estat ocupades pels muskhis. Les ciutats de Shubari es van rendir sense combat només arribar les forces reials i totes les terres al nord del mont Kashiari van quedar així com a subjectes de tribut. De tornada va devastar altre cop el país de Kummukhi. La crònica diu que la terra de Kummukhi (Kammukh al text) havia estat subjugada i afegida al territori assiri; la devastació aquesta segona vegada sembla que era deguda a algun intent de revolta doncs es diu "el rei va aplanar als desobedients, i va superar l'oposició trobada al seu pas pel país". Potser de tornada va passar per Shubartu, que devia ser una regió diferent de Shubari i Shubria, va trobar a quatre mil kashka o kashkai que els texts assiris descriuen com "soldats de la terra d'Hatti" i anomena kashkai i uruma en un text i en un altre abeshlaya i uruma; sembla que eren bandes que volien establir-se a la zona (els hitites els havien començat a establir sota Mursil II a la segona meitat del segle xiv aC) però els seus antics sobirans hitites no estaven ara en condicions d'ajudar-los i es van sotmetre, entregant un important botí derivat de saquejos i del seu armament (amb 120 carros i carretes).

Qatna

Qatna o Qatana o Qatanum fou un regne de la branca dels semites cananeus del nord, entorn de la ciutat d'aquest nom (avui Mishrife -al-Masrafa-, prop d'Homs) del que es tenen notícies almenys des del 1800 aC quan n'era rei Ishi-Addu, que fou el pare d'Amutpiel (Amut Pi-El), que és esmentat als arxius de Mari. Amutpiel era governador de Nazala com a príncep hereu i després fou rei. La germana de'Amutpiel, Belmun o Beltum, es va casar amb Yasmakh-Addu (Yashmakhadad) de Mari de la que fou l'esposa principal. Probablement la mare d'Amutpiel fou Lammassi-Ashur, una princesa d'Assur o Ekallatum. Zimri-Lim de Mari es va casar també amb una princesa de Qatna, anomenada Dam-hurasim.

Destruïda Mari per Hammurabi de Babilònia vers el 1760 aC les fonts desapareixen; probablement Qatna va caure sota dependència d'Alep (Iamkhad) i vers el 1500 aC es va sotmetre a Mitanni. És possible que Amenhotep I (vers 1515-1494 aC) Tuthmosis I (vers 1494-1482 aC) haguessin estat a la ciutat en les seves expedicions a Síria. Tuthmosis III l'esmenta a una inscripció, i diu que hi va ser al seu 33è any de regnat. Amenhotep II (vers 1427-1401 aC) fou atacat per soldats de Qatna amb suport hurrita al creuar l'Orontes però en va sortir victoriós. Qatna va estar a la zona de frontera amb Mitanni, però sota influència egípcia, i encara és esmentada vers el 1180 aC.

Durant la campanya síria de Subiluliuma I vers el 1340 aC, Akizzi de Qatna va demanar ajut a Akhenaton però no la va rebre i va caure en mans dels hitites, essent saquejada i els habitants deportats a Hatti. Al seu lloc com a poder regional va emergir el regne de Nuhase

Regne de Mama

Mama (nom assiri, en hitita Hasum o Haššum i en hurrita Hasu (Haššu), fou un regne hitita que després serà absorbit pel regne de Kushara. Cap al segle XVIII aC s'esmenta com a rei a Anumkhirbi.

Roda

Una roda és un dispositiu en forma disc o torus. La seva operació fonamental és transmetre el moviment lineal en moviment angular. És una de les primeres i més simples màquines. El nombre de rodes sovint classifica el vehicle que les usa en una categoria o una altra.

L'aparició de la roda, cap al 3500 aC, és considerada crucial per al desenvolupament de la civilització. Permeté als humans fer un ús més eficaç de la potència animal i resoldre la seva necessitat de desplaçar-se, així com el seu ús en altres aplicacions com les rodes de terrissaire o les dels molins. Tanmateix no totes les civilitzacions van incorporar inicialment aquest invent, per desconeixement o per voluntat pròpia.

Shalatiwara

Shalatiwara o Salatiwara fou un regne hitita que existia cap al 1800 aC. Al segle XVII aC va conquerir Kanish, i uns anys després fou sotmès a vassallatge per Kushara. Amb el nom de Sattiwara apareix revoltada contra el rei hitita Ammunas a mitjan segle XVI aC.

Zalpuwa

Zalpuwa fou un regne Hitita que inicialment es pensava era situat al Llac de la Sal (Llac Tuz), i després, per un text trobat es va situar més al nord, a la vora de la mar Negra, del que era sobirà després del 1800 aC Ukhna, al que va succeir el seu fill Huzziyas o Khuzziya.

El regne va passar als hitites. Probablement cal relacionar-lo amb la ciutat de Zalpa. Zalpuwa fou saquejada i ocupada pels kashka després del 1400 aC (potser vers el 1390 aC) en temps del rei hitita Arnuwandas I.

Zuzzu

Zuzzu fou rei probablement de Kanis (Kaniš o Kanish) que portava el títol de rubaum i gran rei d'Alahzina. S'ha trobat un segell d'aquest rei. El seu rabi simmiltim (cap de la cort) es deia Ištar-ibra i seguint el costum era probablement el seu fill.

En aquest temps Kaniš fou destruïda, probablement al final del seu regnat, pel rei de Salatiwara o Šalatiwara. Amb Kanis va desapareixar la darrera colonia assiria a Anatòlia. Pocs anys després Kanis fou una de les principals ciutats de l'Imperi Hitita (Imperi Hitita Antic).

Coalició de pobles
Regnes destruïts
Regnes supervivents
Principals batalles
Fonts de documentació

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.