Huldà

Holdà (i també Huldà) (en hebreu חֻלְדָּה, Huldà; en grec antic Ὄλδα; en llatí Olda) fou una profetessa (nǝβīˈjāh, נְבִיאָה) per al judaisme, mencionada al Segon Llibre dels Reis (II Reis 22,14) i al Segon Llibre de les Cròniques (II Cròniques 34,22) com a dona de prestigi que parlava als sacerdots i al rei en nom de Déu. Està emparentada amb Jeremies. A la reconstrucció del temple de Jerusalem hi havia una porta amb el nom d'Holdà, sense que estigui clar que es degui a aquest personatge.[1]

Sota el regnat de Josies (cap al 622 aC) mentre s'estava restaurant el Temple, es va descobrir el Llibre de la Llei, un valuós manuscrit del Deuteronomi amagat per algú durant el temps de la fúria destructora del rei Manassès. Per iniciativa de Josies, un grup de sacerdots van anar a consultar Holdà, que va pronunciar un oracle inspirada per Jehovà. L'oracle amenaçava amb el càstig diví al poble de Judà, que oblidant el Déu d'Israel es va girar cap a la idolatria i els déus estrangers. Però també va anunciar que el càstig vindria després de la mort del pietós rei Josies.

Cronològicament podem situar Huldà entre el profeta Sofonies i Jeremies. Abans d'ella només dues dones, Míriam, la germana de Moisès, i Dèbora, jutge d'Israel, van rebre el títol de profetesses.[2]

Infotaula de personaHuldà
Nom original (he) חולדה הנביאה
Activitat
Ocupació Profeta
Pelagia Grave 1
La tomba d'Holdà al cementiri jueu del mont de les Oliveres, a Jerusalem

Cites

Segon Llibre de les Cròniques 34,22:[1]

« וַיֵּלֶךְ חִלְקִיָּהוּ וַאֲשֶׁר הַמֶּלֶךְ, אֶל-חֻלְדָּה הַנְּבִיאָה אֵשֶׁת שַׁלֻּם בֶּן-תוקהת (תָּקְהַת) בֶּן-חַסְרָה שׁוֹמֵר הַבְּגָדִים, וְהִיא יוֹשֶׁבֶת בִּירוּשָׁלִַם, בַּמִּשְׁנֶה; וַיְדַבְּרוּ אֵלֶיהָ, כָּזֹאת »
« Helquies i els enviats del rei anaren a trobar la profetessa Holdà, muller de Sel·lum, fill de Tecvà, fill d'Harahàs, guardià dels vestits. Vivia a Jerusalem, al districte segon; parlaren amb ella sobre això, [²³ i ella els respongué... »

Enllaços externs

Referències

  1. 1,0 1,1 Bíblia de Montserrat (en català). 8a. Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 818.
  2. Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 184. ISBN 8481641618.
Història de l'antic Israel

La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert. Es concentra especialment en l'estudi dels hebreus o israelites durant aquest període, i de forma secundària dels altres pobles que amb ell van conviure, com filisteus, fenicis, moabites, hittites, madianites, amorrites i ammonites. Les fonts sobre aquest període són principalment els escrits bíblics la Bíblia hebrea o Tanakh, coneguda pels cristians com a Antic Testament, el Talmud, el llibre etíop Kebra Nagast i escrits de Nicolau Damascè, Artaban d'Alexandria, Filó d'Alexandria i Flavi Josep. Així mateix, una altra font principal d'informació són els descobriments arqueològics a Egipte, Moab, Assíria o Babilònia, així com els vestigis i inscripcions al propi territori d'estudi de les regions.

Llista de dones al Heritage Floor

La llista compila les 999 biografies de dones rellevants que apareixen escrites al Heritage Floor com a part de l'obra d'art The Dinner Party, una instal·lació artística de Judy Chicago de 1979 que es conserva actualment a l'Elizabeth A. Sackler Center for Feminist Art del Museu de Brooklyn, a Nova York.

Comuns
No jueus
Judaisme
Cristianisme

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.