Herodians

Els herodians o dinastia herodiana van ser una dinastia d'origen jueu edomita, els membres de la qual governaren amb èxit desigual la Palestina com a governants clients de l'Imperi Romà des del 37 aC al 92. Porta el nom del seu representant més famós, Herodes el Gran.

Infotaula d'organitzacióHerodians
Dades
Tipus dinastia

Història

Judea after Herod
Subivisions del regne d'Herodes el Gran a la seva mort:
  • Territori d'Arquelau de Judea
  • Territori d'Herodes Antipas
  • Territori de Filip el Tetrarca
  • Territori de Salomé I
  • Província romana de Síria
  • Ciutat autònoma de Decàpolis
  • Orígens: Antipas i Antípater

    El sobirà jueu Joan Hircà I (134–104 aC), pertanyent a la dinastia dels Asmoneus, va expandir el Regne de Judà fins a incloure Idumea; els habitants d'aquesta regió, els edomites, foren obligats a convertir-se, i esdevingueren doncs hebreus.[1] Sota el regnat d'Alexandre Janeu (103–76 aC), un edomita de nom Antipas fou nomenat strategos d'Idumea, i mantingué aquest càrrec durant el regnat de Salomé Alexandra (76–67 aC).[2]

    El fill d'Antipas i fundador de la dinastia herodiana, Antípater (I), esdevé el principal conseller i ministre d'Hircà II, i aconseguí mantenir òptimes relacions amb els romans, que al 63 aC havien conquerit Palestina.[3] Juli Cèsar nomenà Antípater procurator de Judea el 47 aC;[4] al seu torn Antípater va nomenar els seus propis fills Fasael i Herodes el gran, que havia tingut amb la seva dona Ciprus, governadors respectivament de Jerusalem i Galilea.[5] Al 43 aC Antípater fou assassinat; els seus dos fills, però, es va mantenir en el càrrec, i van ser elevats al rang de tetrarques per Marc Antoni (41 aC).[6]

    Apogeu: Herdoes el Gran

    Al 40 aC, el príncep asmoneu Antígon II aconseguí reconquerir el regne dels seus avantpassats al capdavant de les tropes dels parts, amb les quals va aconseguir derrotar i expulsar els romans. Herodes fugí a Roma, on va ser reconegut rei de Judea per Marc Antoni i Octavià.[7] Al 37 aC Herodes completà la reconquesta del mateix regne, que governà durant 34, fins que va morir el 4 aC

    Herodes es va casar deu vegades, va tenir 15 fills i 16 néts, i els membres de la seva família estaven casats entre si, per una banda, i combatien pel tro, per una altra. El mateix Herodes va matar una dona i els seus tres fills, de manera que l'escriptor tardà imperial Macrobi atribueix una broma a August, del qual Herodes era sobirà vassall, segons la qual era preferible ser un porc (en grec ὑς, hus) d'Herodes més que no pas el seu fill (ὑιος, huios).[8]

    Va ser de fet un primer fill, Antípater, que s'havia allunyat de la cort quan es va casar amb una princesa asmonea, Mariamne, amb qui va tenir dos fills, Alexandre i Aristòbul, el primer d'ésser condemnat a mort per traïció després del complot de la família del mateix Herodes. Mentre Alexandre i Aristòbul estaven a Roma per tal ser educats en la cort d'August, Herodes es va casar amb altres esposes, amb les quals va tenir Herodes Filip I, Arquelau, Antipas, Filip el Tetrarca, Herodes (II) i Fasael (II). De tornada a Palestina, els primers en la línia de successió, Alexandre i Aristòbul es posaren en oposició al seu pare, que va tractar d'acusar-los de la mort de la seva mare; Herodes va convocar Antípater a la cort i els tres entraren en conflicte. Alexandre i Aristòbul es reconciliaren amb el seu pare en dues ocasions; la tercera, però, Herodes els va fer matar (7 aC). Antípater, que s'havia convertit en el primer a la línia de successió, va ser declarat culpable de traïció i executat, només cinc dies abans que el seu pare morís(4 aC); la tercera esposa va ser exiliat i el seu fill, Herodes Filip I, allunyat de la línia de successió.

    Fills d'Herodes

    A la mort d'Herodes el Gran, que va tenir lloc el 4 aC, el seu regne va ser dividit per August seguint en principi, la voluntat sobirana de la persona morta. A Arquelau li van ser confiades Judea, Edom i Samaria; Antipas obtingué Galilea i Perea; Filip (II) obtingué Batanea, Traconítide, Auranítida i Gaulantide; Salomé, germana d'Herodes, va obtenir algunes ciutats (Jamnia, Asdod, Phaselis i Ascaló ) i els ingressos relacionats.

    Arbre genealogic abreujat dels primers herodians

    Casaments (principals) i descendents d'Herodes el Gran

    Signes
    Signes i significat
    + = mort
    | = descendent de
    ../——— = fills
    - = casat
    ? = incert

    Notes

    • Antípater (*) fou fill de Josep i Salomé I
    • Les dates amb ? necessiten verificació
    • La descendència d'Alexandre (fill d'Herodes) necessita confirmació
    1. Flavi Josep, Antiguitats jueves, xiv.10. George W. E. Nickelsburg, Jewish Literature Between The Bible And The Mishnah, Minneapolis, Fortress Press, 2005, p. 93.
    2. Kasher, p. 149.
    3. Kasher, pp. 108–121.
    4. Kasher, p. 121.
    5. Flavi Josep, Antiguitats jueves, xiv.9.2; Guerra judaica, i.10.4.
    6. Flavi Josep, Antiguitats jueves', xiv.13.1; Guerra judaica, i.12.5.
    7. Flavi Josep, Guerra judaica, i.14.4.
    8. Macrobi, Saturnalia, 2.4.11.
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herodians Modifica l'enllaç a Wikidata
    Antípater l'idumeu

    Antípater l'idumeu(Ἀντίπατρος) fou governador de Judea i pare d'Herodes el gran

    Segons la genealogia difosa contemporàniament, era fill d'un noble idumeu també anomenat Antípater o Antipas, que havia rebut el govern d'Idumea d'Alexandre Janeu i de la seva dona Alexandra. Antípater es va criar a la cort d'Alexandre Janeu. No hi ha cap prova d'això; el que se sap és que era mig àrab i fou fet general en cap de l'exèrcit jueu per Alexandre Janeu més per les seves relacions amb els àrabs que per la noblesa del seu origen que probablement també existia. Estava casat amb Cipros, una dona de la noblesa nabatea.

    El 65 aC va convèncer el rei Hircà II de Judea, deposat pel seu germà Aristòbul II de Judea, de refugiar-se a la cort d'Aretes, rei dels nabateus. Es va fer client de Gneu Pompeu i probablement va fer un intent diplomàtic de col·locar al tron a Aretes, intent que no va reeixir (64 aC). El 63 aC Pompeu va ocupar Jerusalem i Aristòbul II fou deposat.

    Antípater va ser fidel llavors a Hircà II i va treballar per les seves bones relacions amb els romans. Els seus serveis contra Alexandre Asmoneu (fill d'Aristòbul II) i contra Arquelau a Egipte (57 aC i 56 aC) foren agraïts per Scarus i Gabinius lloctinents a Síria de Pompeu. El 48 aC se li va concedir la ciutadania romana i el 47 aC Juli Cèsar va confirmar Hircà II com a gran sacerdot tot i les queixes d'Antígon de Judea (l'altre fill d'Aristòbul II) i Antípater fou nomenat procurador de Judea.

    Quan Cèsar va deixar Síria per marxar contra Farnaces, Antípater va garantir la tranquil·litat a Judea i va nomenar als seus fills Fasael i Herodes governadors de Jerusalem i de Galilea, respectivament. El 46 aC es va oposar a la idea del fill Herodes d'eliminar a Hircà II; el 43 aC, un any després de la mort de Cèsar va regular els impostos que havia imposat a Judea el republicà Cassi com a suport a les seves tropes.

    Va morir el 43 aC enverinat per l'àrab Malichus (a qui havia salvat la vida dues vegades) que va subornar el coper d'Hircà II per administrar-li el verí.

    De la seva dona Cipros va tenir quatre fills: Fasael, Herodes, Josep i Ferores, i una filla, Salomé.

    Aristòbul Asmoneu

    Aristobul (o Aristobul Asmoneu, llatí Aristobūlus, grec antic Ἀριστόβουλος [=Aristóboulos], Ἀριστόβουλος) fou fill d'Herodes de Calcis, nét d'Aristobul (fill d'Herodes) i besnét d'Herodes el gran.

    L'any 38 Calígula va donar el Bashan a Herodes Agripa el qual va cedir el regne de Calcis al seu germà Herodes Pòlio l'any 41 a petició de Claudi. Herodes Pòlio, quan va morir l'any 48, fou succeït pel seu germà Herodes Agripa II el menor, però l'any 52 en fou deposat i el regne va passar a son cosí Aristobul per concessió de Neró.

    L'any 54 el regne de l'Armènia Sofene fou repartit i la part nord (amb centre a Nicòpolis i Satala) fou donat a Aristobul (per assegurar la zona contra els parts) i la resta de la Sofene a l'àrab Sohemos de la casa d'Osroene.

    L'any 61 Neró va afegir als seus dominis una part d'Armènia (l'Armènia pròpia o Gran Armènia), donant la resta a Tigranes, cosa que es va fer efectiva realment vers el 62 o 63. La figura de Tigranes és confusa: un segon personatge amb el mateix nom de Tigranes, fill d'Alexandre (germà del primer Aristobul), i nebot d'Aristobul devia regnar a continuació. El regne unificat d'Armènia Sofene o Petita Armenia fou suprimit i annexionat en temps de Vespasià, després de l'any 71. L'any 73 apareix esmentat quan es va unir al procònsol de Síria, Ceseni Petus (Caesennius Paetus) en la Guerra contra Antíoc rei de Commagena.

    Aristobul Asmoneu estava casat amb Salomé, filla d'Heròdies, amb la qual va tenir tres fills: Herodes, Agripa i Aristobul, dels quals no se sap res. Alexandre, que va ser rei de Cilícia, alguns el fan fill seu.

    El nom d'Aristobul fou portat també per dos altres prínceps herodians anteriors:

    Aristobul, fill d'Herodes el gran, executat pel seu pare el 6 aC acusat de conspirar contra ell.

    Aristobul el jove, fill de l'anterior i germà d'Herodes Pòlio i Herodes I Agripa, del que se sap que va estar casat amb Iotape o Istape, filla de Sampsigeramus II rei-sacerdot d'Emesa (11 aC-42 dC).

    Aristòbul el jove

    Aristobul el jove (llatí: Aristobūlus; grec antic: Ἀριστόβουλος [=Aristóboulos], Ἀριστόβουλος) fou fill d'Aristobul (fill d'Herodes) i Berenice, i nét d'Herodes el gran.

    Es va educar a Roma juntament amb Agripa i Herodes (que després fou rei de Calcis) juntament amb Claudi que després fou emperador i que sempre va mostrar certa predilecció per Aristobul.

    Va denunciar el seu germà Agripa, acusant-lo d'haver estat subornat pels damascens per defensar llur causa contra la dels sidonis. Es va oposar a la col·locació d'estàtues al temple de Jerusalem que Calígula havia ordenat (ordre que va complir Petroni).

    Va morir com a ciutadà privat, i encara que la data exacta no es coneix, va sobreviure el seu germà Agripa que va morir el 44. Estava casat amb Iotapa d'Emesa, amb la qual va tenir una filla anomenada també Iotapa.

    Berenice (filla d'Herodes Agripa I)

    Berenice fou la filla gran d'Herodes I Agripa i Cypros.

    Es va casar molt jove amb Marc (fill d'Alexandre l'alabarca d'Alexandria), que va morir abans de consumar el matrimon.

    Després es va casar amb el seu oncle Herodes Pòlio rei de Calcis, amb el qual va tenir dos fills; quant Pòlio va morir (any 48) tenia 20 anys i va viure uns anys amb son germà Herodes II Agripa, sospitant-se que hi tenia relacions incestuoses.

    Després es va casar am Polemó II, rei del Pont Polemaic, que el 48 va adoptar la religió jueva sota la seva influència, però com que el matrimoni per part de Berenice era de conveniència, es va dissoldre i Polemó va abandonar la religió jueva.

    Berenice va tornar amb son germà amb el qual vivia el 62 aC quant Sant Pau es va defensar davant ell a Cesarea. El 65 aC va intercedir davant Gesius Florus contra la matança de jueus i després va fer el possible per evitar la revolta jueva, però quant aquesta va esclatar es va posar al costat dels romans i es va guanyar el favor de Vespasià al que va fer grans regals i després va esdevenir amant de Tit Flavi, fill de Vespasiu i després emperador, que la volia fer la seva dona, però no ho va poder fer per la mala reputació que Berenice tenia entre els romans.

    Filip el Tetrarca

    Herodes Filip II o Filip el Tetrarca (4 aC–34), fou fill d'Herodes el Gran i de Cleòpatra de Jerusalem, i germanastre entre d'altres d'Herodes Antipes i Arquelau.

    El seu pare li va deixar per testament el nord-est del seu regne, la Traconítida, Gaulanitis i Batanea (Iturea). Es va casar amb la seva neboda Salome III filla d'Herodes Filip I i d'Heròdies. Va restaurar la ciutat de Paneas, rebatejada Cesarea (coneguda per Cesarea Filipa per distingirla de la Cesarea de la costa que fou seu del govern romà de Palestina). Va embellir notablement Bethsaida que va rebataijar Julias, i on fou enterrat.

    Va morir sense fills l'any 34, i el territori fou incorporat a la província de Síria, fins que va pujar al tron Calígula, que les va donar al seu amic Herodes Agripa I (38).

    Herodes Antipes

    Herodes Antipes (Ἡρώδης Ἀντίπας) (també conegut com a Herodes el Tetrarca) (Judea, 20 aC - Sant Bertran de Comenge, 39). Tetrarca de Galilea i Perea (4 aC - 39). Fill d'Herodes el gran i de la samaritana Malthace i germà d'Arquelau de Judea.

    A la mort del seu pare va ser cridat a Roma junt amb Arquelau i el seu mig germà Herodes Filip. August li va atorgar la tetrarquia de Galilea i Perea segons el testament patern (que establia una renda de 200 talents). Arquelau va rebre Judea.

    Antipes va retornar per prendre possessió dels dominis llegats. Pel camí es va enamorar de l'Heròdies, la dona del seu germanastre Herodes Filip, i al seu retorn es va divorciar de la seva dona (filla del rei Aretes IV dels nabateus, regne àrab amb capital a Petra) i s'hi va casar, contra la llei jueva. La princesa repudiada es va retirar a la cort del seu pare, el qual amb l'excusa d'un conflicte fronterer va envair el territori de l'Herodes Antipes i va derrotar el seu exèrcit; l'Aretes només es va aturar per por de Roma. L'Antipes es va queixar a l'emperador Tiberi que va enviar al governador de Síria, Vitel·li, per castigar l'agressió.

    Antipes va seguir l'exemple patern i va fundar una ciutat a la vora del llac de Gennesareth (Tiberíades), a la que va donar el nom de Tibèrias (Tiberias); també va adornar amb grans edificis les ciutats de Seforis (Sepphoris) i de Betharamphtha (Beth Haram), les quals va fortificar i a la darrera la va anomenar Júlia en honor de la filla d'August i dona de Tiberi. La seva capital la va establir a Tibèrias( la ciutat va donar el seu nom al llac i va ser durant molt temps un gran centre cultural jueu)

    L'any 38 a la mort de Tiberi i la pujada al tron de Calígula, instigat per la seva dona Heròdies, va anar a Roma per demanar al nou emperador el títol de rei com havia estat donat al seu nebot Herodes Agripa I; però aquest, que tenia molta amistat amb Calígula, s'hi va oposar i encara va acusar al seu oncle de correspondència amb els parts, i per això Calígula li va confiscar els seus dominis que foren cedits a Agripa, i fou enviat en exili a Sant Bertran de Comenge (Lugdunum Convenarum, any 39) on morí aquell mateix any. Heròdies el va acompanyar en el seu exili.

    Herodes Antipes apareix al Nou Testament com el responsable de l'execució de Joan Baptista, a instigació de la seva esposa Heròdies (Marc 6:17-29, Mateu 14:3-12). A l'Evangeli segons Lluc, Jesús es presenta davant d'ell i sofreix les seves burles (Lluc 23:6-12), en una trobada que no relata cap dels altres evangelistes. Joan li hauria recriminat la seva connexió amb Heròdies.

    Herodes Filip

    Herodes Filip (també Herodes Boet o Herodes II) fou fill d'Herodes el Gran i de Mariamne II. Es va casar amb Heròdies, que al cap d'un temps es va divorciar d'ell per casar-se contra la llei jueva amb Herodes Antipes, germanastre del seu primer marit. Fora d'aquesta circumstància no se li coneix cap paper a la història.

    Herodes II Agripa

    Herodes II Agripa -Herodes Agrippa, Ἡρώδης Ἀγρίππας- (27 dC - 99) fou un sobirà jueu fill d'Herodes I Agripa i de Xipros

    Fou educat a la cort de l'emperador Claudi del 41 al 44 i l'any 44, quan tenia només disset anys, morí el seu pare. Claudi no el va enviar a governar els dominis paterns, sinó que va confiar la regència al romà Cuspius Fadus, fins que al cap de poc el regne fou dissolt i Cuspius Fadus nomenat procurador (44-46).

    El 48 va morir Herodes Pòlio, rei de Calcis, que tenia el dret de control sobre el temple de Jerusalem i el nomenament del gran sacerdot, i el regne fou cedit a Herodes II Agripa, amb 21 anys. El 52 li foren cedits per Claudi els territoris de la tetrarquia de Basan (Batanea, Auranítida i Traconítida) i l'Abilene, amb el títol de rei, i llavors va renunciar al regne de Calcis en un parent, el cosí Aristòbul Asmoneu. El 55 Neró va afegir al regne les ciutats de Tiberíades i Tariquea a Galilea i Julies i 40 llogarrets de la rodalia, a Perea.

    Es va dedicar a embellir Jerusalem i a acabar el mur del Mont del Temple, un objectiu al qual va gastar molts diners, i també altres ciutats, com Beirut, tot i que quedaven fora dels seus dominis. La seva preferència per Beirut el va fer impopular; també va ajudar que va deposar i reposar als grans sacerdots a capritx, i altres fets més concrets.

    Quan el poble estava a punt de revoltar-se contra Roma en la primera guerra judeoromana (68) va fer tot el possible per evitar l'aixecament i quant es va produir va fer costat als romans i fou ferit al setge de Gamala el 69. Ocupada Jerusalem l'any 70 es va traslladar amb la seva germana Berenice a Roma, on fou investit com a pretor. A la seva mort als setanta anys el regne fou annexionat a la Província romana de Síria.

    Herodes I Agripa

    Herodes I Agripa (Herodes Agrippa, Ἡρώδης Ἀγρίππας), al qual Flavi Josep esmenta com Agripa el Gran, fou fill d'Aristòbul i Berenice i nét d'Herodes el gran, nascut vers l'any 10 aC.

    A la mort de l'avi va anar a Roma on es va educar amb el futur emperador Claudi, i amb Drus, fill de l'emperador Tiberi. Es va gastar el seu patrimoni en festes pels seus amics i dispendis extraordinaris, i es va haver d'endeutar tant que va haver de fugir de Roma i se’n va anar a Palestina, on va viure a la fortalesa de Malatha a Idumea. La seva dona Cipros va mitjançar amb sa germana Herodies (dona d'Herodes Antipes), va poder anar a viure a Tiberíades on va rebre el rang d'edil de la ciutat, amb un sou modest. Però enfrontat aviat a sa cunyat va fugir a territori del governador (procònsol) de Síria, Flac.

    Poc temps després el seu germà Aristòbul va revelar que Herodes havia acceptat un suborn de Damasc per influir en Flac i va haver de fugir altre cop. Fou detingut quan era a bord d'un vaixell en direcció a Itàlia, acusat del robatori d'una quantitat del tresor del Cèsar però va poder fugir i arribar a Alexandria on la seva dona va reeixir a obtenir diners d'Alexandre l'alabarca. Després va agafar un vaixell i va desembarcar a Puteoli. Fou ben rebut per Tiberi que li va encarregar la formació del seu nét (de nom també Tiberi). Seguidament fou molt amic de Calígula i un dia va expressar el desig de què aquest ascendís aviat al tron i aquestes paraules foren transmeses a Tiberi per Eutic, llibert d'Herodes, i li van costar la presó, de la que fou alliberat al pujar al tron Calígula (37) que el va acollir amb una cadena d'or igual que la de ferro que havia portat a la presó, i li va donar les tetrarquies de Lisànies (l'Abilene) i de Filip (Batanea, Traconítida i Auranítida, que fou regida per Filip fins a la seva mort l'any 34 i fou coneguda com a Bashan, essent part de la província de Síria des del 34 al 38). L'any 38 va prendre possessió dels seus dominis als que poc després, el mateix any 38, es van unir els territoris d'Herodes Antipes (Galilea i Perea) quan aquest fou deposat per l'emperador acusat de conspirar amb els parts.

    Quan Calígula va voler posar la seva estàtua al temple de Jerusalem, Herodes, arriscant la vida, va demanar a l'emperador que no ho fes sinó es volia enfrontar a una revolta. A la mort de Calígula (41), Herodes va ajudar a Claudi al ser proclamat emperador. Claudi el va recompensar donant-li Judea, Samària i el Líban, i els seus dominis foren llavors més grans que els d'Herodes el gran. També fou nomenat cònsol. Herodes va demanar pel seu germà Herodes Pòlio el petit regne de Calcis que li fou concedit. A l'altre germà Aristòbul li va donar la mà de Jotape, filla de Sampsigeramus d'Emesa. Va anar a Jerusalem on va oferir sacrificis i va donar al temple la cadena d'or que l'hi havia regalat Calígula. El seu govern fou molt popular entre els jueus. Va fer força construccions entre elles el teatre, amfiteatre, banys i porticons de Beirut; va començar unes muralles fortificades que havien de rodejar Jerusalem, però Claudi li va demanar de no seguir endavant. Els reis i caps locals veïns el visitaven i el reconeixien. El 43 Herodes es va reunir amb molts reis: el seu germà Herodes de Calcis, Antíoc IV de Commagena, Sampsigeramus d'Emesa, Cotis de l'Armènia Menor, Polemó II del Pont i Cilícia, i Sohemo d'Iturea i segurament els va informar de ser el Messies anunciat per les profecies, i que es posaria al front d'un moviment mundial. Però no hi va ser a temps doncs va morir l'any següent (44) a Cesarea després de cinc dies de malaltia (tenia 54 anys), i el va succeir el seu fill Herodes II Agripa.

    De la seva dona Xipros va tenir al seu successor Herodes II Agripa i tres filles, Berenice (dona d'Herodes Pòlio de Calcis, que després es va aparellar amb son germà Herodes II Agripa i més tard amb Polemó II rei de Cilícia), Mariamna i Drusil·la (dona de Fèlix, procurador de Judea l'any 52)

    Herodes Pòlio

    Herodes Pòlio o Herodes de Calcis (Ἡρώδης) fou rei de Calcis, fill d'Aristòbul (fill d'Herodes el Gran i de Mariamne i germà d'Herodes Agripa I).

    Claudi li va concedir el regne de Calcis a petició del seu germà Agripa (any 41) i l'emperador a més li va donar rang pretorià. A la mort d'Herodes Agripa I (44) Claudi li va concedir la superintendència general del temple i dels tresors sagrats de Jerusalem amb el dret de nomenar els grans sacerdots, privilegi que va fer servir per destituir al gran sacerdot Cantheras i nomenar Josep fill de Camos, i més tard per destituir a Josep i nomenar Ananies fill de Nebedeus.

    Va regnar vuit anys i va morir l'any 48. Claudi va donar el regne al seu nebot Herodes Agripa II.

    Es va casar dues vegades: primer amb Mariamne filla d'Olímpies (filla d'Herodes el Gran) amb la qual va tenir un fill de nom Aristòbul; i en segones noces amb Berenice (filla d'Herodes Agripa I), amb la qual va tenir dos fills: Berecià i Hircà.

    Herodes el gran

    Herodes el gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC

    Mariamne II

    Mariamne II (Μαριάμνη, Μαριάμμη) fou la filla del sacerdot jueu Simó Boet. Herodes el Gran la va conèixer i per la seva bellesa se'n va enamorar i s'hi va casar el 23 aC i va nomenar al seu pare Simó com a Summe Sacerdot, deposant a Jesús ben Fabes. Fou reina consort del 23 aC al 5 aC.

    Va tenir un sol fill, Herodes Filip I (també conegut com a Herodes Boet). L'any 5 aC fou acusada de participar en el complot d'Antípater (fill d'Herodes) i de Ferores, i la va fer matar; Simó fou destituït com a gran sacerdot. Herodes Filip I, que havia de ser l'hereu després d'Antípater, fou desheretat.

    Partidaris d'Herodes

    Els partidaris d'Herodes van ser un secta o partit esmenat al Nou Testament atès que en dues dues ocasions - per primera vegada a Galilea, i després a Jerusalem - manifesta una disposició hostil cap a Jesús (Marc 3:6, Marc 12:13 Mateu 22:16; cf. també Marc 8:15, Lluc 13:31-32, Ac 4:27).

    En cadascun d'aquests casos, el seu nom s'acobla amb els dels fariseus. A Marc 3:6, els fariseus van començar a conspirar contra Jesús en resposta a les seves accions per la curació en dissabte, i va assenyalar els partidaris d'Herodes en la seva conspiració. A Marc 8:15, Jesús va reconèixer que l'aliança dels fariseus i d'Herodes (és a dir, dels seus partidaris) era una font de perill per a ell. A Marc 12:13 i més endavant , els fariseus i els partidaris d'Herodes junts, després d'haver enviat una delegació per investigar i qüestionar el que Jesús ensenyava en el Temple de Jerusalem, afalagaren conjuntament Jesús per la seva honestedat i imparcialitat, després d'interrogar-lo políticament en relació amb la seva actitud a l'hora de pagar impostos romans. Sembla ser aque Jesús hauria impressionat els partidaris d'Herodes amb la seva resposta, segons Marc 12:17

    Segons molts intèrprets, els cortesans i soldats d'Herodes Antipas ("Milites Herodis", Jeroni d'Estridó) estaven destinats; altres argumenten que els partidaris d'Herodes eren probablement un partit polític públic, que es van distingir dels dos grans partits històrics del judaisme post-exili (els fariseus i els saduceus) pel fet que eren i havien estat sincerament simpàtics a Herodes el Gran, al Rei dels Jueus, i la seva dinastia (cf. formacions com ara "Caesariani", "Pompeiani").

    És possible que, per guanyar adeptes, el partit d'Herodes pogués haver tingut el costum de representar que l'establiment d'una dinastia herodiana seria favorable a la realització de la teocràcia; i això al seu torn pot explicar l'al·legat de Pseudo-Tertul·lià (Adversis Omnes Haereses [1,1) que els partidaris d'Herodes consideraven Herodes si mateix com el Messies. Els rabins van anomenar la secta com els betusians pel fet de ser amigables a la família de Boet, la filla del qual, Mariamne, fou una de les esposes d'Herodes el Gran.

    El professor Robert Eisenman de la Universitat Estatal de Califòrnia a Long Beach argumenta que Pau Apòstol era un membre de la família d'Herodes el Gran. El professor Eisenman fa una connexió entre Pau i un individu identificat per Flavi Josep com a "Saule", un "parent d'Agripa." Un altre element molt citat del cas de Pablo com un membre de la família d'Herodes es troba a Romans 16:11 on pau havia escrit "Saludeu Herodió, que és del meu llinatge". Aquesta és una opinió minoritària en la comunitat acadèmica.

    Tetrarca

    Tetrarca (Tetrarcha, plural Tetrarches) fou una paraula que originalment designava a un governant d'una quarta part d'un país, per exemple a Tessàlia dividida en quatre tetrarquies (restaurades per Filip II de Macedònia).

    Cadascuna de les tres tribus gàlates que es van establir a Frígia (formant el país de Galàcia) estava dividida en quatre tetrarquies, divisió que va romandre fins al final de la república romana quan els dotze tetrarques foren eliminats i substituït per un únic governant (Deiotarus I) que va conservar el títol de tetrarca; algunes tribus de Síria eren regides per tetrarques i alguns prínceps herodians van governar zones de Palestina amb aquest títol. Aquestos tetrarques abans dependents van ser reconeguts com a sobirans clients romans, però amb la plena propietat de la terra.

    Sota l'Imperi Romà el títol de tetrarca es va donar a alguns prínceps tributaris que no tenien prou importància per ser designats reis; el títol era equivalent a filarca i etnarca.

    Torre de David

    La Torre de David és el nom de la ciutadella de Jerusalem, situada a prop de la Porta de Jaffa. L'actual edifici data de l'època del domini mameluc i otomà, ocupant el lloc d'antigues fortificacions durant el govern dels asmoneus, herodians, bizantins i els inicis del període musulmà, que foren destruïdes repetidament pels aiúbides i els mamelucs durant les darreres dècades de la presència dels croats en Terra Santa. Conté importants restes arqueològiques que daten de fa més de 2.000 anys, entre les quals hi ha una antiga pedrera de l'època del Primer Temple. Actualment es fa servir com a museu, lloc de concerts, sala d'exposicions i altres esdeveniments socials.

    Dan Bahat és l'arqueòleg que més l'ha estudiat i ha arribat a la conclusió que la ciutadella actual és el reusultat de les modificacions fetes per Herodes de les tres torres originals dels asmoneus, i que la torre nord-est fou substituïda per una molt més grossa, el doble del que feia la Torre de David al segle V. El nom li van posar els cristians de l'Imperi Bizantí, que creien que aquest era el lloc on havia estat el palau del rei David. El nom és esmentat en el Càntic dels Càntics, atribuït a Salomó, fill del rei David: «El teu coll és com la Torre de David construïda amb torretes, des de les quals pengen milers d'escuts, tot l'armament dels homes poderosos.»

    També es fa servir l'expressió Torre de David per referir-se al minaret d'una mesquita que hi hagué al segle XVII.

    Tribut al Cèsar

    Tribut al César (frase en llatí: Quod Caesaris Caesari) és la denominació d'un episodi evangèlic i un tema artístic relativament freqüent en l'art cristià. Es narra en els evangelis canònics de Lluc (20,20-26), Marcos (12,13-17) i Mateo (22,15-22), i en els apòcrifs de Tomàs (100) i l'anomenat Egerton (3,1-6).

    Després de la seva entrada a Jerusalem, durant els seus debats amb "els sacerdots principals, els escribes i els ancians", Jesucrist, mitjançant aquest recurs, va eludir el parany dialèctic que li havien parat "alguns dels fariseus i herodians" en preguntar-li si era lícit per als jueus pagar el tribut a les autoritats romanes: va fer que li portessin una moneda de les que servien per pagar el tribut (el denari del tribut), i va preguntar al seu torn qui era el representat en l'efígie de la moneda; en respondre-li que "el Cèsar", va replicar: "Doneu doncs a Cèsar el que és de Cèsar i a Déu el que és de Déu" (Ἀπόδοτε οὖν τὰ Καίσαρος Καίσαρι καὶ τὰ τοῦ Θεοῦ τῷ Θεῷ en el grec bíblic i Reddite ergo, quae sunt Caesaris, Caesari et, quae sunt Dei, Deo en el llatí de la Vulgata).

    Personatges del Nou Testament
    Jesús Crist
    Evangelis
    Apòstols
    Fets
    Pere, Pau
    Romans &
    Família d'Herodes
    Epístoles
    Apocalipsi

    En altres idiomes

    This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
    Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
    Images, videos and audio are available under their respective licenses.