Henoc

En el Gènesi capítol cinquè Henoc (en hebreu חֲנוֹךְ בן-ירד Hănōkh ben Yered i en àrab خنوخ بن یارد Ḫanūẖ ibn Yārid, tot i que és més conegut pel nom que adoptà com a profeta: Idrís) és fill de Jèred i nét de Mahalalel. Un besnét seu va ser Noè.

Va ser pare de Matusalem als seixanta-cinc anys, vivint després tres-cents anys més engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de tres-cents seixanta-cinc anys.

En el Nou Testament i en tradicions jueves s'afirma que Henoc no va morir, sinó que fou ascendit directament al cel. Per aquest motiu, Henoc va tenir una vida terrenal de "només" 365 anys, mentre que totes les altres generacions des d'Adam a Noè vivien entre vuit i nou-cents anys.

Segons una tradició apòcrifa jueva, un dia es va presentar a la fi del món (lloc on residia Henoc) el seu fill Matusalem. Li va explicar que li acabava de néixer un nét que tenia els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Henoc li va posar al nadó el nom de Noè (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.

Infotaula de personaHenoc
Figures God took Enoch
Biografia
Mort sense valor
Religió Monoteisme
Activitat
Ocupació Profeta
Enaltiment
Festivitat 30 de juliol
Família
Fills Matusalem
Pare Jèred

El Llibre d'Henoc

El Llibre d'Henoc és un text apòcrif atribuït a Henoc, tot i que en l'actualitat es creu que va ser redactat per diversos autors jueus entre els segles II aC i I dC.

El llibre narra l'ascensió d'Henoc al cel, com és nomenat cap dels àngels i instal·lat a la dreta del tron de Jahvè.

Henoc, el profeta Idrís

Segons l'islam, Henoc fou el primer profeta (tret d'Adam), ja que en el seu temps començà a haver-hi gent que dubtava si Déu era un veritable déu, no entenien com els podia deixar vivint amb dificultats a la Terra i no permetre'ls entrar al Jardí de l'Edèn del que tant en sentien a parlar de boca del patriarca Adam. Sembla que degut a aquest allunyament home-divinitat, Déu va castigar la humanitat amb una sequera molt important, fins que Idrís va pregar-li que s'aturés i Déu va fer tornar a ploure.

Idrís va dissenyar i inventar multitud d'artefactes que van potenciar les habilitats i coneixements de la humanitat; escriptura, matemàtiques, astronomia, etc.

Pels musulmans, anys després de la seva ascensió al Cel, Henoc va tornar a la Terra a Gizeh (Egipte) on va ensenyar molts dels seus coneixements a multituds.

A l'Alcorà se l'anomena en quatre versets:

  1. (…) i menciono Idris al Llibre; de veritat que ell era un home de bé, un profeta. I Nosaltres el vam ascendir al Cel. (Alcorà, 19:56-57)
  1. (…) i Ismael, i Idris, i Dhu-l-Kifl. Tots eren homes bons. I els vam portar a la nostra gràcia. Ells estaven entre els homes rectes. (Alcorà, 21:85-86)

La tradició musulmana conta també que Idrís fou un dels profetes amb qui pogué parlar Mahoma en un viatge al cel.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henoc Modifica l'enllaç a Wikidata
22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 343 dies per finalitzar l'any i 344 en els anys de traspàs.

Amminadab

En la Bíblia, Amminadab (en hebreu עמינדב בן-רם Aminadav ben Ram) fou el fill d'Aram, membre de la tribu de Judà.

Va néixer durant el temps en què els israelites van viure a Egipte. Els seus fills foren:

Naasson

Elixeba, casada amb el Summe Sacerdot Aaron

Ascensió de Jesús

L'ascensió de Jesús és una expressió de les primeres comunitats cristianes, que fa referència a la glorificació que segons la Bíblia va rebre Jesús de Natzaret després de la seva mort, de mans de Déu Pare. La tradició jueva, mantenia el símbol de què el cel era com la morada de Déu, simbologia que fou adoptada pel cristianisme. L'ascensió als cels és el símbol de què Jesús és investit de la divinitat de Déu.

Carta de Judes

La Carta de Judes és un dels llibres del Nou Testament, el penúltim llibre de la Bíblia i un dels que va tenir més dificultats per entrar en el cànon.

Enoix

En el Gènesi capítol cinquè Enoix (en hebreu אֱנוֹשׁ בן-שֵׁת Ĕnôš ben Šēt i en àrab انوش بن شيث Anouix ibn Xays) era el fill de Set i nét d'Adam i Eva.

Enoix va casar-se amb Noam, segons el judaisme. Quan tenia noranta anys va tenir el seu fill Quenan i va viure vuit-cents quinze anys més engendrant a fills i filles. Va morir a l'edat de nou-cents cinc anys, segons l'Antic Testament.

En aquesta època, segons la tradició jueva, van començar a aparèixer els primers homes que renegaven de Jahvè, ja que no entenien com el seu déu els permetia viure en aquelles condicions tan dures de sofriments i malalties en lloc de permetre'ls tornar al Jardí de l'Edèn.

Enoix apareix també a textos hinduistes, com els Purana, sota el nom d'Anoohan.

Henoc (fill de Caín)

En el capítol quart del llibre del Gènesi, Henoc (en hebreu חֲנוֹךְ בן-קין Hănōk ben Qayin i en àrab إدريس بن قابيل Akhanukh ibn Kabil) és el fill de Caín i pare d'Irad. També és el nom d'una ciutat fundada per Caín en honor al seu fill.

Segons una tradició apòcrifa jueva, un descendent seu anomenat Tubal-Caín va assassinar per error el seu pare Caín, el fill malvat d'Adam. Quan Tubal-Caín va dir-li-ho al seu pare Lèmec, aquest el va matar a ell. Aleshores, Hanoc va veure horroritzat com la terra s'esberlava i s'empassava el seu fill Irad, el seu nét Mehuiael i el seu besnét Metuixael.

Hesron

Segons el Gènesi, Hesron (en hebreu חֶצְרוֹן בן-פָּרֶץ Heshrôn ben Péresh) emigrà cap a Egipte juntament amb el patriarca Jacob, el seu avi Judà, el seu pare Fares i les seves respectives famílies.

Els seus fills foren:

Jerahmeel

Aram o Ram

Caleb o CarmíQuan era un ancià, Hesron va unir-se amb una dona de seixanta anys que era filla de Maquir, de la tribu de Manassès, amb qui va engendrar un fill:

Segub, que fou el pare de Jaïr, jutge d'Israel que va arribar a posseir vint-i-tres ciutats al país de Galaad

Jèred

En el Gènesi capítol cinquè Jèred (en hebreu ירד בן-מהללאל Yared ben Mahălal'ēl i en àrab یارد بن مهللئیل Aded ibn Mahlaleel) és fill de Mahalalel i nét de Quenan.

Segons l'apòcrif Llibre dels Jubileus, la seva dona es deia Baraka. Jèred va ser pare d'Henoc als cent seixanta-dos anys, vivint després vuit-cents anys més engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de nou-cents seixanta-dos anys, esdevenint la segona persona més longeva de la Bíblia, només superat pel seu nét Matusalem que va viure un total de 969 anys.

Llibre d'Henoc

El Llibre d'Henoc o Llibre d'Enoc, (abreujat 1Enoc), és un llibre apòcrif pseudo-epigràfic, intertestamentari, que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop però no és acceptat com a canònic per les altres esglésies cristianes. Les úniques versions íntegres d'aquest llibre que es conserven estan en ge'ez, llengua litúrgica de l'Església etíop, però són conegudes diverses parts en grec, sirià, armeni, àrab i llatí, i han estat trobats diversos fragments en arameu i una en hebreu (4Q317), a Qumràn. La tradició atribuïa la seva autoria a Henoc, besavi de Noè. En l'actualitat es creu que el text va ser redactat per diversos autors jueus entre els segles III i I aC.

Matusalem

En el Gènesi capítol cinquè, Matusalem (en hebreu מְתוּשֶׁלַח בן-חֲנוֹךְ Mətûšālah ben Hănōk i en àrab متوشالح بن خنوخ Matuixalakh ibn Akhanukh) és el fill del profeta Henoc i la persona més longeva de tota la iconografia mundial.

Va ser pare de Lèmec als cent vuitanta-set anys. Segons una tradició apòcrifa jueva, Lèmec va tenir un fill que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Quan Matusalem va veure el nounat, va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.

Durant els set-cents vuitanta-dos anys més que va viure va engendrar altres fills i filles amb la seva esposa Edna (font apòcrifa) fins que va morir a l'edat de nou-cents seixanta-nou anys.

Naasson

Segons la Bíblia, Naasson o Nahxon (en hebreu נחשון בן-עמינדב Nachshon ben Aminadav) fou declarat el primer cap de la tribu de Judà.

Nat a Egipte en el si de la tribu de Judà, era fill d'Amminadab i esdevingué cunyat del Summe Sacerdot Aaron quan la seva germana Elixeba s'hi va casar.

Durant la sortida dels israelites d'Egipte, la tradició del judaisme el fa el primer a saltar a l'aigua en el pas del Mar Roig. Per aquest motiu, quan els prínceps d'Israel van oferir una ofrena a Jahvè per donar-li gràcies, Moisès va decidir per aclamació popular que Naasson fos el primer.

Va morir durant l'Èxode i va designar hereu el seu fill Salmon.

Nahor (fill de Serug)

Nahor o Nacor (en hebreu נָחֹור בן-שְׂרוּג Nahor ben S'rug i en àrab ناحور بن سروج Nakhur ibn Sarukh) és un personatge del Gènesi, el primogènit de Serug (i la seva esposa Milcà, segons llibres apòcrifs).

En el Llibre dels Jubileus es menciona la seva esposa, Iyoska. A l'edat de vint-i-nou anys engendrà Tèrah (pare d'Abraham) i després visqué cent dinou anys més, en què engendrà altres fills i filles.

Segons el judaisme, el seu pare Serug va abandonar el culte a Jahvè i va ensenyar-li bruixeria, aleshores foren expulsats d'Ur, la seva població natal.

Noè

Noè o Noé (en hebreu נוֹחַ בן-לֶמֶך Nōah ben Lemech i en àrab نوح بن لمک Nūh ibn Lamak) és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal. És citat en el Gènesi, capítols cinquè al desè.

Obed

En l'Evangeli segons sant Mateu, Obed (en hebreu,

עובד בן-בועז Oved ben Bo'az) fou el fill de Booz i la seva esposa Rut, i fou el pare de Jessè i, per tant, avi del Rei David. Apareix mencionat al Llibre de Rut i és un personatge menor, simplement para establir la genealogia de David. El nom Obed significa "servent, adorador".

Reú

En el Gènesi, capítol onzè, Reú (en hebreu רְעוּ בן-פָּלֶג Re'u ben Péleg i en àrab رئو بن فالج Rau ibn Falih) és el primogènit de Pèleg i que a l'edat de trenta-dos anys engendrà, segons el Llibre dels Jubileus amb la seva muller Ora, el seu fill Serug i després visqué dos-cents set anys més, en què engendrà altres fills i filles.

Salmon

En l'Evangeli segons sant Mateu, Salmon o Salmà (en hebreu שַׂלְמָ בן-נַחְשׁוֹ Salmon ben Nachshon) fou el fill de Naasson. De la seva esposa Rahab va tenir el seu fill Booz.

Segon Llibre d'Henoc

El Segon Llibre d'Henoc (normalment abreujat com 2 Henoc , i conegut també com a Henoc eslau o Els secrets d'Henoc ) i "El Llibre dels Secrets d'Henoc II"

és un text apocal·líptic pseudoepígraf de data incerta i autoria desconeguda.

Serug

En el Gènesi, capítol onzè, Serug (en hebreu שְׂרוּג בן-רְעוּ S'rug ben Re'u i en àrab سروج بن رئو Sarukh ibn Rau) és el primogènit de Reú i la seva esposa Ora (font apòcrifa). Quan tenia trenta anys, la seva muller Milcà (segons el llibre dels Jubileus) li engendrà Nahor i després visqué dos-cents anys més, en què engendrà altres fills i filles.

Segonsel judaisme, el seu nom original era Seroh, però va abandonar el culte a Jahvè i va ensenyar-li bruixeria al seu fill Nahor, aleshores fou expulsat d'Ur, la seva població natal, i es canvià el nom per Serug.

Set (Gènesi)

Set (en hebreu בן-אָדָם שֵׁת Šēt ben Adam i en àrab شيث بن آدم Xays ibn Adam) és el tercer fill d'Adam i Eva engendrat després de la mort d'Abel. Apareix al Gènesi capítol quart

Tanakh: genealogia des d'Adam fins a David
De la Creació al Diluvi
Origen dels Patriarques
De les Tribus al Regne
Comuns
No jueus
Judaisme
Cristianisme

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.