Habacuc

Habacuc (hebreu: חֲבַקּוּק‎ segurament de l'arrel חבק, habaq "abraçada") és el nom d'un profeta hebreu i del llibre de la Bíblia l'autoria del qual se li atribueix i que, segons els experts, es va escriure prop de l'any 612 aC, ja que Habacuc 1:6 es refereix al sorgiment dels caldeus com a potència internacional, la qual cosa es relaciona amb la caiguda de Nínive i la fi del poder d'Assíria. Aquesta referència significaria també que el llibre es va escriure abans del 605 aC. atès que no s'esmenta la primera invasió dels babilonis a Judea.

Infotaula personatgeHabacuc
Zuccone Donatello OPA Florence
El Profeta Habacuc, esculpit per Donatello
Tipus ésser humà
Dades
Ocupació profeta
Naixement 626 aC
Altres
Mestre Nahum
Alumne Sofonies

Llibre d'Habacuc

La primera part del llibre d'Habacuc (1:1 a 2:4) exposa en un diàleg amb Jahvè, el drama dels poders humans, polítics i econòmics, ansiosos per conquerir pobles, territoris i riqueses i com a conseqüència les víctimes són tiranitzades, saquejades i massacrades. El profeta assumeix el càrrec de portaveu de les víctimes i clama per la redempció. Expressa la certesa de la intervenció de Jahvè en favor dels febles i ratifica que la visió profètica es complirà en una data concreta i, si és que triga, cal esperar-la, perquè segur que vindrà sense retard i el just viurà per la seva fidelitat (Habacuc 2:3-4)

La segona part (2.5 a 2:20) és una col·lecció de condemnes als explotadors, opressors i idòlatres. El rebuig al guany injust i a l'avarícia s'expressa en estil literari que prepara la tercera part (capítol 3), un càntic de gran bellesa a la salvació de Jahvè, l'elevada qualitat literària del qual ha fet pensar a diversos crítics que es tracta de l'obra d'un autor diferent al de les dues primeres parts.

De gran importància són també els Pesher Habakuk (Comentari d'Habacuc): es tracta d'un rotllo, que forma part dels manuscrits no bíblics de Qumran, en els quals es troben comentaris sobre els dos primers capítols de la profecia: els rotllos originals són conservats avui a la Universitat Hebrea de Jerusalem.

A la ciutat de Tuyserkan (Iran) es troba un mausoleu, el temple de Hayaghoogh - protegit pel patrimoni cultural de l'Iran - que es creu que seria d'Habacuc. Alliberat per Cir II el Gran Habacuc es va traslladar prop d'Ecbatana: en aquesta zona va morir i va ser enterrat en el que avui és Tuyserkan a la regió de Hamadan.

Culte

Habacuc és venerat com a sant per l'Església Catòlica. La seva festivitat es commemora del 2 de desembre.

Segons una tradició medieval, les restes del profeta Habacuc es trobarien a la catedral de Nocera Inferiore. Dietrich von Nieheim, mentre el papa Urbà VI és assetjat al castell del Parco de Nocera, descriu el territori de les ciutats referint-se a la presència a l'església de les restes del profeta.

« Es pot veure en els camps de l'església de Sant Prisco, que una vegada va ser una catedral que alberga les relíquies del profeta Habacuc »
— Dietrich von Nieheim, De schismate libri III

Bibliografia

  • Mosquera, Fernando A. 1993: Habacuc. Comentario exegético explicativo. Asociación Misión Acción Internacional, Bogotà.- ISBN 958-9359-00-0
  • Part d'aquest article pren com a referència l'Enciclopèdia Jueva de 1906, una obra que actualment es troba en domini públic.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Habacuc Modifica l'enllaç a Wikidata
15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 350 dies per finalitzar l'any i 351 en els anys de traspàs.

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs. Queden 226 dies per a finalitzar l'any.

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs. Resta 29 dies per acabar l'any.

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme. La paraula Bíblia prové del grec (τα) βιβλια, (ta) biblia, "(els) llibres", plural de βιβλιον, biblion, "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, biblos, el qual prové de βυβλος—byblos, que significa "papir", de l'antiga ciutat fenícia de Byblos, la qual exportava aquest material.

Un tema al llarg de la Bíblia és l'adoració de Déu i la redempció de la humanitat, i d'acord amb les doctrines cristiana i jueva, va ser inspirada per Déu. L'exegesi o interpretació d'aquest missatge central és una branca tradicional de la teologia.

El català esdevingué, l'any 1478, la quarta llengua del món a tenir una Bíblia impresa, amb la Bíblia Valenciana. La Santa Inquisició, però, n'encetà un procés de persecució i hom arribà a dubtar de la seva existència, fins al s. XIX.Hi ha traduccions completes de la Bíblia en 451 idiomes, traduccions d'un dels dos testaments en 1.185 idiomes més, i porcions del text traduïdes en prop de 848 altres. En total 2.479 llengües disposen de traduccions completes o parcials del llibre.Fou també el primer llibre imprès per Gutenberg.

Fets dels Apòstols

Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.

En principi era una part de l'Evangeli segons Lluc, però els textos se separaren abans de ser escrits els manuscrits que ens han arribat fins avui dia. Són de gran interès i valor històric.

Llibre d'Abdies

El llibre d'Abdies, escrit pel profeta menor Abdies al segle IX aC, és un llibre de l'Antic Testament, el més breu de tots. Narra la destrucció d'Edom, enemic d'Israel, com a prova del poder diví quan el poble jueu li és fidel. El llibre ha atret els estudiosos de la Bíblia per la menció de llocs aparentment anacrònics.

Llibre d'Habacuc

El llibre d'Habacuc és un llibre profètic de l'Antic Testament on el profeta Habacuc es dirigeix als hebreus per animar-los a confiar en Déu. El text va ser escrit al segle VII aC. Associat al Temple de Jerusalem, el relat se situa durant els anys d'opressió del Regne de Judà per Babilònia després de la caiguda de Nínive. Habacuc seria contemporani de Jeremies. Al llibre es narren els diàlegs entre el profeta i la divinitat, on l'home es pregunta pel destí del seu poble, que ha caigut en la impietat i Déu respon que els infortunis que pateix (sobretot per les invasions externes) són un càstig que remetrà quan tornin al camí de la fe. El llibre és ple de lamentacions i oracles, imprecacions contra l'enemic impiu i una oració final que celebra la intervenció de Déu. Els Manuscrits de la mar Morta incorporen un extens comentari sobre els dos primers capítols d'aquest llibre.

Llibre de Joel

El llibre de Joel forma part de l'Antic Testament, dins dels grup dels profetes. Es considera que fou escrit pel profeta Joel. La data de composició no està clara per les al·lusions històriques a diferents èpoques i perquè el nom Joel és força comú, però estaria compresa entre els segles VIII i IV aC. Narra la profecia d'una plaga de llagostes que afectarà les collites per la mala conducta del poble jueu, que ha de demanar perdó a Déu per conjurar el perill. Posteriorment fa una profecia sobre un futur més llunyà sobre el judici final i l'arribada del Paradís a la Terra, llegida com un anunci de la vinguda del Messies.

Llibre de Nehemies

El llibre de Nehemies és un llibre de l'Antic Testament que segueix al Llibre d'Esdres i en continua la història. De fet, l'alternança entre la primera i le tercera persona han portat als estudiosos a afirmar que podria haver estat escrit per ambdós, Esdres i Nehemies (si els noms representen els personatges reals), ja que els llibres de Nehemies i d'Esdres eren un únic volum indivisible fins al segle XV, quan es van separar en dos. El llibre de Nehemies ha estat anomenat també llibre II d'Esdres i el conjunt dels dos llibres d'Esdres. La data de composició estaria al voltant del 430 aC.

El llibre, en forma de recull, se centra en els fets històrics dels jueus al seu retorn de la deportació babilònica, amb especial èmfasi en els canvis de govern i la reconstrucció de Jerusalem (i del temple). L'autor argumenta a favor de la teocràcia i de la unió de tots els jueus, així com reivindica la figura del rei David.

Llibre dels Nombres

El llibre dels Nombres és el quart de la Torà, i per tant de la Bíblia, i que en hebreu és anomenat ba-midbar במדבר, "en el desert." En la Septuaginta, el nom és Arithmoi ("Nombres", literalment), ja que és un registre del cens del poble al Sinaí i a la planura de Moab i detalla molt precisament certs rituals, amb les repeticions necessàries.

El llibre també és d'interès històric, ja que dóna els detalls de la ruta dels israelites en el desert i els seus campaments principals. Certs esdeveniments, si bé són hiperbòlics, tenen base arqueològica, com l'arribada a Qades. Està dividit en tres parts:

El cens del poble al Sinaí

Un relat del recorregut de Sinai cap a Moab, i l'enviament d'espies, i llur report.

Un relat del que va ocórrer a la planura del Moab, abans de creuar el riu Jordà.És important l'organització en 12 tribus, una per cada fill de Jacob i base de molts conflictes territorials posteriors. El record de la pasqua i l'acció protectora de Déu cap al seu poble escollit és constant.

El llibre cobreix el recorregut de 38 anys i 10 mesos després de la sortida d'Egipte. La data més probable de composició estaria sobre el segle VI aC, recollint històries més antigues (bàsicament de la font anomenada P en la hipòtesi documental).

Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea). Conjunt integrat a l'Antic Testament cristià, també se'l coneix com els Cinc Llibres de Moisès i, en la traducció de l'hebreu al grec en la Septuaginta, com a Pentateuc. No obstant això, sovint els jueus també es refereixen a tota la revelació i els ensenyaments jueus com la Torà.

Primer llibre de les Cròniques

El Primer llibre de les Cròniques és un llibre de l'Antic Testament que narra la vida dels regnes d'Israel. Forma un tot unitari amb el Segon llibre de les Cròniques, la divisió es deu només a l'extensió del text. La crònica, d'autor desconegut però escrita probablement al segle IV o principis del III aC, se centra en l'ascens al poder de David i el seu regnat però amb un accent religiós absent d'altres llibres com el Primer llibre dels Reis. L'objectiu central del llibre és mostrar la unitat del judaisme i exhortar a la veneració de Déu.

Profeta Habacuc (Donatello)

El profeta Habacuc anomenat popularment El Zuccone, és l'escultura realitzada per Donatello per a les fornícules del tercer ordre del costat nord, del campanar de Giotto de la catedral Santa Maria del Fiore, i que daten de 1423-1435. El marbre blanc és d’una grandària de 195 x 54 x 38 cm i es troba al Museu dell'Opera del Duomo (Florència).

Profeta Jeremies (Donatello)

El Profeta Jeremies és una escultura provinent d'una fornícula del campanar de la catedral Santa Maria del Fiore de Florència i realitzada per Donatello entre 1427 i 1435. És de marbre blanc i fa 191 x 45 x 45 cm, es troba al Museu dell'Opera del Duomo (Florència).

Retrat de Niccolò da Uzzano

El Retrat de Niccolò da Uzzano és una terracota policromada, atribuïda a l'escultor renaixentista Donatello, que data a la ratlla de 1432. De mida 46 x 44 cm i es troba al Museu del Bargello de Florència.

Segon llibre de les Cròniques

El Segon llibre de les Cròniques és un llibre de l'Antic Testament que formava un tot unitari amb el Primer llibre de les Cròniques, escindit en dues meitats per l'extensió del text. Se centra en els fets des de la mort del rei David fins a l'alliberament del poble jueu després de l'exili a Babilònia i el seu objectiu és exaltar la unitat del judaisme i justificar amb lleis divines les decisions dels governants. És el darrer llibre del cànon jueu, mentre que precedeix el Llibre d'Esdres en l'ordenació catòlica.

Segon llibre dels Macabeus

El Segon llibre dels Macabeus és un llibre de l'Antic Testament no acceptat pel cànon jueu però sí pel catòlic escrit en grec cap al segle I aC. El seu autor, desconegut, no coincideix amb el del Primer llibre dels Macabeus, ni els fets continuen la línia cronològica, sinó que amplia esdeveniments ja narrats en l'altre llibre. Es pot dir per l'estil que era una persona molt culta i d'influència hel·lenística.

L'escrit se centra a descriure les festes religioses com a moment d'aglutinació del poble, així com conceptes que després seran represos pel cristianisme: la resurrecció, el paper dels àngels i de l'oració pels difunts.

Segon llibre dels Reis

El Segon llibre dels Reis és un llibre de l'Antic Testament que segueix al Primer llibre dels Reis, amb el qual formava originàriament una unitat. En ell s'explica la història dels regnes d'Israel i Judà des de la mort del rei Salomó (de forma paralel·la). L'objectiu fonamental, però, no és fer un relat històric fidel sinó explicar com el poble jueu viu la llei divina, encarnada simbòlicament en el Temple. Això justifica que el final del llibre, que narra justament la destrucció dels regnes, sigui tan breu malgrat la transcendència de l'assumpte: és només una conseqüència, conclusió de la tesi principal que s'ha de romandre fidel a la fe o sobrevenen càstigs.

Siràcida

El llibre de Siràcida, o simplement Siràcida, també conegut com a llibre de l'Eclesiàstic (que cal no confondre amb l'Eclesiastès), és un text de l'antic testament, inspirat en la Septuaginta i inclòs a les bíblies catòliques i ortodoxes. Com els altres llibres del Deuterocanònic, no es troba a les bíblies cristianes protestants ni als texts jueus.

El nom o sobrenom de «l'Eclesiàstic» fa referència al fet que aquest llibre s'usava a les primeres assemblees (en llatí, ecclesia) cristianes. D'altra banda, el nom de «Siràcida» fa referència a l'autor, Jesús de Sira, que és l'únic autor considerat identificable dels textos de l'Antic Testament, i que hauria escrit el llibre en hebreu prop del 196 aC-175 aC. Va ser traduït al grec en Egipte cap al 132 aC.

Consta de 51 capítols, que com els altres llibres sapiencials tracten sobre temes diversos de saviesa popular.

Comuns
No jueus
Judaisme
Cristianisme

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.