Guam

Guam és una illa al Pacífic occidental que forma part de l'arxipèlag de les Mariannes. Oficialment és un territori no incorporat dels Estats Units d'Amèrica. Conté una superfície de 541 km² i una població de 159.547 habitants (2002). És a mig camí entre Hawaii i les Filipines, dins de la Micronèsia. És l'illa més meridional, més gran i més poblada de les Mariannes. Hi predominen els turons i a la part nord hi ha espadats, amb moltes coves, que s'alcen 150 metres sobre el nivell del mar. L'illa és estreta al centre i s'eixampla cap al sud, on hi ha muntanyes i valls travessades per rierols i cascades. Les platges més arrecerades són les de l'oest. L'economia de Guam es fonamenta en la presència de la base naval, les plantacions de cocoters, la pesca i el turisme. S'hi parlen els idiomes anglès, chamorro i japonès, aquest últim només entre la gent més gran.

Infotaula de geografia políticaGuam
Guåhån (ch)
Bandera de Guam Seal of Guam
Bandera de Guam

Símbol oficial rascló de Guam
Epònim valor desconegut
Localització
Guam on the globe (small islands magnified) (Polynesia centered)
 13° 30′ N, 144° 48′ E / 13.5°N,144.8°E
EstatEstats Units d'Amèrica

Capital Hagåtña
Població
Total 161.785 (2015)
• Densitat 297,4 hab/km²
Idioma anglès
Chamorro
Geografia
Part de Micronèsia
Superfície 544 km²
• Aigua 63,23 %
Banyat per oceà Pacífic
Punt més baix oceà Pacífic
Història i celebracions
Creació 1898
Organització política
Economia
Moneda dòlar dels Estats Units
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+10:00
Domini de primer nivell .gu
Prefix telefònic +1671
Codi país GU
Codi de departament INSEE 66010
Codi GNIS 1802705
Altres

Lloc web Lloc web

Història

Guam-CIA WFB Map
Mapa de Guam

Descoberta per Magalhães el 1521, va ser una possessió espanyola fins a la pèrdua de les darreres colònies el 1898, quan va passar a ser governada pels Estats Units. Va ser ocupada pels japonesos durant la Segona Guerra mundial. Guam, des de 1982, va adquirir una certa autonomia i des d'aleshores disposa de cambra legislativa pròpia.

La capital va ser anomenada pels espanyols Agaña, més tard els nord-americans en digueren Agana i actualment la forma oficial en chamorro és Hagåtña (1.200 habitants).

Al seu port, anomenat Apra, els americans hi instal·laren una base naval. Actualment, és el centre administratiu i de transport (hi ha l'aeroport), mentre que el centre comercial és a la ciutat de Tamuning (10.800 habitants).

En el darrer mig segle, ha estat colonitzada per la serp Boiga irregularis, una espècie invasora que està amenaçant les espècies autòctones, minvant la biodiversitat de l'illa.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guam Modifica l'enllaç a Wikidata
.gu

.gu és el domini de primer nivell territorial (ccTLD) de Guam.

El registre és gratuït però està limitat a persones o empreses amb un contacte a Guam, i estan limitats a registres de tercer nivell per sota de noms de nivell dos, com ara .com.gu. No es fa servir gaire.

Bandera de Guam

La Bandera del Territori de Guam va ser adoptada el 9 de febrer de 1948. La bandera territorial és blava fosca amb una estreta vora vermella en tots els costats (la vora va ser una addició posterior). Al centre de la bandera hi ha l'escut, un emblema amb forma d'ametlla, que representa una canoa navegant a la badia de Agana prop de Agana, i GUAM en lletres de color vermell. La forma de l'emblema recorda les pedres de tirador usades pels avantpassats illencs. L'accident geogràfic en el fons representa el penya-segat de Punta Dos Amants de Guam Charles Alan Pownall va aprovar la forma de la bandera el 1948.

En compliment al disseny de la bandera de Guam, i en resposta de les lleis de les banderes municipals de Guam, es van fer esforços per representar la cultura de cada municipi de Guam en la seva pròpia bandera. Aquests esforços per dissenyar 19 banderes municipals úniques es va realitzar a través de la col·laboració del Consell d'Alcaldes amb l'assistència de l'artista Gerard Aflague, nadiu de Guam. Aquests dissenys de les banderes municipals reflecteixen aspectes únics de cada un dels pobles municipals de Guam. Feu clic a l'URL per veure les banderes 19 dels municipis de Guam en a:Banderes de Guam.

Comitè Olímpic Nacional

Els Comitès Olímpics Nacionals (o NOCs, sigles del seu nom en anglès: National Olympic Committee) són els Comitès representants de cada estat reconegut en el Moviment Olímpic. Cada Comitè Nacional és el responsable de l'organització de la participació del seu estat en els Jocs Olímpics i estan subjectes al control del Comitè Olímpic Internacional.

Els Comitès Nacionals tenen l'objectiu de promoure el desenvolupament dels esportistes i la formació d'entrenadors i funcionaris a nivell nacional.

Comunitat d'Estats Independents

La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество Независимых Государств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavísimikh Gosudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan. El Turkmenistan va deixar de ser membre permanent i és membre associat des del 26 d'agost del 2005, mentre que Ucraïna, tot i ser un dels estats fundadors el 1991, mai no va ratificar els estatuts del CEI del 1993, passant a ser també només membre associat. Els estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) mai no han volgut participar en la CEI, argüint que la seva integració a l'antiga URSS havia estat forçada.

La seva creació va signar la dissolució de la Unió Soviètica i, segons Vladímir Putin, el seu propòsit va ser permetre un "divorci civilitzat" entre les repúbliques constituents de l'URSS. Nombrosos documents sobre cooperació econòmica, defensa i relacions internacionals han estat signats pels seus estats membres.

Tanmateix, la Comunitat d'Estats Independents ha perdut empenta des de 2010, a mesura que la diplomàcia russa ha anat desviant recursos, temps i esforços al projecte d'Unió Eurasiàtica. Aquest canvi de direcció s'ha topat amb les reticències de diversos estats membres de la CEI.

Guineu voladora de les illes Mariannes

La guineu voladora de les illes Mariannes (Pteropus mariannus) és una espècie de ratpenat de la família dels pteropòdids. Viu a Guam, el Japó, Micronèsia i les Illes Mariannes Septentrionals. El seu hàbitat natural són els boscos tropicals, estrans costaners i manglars. Està amenaçada per la caça, els depredadors, les espècies invasores i els fenòmens meteorològics extrems.

Hagåtña

Hagåtña (nom oficial chamorro des del 1998; abans la ciutat era anomenada Agaña en espanyol i Agana en anglès, però tot i així pronunciat [agaɲa]) és la capital de l'illa de Guam.

Hawaii

Hawaii (en hawaià: Hawaiʻi) constitueix cronològicament el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població d'1.211.537 habitants. Inclou l'arxipèlag de les illes Hawaii a l'oceà Pacífic. Honolulu és la ciutat més gran i la capital de l'estat que s'incorporà a la Unió l'any 1959.

Illes Mariannes

Les illes Mariannes o, simplement, les Mariannes (en anglès Mariana Islands o the Marianas; abans del segle XX eren conegudes com les illes dels Lladres, de l'espanyol Islas de los Ladrones) són un arxipèlag conformat pel cim de 15 pics volcànics al nord-oest de l'oceà Pacífic entre els paral·lels 12 i 21 nord i al llarg del meridià 145 est.

Es tracta de la part meridional d'una serralada submarina que s'estén al llarg d'uns 2.519 km) des de Guam fins a prop del Japó. Les Mariannes són les més septentrionals del grup d'illes d'Oceania conegut com la Micronèsia. Ocupen una extensió de poc més de 1.000 km² i tenen una població d'uns 250.000 habitants (al començament del segle XX era de tan sols 2.500).

Administrativament, les Mariannes es divideixen en dues entitats polítiques dependents dels Estats Units d'Amèrica: Guam (territori no incorporat) i les Mariannes Septentrionals (un commonwealth o mancomunitat).

L'arxipèlag de les Mariannes està format per dos grups ben definits, un al nord consistent en deu illes volcàniques principals, de les quals només quatre (Agrihan, Anatahan, Alamagan i Pagan) estan habitades, i un al sud compost per cinc illes de pedra calcària coral·lina (Rota, Guam, Aguijan, Tinian i Saipan), totes habitades excepte Aguijan. Al grup volcànic septentrional s'assoleixen les màximes elevacions de l'arxipèlag (965 m a Agrihan); alguns cràters presenten encara senyals d'activitat, i els terratrèmols no hi són estranys. La costa de les illes meridionals, poc elevades, està voltada per atols de corall.

Totes les illes excepte un parell de farallons (Medinilla i Pájaros, al nord) tenen una vegetació molt densa, semblant a la de les Carolines i, també, a la de les Filipines, amb abundància de líquens i molses. Els productes principals són els cocos, l'areca, el nyam, els moniatos, la mandioca, el cafè, el cacau, el sucre, el cotó, el tabac i el nacre, i se n'exporta sobretot la copra. Malgrat les facilitats que ofereixen el sòl fèrtil, el clima tan favorable i l'abundància d'aigua, no hi ha conreus agrícoles destacats.

La fauna de les Marianes, si bé inferior en nombre i en varietat, és també similar a la de les Carolines, amb algunes espècies que són endèmiques de tots dos arxipèlags. Els porcs i els bous viuen en llibertat i es cacen quan és necessari: els primers ja eren coneguts pels primers habitants de l'illa, mentre que els segons, juntament amb la majoria d'altres animals domèstics, hi foren introduïts pels espanyols. El clima és humit però saludable, mentre que la calor, temperada pels vents alisis, és més suau que a les Filipines; no hi ha grans variacions de temperatura.

Illes Mariannes Septentrionals

Les illes Mariannes Septentrionals o Mariannes del Nord (en anglès Northern Mariana Islands) són un territori insular d'Oceania lliurement associat als Estats Units.

Situades al nord de la Micronèsia, al Pacífic nord-occidental, comprenen gairebé la totalitat de l'arxipèlag de les Mariannes excepte la més meridional, Guam, territori nord-americà. Són 14 illes en total (que inclouen, entre d'altres, Saipan, Rota i Tinian). L'extensió és de 477 km² i la població de 80.006 habitants (2003). La seva capital és Capital Hill a l'illa de Saipan.

Illes Pitcairn

Les illes Pitcairn (formalment Pitcairn, Henderson, Ducie and Oeno Islands, abans Pitcairn Group of Islands, i Pitcairn and Dependencies) són un grup de quatre illes, l'única colònia britànica que queda a l'Oceà Pacífic. Només és habitada l'illa Pitcairn per una cinquantena d'habitants de nou famílies, constituint l'entitat política més petita del món. La major part dels habitants són els descendents dels amotinats del HMS Bounty i de les seves dones tahitianes.

Meridià 145 a l'est

El meridià 145 a l'est de Greenwich és una línia de longitud que s'estén des del Pol Nord travessant l'Oceà Àrtic, Àsia, l'Oceà Índic, l'Oceà Antàrtic, Austràlia i l'Antàrtida fins al Pol Sud.

El meridià 145 a l'est forma un cercle màxim amb el meridià 35 a l'oest. Com tots els altres meridians, la seva longitud correspon a una semicircumferència terrestre, uns 20.003,932 km. Al nivell de l'Equador, és a una distància del meridià de Greenwich de 16.141 km.

Micronèsia

La Micronèsia (del grec μικρόν = petit i νησί = illa) és una regió d'Oceania que limita a l'oest amb les Filipines, al sud-oest amb Indonèsia, al sud amb Papua Nova Guinea i la Melanèsia, i al sud-est i a l'est amb la Polinèsia.

La regió consisteix en centenars de petites illes repartides sobre una àmplia extensió del Pacífic occidental. Políticament, estan dividides en set territoris:

Els Estats Federats de Micronèsia

La república de les Illes Marshall

La república de Palau

La Commonwealth de les Illes Mariannes Septentrionals

La república de Nauru

La república de Kiribati

El territori de Guam(Els quatre primers constituïen anteriorment el Fideïcomís de les Illes del Pacífic, o Trust Territory of the Pacific Islands, administrat pels Estats Units.)

Tots els pobles micronesis parlen llengües austronèsies, i gairebé totes aquestes pertanyen al subgrup oceànic de les llengües austronèsies. Només en trobem tres excepcions a la Micronèsia occidental: el chamorro de les Mariannes, el iapès dels Estats Federats de Micronèsia i el palauès; aquestes tres llengües pertanyen al subgrup malaiopolinèsic occidental, que inclou unes poques llengües parlades avui dia a les Filipines i Indonèsia. A l'extrem oriental dels Estats Federats de Micronèsia, les llengües nukuoro i kapingamarangi representen una extensió occidental de les llengües polinèsies.

Missouri

Per informació sobre el riu Missouri vegeu Mississipí-MissouriMissouri és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a la regió del mig-oest. Anomenat en honor a la tribu Siouan. La seva capital és Jefferson City.

En aquest estat conflueixen els dos principals rius d'Amèrica del nord, el Mississipí i el Missouri.

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques). Té 9.010.000 km² (20,4% de les terres emergides) i és el continent de menor extensió, tot i que, si es compten les seues dimensions oceàniques, cobreix prop del 35% de la superfície total del planeta. Es troba gairebé completament en l'hemisferi sud, travessada per l'Equador i la línia internacional de canvi de data.

Segons l'Organització de les Nacions Unides, Oceania és formada per quatre grans àrees o divisions: Australàsia, que comprèn, principalment, Austràlia i Nova Zelanda; la Melanèsia, al nord i nord-est de l'anterior i formada per l'arc d'illes que s'estenen a l'est de Nova Guinea; més al nord, la Micronèsia, que s'estén fins al Tròpic de Càncer; i la Polinèsia, que s'estén pel Pacífic central. Alguns països consideren que Austràlia és un continent o illa-continent i anomenen "Illes del Pacífic" al que altres consideren la resta d'Oceania.

República de Moldàvia

La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un país sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud. Fins a l'any 1991 era la República Socialista Soviètica de Moldàvia, una de les repúbliques de la Unió Soviètica. És un petit Estat de 33.843 km². La majoria del territori està entre els seus dos rius principals, el Dnister i el Prut. Es troba a 100 km del mar Negre. Té 4,4 milions d'habitants (2007), la majoria d'ella rumanòfona (80%), desglossats segons el Cens Moldau del 2004 en un 75,8% de moldaus i un 2,2% de romanesos. Va declarar la seva independència amb les mateixes fronteres que l'anterior República Socialista Soviètica de Moldàvia el 1991, com a part de la dissolució de la Unió Soviètica, però, una franja del territori reconegut internacionalment com a moldau, situat a la riba oriental del riu Dnister, ha estat sota el control de facto del govern separatista de Transnístria des del 1990.

El país és una democràcia parlamentària, amb el president com a cap d'Estat i amb un primer ministre com a cap de govern. Moldàvia és un Estat membre de les Nacions Unides, del Consell d'Europa, de l'Organització Mundial del Comerç, de l'OSCE, del GUAM, de la Comunitat d'Estats Independents, de BSEC i d'altres organismes internacionals. Moldàvia en l'actualitat aspira a adherir-se a la Unió Europea, i ha posat en marxa els tres primers anys el Pla d'Acció en el marc de la Política Europea de Veïnatge (PEV). Al voltant d'un quart de la població viu amb menys de dos dòlars nord-americans al dia.

Saipan

Saipan és l'illa més extensa de les Illes Mariannes septentrionals dels Estats Units, que són una cadena de 15 illes tropicals de l'arxipèlag de les Mariannes a l'oest de l'oceà Pacífic (coordenades:15°10’51”N, 145°45’21”E), amb una superfície total de 115 km² i una població de 62.392 habitants (200). Es troba a 190 km al nord de Guam. És un lloc molt visitat pel turisme.

El centre governamental està a la vila de Capital Hill a l'illa de Saipan. Tota l'illa forma un únic municipi i sovint la capital és esmentada simplement com Saipan.

L'oest de l'illa té platges sorrenques i un gran llac originat pels corals. L'est està format principalment per penya-segats i roques. El punt més alt és d'origen calcari, Mount Tapochau; fa 480 m. Hi ha un conus de volcà ja extint, Mount Achugao.Al costat de l'anglès, un 19% de la població parla l'idioma chamorro i ha molts grups ètnics per la immigració de treballadors (un 60% el 2001)) de la Xina, Bangladesh, Filipines, Tailàndia, Vietnam i Cambodja i la segona generació de japonesos, xinesos, coreans i de la Micronèsia.

Samoa Nord-americana

La Samoa Nord-americana (en anglès American Samoa i en samoà Amerika Samoa) és un territori no incorporat dels Estats Units. Junt amb l'estat de Samoa comparteix l'arxipèlag de les illes Samoa a la Polinèsia.

També s'anomena Samoa Americana, però està situada a 7.700 km de la costa americana. En realitat el nom fa referència al gentilici dels Estats Units, per contraposició a la Samoa Alemanya després del repartiment entre les potències colonials.

Tractat de París (1898)

El Tractat de París de 1898 -signat el 10 de desembre de 1898- va acabar la Guerra hispà-nord-americana i mitjançant el qual, Espanya va abandonar les seves demandes sobre Cuba, que va declarar la seva independència. Filipines, Guam i Puerto Rico van ser oficialment lliurades als Estats Units per 20 milions de dòlars.

Tot i que durant les negociacions Espanya va intentar incloure nombroses esmenes, finalment no va tenir més remei que acceptar totes i cadascuna de les imposicions nord-americanes, ja que havia perdut la guerra i era conscient que el superior poder armamentístic nord-americana podria posar en perill altres possessions espanyoles a Europa i Àfrica.

El tractat es va signar sense la presència dels representants dels territoris envaïts pels Estats Units, el que va provocar un gran descontentament entre la població d'aquestes ex-colònies, especialment en el cas de Filipines, que acabaria enfrontant-se contra els Estats Units en la Guerra filipino-americana

Àrea insular dels Estats Units

Una àrea insular és un terme genèric utilitzat per l'administració dels Estats Units per a referir-se als territoris que no formen part de cap dels estats federats.

En general, els habitants de les àrees insulars tenen la ciutadania nord-americana, encara que no paguen impostos federals, no participen en les eleccions presidencials, ni tenen representants al Congrés. Els productes manufacturats en àrees insulars poden portar l'etiqueta « made in the USA ».

Estats
Districte federal
Àrees insulars
Reserves índies
França
Nova Zelanda
Espanya / Marroc
Regne Unit
Estats Units
Estats
Dependències

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.