Grelos

Els grelos o rapini, també coneguts com a broccoli rab (raap o raab), broccoletti, broccoli di rape, cime di rapa, rappi o friarielli (a Nàpols) són una verdura consumida a la gastronomia de Galícia, de Portugal i d'Itàlia. Una verdura gairebé idèntica, el kai lan (芥蘭) forma part de la cuina xinesa.

Infotaula d'ésser viuGrelos
Brassica ruvo
Raapstelen Brassica campestris greens
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBrassicales
FamíliaBrassicaceae
GènereBrassica
EspècieBrassica ruvo
L.H.Bailey
Inclou
Grelos no mercado, A Pobra do Caramiñal
Grelos, fulles tendres de Brassica rapa, al mercat a Galícia
Lacón con Grelos (Cuenca)
Lacón con Grelos, especialitat de la cuina de Galícia

Característiques

Aquesta planta és membre de la família Brassicaceae, de taxonomia difícil.[1] Normalment els grelos es classifiquen científicament com Brassica rapa subsp. rapa,[2] dins de la mateixa subespècie que el nap, però hi ha altres designacions, com Brassica rapa ruvo, Brassica rapa rapifera, Brassica ruvo i Brassica campestris ruvo.

A Galícia les fulles verdes amb flors de la planta del nap es tallen quan són tendres i s'anomenen grelos. Tenen un gust molt agradable, lleugerament amarg i picant.

Bullits, els grelos es fan servir per a preparar el caldo gallec. Guisats amb "lacon", un producte derivat del porc, els grelos serveixen per preparar el lacón con grelos. Aquest és un dels plats estel·lars de la cuina gallega i es menja preferentment durant l'època del carnaval.

Vegeu també

Referències

  1. Lysak, M.A., Koch, M.A., Pecinka, A., and Schubert, I. «Chromosome triplication found across the tribe Brassiceae». Genome Research, 15, 4, 2005, pàg. 516–525. DOI: 10.1101/gr.3531105. PMC: 1074366. PMID: 15781573.
  2. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN). National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. URL: http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?316592 (17 November 2007)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grelos Modifica l'enllaç a Wikidata
Botulisme

El botulisme és el tipus més greu d'intoxicació alimentària; amb freqüència és mortal i es produeix després d'ingerir aliment que conté neurotoxina produïda pel bacteri anaeròbic Clostridium botulinum. Aquest bacteri viu normalment a terra o a l'aigua, però les seves endòspores poden contaminar aliments crus, provinents de vegetals o d'animals, abans de la seva recol·lecció o sacrifici. Si els aliments es cuinen adequadament, de forma que les espores de C. botulinum es desactivin i la toxina quedi destruïda (escalfant-los a 85 °C, durant -com a mínim- 5 minuts; o a 121 °C, durant 3 minuts a una pressió determinada), no sorgeix cap problema. Però si queden endòspores viables, poden iniciar el seu creixement i quantitats mínimes de la neurotoxina que produeixen, (DL50 intracorporal de 1.3–2.1 ng/kg i de 10–13 ng/kg per inhalació) poden ser extremadament tòxiques. Encara que el fred no elimina el C. botulinum, el creixement del bacteri es redueix a temperatures per sota de 4°C. No es desenvolupa en condicions d'acidesa (pH inferior a 4,6) i la toxina no es generarà en aliments molt àcids (si bé un pH baix no degrada les toxines ja existents). Un medi molt ric en sal comuna o en nitrits també limita la formació de la toxina (és el cas, per exemple, de les semiconserves de pernil).

El 1924, Weinberg i Goy foren els primers en intentar immunitzar cavalls amb toxoides antigènics contra el botulisme administrant als animals per via subcutània i oral toxines A i B detoxificades químicament. Velikanov (1934) creà el primer toxoide per la immunització d'humans. Durant la dècada de 1950, els científics de Fort Detrick, actual seu de l'USAMRAIID, encapçalaren la investigació de vacunes multivalents i antitoxines contra la malaltia i segueixen avui dia diferents línies de recerca avançada per prevenir la infecció.

Brassica

Brassica és un gènere de plantes amb flors de la família de la col (brassicàcia). Conté més espècies rellevants en agricultura que cap altre gènere de plantes. Hi ha des de males herbes fins a híbrids i varietats hortícoles. La majoria són plantes anuals però també n'hi ha de biennals o petits arbusts. El gènere Brassica és natiu de l'oest d'Europa, les zones de clima mediterrani i regions de clima temperat d'Àsia.

Brassica rapa

Brassica rapa és una espècie de planta de la família de les brassicàcies.

Cachelo

Cachelo és una denominació que a Galícia i el Bierzo es dóna a un tros o cacho de patata. No es tracta de cap varietat de patata específica amb aquesta denominació.

Generalment apareix tallat en llesques i acompanya molts plats de la gastronomia gallega com, per exemple, el pop o les sardines.

En algunes zones s'anomenen cachelos a les patates cuites amb la seva pell sense afegir-hi res més que aigua i sal. En altres casos s'anomenen cachelos els trossos de patates grillades que es sembren.

Caldo gallec

El caldo gallec és una sopa o brou típic de Galícia i un dels plats més coneguts de la gastronomia d'aquesta comunitat autònoma. Es tracta d'un brou que resulta de coure alhora verdures i carns en una mena de potatge. És habitual en els mesos d'hivern i normalment es serveix calent.

Encomi

L'encomi és un text de lloança en honor d'algú o alguna cosa. En l'estudi de la retòrica, juntament amb el seu oposat, que és el vituperi (textos insultants). N'hi ha en poesia o en prosa. L'encomi era un important exercici d'oratòria.

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Geogràficament, limita al nord amb el mar Cantàbric, al sud amb Portugal, a l'oest amb l'oceà Atlàntic i a l'est amb Astúries i Castella i Lleó. Està formada per 4 províncies: la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra, que engloben un total de 53 comarques i 313 municipis. La seva capital és Santiago de Compostel·la i el municipi més poblat és Vigo.

L'himne de Galícia es referix a Galícia com a nació de Breogán; l'Estatut d'autonomia, en l'article primer, tanmateix, reconeix la identitat nacional de Galícia com a nacionalitat. Té una llengua pròpia, el gallec, d'origen comú amb el portuguès i que és cooficial a la comunitat juntament amb el castellà.

Gastronomia de Galícia

La cuina de Galícia o cuina gallega és la cultura gastronòmica pròpia de Galícia. La tradició culinària de Galícia és molt rellevant i variada, i és un dels aspectes de més importància a la cultura i societat gallegues. Cal esmentar la tradició gallega d'hospitalitat; Galícia fou una regió on es va patir amb especial cruesa la postguerra, i és tradicional que, en cas d'acudir a menjar a casa d'una persona d'edat avançada, aquesta faci ostentació del seu rebost, considerant-se de bona educació oferir i insistir al convidat perquè no tingui objecció a menjar en abundància.La societat gallega és, així mateix, molt afeccionada als àpats, de vegades pantagruèlics, i a celebrar qualsevol esdeveniment, acte o trobada amb un àpat, tot celebrant nombroses festes gastronòmiques, la majoria de les quals tenen lloc durant l'estiu, dates en què Galícia s'omple de celebracions culinàries d'allò més variades.

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic. És la capital de la província de la Corunya i de la comarca homònima i va ser la capital de Galícia entre 1563 i 1981. És el segon municipi més poblat de Galícia per darrere de Vigo, però el seu nucli urbà és el més poblat de la comunitat.

És un important port històric. El centre de la ciutat es troba en una petita península situada entre la ria de la Corunya i la badia de l'Orzán. Una de les característiques més notables que identifiquen la Corunya són les galeries i els miradors de les nombroses cases del segle XIX, que van donar a la Corunya el sobrenom de Ciutat de Vidre.

Lacón con grelos

El Lacón con grelos és un plat de carn típic de la cuina gallega i un dels plats més representatius de la gastronomia d'aquesta regió. Es tracta de lacón (part davantera del porc) bullit amb xoriço i amb grelos.

Llista de festes gastronòmiques de Galícia

Les festes gastronòmiques de Galícia es componnen d'una sèrie d'esdeveniments celebrats per diferents organitzacions amb la finalitat d'exaltar un determinat producte o grup de productes alimentosos. Algunes d'aquestes han estat declarades Festes d'interès turístic de Galícia o d'Interès turístic nacional.Les festes gastronòmiques van ser fomentades amb el règim franquista després de passar les conseqüències de racionament de la Guerra Civil Espanyola i, fins i tot, es van declarar algunes d'interès turístic nacional (la festa del pebrot d'A Arnoia o la festa del pop d'O Carballiño). La Xunta de Galícia va seguir amb aquesta política i es van popularitzar festes com la festa del bullit de Lalín.

Llista de plantes comestibles

La que segueix és una llista de plantes comestibles. La relació inclou verdures i hortalisses, i algunes fruites (segons la definició botànica de fruites). Els cereals, les herbes, les fruites seques, les espècies i els bolets comestibles no formen part de la llista.

Es tracta d'una llista representativa i no pretén ser exhaustiva.

Llista de plantes de fulla comestible

Hi ha un gran nombre de plantes de fulla comestible. Aquesta llista inclou algunes de les plantes de fulla comestible més comunament utilitzades com a hortalissa, per menjar bullides, fregides, a la brasa o en amanida, en quantitats substancials. No s'inclouen aquelles que s'utilitzen en quantitats molt menudes per condimentar plats, com la farigola o l'orenga, o amb finalitats medicinals, com la camamilla o la til·la.

Nap

El nap (Brassica rapa var. rapa) és una planta amb flor de la família de les brassicàcies.

Siniestro Total

Siniestro Total és un grup gallec de música punk rock format a Vigo el 1981 per Julián Hernández, Alberto Torrado, Miguel Costas i Germán Coppini encara que, després de passar per diverses formacions, actualment l'integren Julián Hernández, Javier Soto, Óscar G. Avendaño, Àngel González i Jorge Beltrán.

Tote King

Manuel Gonzàlez Rodríguez, artísticament conegut com a ToteKing és un raper andalús principalment resident a Sevilla. Nascut el 13 de desembre de 1978. És germà de Shotta.

Verdura

Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències. El mot verdura varia de significat segons una cultura o altra, car és un terme més 'popular' que 'científic'. Per exemple, hi ha persones que consideren els bolets verdures, mentre que d'altres consideren que s'ha de classificar en una categoria de menjar separat. Les algues comestibles, on el consum es concentra principalment a l'Extrem Orient, són també considerades verdures. Algunes de les verdures més comunes són l'enciam, els espinacs, les bledes, la col o els espàrrecs.

En el llenguatge de la cuina "verdura" s'oposa a "fruit", però en certs casos el mateix producte pot ser cuinat o consumit sigui en forma de verdura o sigui en forma de fruit (per exemple el tomàquet en amanida o a la planxa). També es contraposa la verdura a la planta que es fa servir com a condiment, ja que l'ús a la cuina és diferent.

Són un element indispensable de la dieta mediterrània.Una categoria discutible són les flors mengívoles, integrades en la gastronomia però no considerades (amb alguna excepció) ni verdures ni hortalisses.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.