Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.[1][2] Limita al nord amb Rússia, al sud amb Armènia i Turquia, al sud-est amb l'Azerbaidjan, i a l'oest amb la mar Negra.[3]

Infotaula de geografia políticaGeòrgia
საქართველო (ka)
Bandera de Geòrgia Escut de Geòrgia
Bandera de Geòrgia Escut de Geòrgia
Tbilisi sunset-6


Localització
Georgia (orthographic--projection)
 42° 01′ 00″ N, 43° 44′ 00″ E / 42.016669444444°N,43.733330555556°E

Capital + Ciutat més gran Tbilissi
Població
Total 3.717.100 (2017)
• Densitat 53,33 hab/km²
Gentilici georgià, georgiana
Idioma georgià
abkhaz
Geografia
Superfície 69.700 km²
Punt més alt Xkhara (5.200 m)
Punt més baix mar Negra (0 m)
Limita amb
Història i celebracions
Anterior República Socialista Soviètica de Geòrgia
Sobirania  
de la Unió Soviètica 1008
1918
1991Estat sobirà
Patrocini Sant Jordi
Organització política
Forma de govern sistema semipresidencialista
Òrgan legislatiu Parlament de Geòrgia
• Presidenta de Geòrgia Salome Zourabichvili (16 desembre 2018)
Economia
PIB nominal 15.159.281.211,397 $ (2017)
PIB per càpita 4.045 $ (2017)
Reserves totals 3.038.762.324 $ (2017)
Moneda lari
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+04:00
Prefix telefònic +995
Codi país GE

Història

Les primeres restes de poblament humà són datades de fa un milió i mig d'anys. Hi ha molts llocs del paleolític inferior (uns 280) i del paleolític superior (d'uns 35.000 anys d'antiguitat).

El neolític es va iniciar fa uns deu mil anys; llavors hi va començar l'agricultura i la ramaderia. Es troben a Geòrgia blats de transició entre l'estat salvatge i el cultivat (el makha i el zanduri). Va ser ampli el cultiu del mill. Els jaciments neolítics principals són Kutsubani i Kobuleti a Adjària, Gurianta a Gúria, Odixi i Zugzidi a Mingrèlia, Darkveti a Imerètia i Kistri a Abkhàzia. També hi ha diversos jaciments de l'eneolític.

Cap al final del IV mil·lenni aC van començar a utilitzar el bronze, combinant el coure amb arsènic i antimoni, i més tard amb estany. Les restes principals d'aquesta civilització es troben a Xida Kàrthlia. S'anomena cultura de Kura-Araxes (3600-1400 aC).

La civilització dels túmuls s'origina en l'anterior i es va descobrir als altiplans de Trialètia, per la qual cosa s'anomena cultura de Trialeti (2200-1400 aC).

Després comença la formació de comunitats tribals. S'introdueixen els cavalls, cosa que fa canviar les formes de lluita, i apareixen els sabres llargs, adequats per a cavallers. Apareix també el ferro. Es comença a constituir una noblesa de caps tribals, enriquits en les lluites, que pren el poder absolut amb l'ajut de fidels i disposa d'esclaus, i que explota també la resta de la comunitat.

Les tribus georgianes emigren cap al nord vers el final del segle XIII aC. Es pensa que aquest moviment origina migracions en cadena que donen lloc al fenomen conegut com dels Pobles del Mar, que van trasbalsar el Mediterrani i altres llocs i van posar fi a l'Imperi hitita. Al segle XII aC sorgeix la primera confederació tribal coneguda, la dels Deiaena o Diaochi. Una altra confederació, la dels Kholka, se'n separa cap al segle XI aC, i dona origen al Regne de Còlquida, que el segle VIII aC posarà fi a Diaochi, que es reparteixen amb Urartu.

Al Regne de Còlquida s'establiren els grecs des del segle VI aC. Al mateix temps, els Muskhi o Meskhi, nom de les tribus georgianes establertes a l'est, formen la confederació dels saspers, que al segle V aC són esmentats per Heròdot. Els saspers formen el Regne de Kartli, més conegut llavors com a Regne d'Ibèria. El segle IV aC s'apoderen de la part oriental de la Còlquida, regne que després ja és esmentat com a Egrissi.

Vegeu: Ibèria i Curopalat de Kartli.

Geòrgia s'unifica a començaments del segon mil·lenni (1008-1010). Els seus reis foren:

Reis dels Kartvels:

  • Adarnases IV Curopalata, rei dels Kartvels (888-923)
  • David II (fill), rei dels Kartvels (923-937)
  • Sumbat (germà), rei (937-958), Curopalata de Taokladjètia (954-958)
  • Bagrat II l'Imbècil (fill), rei dels Kartvels (958-994)
  • Gurgen I (fill de Bagrat II), associat (975-994), rei dels Kartvels (994-1008)

Reis de Geòrgia:

titulat curopalata des del 1001 i rei dels Kartvels el 1008-1014 (fill de Gurgen I)

A començaments del segle xix va caure en mans de l'Imperi rus, del qual es va independitzar durant un breu període com a República Democràtica de Geòrgia (1918-1922). Geòrgia es va independitzar de la Unió Soviètica el 1991. Durant el període soviètic, va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Geòrgia.

El 2008 es va produir una guerra entre Geòrgia i Rússia, en la qual van desplegar-se tropes russes a Ossètia del Sud i Abkhàzia.[4] Com a reacció, Geòrgia va abandonar la Comunitat d'Estats Independents.[4]

República Democràtica de Geòrgia

Democratic Republic of Georgia (en)
Mapa de la República Democràtica de Geòrgia

La República Democràtica de Geòrgia va ser el primer estat modern de Geòrgia, i va existir entre 1918 i 1921. Tenia una extensió total d'aproximadament 107.600 km² (en comparació, l'actual Geòrgia té 69.700 km²), i una població de 2,5 milions d'habitants. La República Democràtica de Geòrgia es va crear després del col·lapse de l'Imperi rus, iniciat amb la Revolució russa de 1917. Es va proclamar el 26 de maig de 1918, amb la ruptura de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia, i va ser liderada pel Partit socialdemòcrata menxevic. Geòrgia va ser reconeguda immediatament per Alemanya i l'Imperi Otomà. El jove estat es va posar sota protecció alemanya pel tractat de Poti. El suport alemany va permetre als georgians rebutjar les amenaces bolxevics des d'Abkhàzia. L'expedició alemanya del Caucas van estar molt probablement sota el comandament de Friedrich Freiherr Kress von Kressenstein. La possessió britànica de Batum va continuar, romanent fora del control de Geòrgia fins a 1920. El 25 de desembre de 1918, una força britànica es va desplegar també a Tbilisi. Enfrontat a problemes permanents tant interns com externs, el jove estat va ser incapaç de resistir la invasió de l'Exèrcit Roig de la RSFS de Rússia, i es va ensorrar entre febrer i març de 1921, esdevingué una república soviètica.

Etimologia

Mzcheta
Monestir de Mtskheta

Els georgians s'anomenen Kartvelebi (ქართველები), anomenen la seva terra Sakartvelo (საქართველო), i la seva llengua Kartuli (ქართული). Aquests noms provenen d'un líder pagà anomenat Kartlos, que es diu que és el pare de tots els georgians. El nom Geòrgia, usat arreu, és una derivació dels perses گرجی Gurji del l'aràbic Jurj. Com que el nom ha estat influenciat per l'arrel grega geōrg- (γεωργ-, indicador de 'granja'), s'ha suposat erròniament que l'origen era sant George (sant Jordi, patró del país) o γεωργία (geōrgía, 'granja'). En l'antiguitat els habitants de l'est de Geòrgia eren coneguts com a iberians, del regne caucàsic d'Ibèria —això va confondre els geògrafs de l'antiguitat, que es pensaven que aquest nom només s'aplicava als habitants de la península Ibèrica. Gurj, com els perses anomenaven als georgians, és també el cas de Turquia Gürcü (es pronuncia [gyɾd͡ʒy]) i Rússia Грузин Gruzin. El nom del país és Gurjestan a Pèrsia, Gürcistan a Turquia, i Грузия Gruziya a Rússia. El nom persa té probablement l'origen en els noms que els armenis donaven a georgià i Geòrgia, Vir i Virq respectivament (hi ha altres casos en què un nom persa començat en gu- s'esdevé un wi- o wa-). Aquests, els noms perses i armenis, sembla que provenen del nom Ibèria, que perd la i- inicial i se substitueix la b d'Ibèria per una w o una v. També hi ha una connexió etimològica entre el nom Ibèria i la històrica província de Geòrgia anomenada Imereti.

Política

El president de la república és el cap de l'estat i del poder executiu. És escollit per sufragi universal per un període de cinc anys.

La regió d'Abkhàzia es va declarar independent el 1991 i continua sent-ho de facto, encara que no ha estat reconeguda per cap país ni per Geòrgia.

En els últims anys, el govern georgià manté unes excel·lents relacions amb els Estats Units. És per això que el president americà George Bush va visitar el país el 10 de maig del 2005 i va fer un multitudinari discurs a la plaça de la Llibertat de Tbilisi: posà Geòrgia com a exemple de democràcia.

Vegeu: Partits polítics de Geòrgia.

Subdivisió administrativa

Geòrgia se subdivideix administrativament en 10 regions (en georgià: Mkhare, მხარე), i dues repúbliques autònomes (Abkhàzia i Adjària).

Regions de Geòrgia
  1. Abkhàzia, república autònoma (independent de facto però reconeguda únicament per Rússia)
  2. Samagrelo-Zemo Svateni
  3. Gúria
  4. Adjària, república autònoma
  5. Ratxa-Letxkhumi i Kvemo Svanètia
  6. Imerètia
  7. Samtskhe-Javakhètia
  8. Xida Kartli
  9. Mtskheta-Mtianeti
  10. Kvemo Kartli
  11. Kakhètia
  12. Tbilisi (ciutat)

L'estatus de l'antiga divisió administració autònoma d'Ossètia del Sud està pendent de negociació amb el govern separatista que rep suport de Rússia.

Geografia de Geòrgia

Gg-map
Mapa de Geòrgia (en anglès)

Geòrgia té una superfície de 69.700 quilòmetres quadrats.

Orografia

El país està situat a la cadena muntanyosa del Caucas, la més alta d'Europa, amb el mont Elbrús, de 5.633 metres, i el Kazbek, de 5.047 metres. Aquestes muntanyes formen la frontera nord de Geòrgia. Al sud hi ha la cadena muntanyosa anomenada el Petit Caucas. Una cadena que es desprèn del Caucas, anomenada Likhi, divideix el país en dues parts, l'occidental i l'oriental. A l'oest hi trobem la plana de la Còlquida, que arriba fins al mar Negre. Les planes orientals són les del Kartli Inferior (Kvemo Kartli) i Kakhètia, que s'eleven gradualment i formen noves muntanyes.

Clima

El clima a les muntanyes és temperat. A les planes de l'oest és més suau i humit, i a les de l'est és suau i sec.

Hidrografia

El riu més gran és el Mtkvari (o Kura, nom turc que es va adoptar en rus), que després de travessar l'Azerbaidjan desaigua al mar Caspi. Els principals afluents són l'Alguètia i el Khrami (pel sud) i el Liakhvi, el Ksani, l'Aragvi, el Iori i l'Alazani (pel nord). Al mar Negre hi desaigüen, de sud a nord, el Txorokhi, el Rioni, l'Inguri, el Kodori, el Bzib i d'altres.

Minerals

Té jaciments de coure i ferro.

Regions naturals

La part central és el Kartli o Kàrtlia, que té a l'oest les muntanyes Likhi i a l'est el riu Aragvi. Més a l'est hi ha la Kakhètia, amb les valls del Iori i de l'Alazani. A l'origen d'aquests rius hi ha la Tuixètia, la Pxàvia i la Khevsurètia, regions muntanyoses. Aquestes tres regions i la Kakhètia es deien antigament l'Herèthia.

A l'oest de les muntanyes de Likhi la regió en conjunt és coneguda històricament com la Còlquida o Lazika (però els georgians l'anomenaren Egrissi). Tocant al Kartli hi ha la Imerètia, i més a l'oest l'Abkhazètia (Abkhàzia), nom aquest últim que antigament (fins al segle xi) s'estenia a ambdues regions. A la dreta (nord) del riu Rioni es troba el Samegrelo o Mingrèlia (també anomenada Odixi pels georgians); i al sud del riu es troba la Gúria; més al sud, la Meskhètia i l'Adjària. Ja a la costa del mar Negre, a l'oest d'Adjària, hi ha la regió que els georgians anomenen Txanètia.

A la part de les muntanes del Caucas, a l'est d'Abkhàzia, es troba la Svanètia, i a l'est d'aquesta la Ratxa, amb la subregió de Letxkhúmia (conjuntament, ambdues es deien Takvèria). Seguint cap a l'est, es troben la Dvalètia, la Khèvia i la Mthiulètia.

Economia

L'economia georgiana, en la qual l'atur i la inflació arriben a taxes molt elevades, pot considerar-se en estat de fallida després de la caiguda de l'aparell econòmic de la Unió Soviètica. Els seus principals recursos són l'agricultura i la mineria, en què destaquen els jaciments de manganès i carbó. La indústria només proporciona el 25% del PIB. La generació d'energia elèctrica no arriba a cobrir les necessitats mínimes del país.

Demografia

La població, el juliol del 2004, era de 4.693.892 habitants, dels quals més del 70% són georgians, el 8% armenis, el 6% russos, i la resta d'altres nacionalitats.

La capital n'és Tbilisi, amb un milió d'habitants; passen també dels cent mil habitants les ciutats de Kutaisi, Batumi i Rustavi.

Llengües

El georgià, llengua oficial del país, és la llengua predominant en tot el territori. Segons una enquesta realitzada, és la llengua materna de més del 85% de la població. El georgià s'escriu amb el seu propi alfabet i pertany a les llengües caucàsiques meridionals, també conegudes com a llengües kartvelianes.

El rus és també parlat àmpliament a Geòrgia, com a resultat de la política lingüística de la Unió Soviètica. És la segona llengua més parlada de l'estat. Segons alguns censos realitzats el 2004, el 55% de la població georgiana sap parlar rus.

Religió

Geòrgia fou una de les primeres nacions a adoptar el cristianisme com a religió oficial durant els primers anys del segle iv. Avui dia la majoria de la població (84,6%) professa el culte a l'Església ortodoxa de Geòrgia. Les minories religioses són: l'Església apostòlica armènia (3,9%), musulmans (7,1%), catòlics (0,8%) i jueus (0,8%).

Vegeu també

Referències

  1. International Geographic Encyclopaedia and Atlas. Springer, 24/11/1979, 273
  2. Parlament Europeu, European Parliament Resolution 2014/2717(RSP), 17/07/2014:"...pursuant to Article 49 of the Treaty on European Union, Georgia, Moldova and Ukraine –like any other European state– have a European perspective and may apply to become members of the Union..."
  3. «Geòrgia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 Forès, Laia «La UE planta cara al desafiament d'Ucraïna». Ara, 29-11-2013, pp. 16 - 17.

Enllaços externs

.ge

.ge és el domini de primer nivell territorial (ccTLD) de Geòrgia. Es va reservar el 1992. Els contactes administratiu i tècnic d'un nom de domini que acabi en .ge han d'estar domiciliats a Geòrgia. Els registres es poden fer directament sota .ge, .com.ge i sota alguns altres dominis de segon nivell restringits (.gov.ge, .net.ge, .org.ge, …).

El 2011 es va reservar un nou domini de primer nivell per a Geòrgia, pensat per a dominis en idioma georgià. El domini es diu .გე

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs. Queden 137 dies per finalitzar l'any.

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 311 dies per a finalitzar l'any i 312 en els anys de traspàs.

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 220 dies per a finalitzar l'any.

El 25 de maig és el Dia d'Àfrica. És un dia internacional promocionat per l'ONU en record de la fundació de l'Organització per a la Unitat Africana.

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs. Queden 185 dies per finalitzar l'any.

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs. Queden 150 dies per finalitzar l'any.

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 180 dies per finalitzar l'any.

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 326 dies per finalitzar l'any i 327 en els anys de traspàs.

Abkhàzia

Abkhàzia o Abcàsia (abkhaz: Аҧсны Apsny; georgià: აფხაზეთი Apkhazeti, o Abkhazeti; rus: Абха́зия Abhazia) és una república autodeclarada independent del Caucas, per bé que la comunitat internacional la reconeix com a part de Geòrgia. Es va separar de Geòrgia el 1992, cosa que va donar lloc a una guerra que va acabar el 1993 amb la seva independència de facto.

Atlanta

Atlanta és la capital del Comtat de Fulton i de l'estat de Geòrgia (Estats Units) des de 1868.

Carolina del Nord

Carolina del Nord (en anglès: North Carolina) és un dels estats que conformen els Estats Units d'Amèrica. Va ser una de les 13 colònies britàniques secessionistes i la llar de la primera colònia britànica de les Amèriques. Aquest estat limita al sud amb Carolina del Sud, amb Geòrgia al sud-oest, amb Tennessee a l'oest, amb Virgínia al nord, i amb l'Oceà Atlàntic a l'est. El nom de l'estat va ser triat pel rei Carles I d'Anglaterra. Carolina del Nord posseïx 3 àrees metropolitanes les poblacions de les quals superen el milió d'habitants. A 1 de juliol de 2006, la seva població estimada era de 8.856.505 habitants, un 10% més que a l'abril de 2001. És el tercer estat més poblat del sud-est del país, per darrere de Florida i de Geòrgia. A causa de la varietat d'elevacions, del nivell del mar en la costa fins als 2.000 metres a les muntanyes, Carolina del Nord té un dels climes més variats dels estats al sud-est de la nació. El clima en la costa i el centre de Carolina del Nord és similar al clima de Geòrgia i Carolina del Sud, mentre que el clima en les muntanyes de l'oest és similar al de Nova Anglaterra.

Caucas

El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Al vessant sud o Caucas del Sud (la Transcaucàsia), coexisteixen dos estats independents cristians, Geòrgia i Armènia, i un de musulmà, l'Azerbaidjan.

El vessant nord o Caucas del Nord (Ciscaucàsia o Circàssia), que pertany a la Federació Russa, es divideix en set repúbliques autònomes: Txetxènia, Ossètia del Nord-Alània, Ingúixia, Kabardino-Balkària, Karatxai-Txerkèssia, Adiguèsia i el Daguestan; i dos territoris: el de Krasnodar i el de Stàvropol.El pic més elevat del Caucas és el mont Elbrús, de 5.642 m, la muntanya més alta d'Europa.

Església Ortodoxa de Geòrgia

L'Església Ortodoxa de Geòrgia, amb el nom històric d'Església Ortodoxa i Apostòlica Georgiana (en georgià:საქართველოს მართლმადიდებელი სამოციქულო ეკლესია), és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Georgià

El georgià, també anomenat kartvelià (nom derivat de ქართული, kartuli, que és el nom que rep aquesta llengua en georgià) és la llengua oficial de Geòrgia. Pertany a les llengües kartvelianes.

És la primera llengua d'uns 4.000.000 de persones a la mateixa Geòrgia (on representa el 83% de la població) i d'uns altres 3,4 milions fora (principalment, a Turquia, Rússia, als Estats Units i Europa, amb petites comunitats a l'Iran i l'Azerbaidjan). És la llengua literària de tots els grups ètnics georgians.

Geòrgia (Estats Units)

Geòrgia és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud de la costa atlàntica. La província de Geòrgia va ser una de les 13 colònies que es van revoltar contra Gran Bretanya durant la Revolució Americana.

El 2 de gener de 1788 va ratificar la Constitució americana. La població de Geòrgia era, l'any 2000, de 8.186.453 habitants.

Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud

Les illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud (en anglès South Georgia and the South Sandwich Islands, conegudes també sota la sigla SGSSI) són un territori d'ultramar britànic de l'Atlàntic sud. El territori es va formar el 1985, ja que abans aquests grups d'illes estaven administrades per la dependència de les illes Falkland.

El territori està format per l'illa de Geòrgia del Sud, que és la més gran de tot el conjunt, i per un grup d'illes menors conegudes com les illes Sandwich del Sud. Tenen una extensió total de 3.093 km². No hi ha població originària de cap de les illes i els únics habitants (un centenar, segons l'estimació del 2003) són els de la guarnició militar britànica i els científics de la British Antarctic Survey ("Inspecció Antàrtica Britànica"), que tenen una base a la capital, Grytviken.

La sobirania britànica de Geòrgia del Sud és des de 1775, i dels Sandwich del Sud des de 1908. L'administració britànica local permanent i Magistrat resident existeix des de 1909. Argentina reclamava Geòrgia del Sud el 1927, i les illes Sandwich del Sud el 1938. Aquesta disputa sobre la sobirania de les illes fou un més dels detonants de l'anomenada Guerra de les Malvines del 1982 i encara no està resolta. L'Argentina va mantenir un destacament a les Sandwich del Sud de 1976 a 1982, i va ocupar la Geòrgia del Sud durant la guerra de les Malvines.

Paral·lel 35º nord

El paral·lel 35º nord és una línia de latitud que es troba a 35 graus nord de la línia equatorial terrestre. Travessa Àfrica, el Mar Mediterrani, Àsia, l’Oceà Pacífic, l'Amèrica del Nord i l'oceà Atlàntic.

Ala Estats Units, el paral·lel 35º nord defineix la frontera meridional de l'estat de Tennessee, que la separa de Mississipí, d'Alabama i de Geòrgia. també defineix una part de la frontera entre Carolina del Nord i Geòrgia.

Província d'Ardahan

La província d'Ardahan és una província de la part més nord oriental de Turquia, al mateix final del país, on Turquia voreja amb Geòrgia. La capital provincial és la ciutat d'Ardahan. Els seus noms històrics inclouen Ardahan (armeni Արդահան), Ardagan (en rus: Ардаган) i Artaani (georgià არტაანი). Hi ha un cert nombre de castells medievals al districte incloent-hi el mateix Castell d'Ardahan. En una certa època de l'any, la muntanya de Damal fa una ombra que és una silueta molt natural d'Atatürk. Vegeu

Tbilissi

Tbilissi (en georgià: თბილისი, AFI: [tʰˈbi.li.si]; en rus: Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari. La ciutat té 1.093.000 habitants (2005), i 1.280.000 en l'aglomeració urbana.

A Tbilissi, hi ha el Parlament i el Govern de Geòrgia, l'Acadèmia Georgiana de Ciències, la Universitat Estatal de Tbilissi, la Universitat Mèdica de Geòrgia, la Universitat Agrària de Geòrgia, la Universitat Tècnica de Geòrgia, la Universitat Pedagògica Estatal de Tbilissi, la Universitat Estatal de Llengües i Cultura de Tbilissi, el Conservatori Estatal de Tbilissi, l'Òpera Estatal de Tbilissi, el Teatre Acadèmic Estatal Xota Rustaveli, el Teatre Acadèmic Estatal Marjanixvili, molts museus estatals, la Biblioteca Pública Nacional del Parlament de Geòrgia, el Banc Nacional de Geòrgia i altres institucions importants. A Tbilissi, també s'hi troba la fortalesa de Narikhala (segle IV aC), l'església d'Antxiskhati (segle VI), la catedral de Sioni (segle VIII), l'església de Metekhi (segle XIII), etc.

GEO Subdivisions de Geòrgia GEO
Repúbliques autònomes
Regions
Ciutat amb estatut especial
Europa de l'Est
Àsia Central
Caucas
Estats bàltics
Repúbliques soviètiques efímeres

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.