Gabaon

Gabaon fou una antiga ciutat de Palestina. Les excavacions estableixen[1] que fou fundada vers el 3000 aC i va servir de fortalesa per controlar la vall d'Aialon que portava a la plana costanera de Canaan; fou una de les quatre ciutats del hivites i capital del regne dels hivites, i els seus habitants són descrits com a bons combatents (Josuà 10:2); no s'han trobat signes de destrucció de la ciutat.

Suposadament, segons la Bíblia, Josuè la volia atacar però als habitants es van declarar estrangers com els israelites i van fer un tractat de pau i d'aliança. Després del tractat els reis amorites de Jerusalem, Hebron, Jarmuth, Lachish i Eglon van formar una lliga i van atacar Gabaon; la ciutat va demanar ajut als jueus, que la van enviar amb 4000 soldats que van marxar de nit des Gilgal i van atacar a la lliga de reis derrotant-la i obligant als amorites a retirar-se cap a l'oest a Makkedah a la vall d'Aijalon (i més tard a la plana de Bethoron) on van morir més amorites que en combat.

Més tard, quan Josué va saber que els gabaonistes eren cananeus i no estrangers, els va obligar a esdevenir aiguaders (portadors d'aigua) i llenyataires als serveis dels israelites. Aquests van permetre als habitants de la ciutat viure a Cefirah, Beeroth i Kiriathkarim amb altres cananeus i Gabaon fou ocupada i fou assignada a la tribu de Benjamí essent llavors poblada per levites. A la mort de Saül els generals Abner i Joab, (els respectius comandants de Saül —i del seu fill Ishbosheth— i David) van tenir una trobada a la ciutat La batalla de la llacuna de Gabaon va donar la victòria a Joab (Joab ben Zeruiah); el lloc es va dir des de llavors Helkath Hazzurim (Camp d'espases). Durant el regnat de David fou part del regne unificat d'Israel i Judà i la ciutat va participar en la revolta contra el rei sota la direcció d'un agitador anomenat Sheba; el cap general de la revolta, Amasa, fou perseguit per Joab, general de David, fins a Gabaon, on el va matar i el seu cadàver va quedar al mig del carrer. Durant una epidèmia de fam que va durar tres anys, David va consultar al seu deu al fet que era degut i se li va dir que per causa de què el rei Saül havia matat als gabaonites o els havia expulsat, i per esmenar l'error hauria de permetre que els gabaonites matessin a set successors mascles de Saül a la veïna Gibeah.

El rei Salomó va fer una sacrifici a la plaça major de Gabaon i suposadament se li va aparèixer deu en somnis i li va dir que podia demanar qualsevol cosa, i Salomó va respondre que li donés la facultat de governar acertadament i distingir el bé del mal.

La ciutat fou usada en els segles següents com a centre religiós amb un tabernacle que més tard fou traslladat a Jerusalem. No torna a ser esmentada fins al 600 aC quan el profeta Jeremies parlava de la destrucció de Jerusalem pels babilonis mentre el profeta de Gabaon, Ananies, predicava la condemnació de Nabucodonosor II. La ciutat es va lliurar de ser destruïda pels babilonis, i durant l'exili va continuar essent habitada.

Flavi Josep situa la ciutat propera a Jerusalem, però dóna diverses distàncies.[2][3] Eusebi diu que era a uns 6 km a l'oest de Betel,[3] però Sant Jeroni la situa[4] a la mateixa distància però a l'est; probablement aquesta darrera indicació és errònia. Hom pensa que és la moderna Al-Jib,[4] que té algunes restes antigues; una font d'aigua, i aquesta aigua marxa cap a una cisterna que es feia servir com a reserva, i que encara es pot veure. La ciutat també emmagatzemava molt de vi, probablement el principal producte cultivat.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabaon Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Unger, Merrill F. The New Unger's Bible Dictionary (en anglès). Moody Publishers, 2009. ISBN 1575675005.
  2. Pritchard, James B. anglès. Gibeon, where the sun stood still the discovery of the Biblical city. Princeton: Princeton University Press, 1962, p. 28. ISBN 1400843189.
  3. 3,0 3,1 Negev, Avraham (ed.); Gibson, Shimon. Archaeological encyclopedia of the Holy Land (en anglès). Nova York: Continuum, 2005, p. 200. ISBN 0826485715.
  4. 4,0 4,1 Blenkinsopp, Joseph. Gibeon and Israel (en anglès). The Society for Old Testament Study, p. 4.

Coord.: 31° 50′ 53″ N, 35° 11′ 14″ E / 31.8480824°N,35.1871623°E

Al-Jib

Al-Jib —en àrab الجيب, al-Jīb— és una vila palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situada 10 kilòmetres al nord-oest de Jerusalem a la zona de separació de Cisjordània. Les terres dels voltant acullen als beduïns Al Jib. Des de 1967, Al-Jib és ocupat per Israel i al voltant del 90% de les seves terres són assignades com a Àrea C. Aproximadament una quarta part de la terra es posada sota ordre militar israeliana per a l'establiment d'assentaments israelians. El barri Al Khalayleh va ser separat pel Mur de Cisjordània. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia una població de 4.933 habitants el 2016. Hom l'ha identificat amb l'antiga Gabaon.

David

Segons la Bíblia, David (en hebreu, דוד בן-ישי David ben Yishay) va ser el més gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la nació jueva va arribar a la seva màxima esplendor. Va ser rei de Judà durant set anys i sis mesos i rei d'Israel durant trenta-tres anys.

Governació de Fernando Poo i Annobón

La Governació de Fernando Poo i Annobón va ser una àrea administrativa integrant de l'Imperi espanyol dins del Virregnat del Riu de la Plata, les dues illes formen part actualment de la República de Guinea Equatorial a Àfrica.

Ixbóixet

Segons l'Antic Testament, Ixbóixet o Ixbaal (en hebreu איש-בשת בן-שאול Ishba'al ben Sha'ul) fou el fill i successor de Saül al regne d'Israel. El seu regnat va durar dos anys.

Ixbóixet pertanyia a la tribu de Benjamí i era fill del rei d'Israel Saül i la seva esposa Ahinòam. En aquells temps els israelites estaven en guerra amb els filisteus. A la batalla de Guilboa, van morir-hi Saül i tres dels seus fills: el primogènit Jonatan, Abinadab i Malquixua.

Després de la batalla, el general de Saül, Abner, va proclamar Ixbóixet de 40 anys rei d'Israel però a Hebron, la tribu de Judà va coronar rei de Judà a David, cunyat d'Ixbóixet. D'aquesta manera el regne d'Israel es va dividir en dues parts.

Al cap de poc, es van trobar a una font de Gabaon dotze benjaminites favorables a Ixbóixet i dotze seguidors de David. Tots van morir, aleshores l'exèrcit de David i l'exèrcit d'Abner, general d'Ixbóixet, van lliurar una duríssima batalla en què van morir dinou homes de David i tres-cents setanta fidels a Ixbóixet.

La guerra civil va durar dos anys en què la Casa de Saül s'anava debilitant i la Casa de David anava guanyant adeptes.

Un dia, Ixbóixet va saber que el seu general Abner havia estat mort per homes de David en estranyes circumstàncies a Hebron on havia anat en secret. Aleshores es veia que ho tenia tot perdut.

Aleshores van quedar com a caps de l'exèrcit d'Ixbóixet, Recab i Baanà, fills del beerotita Rimmon, que van entrar a la cambra del rei d'Israel mentre feia la migdiada. El van decapitar i es van endur el cap dins una gerra cap a Hebron, on vivia el rei de Judà David. Aquest, en veure-ho, els va fer executar i va enterrar el cap d'Ixbóixet al sepulcre del general Abner.

El següent membre de la Casa de Saül a reclamar el tron d'Israel fou Mefibóixet, fill de Jonatan i nebot d'Ixbóixet, que va aprofitar la sublevació d'Absalom contra el seu pare David. En fracassar la revolta, però, va demanar perdó al Rei David i va tornar al seu costat.

John Martin (pintor)

John Martin (1789-1854) fou un pintor romàntic anglès i gravador amb la tècnica de la manera negra, cèlebre per les seues escenes melodramàtiques d'esdeveniments catastròfics poblats per figures minúscules col·locades en vastos escenaris arquitectònics.

Josuè

Segons la Bíblia, Josuè, fill de Nun, fou el successor de Moisès com a guia del poble d'Israel, els dirigí en la conquesta de la Terra promesa després de la sortida d'Egipte i de quaranta anys vivint al desert.

La ciència i la Bíblia

La ciència i la Bíblia és l'estudi comparatiu entre la Bíblia i els coneixements actuals de la ciència.

Els diferents llibres de la Bíblia contenen descripcions del món físic en el moment en què foren escrits. Aquestes descripcions són importants per determinar quines influències varen tenir els seus autors, i si es poden considerar inspirats per una força divina tal com interpreten autors posteriors i en gran part la majoria de creients jueus, cristians i musulmans. També és important l'estudi per establir el desenvolupament d'una història de la ciència a l'Edat del Ferro.

Teatre d'operacions d'Àfrica (1914-1918)

El Teatre d'operacions d'Àfrica va ser l'escenari de les batalles realitzades a Àfrica entre les forces de la Triple Entesa i les de les Potències Centrals durant la Primera Guerra Mundial.

El teatre africà de la Primera Guerra Mundial se subdivideix en una sèrie de campanyes, geogràficament separades, amb l'objectiu de conquerir les colònies de l'Imperi alemany. En particular, les accions militars es van realitzar a Togolàndia, Kamerun, Àfrica Oriental Alemanya i Àfrica Sud-occidental Alemanya, que es van lliurar entre la Schutztruppe (força de protecció) i els moviments de resistència locals, contra les forces de l'Imperi Britànic, França, Bèlgica, Portugal i Itàlia. Les colònies alemanyes van ser ocupades pels exèrcits de l'Entesa en els dos primers anys de la guerra amb l'excepció d'Àfrica Oriental, que es va mantenir fins al novembre de 1918.

Altres accions limitades van tenir lloc al nord d'Àfrica, junt amb rebel·lions locals contra el domini colonial europeu instigades pels imperis alemany i otomà.

Teatre d'operacions d'Àfrica sud-occidental

El teatre d'operacions d'Àfrica sud-occidental fou el conjunt d'operacions de la I Guerra Mundial que es dugueren a terme en territori africà pel control de la colònia alemanya de l'Àfrica Sud-occidental Alemanya (actual Namíbia).

Les operacions britàniques, organitzades des de la Unió Sud-africana, es veieren complicades, durant els primers mesos, per la rebel·lió Maritz dels bòers a Sud-àfrica.

Tribus d'Israel

Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.