Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.[1][2] El nom del llibre en hebreu és בראשׁית Bərêšîth, que és la primera paraula que fou escrita i que significa «en el principi de». Els cinc llibres de la Torà han estat anomenats en hebreu amb la primera paraula del text. En grec s'anomena Γένεσις Genesis, que significa "naixement", "creació", "causa", "principi", "font" o "origen".[3][4]

Infotaula de llibreGènesi
Lucas Cranach d. Ä. 001
Fitxa
Dades i xifres
Gènere text sagrat
Sèrie
Pentateuc
Èxode
Llibres de la Torà
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi

Continguts

Saltiri anglocatalà f1r
Representació del Gènesi al Saltiri anglocatalà:
1a: Déu creant la llum
1b: Déu creant el firmament enmig de les aigües
1c: Déu separant les aigües de la terra
2a: Déu creant el Sol i la Lluna
2b: Déu creant les aus i els peixos
2c: Déu creant els animals i Adam a la seva imatge
3a: Déu creant Eva d'una costella que havia pres a Adam
3b: Déu prohibeix Adam i Eva menjar el fruit de l'arbre del coneixement
3c: Adam i Eva mengen del fruit temptats per la serp
4a: Expulsió d'Adam i Eva del Paradís
4b: Adam cavant la terra i Eva amb els seus fills
4c: Déu rebutja l'ofrena de Caín i accepta la d'Abel

En el context teològic, el Gènesi és el llibre dels començaments: de la terra, del pecat, de la promesa de restauració i de l'elecció del poble Israel. Els temes principals són:[5]

  • La Creació: la presentació d'un Déu únic que ha creat tot el que existeix.
  • La Caiguda: la desobediència d'Adam i Eva que ha introduït la mort, física i espiritual, al món i suposa la seva expulsió del Paradís.
  • El Diluvi Universal: la corrupció i degradació subsegüent de la humanitat que provocà el diluvi, del qual només se salven els qui han entrat a l'Arca de Noè.
  • Babel: el repoblament de la Terra, després de la confusió de les llengües a Babel.
  • Abraham: l'elecció d'Abraham, escollit per Déu per ser pare del seu poble (el primer patriarca).
  • Egipte: la sequera que fa que el patriarca Jacob, fill d'Isaac, i els seus dotze fills emigrin a Egipte.

Tots ells es poden resumir en el cicle regal diví - traïció de l'home - aliança que ocupa tot l'Antic Testament.

Així doncs, el Gènesi explica la història dels antecedents dels patriarques del poble d'Israel, des de la Creació fins a la instal·lació a Egipte de la família del patriarca Jacob. Alguns dels capítols del Gènesi són dels més coneguts de tota la Bíblia: Adam i Eva, Caín i Abel, l'Arca de Noè, la Torre de Babel o els patriarques Abraham, Isaac i Jacob són alguns dels exemples més clars.

Autoria

Segons la tradició jueva i cristiana, el llibre va ser escrit per Moisès, com la resta del Pentateuc, directament inspirat per Déu o adaptant relats orals ja existents. Per això, a vegades se l'anomena com Primer Llibre de Moisès.

La hipòtesi documental, que estudia el llibre filològicament, afirma que és una barreja de com a mínim tres textos, que es poden reconèixer per la diferent manera d'anomenar Déu. Genèricament, s'inclou dintre del gènere de crònica o llibre històric, si bé això no significa que el contingut sigui literal, només fa referència a la manera de narrar. De fet, la majoria de persones, creients o no, afirmen que tota la Bíblia s'ha de llegir metafòricament.

Datació

Les teories més comunament acceptades actualment (tot i que hi ha molta polèmica al seu voltant) afirmen que el Gènesi es va redactar aproximadament el segle V aC, quan uns levites van fusionar tres llibres dels segles IX a VII ac que recollien la tradició oral del poble d'Israel.[6]

El Gènesi en hebreu

Els fragments del Gènesi més antics conservat actualment són del segle I aC i pertanyen als anomenats Manuscrits de la mar Morta. Són uns documents escrits en hebreu antic i sense vocals. A Jerusalem, es guarden uns escrits del segle X reapareguts a mitjan segle xx coneguts com el Còdex d'Alep.

El Gènesi en grec

Segons la tradició, la Bíblia fou traduïda al grec antic al segle III aC. Es conserven fragments grecs del Gènesi del segle I aC.

Al Vaticà es guarda una còpia quasi completa d'un Gènesi datat al segle IV (el Còdex Vaticanus) i una altra del segle V (el Còdex Alexandrinus). Aquests són els llibres del Gènesi més antics que es conserven.

Referències

  1. «Gènesi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Hamilton (1990), p.1
  3. Sarna, Sperling, p. 440.
  4. Freedman, 1992, p. 933.
  5. Hamilton (1990), p.2
  6. Davies (1998), p.37

Bibliografia

  • Hamilton, Victor P. Eerdmans. The book of Genesis: chapters 1–17 (en anglès), 1990. ISBN 9780802825216.
  • Davies, G.I. «Introduction to the Pentateuch». A: John Barton. Oxford Bible Commentary (en anglès). Oxford University Press, 1998. ISBN 9780198755005.
  • Carr, David M. «Genesis, Book of». A: Eerdmans Dictionary of the Bible. Amsterdam University Press, 2000. ISBN 9780567372871.
  • Armstrong, Karen. In the Beginning: A New Interpretation of Genesis. New York: Knopf, 1996. ISBN 0-679-45089-0.
  • Blenkinsopp, Joseph. Creation, Un-creation, Re-creation: A discursive commentary on Genesis 1–11. Continuum International Publishing Group, 2011. ISBN 9780567372871.
  • Brueggemann, Walter. Genesis: Interpretation: A Bible Commentary for Teaching and Preaching. Atlanta: John Knox Press, 1986. ISBN 0-8042-3101-X.
  • Cotter, David W. Genesis. Liturgical Press, 2003. ISBN 9780814650400.
  • De La Torre, Miguel A. Genesis: Belief, A Theological Commentary on the Bible, Westminster John Knox Press, 2011.
  • Fretheim, Terence E. “The Book of Genesis.” In The New Interpreter's Bible. Edited by Leander E. Keck, volume 1, pages 319–674. Nashville: Abingdon Press, 1994. ISBN 0-687-27814-7.
  • Hamilton, Victor P. The book of Genesis: chapters 1–17. Eerdmans, 1990. ISBN 9780802825216.
  • Hamilton, Victor P. The book of Genesis: chapters 18–50. Eerdmans, 1995. ISBN 9780802823090.
  • Hirsch, Samson Raphael. The Pentateuch: Genesis. Translated by Isaac Levy. Judaica Press, 2nd edition 1999. ISBN 0-910818-12-6. Originally published as Der Pentateuch uebersetzt und erklaert Frankfurt, 1867–1878.
  • Kass, Leon R. The Beginning of Wisdom: Reading Genesis. New York: Free Press, 2003. ISBN 0-7432-4299-8.
  • Kessler, Martin; Deurloo, Karel Adriaan. A commentary on Genesis: the book of beginnings. Paulist Press, 2004. ISBN 9780809142057.
  • McKeown, James. Genesis. Eerdmans, 2008. ISBN 9780802827050.
  • Plaut, Gunther. The Torah: A Modern Commentary (1981), ISBN 0-8074-0055-6
  • Rogerson, John William. Genesis 1–11. T&T Clark, 1991. ISBN 9780567083388.
  • Sacks, Robert D. A Commentary on the Book of Genesis. Edwin Mellen, 1990.
  • Sarna, Nahum M. The JPS Torah Commentary: Genesis: The Traditional Hebrew Text with the New JPS Translation. Philadelphia: Jewish Publication Society, 1989. ISBN 0-8276-0326-6.
  • Speiser, E.A. Genesis: Introduction, Translation, and Notes. New York: Anchor Bible, 1964. ISBN 0-385-00854-6.
  • Towner, Wayne Sibley. Genesis. Westminster John Knox Press, 2001. ISBN 9780664252564.
  • Turner, Laurence. Genesis, Second Edition. Sheffield Phoenix Press, 2009. ISBN 9781906055653.
  • Von Rad, Gerhard. Genesis: A Commentary. Westminster John Knox Press, 1972. ISBN 9780664227456.
  • Wenham, Gordon. «Genesis». A: James D. G. Dunn, John William Rogerson. Eerdmans Bible Commentary. Eerdmans, 2003. ISBN 9780802837110.
  • Whybray, R.N. «Genesis». A: John Barton. Oxford Bible Commentary. Oxford University Press, 2001. ISBN 9780198755005.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gènesi Modifica l'enllaç a Wikidata

Abel

Abel —en hebreu הבל בן-אָדָם, Havel ben Adam; en àrab هابيل بن آدم, Hābīl ibn Ādam— és el segon fill d'Adam i Eva, segons el Gènesi, capítol quart. Fou assassinat pel seu germà Caín. Al Nou Testament se'l considera "símbol de la innocència, màrtir de la seua fe i de la seua justícia".

Abraham

Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam. La història de la seva vida és relatada al llibre del Gènesi i a l'Alcorà, però no hi ha cap prova històrica de la seva existència. Les dates tradicionals de la seva biografia se situen entre el 2166 aC i el 1991 aC. Segons la tradició jueva, va néixer l'any 1948 de la Creació, o sia l'any 1812 aC.

El seu nom original era Abram (en hebreu אַבְרָם Avram), i era descendent del fill de Noè, Sem. Tot i que la seva dona era estèril, Déu va prometre-li que de la seva descendència faria una gran nació, raó per la qual va canviar el seu nom per "Abraham", que significa pare de multituds. El truncat sacrifici d'Isaac és una de les escenes més representades de la seva vida en les arts, que esdevé un dels passatges bíblics més coneguts.

El Gènesi, el llibre de l'Antic Testament que registra la vida d'Abraham, presenta el seu paper com un individu que ha de complir un pacte monoteista establert entre ell i Déu (Jehovà o Jahvè). L'Alcorà presenta històries sobre Abraham i els seus descendents que són similars a les que hi ha a la Bíblia.

Adam

Adam (en hebreu אָדָם, Adam, «tel·lúric»; en àrab آدم, Ādam) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.

Alguns investigadors veuen en el mite mesopotàmic d'Adapa un antecedent al mite d'Adam. Adapa priva a la humanitat i ell mateix de la immortalitat.

Calendari hebreu

El calendari hebreu o calendari jueu és un calendari lunisolar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes). La versió actual, per la qual es regeixen les festivitats jueves, fou conclusa pel savi Hil·lel II als voltants de l'any 359, com a reforma del calendari hebreu antic, però no fou aplicada a la pràctica, com a mínim, fins al segle XI. Aquest calendari es basa en un complex algorisme que permet predir les dates exactes de la lluna nova, així com les diferents estacions de l'any, basant-se en càlculs matemàtics i astronòmics, i prescindint de les observacions empíriques que foren vàlides fins aleshores.

En la seva concepció complexa, tant solar com lunar, el calendari hebreu s'assembla al Calendari xinès, sense que es tingui constància de cap influència de l'un sobre l'altre; de la mateixa manera, també hi ha semblances amb el calendari emprat pels pobles de la península aràbiga fins a l'aparició de l'Islam al segle vii de l'era cristiana. En canvi, es distingeix del calendari gregorià, d'ampli ús universal, perquè està basat exclusivament en el cicle solar anual, i també del calendari musulmà, que és exclusivament lunar.

El calendari hebreu comença, segons la Bíblia, amb la gènesi del món, que succeí, segons la tradició jueva, el dilluns 7 de setembre de 3760 aC (segons l'era cristiana), data equivalent al dia 1 del mes de Tixrí de l'any 1. D'aquesta manera, l'any gregorià de 2015 equival a l'any hebreu de 5775. Així doncs, per a convertir un any del calendari gregorià al corresponent hebreu, només cal sumar o restar la xifra de 3760 (2015 + 3760 = 5775), o bé, sumar a les tres últimes xifres de l'any hebreu, 1240 (775 + 1240 = 2015).

Cova de Macpelà

La Tomba dels Patriarques o cova de Macpelà és considerat com el centre religiós de la ciutat d'Hebron (al cor de l'antiga Judea) al sud-oest de Cisjordània. És un lloc venerat per les religions musulmana i jueva. En el Gènesi, capítol 23, la cova de Macpelà és un indret que Abraham va comprar als hitites per quatre-cents sicles de plata per així poder-hi enterrar la seva dona Sara que havia mort a Quiriat-Arbà. Quan va morir Abraham, els seus fills Isaac i Ismael l'enterraren aquí amb les restes de la seva dona (Gènesi 25, 7-11). Per als musulmans, el lloc es coneix com la «mesquita d'Ibrahim». L'islam considera Abraham com un profeta que, segons l'Alcorà, construí la Kaaba de La Meca amb el seu fill Ismael. Quan la ciutat d'Hebron estava sota control de l'Imperi Otomà, els jueus no tenien dret a entrar a la tomba, encara que sí que podien resar a l'exterior. En l'època d'Herodes el Gran s'hi construí un monument. Després de la conquesta d'Hebron per Úmar, el monument fou reconvertit en mesquita. Durant les croades, els cristians el transformaren en església. L'any 1994, un colon israelià matà 39 palestins que resaven a la mesquita en el que seria coneguda com la Massacre de la Cova dels Patriarques.

Drama

El drama en termes generals és una ficció o una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç. També pot referir-se a un gènere literari, o dintre de les arts escèniques o de les audiovisuals, per exemple, o qualsevol format d'expressió de la ficció.

La paraula prové del drama satíric de l'Antiga Grècia, estretament associat a la tragèdia. Els drames satírics es representaven en honor al déu Dionís i es presentaven a concurs pels mateixos autors de les tragèdies. Només es conserva complet un drama satíric d'Eurípides anomenat El Ciclop.

Posteriorment al teatre europeu hi ha hagut per exemple el drama burgès, un gènere teatral entre la comèdia i la tragèdia que va sorgir al segle XVIII, i el drama romàntic, que té la seva gènesi teòrica en la Dramatúrgia d'Hamburg, també del segle XVIII, i que s'autoafirma com una revolució cara als altres gèneres -inclos el drama burgès- i cerca la llibertat.La noció actual de drama està vinculada a aquelles narracions o obres que interpel·len al lector o espectador a partir de la sensibilitat.

Eva

Segons el Gènesi, Eva (en hebreu חַוָּה -en transliteració, ħau̯ˈwāh; en transcripció, Ħauwà; hebreu modern: Ħavà-, en àrab حواء Hawwa, en grec antic Εὕα i en llatí Ēva, Hēva) fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors.

Isaac

Al Gènesi, Isaac (en hebreu יִצְחָק בן-אַבְרָהָם Yishāq ben Abrāhām i en àrab إسحٰق بن ابراهيم Ishāq ibn Ibrahim) és el segon fill d'Abraham, després d'Ismael. Els hebreus el consideren el seu avantpassat.

Fou l'únic nen que Abraham tingué amb Sara després que Déu li prometés que podria tenir-ne tot i l'avançada edat de la parella (cent anys Abraham i noranta Sara). Segons la promesa de Déu d'ell en sortiria una gran nació que seria més nombrosa que els estels.

Jacob

Jacob és un patriarca de la Bíblia.

Judà (fill de Jacob)

Segons el Gènesi, Judà (en hebreu יְהוּדָה בן-יַעֲקֹב Yəhûdāh ben Yahăqōb) era el quart fill del patriarca Jacob i la seva primera esposa Lia. Fou el patriarca i cap de la Tribu de Judà, la més important, ja que el seu pare Jacob s'enemistà amb Rubèn i cedí els drets de lideratge del poble a Judà.

Judà va viure els primers anys de la seva infantesa a Aram-Naharaim (Mesopotàmia) a casa del seu oncle Laban, on vivia tota la seva família. Temps després emigraren a Canaan i s'instal·laren prop de la ciutat de Siquem, on el príncep hivita Siquem va raptar i violar la seva germana Dina. A continuació, el pare de Siquem anà a trobar Jacob i li demanà la mà de la filla per al jove príncep així com donar les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.

Els israelians els digueren que no podien donar les seves dones a persones incircumcises. Així, tota la població es circumcidà. Dos dies més tard, però, Leví i Simeó, entraren a la ciutat i mataren tots els homes i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills. Tot seguit, tota la família de Jacob abandonà aquell lloc per evitar el conflicte.

La família va retornar per fi a Hebron, on Judà va poder conèixer el seu avi Isaac.

Un dia mentre pasturava amb els seus germans, per evitar un homicidi, Judà proposà vendre el seu germà Josep a un mercader d'esclaus. Aleshores esquinçaren la túnica de Josep, l'embrutaren de sang i la portaren al seu pare Jacob explicant-li que Josep havia estat mort per una fera.

Al cap de poc, Judà se n'anà de casa del seu pare i s'instal·la amb un amic seu anomenat Hirà, a Adul·lam. Allà es casà amb la filla d'un cananeu que es deia Xua de la qual en el Gènesi no en diu el nom, però s'anomenava Batxuà segons el Llibre dels Jubileus o Il·lit segons el Llibre de Jasher, i tingué tres fills:

Er

Onan

XelàEl fill gran, Er, es casà amb una cananea anomenada Tamar. Poc després, la dona enviudà i es casà amb Onan, germà del seu espòs, però també morí prematurament. Llavors s'havia de casar amb el germà petit Xelà, però aquest encara no tenia l'edat suficient, i se n'anà a viure a casa del seu pare.

Van passar els anys i Judà es quedà vidu. Un dia, va anar de viatge i va mantenir relacions amb la seva nora, que es va disfressar de prostituta per jaure amb ell. De resultes van tenir bessonada:

Zèrah

PeresQuan arribaren temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. Allà es toparen amb el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep i els perdonà a tots. Aleshores Judà s'endugué la seva família a Egipte: els seus fills (Xelà, Peres i Zèrah) i els seus néts (Hesron i Hamul) i les seves respectives dones i esclaus. Va morir amb 119 o 129 anys, segons les versions.

Lia

Segons el Gènesi, Lia (en hebreu לֵאָה בת-לָבָן Lēāh bat Lāvān) fou la primera esposa del patriarca Jacob i mare de sis dels dotze futurs caps de les tribus d'Israel i de l'única filla del patriarca.

Lia era la filla gran de Laban, un terratinent d'Aram-Naharaim (Mesopotàmia). Un dia el seu pare acollí Jacob, un cosí de Lia que venia de Canaan perquè s'amagava del seu germà gran Esaú, qui volia assassinar-lo. El jove s'instal·là a casa seva i de seguida s'enamorà de Raquel, la germana petita de Lia.

Va demanar la mà de la noia però Laban, seguint la tradició, va dir-li que primer havia de casar la filla gran. Així fou com Jacob va passar un total de catorze anys treballant per a Laban; després de set anys li fou concedida la mà de Lia i set anys més tard, la de Raquel.

Durant els primers anys de matrimoni, Lia va donar-li a Jacob quatre fills:

Rubèn, el primogènit

Simeó, el segon fill

Leví, futur cap dels sacerdots d'Israel

Judà, futur líder d'IsraelJacob va allitar-se amb l'esclava de Lia, Zilpà, que va engendrar dos fills. Segons la llei, aquests dos fills també eren de Lia:

Gad

AserPoc després, Lia va quedar prenyada de nou i va donar a llum tres fills més:

Issacar

Zabuló

Dina, l'única fillaAmb el temps, la família de Laban va enemistar-se amb la de Jacob, que decidí marxar cap a Siquem (Canaan). Un dia la seva filla Dina fou raptada pel príncep local, que la va violar. A continuació, el pare del violador anà a trobar Jacob i li demanà la mà de la filla per al jove príncep així com donà les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.

Els germans i germanastres de Dina els digueren al canaaneus de la ciutat de Siquem que no podien donar les seves dones a persones incircumcidades. Així, tota la població fou circumcidada. Dos dies més tard, però, Simeó i Leví entraren a la ciutat i aprofitant que els homes tenien dolors a les parts, els mataren a tots i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills. Així que se n'assabentà, Jacob manà desfer el campament i marxar de Siquem per evitar una guerra venjativa.

Van viure un temps prop de Betlem, on va morir la seva germana Raquel, fins que van traslladar-se a Hebron, a la casa d'Isaac, sogre de Lia. Anys més tard, els fills de Jacob tornaven de pasturar els ramats i explicaren que una fera havia matat Josep, fill del patriarca i Raquel. Jacob va perdre les ganes de viure i es va quedar molt trist.

Passaren els anys i arribaren temps de sequera i fam, aleshores, Jacob envià els seus fills a Egipte per comprar provisions. Quan van tornar, van penedir-se davant del seu pare i li van explicar tota la veritat sobre el seu germà Josep; l'havien venut a un mercader d'esclaus ismaelita i, després de diverses aventures, s'havia convertit en regent d'Egipte. També li explicaren que Josep els havia demanat que s'instal·lessin al delta del Nil, on hi havia aliments per a tothom.

Així fou com tota la família emigrà cap a Egipte. Setanta anys després, Lia va enviudar i va tornar a Canaan per enterrar les despulles del seu espòs a la Tomba dels Patriarques, prop de la ciutat d'Hebron. Finalment, quan ella va morir, es va complir la seva voluntat i fou enterrada juntament amb el seu marit.

Matusalem

En el Gènesi capítol cinquè, Matusalem (en hebreu מְתוּשֶׁלַח בן-חֲנוֹךְ Mətûšālah ben Hănōk i en àrab متوشالح بن خنوخ Matuixalakh ibn Akhanukh) és el fill del profeta Henoc i la persona més longeva de tota la iconografia mundial.

Va ser pare de Lèmec als cent vuitanta-set anys. Segons una tradició apòcrifa jueva, Lèmec va tenir un fill que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Quan Matusalem va veure el nounat, va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.

Durant els set-cents vuitanta-dos anys més que va viure va engendrar altres fills i filles amb la seva esposa Edna (font apòcrifa) fins que va morir a l'edat de nou-cents seixanta-nou anys.

Noè

Noè o Noé (en hebreu נוֹחַ בן-לֶמֶך Nōah ben Lemech i en àrab نوح بن لمک Nūh ibn Lamak) és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal. És citat en el Gènesi, capítols cinquè al desè.

Raquel

Segons el llibre del Gènesi, Raquel (en hebreu רחל בת-לָבָן Rāhēl bat Lāvān) fou l'esposa preferida del patriarca Jacob i la mare dels patriarques Josep i Benjamí.

Raquel era la segona filla de Laban, un terratinent d'Aram-Naharaim (Mesopotàmia). Un dia el seu pare acollí Jacob, un parent que venia de Canaan perquè s'amagava del seu germà gran Esaú, qui volia assassinar-lo. El jove s'instal·là a casa seva i de seguida s'enamorà de Raquel.

Va demanar la mà de la noia però Laban, seguint la tradició, va dir-li que primer havia de casar la filla gran. Així fou com Jacob va passar un total de catorze anys treballant per a Laban; després de set anys li fou concedida la mà de Lia, la filla gran, i set anys més tard, la de Raquel.

Lia, la germana de Raquel, va donar-li diversos fills a Jacob i Raquel, que no aconseguia quedar-se embarassada, es va sentir envejosa. Aleshores va demanar al seu espòs que s'allités amb la seva esclava Bilhà qui li va donar dos fills:

Dan

NeftalíAl cap d'un temps, va aconseguir quedar-se prenyada i va tenir un nadó:

Josep, el fill preferit del patriarca JacobAmb el temps, la família de Laban va enemistar-se amb la de Jacob, que decidí tornar a la seva terra, Canaan. S'instal·laren prop de Siquem però un dia Dina (filla de Jacob i Lia) fou raptada pel príncep local, que la va violar. A continuació, el pare del violador anà a trobar Jacob i li demanà la mà de la filla per al jove príncep així com donar les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.

Els germans i germanastres de Dina digueren als cananeus de la ciutat de Siquem que no podien donar les seves dones a persones incircumcises. Així, tota la població fou circumcidada. Dos dies més tard, però, dos dels germans de Dina, Simeó i Leví, entraren a la ciutat i aprofitant que els homes tenien dolors a les parts, els mataren a tots i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills. Així que se n'assabentà, Jacob manà desfer el campament i marxar de Siquem per evitar una guerra venjativa.

Aleshores van instal·lar-se a Betlem. Allà, Raquel es va quedar embarassada i va donar a llum un altre nen:

BenjamíLa noia, però, va morir dels dolors provocats pel part i tota la família va enterrar-la en un lloc entre Betlem i Jerusalem.

Viccionari

Rebeca

Per a la pel·lícula d'Alfred Hitchcock, veure Rebecca.En el Gènesi, Rebeca (en hebreu רִבְקָה בת-בתואל Ribqāh bat Beth-El) és l'esposa del patriarca Isaac i mare d'Esaú i Jacob.

Rebeca era la filla de Betuel i néta de Nahor, germà d'Abraham. Vivia a casa del seu pare a Aram-Naharaim (Mesopotàmia) quan un dia van rebre la visita d'un esclau del seu parent Abraham. En arribar a casa seva, l'esclau va explicar-los que el seu amo l'havia enviat a buscar una esposa pel seu fill, ja que la família d'Abraham havia emigrat a Canaan i no volien casar-lo amb una canaanea.

El servent va quedar-se 10 dies amb ells, on va conèixer Rebeca, qui li causà una molt bona impressió. Així fou com Rebeca i una esclava van partir cap a la casa d'Abraham, a Canaan, on va convertir-se en l'esposa d'Isaac.

Un temps després va arribar una sequera molt forta i la família va traslladar-se a les terres d'Abimèlec, rei de Guerar. Allà Isaac va actuar com el seu pare Abraham i va dir que Rebeca era la seva germana. Quan el monarca se n'assabentà els expulsà.

Després de vint anys de matrimoni, Rebeca va quedar en estat després que el seu marit resés a Déu per tal que ella pogués tenir fills, finalment, els van néixer dos bessons:

Esaú

JacobEsaú era el preferit del seu pare mentre que Jacob era més agradós a la seva mare. Quan Isaac comptava 137 anys i era cec va creure oportú beneir el seu fill gran Esaú per tal de designar-lo hereu. Rebeca, va aconsellar Jacob per enganyar el seu pare i d'aquesta manera va ser designat hereu. Aleshores, els dos germans es van barallar i Isaac va aconsellar Jacob que marxés abans que el seu germà intentés fer-li mal.

La tradició oral afirma que Rebeca està enterrada en la Cova de Macpelà, a la ciutat d'Hebron (Palestina).

Viccionari

Sara

Segons el Gènesi, Sara —en hebreu שָׂרָה, Śārāh; en àrab سارة بنت تارح, Sāra bint Tāriẖ— fou la muller d'Abraham, patriarca del judaisme, el cristianisme i l'islam. El seu nom original era Sarai (en hebreu שָׂרַי Śārāy) però, tot i que era estèril, Déu va prometre-li que de la seva descendència en faria una gran nació, raó per la qual va canviar el seu nom per "Sara", que significa “princesa” o “sagrada”, i el del seu marit Abram per "Abraham", que significa pare de multituds.

El seu pare era Tèrah, fill de Nahor i nét de Serug. Per tant, era mig germana del seu espòs Abraham, ja que era filla del mateix pare que ell però de diferent mare.Segons una tradició jueva, Sarai no era filla de Tèrah sinó d'Haran, i quan naixé li donaren el nom de Jèssica, que es convertí en Sarai quan es casà amb Abram, i més tard pel de Sara. De jove vivia amb el seu pare Haran, i els seus germanastres Nahor i Abram a les muntanyes del nord de Mesopotàmia, on s'havia exiliat tota la família.

Quan Tèrah ja era vell, fou autoritzat a tornar al seu poble natal Ur dels caldeus amb la seva família. Allà, Sarai contragué matrimoni amb Abram.

Al cap d'uns anys van decidir, amb Tèrah, el seu espòs i alhora germà Abram i el seu nebot Lot, anar a viure en una altra terra i arribaren fins a l'oasi d'Haran, o van romandre. Mentre estaven acampats, segons una tradició jueva, el cabdill Nimrod va cremar l'oasi per intentar assassinar Abram. Fou en aquell moment, quan Abram tenia 75 anys, que rebé l'ordre Divina d'anar a la Terra Promesa

Durant la seva vida va viatjar diversos cops entre Hebron i Egipte, on tingué problemes amb els regents d'ambdues regions, Abimèlec i el faraó, que la desitjaven, ja que era molt bella; resulta que el faraó la va prendre i Déu va maleir els egipcis amb tantes plagues que la van haver de deixar anar i van haver de sortir. La mateixa història es repeteix de manera paral·lela amb Abimèlec.

A Canaan, es van produir baralles entre esclaus de Lot i d'Abram que van fer que els dos parents i amics se separessin. Aleshores, Lot va anar a viure a les ciutats de Sodoma i Gomorra.

Creient-se Sarai estèril, va demanar-li al seu espòs Abram que mantingués relacions amb l'esclava Agar. Al cap de nou mesos nasqué Ismael, que emplenà de felicitat tota la família. Catorze anys després, Jahvè va canviar els noms de Sarai per Sara i d'Abram per Abraham al lloc conegut com les Alzines de Mambré, just abans que ella es quedés embarassada tot i la seva edat; 90 anys (Abraham comptava 100 anys).

Aquest fill fou Isaac. La Bíblia conta que un dia, Ismael i Isaac estaven jugant (en un sentit molt ambigu, ja que Ismael i Isaac es portaven 14 anys) quan Sara i Agar van començar una discussió. Finalment, Abraham va expulsar Agar i Ismael del campament.

Els jueus es consideren descendents d'Isaac i els àrabs d'Ismael, motiu pel qual tots dos pobles es creuen els hereus veritables d'Abraham. Els primers per descendir de l'hereu d'Abraham i els segons per descendir del primogènit d'Abraham.

Sara va morir als 127 anys a Quiriat-Arbà, a Hebron, i va ser enterrada per Abraham a la cova de Macpelà, comprada als hittites per quatre-centes sicles de plata.

Sem (bíblic)

En el Gènesi, capítol desè i onzè, Sem (en hebreu שֵׁם בן-נוֹחַ Xēm ben Nōah i en àrab سام بن نوح Sām ibn Nūh) és el fill de Noè que va ser pare de:

Arfaxad

Elam

Aixur

Lud

AramVa sobreviure al Diluvi universal gràcies a l'Arca de Noè, on Déu digué a Noè que hi dugués la seva esposa, els seus fills i llurs esposes.[Gn 6:9-22] Tradicionalment es considera que Sem i els seus descendents, anomenats semites, poblaren l'actual Àsia.

Segons la Tradició jueva, Sem fou el rei de (Jeru-)Salem, conegut pel títol de MalquiCédeq (מַלְכִּיצֶדֶק = Rei de Justícia). Segons aquesta tradició, tant Isaac com Jacob aprengueren de Sem la Història prediluviana.

A Arfaxad l'engendrà dos anys després del diluvi, a l'edat de cent anys i després va viure cinc-cents anys en els quals naixeren els altres germans.

Segons la tradició egípcia, Sem va esdevenir el faraó Semsem de la Dinastia I i va matar Nimrod, fill de Cuix. Segons el Llibre de Jasher també va assassinar a Esaú, descendent seu.

Viccionari

Set (Gènesi)

Set (en hebreu בן-אָדָם שֵׁת Šēt ben Adam i en àrab شيث بن آدم Xays ibn Adam) és el tercer fill d'Adam i Eva engendrat després de la mort d'Abel. Apareix al Gènesi capítol quart

Tevet

Tevet (hebreu : טֵבֵת) és el quart mes del calendari hebreu modern, aquest calendari va ser adoptat després de l'exili del poble d'Israel a Babilònia. Entre els anys 586 aC i el 536 aC, els israelites van ser portats a l'exili pel Rei Nabucodonosor II.

L'origen del mot tevet està en els noms dels mesos de l'antiga Babilònia, provinents de l'idioma acadi. És el desè mes segons la Bíblia, ja que antigament es contaven els mesos de l'any, a partir del mes de Nissan, el mes de la sortida dels hebreus d'Egipte.

Tevet és un mes de 29 dies, i sol coincidir amb els mesos de desembre o gener.

És mencionat al llibre del Gènesi:

"Les aigües van seguir minvant gradualment fins al mes desè, i el dia primer del mes desè, van aparèixer els cims de les muntanyes." (Gènesi 8:5)També és mencionat al llibre d'Ester:

"Va ser, doncs, Ester portada davant del Rei Assuer, al palau reial, en el mes desè, que és el mes de Tevet, a l'any setè del seu regnat." (Ester 2:16)El dia 10 de tevet és observat des de la sortida del sol fins al vespre, és anomenat a la Bíblia el dejuni del mes desè.

"Els dejunis dels mesos quart, cinquè, setè, i desè es convertiran en motiu d'alegria, en festivitats felices pels descendents de Judà." (Zacarias 08:19)Aquest dejuni commemora l'inici del setge babilònic a Jerusalem, en el dia 10 del mes de Tevet de l'any 588 Abans de Crist, el setge va acabar amb la caiguda de la ciutat i destrucció del primer Temple de Jerusalem, a mans de Nabucodonosor II, Rei de Babilònia, un any i mig després, el dia 9 del mes d'av, el 586 aC, i amb el posterior exili dels jueus a Babilònia.

"L'any novè del seu regnat, el mes desè, el dia 10 d'aquell mes, Nabucodonosor II, Rei de Babilònia, va marxar amb tot el seu exèrcit contra Jerusalem; va acampar davant de la ciutat, el seu exèrcit va envoltar la vila amb un mur i va començar el setge" (2 Reis 25:1)

Antic
Testament
Nou
Testament

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.