Gènere (biologia)

El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.[1][2] Forma part del nom científic de l'espècie, és a dir, del nom binomial (nom del gènere seguit d'un qualificatiu que designa l'espècie) ambdós en llatí.[3][4] Els noms dels gèneres s'escriuen amb lletra cursiva i la inicial en majúscula, per exemple, Homo, Pinus, etc.

Parus major m
La mallerenga carbonera (Parus major) pertany al gènere Parus
Parus caeruleus (Lukasz Lukasik)
La mallerenga blava (Parus caeruleus ) també pertany al gènere Parus
Grups taxonòmics
Domini

Regne
Subregne
Branca
Infraregne
Superfílum / Superembrancament / Superdivisió
Fílum / Embrancament / Divisió
Subfílum / Subembrancament / Subdivisió
Infrafílum
Microfílum
Nanofílum
Superclasse
Classe
Subclasse
Infraclasse
Parvclasse
Superlegió
Legió
Sublegió
Infralegió
Supercohort
Cohort
Subcohort
Infracohort
Magnordre
Superordre
Grandordre
Mirordre
Ordre
Subordre
Infraordre
Parvordre
Superfamília
Grup
Família
Subfamília
Infrafamília
Supertribu
Tribu
Subtribu
Infratribu
Gènere
Secció
Subsecció
Sèrie
Espècie
Subespècie
Varietat
Soca
Forma Specialis

Presentació

Es tracta d'un concepte abstracte encara que prou intuïtiu, que ja estava present en el vocabulari normal, abans que s'adoptés en la terminologia científica naturalista. Així, els botànics, des de l'antiguitat, identifiquen els diferents tipus de roures, l'alzina, l'alzina surera o el coscoll com a espècies diferents, alhora que els reconeixen a tots en conjunt, com a roures (que avui en dia es troben reunits dins del gènere Quercus). Més modernament, el gènere també es conserva en la classificació filogenètica per indicar un parentiu genètic proper entre diferents espècies.[5]

Qualsevol ésser viu o extingit, en ser descrit, ha de ser adscrit a un gènere, d'acord amb el sistema de nomenclatura binomial establerta per Carl von Linné. Un nom genèric és un nom llatí o llatinitzat en el nominatiu singular (o assimilat). El seu origen pot ser arbitrari (cognom, nom del lloc, cognoms, etc.).

La primera lletra del nom del gènere s'escriu sempre en majúscula i ha de ser escrit en alfabet llatí (s'exclouen accents i signes diacrítics). El nom de l'espècie (també en caràcters llatins) actualment s'escriu sempre en minúscula. Encara que hi ha lligams llatins com æ, œ en les obres antigues, a partir de 1993, l'article 60.6 del Codi Internacional de Nomenclatura Botànica (versió anomenada Tòquio) requereix que se separin aquests lligams:

  • "[...] Lligadures-æ, œ-per indicar que aquestes lletres es pronuncien juntes seran substituïdes pels caràcters separats -ae i oe-".

La raó, essencialment pràctica, és facilitar la classificació dels tàxons informatitzats.

Els noms científics, formats per la suma del nom del gènere i l'epítet específic, han d'escriure's dins del text normal emprant caràcters diferenciats (siguin en cursiva o bé en negreta).

Cada gènere conté una o diverses espècies que, al seu torn, es poden subdividir en subespècies o altres categories taxonòmiques secundàries:[6][7] per exemple, el pingüí emperador (de nom llatí: Aptenodytes forsteri) i el pingüí rei (Aptenodytes patagonicus) són dues espècies diferents pertanyents al gènere Aptenodytes, dins de la família dels pingüins (Spheniscidae).

Algunes disciplines, com la micologia o la botànica, per a classificar amb millor claredat grups taxonòmics especialment complexos, fan servir subdivisions més fines dels gèneres: subgènere, secció, subsecció. També existeixen diverses categories taxonòmiques, més o menys utilitzades, per a agrupar diversos gèneres que puguin haver dins d'una mateixa família especialment complicada: estirp, tribu...

L'espècie humana pertany al gènere Homo, l'única espècie vivent dins d'aquest gènere, encara que hi ha nombroses espècies fòssils del mateix gènere que poden ser considerades o no com a ancestres nostres.

Referències

  1. «Definition of GENUS» (en en). [Consulta: 25 agost 2018].
  2. Hawksworth, D. L.. Terms Used in Bionomenclature: The Naming of Organisms and Plant Communities : Including Terms Used in Botanical, Cultivated Plant, Phylogenetic, Phytosociological, Prokaryote (bacteriological), Virus, and Zoological Nomenclature (en en). GBIF, 2010. ISBN 9788792020093.
  3. «gènere». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Definition - What does Genus mean?».
  5. «genus | Origin and meaning of genus by Online Etymology Dictionary» (en en). [Consulta: 20 juliol 2019].
  6. «International Committee on Taxonomy of Viruses (ICTV)» (en en). [Consulta: 20 juliol 2019].
  7. Bennett, Keith; Sutton, Mark D.; Sigwart, Julia «How big is a genus? Towards a nomothetic systematics» (en anglès). Zoological Journal of the Linnean Society, 13-10-2017. DOI: 10.1093/zoolinnean/zlx059. ISSN: 0024-4082.

Blatodeus

Els blatodeus (Blattodea) són un ordre d'insectes neòpters, entre els quals s'inclouen les paneroles o panderoles, també conegudes com a escarabats de cuina, corredores o tartanes. A vegades, dins l'ordre Blattodea també inclou als tèrmits, com a infraordre isoptera.

Entre les espècies més conegudes hi ha la panerola americana, Periplaneta americana, que fa uns 30 mm de llargària, la panerola germànica, Blatella germanica, entre 15 mm de llargària, la panerola asiàtica, Blatella asahinai, també sobre els 15 mm de longitud, i la panerola oriental, Blatta orientalis, sobre els 25 mm. Les paneroles tropicals són sovint més grans, mentre que del Carbonífer com ara Archimylacris i el Permià, com Apthoroblattina van assolir uns 45 cm de longitud..

Popularment s'associen les paneroles amb problemes sanitaris i de plagues, però només unes 30 espècies (<1% sobre el total de paneroles) infesten els hàbitats urbans.

Glossari de botànica

Aquest recull de termes botànics proposa d'organitzar la terminologia botànica agrupant-los en un únic lloc per tal de poder fer-hi referència en aquells conceptes que no tinguin article propi. Actualment hi ha prop de 2500 entrades de les quals es dóna una breu definició. Els conceptes remarcats amb un asterisc no tenen entrada pròpia i s'enllaça a l'article principal dins el seu context. Els conceptes no enllaçats no tenen, provisionalment, cap article relacionat per bé que en molts es procura mostrar-ne un exemple gràfic. Cal remarcar que les definicions de molts termes atenen exclusivament les accepcions relacionades amb les ciències botàniques.

Gènere

«Gènere» té aquests significats:

Art: Gènere artístic, classificació de l'art.

Biologia: Gènere (biologia), classificació dels éssers vius.

Cinema: Gènere cinematogràfic, classificació dels arguments i estructures cinematogràfics.Categoria principal: Gèneres cinematogràficsFilosofia: Gènere (filosofia), forma de classificar els objectes i éssers segons Aristòtil.

Gramàtica: Gènere (gramàtica), distinció que classifica les paraules variables en algunes llengües.

Literatura: Gènere literari, classificació dels gèneres literaris.Categoria principal: Gèneres literarisMatemàtiques: Gènere (matemàtiques), propietat que distingeix certs objectes matemàtics.

Música: Gènere musical, classificació de les obres musicals.Categoria principal: Gèneres musicalsSexualitat: Gènere sexual, propietat d'ésser masculí o femení en relació a la seva anatomia

Sociologia: Gènere (sociologia), construcció social d'allò que es considera que és ser home o ser dona.Categoria principal: GènereSímbologia: Símbol de gènere

Televisió: Gènere (televisió), classificació dels arguments i programes televisius.

Videojocs: Gènere de videojoc, classificació de videojocs.Categoria principal: Gèneres de videojocsViccionari

Lèmurs

Els lèmurs (Lemuroidea) són primats estrepsirinis endèmics de l'illa de Madagascar. Deuen el seu nom als lemures, fantasmes o esperits de la mitologia romana, a causa de les estrepitoses vocalitzacions que emeten, els seus ulls brillants i els costums nocturns d'algunes espècies. Tot i que sovint se'ls confon amb primats ancestrals, els primats antropoides (micos, hominoïdeus i humans) no evolucionaren dels lèmurs, tot i que comparteixen trets morfològics i etològics amb els primats basals.

La seva classificació taxonòmica és controvertida i depèn de quin concepte d'espècie es faci servir. Fins i tot es discuteix la taxonomia de nivell més alt. Alguns experts ubiquen la majoria dels lèmurs a l'infraordre Lemuriformes, mentre que altres creuen que aquest clade conté tots els estrepsirinis existents, situant tots els lèmurs a la superfamília Lemuroidea i els lorísids i galàgids a la superfamília Lorisoidea. Arribaren a Madagascar fa aproximadament 62–65 Ma per rafting (en rais de vegetació) en algun moment en què els corrents oceànics n'afavoriren la dispersió cap a l'illa. Des d'aleshores, els lèmurs han evolucionat per enfrontar-se a un medi altament estacional i les seves adaptacions els donen un nivell de diversitat que rivalitza amb el d'altres grups de primats. Fins a l'arribada dels humans a l'illa, fa aproximadament 2.000 anys, existien lèmurs tan grans com un goril·la mascle. Actualment queden unes cent espècies de lèmurs, la majoria descobertes o promogudes al rang d'espècie a partir de la dècada del 1990.

Amb un pes que va des de 30 g fins a 9 kg, els lèmurs comparteixen molts dels trets bàsics dels primats, com mans i peus amb cinc dits i polzes oposables, i ungles en lloc d'urpes (a la majoria d'espècies). Tanmateix, la seva proporció cervell-massa corporal és més petita que en els primats antropoides i, igual que els altres primats estrepsirinis, tenen el «nas humit» (rinari). Els lèmurs són generalment els estrepsirinis més socials i es comuniquen més amb olors i vocalitzacions que amb senyals visuals. Tenen un metabolisme basal relativament baix, molts es reprodueixen estacionalment, tenen períodes de dormància (com hibernació o letargia) i alguns presenten un domini social de les femelles. La majoria s'alimenta d'una àmplia varietat de fruites i fulles, mentre que altres són especialistes. Tot i que moltes tenen dietes similars, espècies diferents comparteixen els mateixos boscos per un procés de diferenciació de nínxol.

La investigació sobre aquests primats se centrà en la seva taxonomia i la recollida d'espècimens durant els segles XVIII i XIX. Tot i que les observacions aportades pels primers investigadors de camp foren abundants, els estudis moderns sobre l'ecologia i el comportament d'aquests animals no es desenvoluparen fins a les dècades del 1950 i del 1960. Davant les dificultats provocades per la inestabilitat política i la confusió regnant a Madagascar a mitjans de la dècada del 1970, s'aturaren els treballs de camp, però es tornaren a posar en marxa a la dècada del 1980 i suposaren un gran avenç en el coneixement d'aquests primats. Instal·lacions d'investigació com el Duke Lemur Center de la Universitat Duke han ofert una oportunitat d'avançar en el seu estudi en un ambient controlat. Els lèmurs són importants per a la investigació perquè la seva mescla de característiques primitives i trets compartits amb els primats antropoides pot proporcionar un major coneixement sobre l'evolució dels primats i els humans. Tanmateix, moltes espècies de lèmur estan en perill d'extinció a causa de la pèrdua del seu hàbitat i la caça. Tot i que en general les tradicions locals ajuden a protegir els lèmurs i els boscos on viuen, la tala forestal il·legal, la generalització de la pobresa i la inestabilitat política dificulten i soscaven els esforços per la conservació d'aquests primats.

Sisòrids

La família dels sisòrids és constituïda per peixos actinopterigis d'aigua dolça de l'ordre dels siluriformes. present des de Turquia i Síria fins al sud de la Xina i Borneo.

Tricolomatàcies

Les tricolomatàcies (Tricholomataceae) són una gran família de fongs agaricals. Arnolds (1986) i Bas (1990) també inclouen el gènere (biologia) Hygrophorus en aquesta família, encara que aquesta classificació no és acceptada per la majoria del taxonomistes dels fongs. (Young, 2003)

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.