Ester

Ester o Esther (en hebreu: אֶסְתֵּר, Ester), nascuda Hadassah bat Avigaïl, va ser una dona jueva, casada amb un rei de l'Imperi persa, segons el relat bíblic del Llibre d'Ester. És considerada una profetessa per al judaisme i una santa per al cristianisme. Casada amb Ahasuerus (tradicionalment identificat amb Xerxes I), va salvar la comunitat jueva de Pèrsia de la mort, i fou considerarda com una heroïna.

Ester o Esther és un nom d'origen persa que significa 'estel'. La celebració litúrgica d'aquesta santa en el cristianisme és el 8 de desembre.

Infotaula de personaSanta Ester
Gentileschi, Artemisia - Esther before Ahasuerus - c. 1628–1635
Ester davant Assuer, per Artemisia Gentileschi, 1625-38 (Nova York, Metropolitan Museum of Art)
Nom original (he) אסתר
Biografia
Naixement hebreu: אֶסְתֵּר, Ester; nascuda com a Hadassah
c. segle VI aC
Pèrsia, de família jueva
Mort c. segle V aC
Pèrsia
Lloc d'enterrament Mausoleu d'Ester i Mardoqueu (Hamedan, Iran) 
matriarca, reina
Celebració Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants
Canonització Antiga
Pelegrinatge Hamedan (Iran)
Festivitat 8 de desembre (catòlics, ortodoxos); en el judaisme, el dia de Purim; 24 de maig (luterans)
Esdeveniment significatiu Esposa d'Assuer, rei de Pèrsia (Xerxes I)
Iconografia Com a reina; davant el rei persa, desmaiant-se; preparant-se per a presentar-se davant del rei
Família
Cònjuge Assuer

Història

Aquest nom apareix en l'Antic Testament i explica la vida d'una jueva anomenada Ester, una noia òrfena jueva que va arribar a ser reina de Pèrsia. És un dels episodis més emocionants de la Història Sagrada que narra com Ester, en quedar-se sense pares, és adoptada per Mardoqueu, sacerdot jueu. Aquesta jove, de gran bellesa, és vista pel rei dels perses que decideix esposar-la. Per aquesta raó rebutja la seva esposa Vasti i aconsegueix que Mardoqueu accepti el matrimoni entre ell i la bonica Ester.

Paral·lelament, el primer ministre del rei, Aman, que sent un gran odi vers els jueus, intenta que el rei mati tot el poble jueu en un sol dia. Però, gràcies a la intervenció d'Ester, aquest crim no es duu a terme i Aman és executat, mentre que Mardoqueu és anomenat ministre en el seu lloc. Com a resultat de la seva intervenció, els jueus van poder continuant vivint sota els sobirans perses amb una certa protecció.

A partir d'aquesta data, l'1 de juliol, es commemora cada any la salvació del poble jueu. Aquesta festa és anomenada Festa de Purim.

Chassériau Esther 1841

Esther preparant-se per a presentar-se davant el rei Assuer, pintura de Chassériau del 1841

Hamadan - Mausoleum of Esther and Mordechai

Mausoleu d'Ester i Mardoqueu a Hamedan (Iran)

Tomb of Ester and Mordechai interior

Tradicional tomba d'Ester i Mardoqueu a Hamedan (Iran)

Literatura

Aquest episodi de la Bíblia, dins l'Antic Testament, és la història que Salvador Espriu va utilitzar per a escriure la seva conegudíssima obra Primera història d'Esther. Abans, el 1689, Jean-Baptiste Racine havia escrit la seva tragèdia Esther, sobre la qual, el 1718, Georg Friedrich Haendel va compondre l'oratori Esther.

Música

El compositor i violinista Nicolaus Adam Strungk (1640-1700) va compondre una òpera amb aquest mateix nom.[1]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ester Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1339 (ISBN 84 239-4557-X)

Bais Yaakov

Bais Yaakov o Beis Yaakov (en hebreu: בית יעקב) és una institució educativa del judaisme ortodox. Bais Yaakov és una escola de educació primària i secondària per a noies. El moviment educatiu Bais Yaakov va ser fundat per Sarah Schenirer, a Cracòvia, Polònia, en 1917, i es va escampar ràpidament per Europa de l'Est entre les comunitats de jueus asquenazites.

Belz

Belz (en hebreu: בעלז ) és una dinastia jasídica que va ser fundada en el poble de Belz a Ucraïna, prop de la frontera polonesa, en un territori que antigament havia format part de la Corona del Regne de Polònia. La dinastia va ser fundada a principis del segle xix pel rabí Shalom Rokeach, també conegut com a Sar Shalom, i va ser liderada pel seu fill, el rabí Yehoshua Rokeach, i pel seu nét, el rabí Yissacar Dov, i pel seu besnét, el rabí Aharon. Va ser precisament el rabí Aharon qui liderava la dinastia de Belz, just abans de la invasió nazi de Polònia l'any 1939. Tot i que el rabí Aharon va poder fugir d'Europa, la major part dels jasidim de Belz van ser assassinats. El rabí Aharon va establir de nou la dinastia a Tel Aviv, Israel. Actualment Belz és una de les majors dinasties jasídiques que estan presents a Israel, i també té una presència considerable a Anglaterra, Brooklyn, Nova York, i Canadà.

Cocaïna

La cocaïna (de nom químic 2β-carbometioxi-3β-benzoxitropà, ecgoní metil ester benzoat) és un alcaloide que s'extreu de la planta anomenada Erythroxylum coca, un arbust originari del Perú i Bolívia.

Ester Capella i Farré

Ester Capella i Farré (la Seu d'Urgell, 3 d'abril de 1963) és una advocada i política catalana, senadora designada pel Parlament de Catalunya en la X Legislatura, exdiputada al Congrés dels Diputats per ERC i actualment consellera de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya, des de maig de 2018.

Fonamentalisme jueu

El fonamentalisme jueu (en hebreu: פונדמנטליזם יהודי) pot referir-se als militants del sionisme religiós, als jueus asquenazites o els practicants ultraortodoxos del judaisme haredí. El terme fonamentalisme es va usar originàriament amb referència al fonamentalisme cristià, però avui dia es refereix comunament als moviments antimodernistes de qualsevol religió que es basa en la interpretació literal de les escriptures religioses.

Ieixivà

Una ieixivà (en hebreu: ישיבה) és un centre d'estudi de la Torà i del Talmud en el judaisme ortodox. Una ieixivà sol ser dirigida per un rabí anomenat Roix ieixivà (Cap de la ieixivà).

A la sala d'estudi hi ha bancs i taules, l'estudi es realitza en parelles, amb textos en arameu i en hebreu. El programa inclou l'estudi del Talmud i de l'halacà (lleis codificades). La jornada també està marcada per les tres oracions diàries. Els estudiants a les ieixivàs ortodoxes solen ser homes, el centre d'estudis equivalent a la iexivà per a dones s'anomena midraixa.

Avui en dia la iexivà més gran del món és la Beth Medrash Govoha de Lakewood, a Nova Jersey (Estats Units).

Josep Ester Borràs

Josep Ester Borràs (Berga, 1913-Alès, 1980), àlies Minga, fou un manyà i dirigent anarquista de la CNT del Berguedà.

Llibre d'Ester

El llibre d'Ester (en hebreu: מגילת אסתר) (transliterat: Meguilat Esther) és un llibre que pertany a l'Antic Testament, i que fou escrit cap al segle IV aC. La història està ambientada en l'exili jueu a Babilònia. El rei persa Assuer busca una nova esposa després de repudiar la seva esposa Vashti per un escàndol amb uns ambaixadors. Ester és presentada camuflada i sedueix el monarca. Un cortesà envejós, (Haman), planeja matar els jueus, el rei hi accedeix sense saber que la seva pròpia muller pertany a aquesta raça. Avisada pel seu oncle, Ester intercedeix davant el rei arriscant la vida i aconsegueix que s'anul·li el decret. Els jueus celebren aquest fet en la festa de Purim, on es llegeix el Llibre d'Ester dues vegades.

Hi ha discrepàncies sobre la historicitat del relat. Alguns estudiosos diuen que el rei persa podria haver estat Artaxerxes i, tot i les deformacions pròpies de la narrativa, la història quadraria amb els annals antics. Altres veuen el conte com una història didàctica: malgrat l'antisemitisme, els jueus poden salvar-se ells mateixos. Alguns experts del cristianisme diuen que és una nova al·legoria, on l'església és l'esposa de Déu, que salva així el seu poble.

Sobta les escasses mencions directes a Déu, com passa al Càntic dels Càntics (amb la mateixa al·legoria sobre l'Església). El llibre no apareix mencionat als Manuscrits de la mar Morta. Successives addicions del poble grec van relacionar la història d'Ester amb l'auge del seu poble. Hi ha qui ho considera una reedició del mite d'Astarte, deessa fenícia, però adaptat al judaisme.

Llibre de Judit

El Llibre de Judit (יהודית, ‘La jueva’) és un llibre deuterocanònic inclòs a la Bíblia dels Setanta (LXX), així com a l'Antic Testament catòlic i ortodox, protagonitzat per l'heroïna del mateix nom. Ubicat entre els llibres de Tobies i Ester a la Bíblia catòlica, és considerat no canònic per les versions protestants, així com als textos del judaisme, per les inexactituds històriques del llibre.

Mardoqueu

Mardoqueu (en hebreu: מרדכי) és un personatge bíblic i un dels principals protagonistes del Llibre d'Ester, lligat a l'heroïna jueva que dóna nom al llibre en qüestió.

Mardoqueu va ser un home jueu entroncat en la genealogia de Benjamí i de Saúl (fill de Jair, fill de Simí, fill de Quis). Mardoqueu era cosí d'Ester, i a més és el seu pare adoptiu, en acollir-la i criar-la quan els seus pares van morir. Mardoqueu va evitar l'assassinat del rei Asuer, en anunciar-li a la reina Ester que uns dels seus homes intentaven alguna cosa contra el rei.

La seva figura renova la victòria de Saúl sobre Agag, vencent als agaguites de Haman. Mordechai va ser el cosí d'Ester, qui la va adoptar després de morir el seu pare. Es va fer càrrec d'ella com el seu pare, fins que els encarregats del rei van arribar per cercar una nova reina. Entre les noies més maques de Pèrsia estava Ester. Des que va arribar a palau, les donzelles la van tractar amb molta cura, i després d'un any, Ester va ser presentada davant el rei Assuer.

El llibre bíblic d'Ester presenta aleshores la conspiració de Haman, "el fill de Hamedata l'agaguita", qui va voler matar a Mardoqueu penjant-lo en una fusta de turment. Tanmateix, la bella Ester va acusar a Haman, i el Rei Assuer el va fer penjar en aquella mateixa fusta.

Rabí

En el judaisme, un rabí (en hebreu רַבִּי, rabbí, pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu רָב, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva. El terme s'usa, juntament amb el de hakham o «savi» (en hebreu חָכָם), per denominar els savis jueus.En hebreu l'expressió significa «mon mestre» o, més literalment, «mon major,» ja que el sufix pronominal -í denota possessiu de primera persona singular. Existeix igualment el terme rabenu, en hebreu רַבֵּינוּ, que denota el possessiu de primera persona plural.

Set lleis dels fills de Noè

Les Set lleis dels fills de Noè (en hebreu: שבע מצוות בני נח) són segons el judaisme, el nombre de manaments bàsics d'origen diví que van ser lliurats al profeta Noè, els quals han de ser obeïts pels fills de Noè, és a dir per tota la humanitat. Aquests preceptes són citats en el Talmud com: un manament positiu pel que fa a establir corts de justícia, i sis prohibicions en contra de la idolatria, la blasfèmia, l'assassinat, la conducta sexual impròpia, el robatori, i el menjar carn d'un animal viu. Les persones que compleixen els set preceptes per a les nacions s'anomenen noahites.

El pacte d'Elohim amb Noè és anterior a l'entrega de la Torà al profeta Moisès, tant els hebreus com les altres nacions del món es guiaven sota aquests set preceptes bàsics, els patriarques d'Israel; Abraham, Isaac, i Jacob es van regir sota aquestes senzilles normes. El profeta Noè és l'avantpassat de tota la humanitat, i el dipositari dels set preceptes universals, la seva descendència ha de seguir aquestes lleis. Noè i la seva família van ser salvats del gran Diluvi, i quan van emergir de l'arca que havien construït, Jehovà va celebrar un nou pacte amb ells i amb tota la humanitat.

Shalosh Regalim

Shalosh Regalim (en hebreu: שלוש רגלים) (en català: "Els tres pelegrinatges"), és el nom donat a les tres festivitats jueves de Pessa'h, Xavuot, i Sukkot, durant les quals el poble jueu acostumava a peregrinar al Temple de Jerusalem i oferir ofrenes. En hebreu la paraula utilitzada per designar a aquestes tres festivitats és chag (en hebreu: חג, "festa", i també "moviment circular"), la qual cosa fa referència al costum de moure's en cercles al voltant d'un objecte, característica d'alguns rituals de pelegrinatge (per exemple; el pelegrinatge islàmic a La Meca, i la circumval·lació de la Kaba). Les tres festivitats són escrites en el text bíblic, i estan fortament lligades als canvis de les estacions i a la vida agrícola. Les festivitats en aquesta categoria són:

Pessa'h - La Pasqua jueva.

Xavuot - La festivitat de les setmanes, o de Pentecosta.

Sukkot - La festa de les cabanyes o dels Tabernàcles.

Simhat bat

Simhat Bat (en hebreu: שמחת בת) és una cerimònia en la qual la nena jueva rep el seu nom.

Taanit Ester

El Dejuni d'Ester o Taanit Ester (en hebreu: תענית אסתר) és un dia de dejuni menor jueu que va des de l'alba fins al vespre, i se celebra el dia 13 del mes d'adar, un dia abans de la festa de Purim, commemorant el dejuni de tres dies observat pel poble jueu. Si cau en Sàbat, llavors es commemora el dijous anterior.Aquest dejuni ha estat acceptat per tots els jueus del món, de la manera com està escrit en el llibre d'Ester:

"ordenant que se celebrés la festa de Purim en la data assenyalada, tal com ho havien ordenat Mardoqueu i la reina Ester per a ells i els seus descendents. Al mateix temps es van afegir certes regles referents a dejunis i lamentacions, (Ester 9:31)" El dejuni és observat en el tretzè dia del mes d'Adar, jueus de tot el món dejunen el 13 d'adar per recordar que יהוה s'apiada de tota persona en angoixa que dejuna i torna a una Teixuvà sincera. Quan Taanit Ester cau en Sàbat, el dejuni és observat el dijous precedent, i si l'any és de traspàs ("xanà meübbéret" שנה מעוברת en hebreu), es fa dejuni el tretzè dia d'adar II. Com Taanit Ester no és un dels quatre dejunis públics ordenat pels Profetes, les lleis són menys estrictes : les dones embarassades, les dones que donen pit i aquells que estan malalts estan exempts d'observar-lo.Durant el 13 d'adar els jueus de Pèrsia sota el regne d'Ajashverosh es van congregar per defensar-se dels seus enemics que es preparaven a exterminar-los. Aquest mateix dia de guerra va ser fixat com a dia de dejuni i d'invocació a יהוה per a la salvació.Una mala interpretació d'aquest dejuni és que commemora l'aniversari del dejuni que va realitzar la Reina Ester abans d'arriscar la seva vida en anar a veure el Rei "Ahaixveroix" (Assuer). De fet, això i la resta de la història, incloent l'execució d'Haman, descendent d'Amalek, considerat el primer enemic del poble jueu, van ocórrer abans del mes de Sivan i almenys 9 mesos abans de la festa de Purim al mes d'adar. Està acceptat comunament en la tradició rabínica que el dejuni original de 3 dies esmentat en el capítol 4 de la Meguilà (Llibre d'Ester) va tenir lloc els dies 14, 15 i 16 de Nissan, sent aquests la vigília i els primers dos dies de Péssah. Es creu que en l'antiguitat les persones dejunaven el dia abans de la batalla per obtenir favors divins i fortalesa d'esperit. Dejunar no és permès durant el mes de Nissan, i que els savis van determinar que el dejuni d'Ester havia de ser celebrat el dia 13 del mes d'adar, aquest també va ser un dia de dejuni per als jueus, ja que aleshores es van aplegar per fer la guerra als seus enemics.

Temporada 1902-1903 del Liceu

La temporada 1902-1903 del Liceu, l'empresa que dirigia Albert Bernís, va completar la combinació del personal artístic següent sota la direcció del mestre Edoardo Mascheroni:

Sopranos absolutes: Hariclea Darclée, Maria d'Arneiro, Cesira Ferrani, Carme Bonaplata i Isabel Grassot.

Sopranos líriques: Stanisława Michalska, Ester Scotti i Luisa García Rubio.

Mezzosopranos i contralts: Wanda Borissoff, Inés Salvador i Giuseppina Giaconia.

Tenors: Orazio Cosentino, Emilio Cossira i Angelo Marcolin.

Barítons: Mario Sammarco, Delfino Menotti, Giuseppe La Puma i Virgilio Mentasti.

Baixos: Luigi Rossato i Giuseppe Sorgi.

Segona tiple: Josefina Rabassa.

Segon baix: Marc Barba.

Tenor comprimari: Antoni Oliver.

Mestre director d'orquestra auxiliar: Fernándo Tanara.

Mestre decorats, Gioachino Marín.

Tevet

Tevet (hebreu : טֵבֵת) és el quart mes del calendari hebreu modern, aquest calendari va ser adoptat després de l'exili del poble d'Israel a Babilònia. Entre els anys 586 aC i el 536 aC, els israelites van ser portats a l'exili pel Rei Nabucodonosor II.

L'origen del mot tevet està en els noms dels mesos de l'antiga Babilònia, provinents de l'idioma acadi. És el desè mes segons la Bíblia, ja que antigament es contaven els mesos de l'any, a partir del mes de Nissan, el mes de la sortida dels hebreus d'Egipte.

Tevet és un mes de 29 dies, i sol coincidir amb els mesos de desembre o gener.

És mencionat al llibre del Gènesi:

"Les aigües van seguir minvant gradualment fins al mes desè, i el dia primer del mes desè, van aparèixer els cims de les muntanyes." (Gènesi 8:5)També és mencionat al llibre d'Ester:

"Va ser, doncs, Ester portada davant del Rei Assuer, al palau reial, en el mes desè, que és el mes de Tevet, a l'any setè del seu regnat." (Ester 2:16)El dia 10 de tevet és observat des de la sortida del sol fins al vespre, és anomenat a la Bíblia el dejuni del mes desè.

"Els dejunis dels mesos quart, cinquè, setè, i desè es convertiran en motiu d'alegria, en festivitats felices pels descendents de Judà." (Zacarias 08:19)Aquest dejuni commemora l'inici del setge babilònic a Jerusalem, en el dia 10 del mes de Tevet de l'any 588 Abans de Crist, el setge va acabar amb la caiguda de la ciutat i destrucció del primer Temple de Jerusalem, a mans de Nabucodonosor II, Rei de Babilònia, un any i mig després, el dia 9 del mes d'av, el 586 aC, i amb el posterior exili dels jueus a Babilònia.

"L'any novè del seu regnat, el mes desè, el dia 10 d'aquell mes, Nabucodonosor II, Rei de Babilònia, va marxar amb tot el seu exèrcit contra Jerusalem; va acampar davant de la ciutat, el seu exèrcit va envoltar la vila amb un mur i va començar el setge" (2 Reis 25:1)

Unitat per Barcelona

Unitat per Barcelona és la coalició electoral formada per Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament i Democràcia Catalana i que va concórrer a les eleccions municipals de 2011 a la ciutat de Barcelona. Els cinc primers membres de la llista electoral foren Jordi Portabella (ERC), Joan Laporta (DC), Ester Capella (ERC), Ignasi Planas (RI) i Anna Arqué (DC). Els dos primers van ser elegits regidors.

Comuns
No jueus
Judaisme
Cristianisme

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.