Esllavissada

Una esllavissada o solsida és un esfondrament de terres, roques, cingles, penya-segats o vessants de muntanyes.[1]

Landslide animation San Matteo County
Simulació per ordinador d'una ensulsiada a Califòrnia el gener de 1997.
EsllavissadaAlcadena2
Esllavissada al Puig d'Alcadena, Alaró, Mallorca. S'aprecia molt bé el punt de partida i el d'arribada del material mobilitzat.

Descripció

Bergsturz-bei-Morignone
Esllavissada que va destruir el poble de Sant'Antonio Morignone, Valdisotto, Província de Sondrio.
Salàs de Pallars. Els ensulsiats del barranc de Fontfreda
Els Associats, al barranc de Fontfreda, a Salàs de Pallars.

Una ensulsiada en superfície, produeix una esllavissada, aquesta és una massa de terra i roca que fa un descens més o menys brusc d'un pendent. El pla de lliscament o desplaçament de la massa de terreny separa el material mobilitzat del substrat o sòl no mobilitzat, i és continu. L'esllavissada pot tenir una longitud variable, segons la inclinació del pendent i/o del cabussament del vessant, i la composició de la massa de roques i de la terra que llisca.

Després d'haver lliscat sobre el pendent, la massa de pedra i terra conserva en conjunt una certa estructura i consistència. Aquest punt és important, car permet diferenciar les esllavissades o esllavissaments de terreny dels allaus de fang.

Normalment les ensulsiades són causades per l'erosió, tot i que hi ha altres causes o factors.

Factors

  • Disminució de la resistència del sòl. En el cas més freqüent, aquest inclou la disminució de l'angle de fricció interna dels terrenys argilosos sota l'efecte de l'aigua.
  • Augment de la càrrega muntanya amunt. Com, per exemple, la construcció d'una carretera o edifici.
  • Disminució del suport al peu del pendent, com l'acció de treure pedres o terra de la base de la muntanya.
  • Moviment vibratori de la superfície terrestre, com vibracions causades per les màquines i explosions a les pedreres.
  • Els sismes poden ser factors causants directes o indirectes. Aquest darrer cas es dóna, per exemple, quan un terratrèmol fa canviar l'estructura del flux de les aigües subterrànies.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esllavissada Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències

  1. «solsida». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Bouvet

Bouvet (en noruec: Bouvetøya) és una illa volcànica deshabitada dependent de Noruega, situada al sud de l'oceà Atlàntic i a l'extrem sud de la dorsal mesoatlàntica. Situada a uns 2.600 quilòmetres al sud-oest de la costa de Sud-àfrica i a 1.700 quilòmetres al nord de la costa de l'Antàrtida, és l'illa més remota del món.L'illa té una superfície de 49 quilòmetres quadrats, el 93% dels quals són coberts per una glacera. El centre de l'illa és un cràter ple de gel d'un volcà inactiu. A la costa hi ha alguns illots rocosos i una illa petita, Larsøya. L'únic lloc planer de l'illa és Nyrøysa, creada per una esllavissada de roques a la dècada del 1950, on s'ubica una estació meteorològica.

El nom de l'illa prové de Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier, que va ser la primera persona en veure-la i documentar-la, l'1 de gener de 1739. Les coordenades que va registrar eren inexactes i l'illa no es va tornar a veure fins al 1808, quan el capità balener britànic James Lindsay va anomenar-la Lindsay. La primera reclamació de sobirania de l'illa la va fer Benjamin Morrell. El 1825 George Norris de la corona britànica va reclamar l'illa i la va nomenar Illa de Liverpool. També va informar que a prop hi havia una suposada illa de Thompson però després es va demostrar que era una illa fantasma. La primera expedició noruega a l'illa va ser el 1927, que en reclamà la sobirania i la va anomenar Bouvet. Després d'una disputa amb el Regne Unit, fou declarada dependència de Noruega el 1930. Es va convertir en una reserva natural el 1971.

CS-320

La CS-320 (Carretera Secundària 320) és una carretera de la Xarxa de Carreteres d'Andorra, que comunica Sispony a la CG-3, amb Els Cortals de Sispony. També és anomenada Carretera de Sispony. Segons la codificació de carreteres d'Andorra aquesta carretera correspon a una Carretera Secundària, és a dir, aquelles carreteres què comuniquen una Carretera General amb un poble o zona.

Aquesta carretera és d'ús local ja què només l'utilitzen los veïns de les poblacions que recorre.

La carretera té en total 5,2 quilòmetres de recorregut.

Cinglo de les Esplugues

El Cinglo de les Esplugues és una cinglera del terme municipal de Castell de Mur, antigament de Mur.

Està situada al vessant sud-oest de Purredons, al sud-est dels pobles d'Estorm i Moror, just al damunt de la carretera LV-9124. Sota el Cinglo de les Esplugues hi havia la caseria de les Esplugues, actualment del tot despoblada, tot i que es conserven les restes de les cases i de l'església de Sant Roc.

Colada de fang

Una colada de fang és una massa de roca sedimentària formada per elements de gra molt petits (argila, marga), la qual, en amarar-se d'aigua, adquireix la plasticitat suficient per a desplaçar-se en forma de riu de fang. Les colades de fang tenen un alt contingut de material sòlid i una alta densitat (fins a 2,6 g/cm3). Amb la seva energia poden causar una gran devastació.

Les colades de fang d'origen volcànic s'anomenen lahars.

El Roure (els Masos)

El Roure havia estat un poble de l'actual terme del municipi dels Masos, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Sembla que era el nucli més important del dispers municipi dels Masos quan fou destruït el 1632 per una esllavissada de terres causada per filtracions d'aigua de resultes de grans pluges. En conserva el record el rierol del mateix nom i les restes de l'església.

Estava situat ran del Còrrec del Roure, a l'entorn del lloc on hi ha encara avui dia el mas d'aquest mateix nom. Hi ha les restes de l'església de la Mare de Déu del Roure.

Garachico

Garachico és un municipi de l'illa de Tenerife, a les illes Canàries. Forma part de la comarca natural de l'Isla Baja, conjuntament amb Los Silos, Buenavista del Norte i El Tanque.

Horace Greeley

Horace Greeley (3 de febrer de 1811 - 29 de novembre de 1872) fou un editor estatunidenc d'un important diari, un dels fundadors del Liberal Republican Party (Partit Republicà Liberal), reformista i polític. El seu New York Tribune va ser el diari més influent dels Estats Units a partir dels anys 1840 fins als anys 1870 i «ha establert la reputació de Greeley com l'editor més gran de la seva època». Greeley l'ha utilitzat per promoure els partits Whig i Republicà, així com antiesclavitud i un conjunt de reformes. Fent campanya contra la corrupció de l'administració republicà d'Ulysses S. Grant, va ser el candidat presidencial del nou Liberal Republican Party el 1872. Malgrat tenir el suport addicional del Partit Democràtic, ha perdut en una esllavissada electoral. Un edifici residencial en el campus de la Stony Brook University va rebre el seu nom com homenatge.

Lahar

Un lahar és un tipus de colada de fang o esllavissada que flueix per les vessants d'un volcà. És una mescla de material piroclàstic (acumulacions de material volcànic alliberats pel volcà), i aigua (sovint desfeta per una erupció del mateix volcà) que flueix al llarg d'una vall fluvial. El terme "lahar" prové del javanès, idioma d'Indonèsia. Els lahars es poden descriure com fluxos de fangs volcànics. No han de ser necessàriament provocats per l'activitat volcànica, però com a mínim s'origina a partir d'algun tipus de vulcanisme.

Els lahars tenen la consistència del formigó, comportant-se com un fluid quan es mou, i com a sòlid quan s'atura. Els lahars poden ser enormes: el lahar Osceola produït fa 5.600 anys pel Mount Rainier a l'Estat de Washington produí una paret de fang de 140 metres de profunditat al canyó de White River i cobrí una àrea d'uns 330 km² corresponent a 2,3 km³ de material.Els lahars són mortals a causa de la seva energia i velocitat. Els lahars grans poden fluir fins a 100 km/h i poden fluir durant 300 km, provocant destrucció catastròfica al seu pas.

Els lahars de l'erupció de Nevado del Ruiz a Colòmbia el 1985 causaren la tragèdia d'Armero, que matà vora 23.000 persones quan la ciutat d'Armero fou enterrada sota 5m de fang i runa.

També el desastre de Tangiwai a Nova Zelanda el 1953, on moriren 151 persones després que un tren exprés caigués al riu Whangaehu, de 24 de desembre va ser provocat per un lahar.

Lava

La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.

Les Esplugues (Castell de Mur)

Les Esplugues és un antic poble del terme municipal de Castell de Mur, abans del 1972 del terme municipal de Mur, agregat aquell any al nou municipi, juntament amb el de Guàrdia de Tremp.

És a l'extrem meridional de l'antic terme de Mur, al sud-oest de la Guàrdia de Noguera, i molt a prop i a llevant dels pobles d'Estorm i Moror, els quals, tanmateix, pertanyen a un municipi diferent: Sant Esteve de la Sarga. El poble era sota del Cinglo de les Esplugues, lloc on es forma la llau de la Grallera, a llevant de lo Bassal.

En el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz, publicat el 1845, esmenta breument les Esplugues dient que té 4 cases sota la roca, distribuïdes en dos grups, separats unes 200 passes.

La darrera de les cases habitades fou Casa Feliçó, i també es conserven restes d'altres cases, com Casa Sebastià. La capella de la Mare de Déu del Roser era la darrera edificació que es conservava sencera fins que una esllavissada la destruí completament. A migdia de l'antiga caseria hi ha la partida del mateix nom de l'antic poble, cap on davalla el Camí de les Esplugues.

Un dels factors claus en l'abandonament del poble va ser precisament les constants caigudes de roques que s'hi produïen.

EtimologiaSegons Joan Coromines, el topònim Esplugues procedeix del mot comú llatí speluncas (coves o baumes).Els topònims més importants es troben a la llista de Topònims de les Esplugues.

Llac Iessik

El llac Iessik (en kazakh Есік көлі, en en rus: Иссык oзеро) és un llac del Kazakhstan situat a la Província d'Almati. És alimentat pel riu Iessik.

El llac és conegut sobretot per les circumstàncies de la seva creació. Primera conseqüència d'un lliscament natural de terra bloquejant una vall, destruïda per una altra esllavissada natural de la destrucció d'aquesta presa el 1963, amb una posterior inundació de la ciutat d'Issyk, aleshores va tornar a ser creat i redissenyat per la mà de l'home.

Llac Nyos

El llac Nyos és un llac volcànic de la província del Nord-oest al Camerun. És un llac profund situat alt al flanc d'un volcà inactiu a la plana volcànica d'Oku, al llarg de la serra del Camerun. Una presa natural de roca volcànica manté l'aigua dins el llac.

Hi ha una bossa de magma sota el llac que allibera diòxid de carboni (CO2) a l'aigua. El llac Nyos és un dels tres únics llacs coneguts que estan saturats de diòxid de carboni d'aquesta manera; els altres són el llac Monoun, també al Camerun, i el llac Kivu de Ruanda. El 21 d'agost del 1986, possiblement a causa d'una esllavissada, el llac va alliberar sobtadament un gran núvol de CO2 que asfixià 1.700 persones i 3.500 caps de ramat en poblats propers.

Tot i que no era un fet sense precedents, era la primera asfíxia a gran escala causada per un esdeveniment natural que es coneixia. Per evitar que es repetís, el 2001 s'hi instal·là un tub desgassejador, però en calen més perquè el llac sigui segur.

Llau

Una llau és, tal com estableix Joan Coromines, el de caiguda, ensorrada o esllavissada de terres. Mot de gènere femení, una llau passà a designar, ja en català medieval, un barranquet que recull l'aigua de la pluja i que la major part de l'any és sec.El canvi de significat té l'arrencada en el fet que en aquesta mena de barranquets l'aigua sobtada de la pluja produeix una forta erosió que de seguida es tradueix en esllavissades importants. Com que l'efecte d'una caiguda d'una massa de neu produeix el mateix efecte, aviat s'estengué a aquest darrer significat l'accepció del mot; però no abans del darrer terç del segle XIX, segons Coromines.

El pas de llau a allau es produeix per aglutinació de la vocal de l'article al substantiu, produint alhora un canvi de gènere: la llau→ l'allau → una llau → una allau. És un fenomen que es produeix amb una certa freqüència, en català i també en altres llengües romàniques. A més, el mot allau, amb el significat de caiguda d'una massa de neu, conserva sovint la forma originària, llau.

Això fa que avui dia es reconeix en el mot llau aquests dos significats:

Barranquet sec i curt o llit per on rodola l'allau. Mot sobretot utilitzat a la zona pirinenca (comarques de l'Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, principalment), sempre amb la forma llau.

Massa de neu que es desprèn sobtadament i cau muntanya avall. Mot actualment d'abast general, preferentment en la forma allau.Vegeu també: Llaus

Mare de Déu del Roser de les Esplugues

La capella de la Mare de Déu del Roser de les Esplugues era la capella del petit nucli de les Esplugues, del terme municipal de Castell de Mur, a l'antic terme de Mur.

Estava situada al lloc més enlairat d'aquella antiga caseria, sota la balma que s'obre a la part baixa del Cinglo de les Esplugues.

El 17 d'abril del 2018, i arran d'una esllavissada després d'episodis continuats de pluja, la capella quedà totalment destruïda. En la mateixa esllavissada dues persones van morir en quedar sepultades per les roques mentre circulaven per la carretera adjacent.

Nainital

Nainital (hindi: नैनीताल) és una ciutat i municipi de l'estat d'Uttarakhand, divisió de Kumaon, capital del districte de Nainital, a una vall amb un llac anomenat també Naini Tal (Llac Naini) d'uns 3 km de perimetre i rodejat de muntanyes entre les quals el Naina de 2.615 metres al nord, el Deopatha de 2.438 metres a l'oest, i el Ayarpatha de 2.278 metres al sud, a 29° 23′ N, 79° 27′ E. Al cens del 2001 consta amb una població de 38.559 habitants. La població el setembre de 1900 era de 15.164 habitant però baixava a l'hivern (març 1901) a 7.609.

La ciutat fou fundada el 1841 com estació de muntanya; P. Barron, comerciant de sucre de Shahjahanpur, va fundar la primera construcció, el Pilgrim Lodge. El 1845 fou erigida en municipalitat. El 1846 el capità Madden de l'artilleria de Bengala va visitar Naini Tal i la va descriure; ja s'havia construït aleshores l'església de Sant Joan. Aviat la població fou residència preferida de molts soldats i oficials colonials amb les seves famílies que fugien de la calor de la plana. Vers 1859 fou residència d'estiu del governador de Kumaon. El 1861 fou designada capital del districte de Terai rebatejat districte de Naini Tal el 1891. El 18 de setembre de 1880, després de tres dies de pluja, un corriment o esllavissada de terres al nord i oest de la ciutat va enterrar 151 persones dels quals 43 britànics (ja hi havia hagut dos avisos el 1866 i 1879 després d'intenses pluges). Més tard va esdevenir residència d'estiu del governador de les Províncies Unides d'Agra i Oudh residint a la casa coneguda com a Raj Bhavan (construïda el 1899-1900). Després del 1927 la presència de britànics va disminuir i es va acabar el 1947.

PFK Slavia Sofia

El PFK Slavia Sofia (en búlgar: ПФК Славия София) és un club de futbol búlgar de la ciutat de Sofia.

Puig d'Alcadena

El Puig d'Alcadena, Puig de s'Alcadena o Puig de Son Cadena és una muntanya de Mallorca amb una altura de 817 m. Pertany al municipi d'Alaró. És una muntanya amb característiques molt similars al Puig del Castell d'Alaró, on hi ha les restes del Castell d'Alaró.

Entre el 18 i el 19 de desembre de 2008, es produí a la muntanya una esllavissada important al vessant de Son Cocó (est) que deixà una cicatriu molt important a la zona dels penyasegats i que actualment és visible de bona part de l'illa. Es calcula que es varen desprendre més de mig milió de metres cúbics de roca i que es produí una llengua de material de mig quilòmetre de llargada. Algunes de les roques despreses foren la mida d'una habitació. Segons l'Instituto Geológico Minero de España, el fet s'englobà dins un fenomen més global a l'illa de Mallorca, que produí 14 esllavissades a llocs diferents de l'illa entre el 27 de novembre de 2008 i el 7 de gener de 2009.

Puigcercós Vell

Puigcercós Vell és l'antic emplaçament de l'actual poble de Puigcercós; està situat dalt del turó, mig enfonsat pel costat sud-occidental, que hi ha al damunt i a ponent del poble actual. Pertany actualment al terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Palau de Noguera, i a l'enclavament de Puigcercós.

És uns 700 metres a ponent, en un lloc aturonat, al costat de les restes del castell de Puigcercós.

El Puigcercós actual es va construir a partir de l'any 1863, quan una primera esllavissada va posar en perill l'antic poble. Una segona esllavissada molt més gran, el 13 de gener de 1881, va fer caure muntanya avall la major part del poble vell que ja estava deshabitat del tot. Actualment es poden veure les restes de l'església parroquial romànica de Sant Martí de Puigcercós damunt d'un esvoranc d'uns 50 metres d'alçada i 200 de longitud que continua actiu, i es va menjant a poc a poc les darreres edificacions que hi queden.

Aquests fets van commoure fortament l'opinió pública de l'època, i els habitants de Puigcercós reberen ajudes de diversos llocs, des del govern del moment fins al fruit de recaptes públics, per exemple, el de Barcelona, que contribuïren de manera important a la construcció del nou poble. El 1892 ja hi havia fetes 36 cases noves, i el bisbe d'Urgell hi contribuí amb l'erecció de la nova església de Sant Martí.

Rissa

Rissa és un municipi situat al comtat de Sør-Trøndelag, Noruega. Té 6.644 habitants (2016) i té una superfície de 621.61 km2. El centre administratiu del municipi és el poble d'Årnset.

De nord-oest a sud-est limita amb els municipis de Bjugn i Åfjord a Sør-Trøndelag, i Verran i Leksvik a Nord-Trøndelag. El municipi és conegut per la immensa esllavissada de terres que s'hi produí l'any 1978.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.