Escull

Un escull és una roca o grup de roques a la superfície de l'aigua o a molt poca profunditat.[1] Molts esculls són resultat de processos abiòtics -deposició de sediments de sorra, erosió per onades i altres-, però els esculls més coneguts són els esculls de corall que es fan en aigües tropicals per components biòtics dominats pel coral i les algues calcàries. Els esculls artificials normalment es fan enfonsant vaixells vells per atraure diversos organismes marins, especialment els peixos.

PamalicanAfterLiftOff
Illa Pamalican amb l'escull que l'envolta, Mar Sulu, Filipines.
Reef
Un escull envoltant un illot.

Escull geològic

Archeocyathids
Archeocyathidae, els primers organismes que formaren esculls, zona de Death Valley
Vanatinai, Louisiade Archipelago
Esculls a Vanatinai a l'arxipèlag Louisiade.

Els antics esculls enterrats donen informació important de les condicions ambientals antigues als geòlegs i també són útils en la recerca de petroli i altres minerals.

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània hi és plena d'esculls envoltant les illes o a prop de les costes.

Esculls d'Eivissa

L'illa d'Eivissa és un exemple clar. Hi destaquen:

  • Escull Daurat. És situat a la badia d'Eivissa.[2]
  • Escull Llarg, situat en front de Platges de Comte, al nord-oest de s'escull de Punxes i al sud-oest de s'escullet de Pas, en Sant Josep de sa Talaia.[3]
  • Escull Pla, (Cala Tarida), entre l'escull de Coua i s'Amarrador o escull de Cala Tarida. [4]
  • Escull Roig, (Cala Carbó (Eivissa)), a Sant Josep de sa Talaia.[5]
  • Esculls de ses Punxes, de 0,34 km² d'extensió.[6]
  • Escull des Tonaire. S'hi podia veure a la badia d'Eivissa i va desaparèixer quan van fer les obres del nou port.[7]
  • S'Escullet (cartografia històrica) o s'Escullat: 0,38 km². L'escull està prop de sa punta de ses Formigues, a Sant Vicent de sa Cala.[8]
  • Esculls de sa Punta Grossa: 0,35 km², (cala de Sant Vicent).[9]

Vegeu també

Referències

  1. «Escull». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Escull Daurat
  3. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Escull Llarg
  4. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Escull Pla
  5. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Escull Roig
  6. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Escull de Punxes
  7. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Escull des Tonaire
  8. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, S'Escullat
  9. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Esculls de sa Punta Grossa

Bibliografia

  • Shears N.T. (2007) Biogeography, community structure and biological habitat types of subtidal reefs on the South Island West Coast, New Zealand. Science for Conservation 281. p 53. Department of Conservation, New Zealand. «PDF».

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escull Modifica l'enllaç a Wikidata

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs. Queden 267 dies per a finalitzar l'any.

Anonimat

L'anonimat és la preservació de la identitat d'una persona. Pot ser a causa de desconèixer el seu nom o, com ocorre per exemple en cas del mestre Robert, que, coneixent-lo, no pot ser identificada perquè no és coneguda, és a dir, no sabem res d'ella.

Una persona pot, en un moment donat, actuar de manera anònima només perquè no se li ha acudit donar el seu nom, no li hagi donat importància o ningú no li ho hagi demanat. En altres casos la persona escull l'anonimat per a una determinada acció, sovint substituint el seu nom per un nick o pseudònim. També pot ser que hagi de ser anònima per obligació legal, com és el cas a Espanya amb els donants d'òrgans, o per seguretat, com és el cas dels identificadors de criminals. Alguns concursos, premis i exàmens exigeixen que els aspirants siguin anònims, com és el cas del premi Nadal de literatura, per exemple, i només després de la decisió del jurat es pot revelar la identitat de cada participant.

Quelcom signat com a anònim, o no signat, no implica que hi hagi un sol autor físic, sinó que pot ser un grup, una associació, per exemple, o diverses persones que actuen de manera successiva, com ocorria sovint als escrits medievals o en certa manera a la viquipèdia. En aquest darrer cas, es tracta del que actualment se sol denominar creació col·lectiva o de creació en col·lectiu.

Breu apostòlic

El breu apostòlic és un document pontifici (litterae apostolicae), menys solemne que la butlla que és usat per regular els afers de menor importància de la Santa Seu. Atès que els únics gèneres de documents es poden distingir per mitjà d'addicions, en l'idioma llatí oficial de la cúria romana, s'identifica amb l'etimologia de litterae in forma brevis. L'expressió breve per als documents anteriors al 1400 és anacrònica, ja que en èpoques anteriors ens referim sempre a la butlla; aquesta última és distingible pel segellat practicat amb plom o or (segell pendent) en comptes de cera vermella (segell adherent anulus piscatoris) protegida per una trena de pergamí o petits trossos de llauna.

A continuació es presenten alguns dels breus de pontífexs del segle xx:

Papa Benet XV (1914-1922)

Divinum Praeceptum - Amb què es concedeix al Seminari de Buenos Aires la facultat de conferir graus acadèmics en filosofia i teologia sagrada (23 de desembre de 1915)

Romanorum Pontificum - Amb què es concedeixen indulgències especials als fidels que, en el context de les pràctiques específiques de pietat, invocaren Déu per l'harmonia dels estadistes cristians, l'extirpació de les heretgies, i la conversió dels pecadors (25 de febrer de 1916)

Cum Catholicae Ecclesiae - Amb el que s'intenta facilitar la unió dels cristians orientals a l'Església de Roma (15 d'abril de 1916)

Cum Biblia Sacra - Amb el que es promulguen les normes per a regular el funcionament dels tres Instituts d'estudis bíblics que operen a Roma, i les relacions intercurrents entre ells (15 d'agost de 1916)

Cum Centesimus - Amb motiu del primer centenari de la fundació de la Milícia Pontifícia (22 d'octubre de 1916)

Centesimo Hodie - Amb motiu del primer centenari de la fundació de la Milícia Pontifícia amb el qual el Papa ret homenatge a la bandera del cos condecorant-lo amb dues medalles d'or (22 d'octubre de 1916)

Quod Ioannes - Amb el que es va declarar Beata al Venerable Serventa de Déu Anna di San Bartolomeo (10 d'abril de 1917)Pius XI (1922-1939)

Mirabilis Deus - Amb el que el Pontífex atribueix a Joan Bosco el títol de beat (2 de juny de 1929)Pius XII (1939-1958)

El 13 d'octubre de 1949 el Pontífex escull la Beata Verge Maria del Ghisallo com a Patrona dels Ciclistes.

L'11 de novembre de 1949 escull la Virgo Fidelis com a Patrona de l'Arma dels Carabinieri.

El 3 de maig de 1957, emana un significatiu breu apostolic, amb el qual nomena Sant Sebastià màrtir, patró dels Vigilants Urbans: "Perquè a Itàlia són els encarregats de mantenir l'ordre públic".Pau VI

L'1 de juny de 1977 declara la Beata Verge de l'Almudena principal patrona de Madrid

Circumscripció electoral de Barcelona

Barcelona és una de les quatre circumscripcions electorals usades per escollir els membres del Parlament de Catalunya. És la circumscripció que escull més diputats al Parlament. La província de Barcelona com a circumscripció electoral no dividida en districtes uninominals es va usar per primera vegada el 1980 a les primeres eleccions catalanes després del retorn de la democràcia. Anteriorment s'havia utilitzat a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979. Durant la Segona República Espanyola la província es dividia en dues circumscripcions: Barcelona capital i Barcelona província. Tradicionalment els candidats a President de la Generalitat de Catalunya es presenten com a caps de llista dels seus respectius partits en aquesta circumscripció.

Consell comarcal

El consell comarcal és un òrgan d'administració i govern de les comarques d'alguns territoris, com ara la Comunitat Autònoma de Catalunya o l'Aragó.

Els consells comarcals a Catalunya són l'òrgan de govern i d'administració de la comarca i van ser creats l'any 1987, amb la Llei de Consells Comarcals, posteriorment modificada l'any 2003 amb el Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprovà el text refós de la Llei d'organització comarcal de Catalunya. Actualment, hi ha 41 consells comarcals a Catalunya.

La seva organització, com en tots els ens locals de Catalunya, es configura amb un òrgan col·legiat, el ple, i un òrgan unipersonal, el President. El ple del consell comarcal està format, tal com correspon a un ens de segon grau, per regidors dels ajuntaments que la componen. La designació dels consellers comarcals es fa per un sistema basat en la Llei o Regla D'Hondt aplicant un fórmula mixta tenint en compte tant els vots obtinguts per cada candidatura com el nombre de regidors. El ple del Consell escull el President, el qual té les atribucions representatives inherents al càrrec i les de supervisió de l'administració, dels serveis i del personal.

Els consells compten amb el gerent, una figura integrada en la cúpula del govern. Es tracta d'un professional que té plena dedicació a l'execució de les tasques del govern i l'administració comarcals.

Coralls

Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris. Les colònies de corall estan formades per milers d'individus anomenats zooides i poden assolir grans dimensions (esculls de corall). Els coralls són més freqüents i abundants en mars càlides. El que normalment s'anomena "corall" són les restes calcàries de l'animal.

Els coralls marins són animals colonials pertanyents al fil Cnidaris, classe Anthozoa. Les colònies estan formades per milers d'individus zooides i poden assolir grans dimensions.

Eleccions a Guinea Equatorial

Eleccions a Guinea Equatorial dóna informació sobre les eleccions i els resultats de les eleccions a Guinea Equatorial.

Guinea Equatorial escull a nivell nacional un cap d'Estat - president - i un legislatiu. El president és elegit per un mandat de set anys per sufragi universal. El president Teodoro Obiang Nguema Mbasogo ha estat reelegit consecutivament des de 1982. La Cambra dels Representants del Poble ( Cámara de Representantes del Pueblo) té 100 membres, elegits per un mandat de cinc anys per la representació proporcional en circumscripcions electorals multimembre.

Guinea Equatorial és un estat de partit únic. Això vol dir que només un partit polític, el Partit Democràtic de Guinea Equatorial (PDGE) és de facto autoritzat a posseir un poder efectiu. Tot i que es permeten els partits polítics d'oposició, de facto ho tenen força difícil per assolir el poder.

Escull de corall

Els esculls de corall són formacions coral·lines de grans dimensions. Són estructures molt vastes compostes d'esquelets de corall. Els coralls vius van creixent sobre una base de corall mort i formen una roca calcària molt resistent. Els coralls creixen als mars tropicals, a la zona fòtica, on hi ha acció contínua de les onades. Els pòlips dels coralls necessiten una aportació mesurada de nutrients i l'aigua neta, no massa calenta i poc profunda per a créixer. Una costa d'esculls coral·lins és un ecosistema marí format per una comunitat d'éssers vius a l'oceà. Les costes de corall presenten una morfologia de monticles rocosos, plataformes o cordons que s'eleven per sobre del fons marí rocós, i estan constituïts per organismes vius i els exoesquelets dels que ja han mort. Aquests s'originen en aigües tropicals entre uns 30° latitud nord i 25° latitud sud.

L'Any 2018 ha estat declarat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient com a l'Any Internacional dels Esculls de Coral. Els esculls de coral són en l'actualitat un dels ecosistemes més amenaçats del planeta, com a resultat tant del canvi climàtic, que va desencadenar l'episodi de blanqueig coral•lí de 2014-2016 (el més important des que es tenen registres), com de la pressió local antropogènica, però la conscienciació referent a aquesta problemàtica ambiental, tant del gran públic com dels responsables polítics i de la societat civil, segueix sent insuficient per dur a terme els canvis necessaris en les polítiques, la legislació i el comportament públic.

Galiza Nova

Galiza Nova és una organització juvenil nacionalista fundada l'any 1988 amb la intenció d'acollir la pluralitat de militants joves que s'estaven incorporant al nacionalisme gallec. Encara que segons els seus estatuts era una organització independent, va començar a funcionar com l'organització juvenil del BNG, fins que a la II Assemblea (Sant Jaume de Galícia, 1990) es va aprovar l'ingrés en el Bloc. Això va comportar una participació important dels seus membres a càrrecs institucionals i a una estructura idèntica a la del Bloque d'aquell moment i que segueix sense variar fins avui: l'òrgan màxim és l'Assemblea Nacional, de la qual formen part tots els militants i que escull la meitat de la Direcció Nacional, l'òrgan de direcció entre les Assemblees. L'altra meitat està formada per un representant de cada comarca. La màxima representació de l'organització és el Secretari General. Els seus objectius polítics són l'alliberament nacional i la transformació de la societat (sense explotació nacional, de classe o gènere i desmilitaritzada).

Illa d'Eivissa

L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental. És el lloc d'origen dels eivissencs. Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat amb el nom Eivissa, Biodiversitat i Cultura des del 1999.

Amb una longitud de costa de 210 km, en la qual s'alternen petits penya-segats amb cales d'arena, les distàncies màximes a l'illa són de 41 quilòmetres de nord a sud i de 15 quilòmetres d'est a oest, i té una morfologia força irregular, formada per multitud de petites muntanyes, de les quals la més alta és sa Talaia –al municipi de Sant Josep de sa Talaia– amb 475 metres d'altitud. Amb un alt grau d'urbanització (sovint incontrolada), conserva algunes zones d'alt valor natural com són el parc natural de ses Salines, Cala d'Hort o els aiguamolls de ses Feixes. La seva economia depèn majoritàriament dels ingressos del sector turístic, l'activitat del qual està centrada en la temporada d'estiu. L'illa es divideix tradicionalment en Vila (nom tradicional de la ciutat) i Fora Vila, de la mateixa manera que Mallorca es divideix en Ciutat i Part Forana.

Antiga Ebusus romana, rebé el nom d'Ibusim pels cartaginesos i de Pitiüsa («lloc abundant de pins») pels grecs.

Illes Spratly

Les illes Spratly (en vietnamita: Trường Sa, en xinès: 南沙群岛 -Nansha-, en tagal: Kalayaan) són un arxipèlag del mar de la Xina Meridional, localitzat entre les Filipines i el Vietnam. És un grup d'aproximadament 100 esculls de corall i illots, envoltats de bancs de pesca i jaciments de gas natural i petroli.

Aquestes illes són un territori en disputa entre diversos països. La República Popular de la Xina, la República de la Xina i el Vietnam reclamen la totalitat de les illes, mentre que Malàisia i Filipines només en reclamen una part. Aquests cinc estats han ocupat militarment diverses illes per demostrar la seva sobirania a la zona. Brunei també ha ocupat alguns esculls del sud de l'arxipèlag, però no els ha reclamat formalment.

Machaire Rabhartaigh

Machaire Rabhartaigh (en anglès Magheraroarty, que vol dir "planada de la marea alta") és una vila d'Irlanda, al nord-oest del comtat de Donegal, a la província de l'Ulster. Es troba a la Gaeltacht de Cloch Cheann Fhaola, al costat de la carretera d'accés R257.

Ha estat seu de l'Escola d'Estiu en Llengua Irlandesa Gael Linn des de 1981 on organitza tres cursos per alumnes de 12 a 18 anys cada estiu i hi participen uns 200 alumnes per curs.

El poble té un port adequat per als vaixells de pesca. És el port principal de l'illa Toraigh.

Atreu a molts turistes durant l'estiu i els entusiastes dels esports aquàtics visiten la zona de windsurf/ surf/ kitesurf i navegació en caiac a la badia. Un escull natural que hi ha a l'esquerra del moll proporciona onades excel·lent durant tot l'any.

Pitiüses

Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Placa tectònica

Una placa tectònica o litosfèrica és una de les parts mòbils que formen la segona capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfèriques suren damunt d'una capa pastosa anomenada astenosfera que s'estén fins a una profunditat de 250 quilòmetres.

La tectònica de plaques és la teoria que explica l'estructura i dinàmica de la superfície de la Terra. Estableix que la litosfera, la porció superior més freda i rígida de la Terra, està fragmentada en una sèrie de plaques que es desplacen sobre el mantell terrestre. Aquesta teoria també descriu el moviment de les plaques, les seves direccions i interaccions. La litosfera terrestre està dividida en 7 grans plaques i en diverses plaques menors o microplaques. A les vores de les plaques es concentra activitat sísmica, volcànica i tectònica. Això dóna lloc a la formació de grans cadenes i conques.

Fins ara la Terra és l'únic planeta del Sistema Solar amb plaques tectòniques actives, encara que hi ha proves que a Mart, Venus i algun dels satèl·lits galileans com Europa van ser tectònicament actius en temps remots.

Politburó

El politburó és el màxim òrgan executiu dels partits comunistes.En els estats d'inspiració marxista-leninista el partit comunista és concebut com l'avantguarda del poble, raó per la qual té la potestat d'escollir i controlar els oficials que tenen encomanada la tasca de dirigir l'estat. Així, en teoria, el congrés del partit tria un comitè central i aquest, al seu torn, escull la figura del secretari general. Tanmateix, en els estats estalinistes aquest model s'inverteix i és el secretari general qui determina la composició del politburó i del comitè central.

S'Espalmador

S'Espalmador (pronunciat /səspəɫməˈðo/ o /səspəwməˈðo/) és una illa situada al nord de Formentera i al sud d'Eivissa, que depèn del municipi de Formentera i de la parròquia de Sant Ferran de ses Roques, i està inclosa al Parc natural de ses Salines. El nom de l'illa prové del verb «espalmar», que es refereix a les tasques de neteja i manteniment de les embarcacions que es feien a les cales protegides de l'illa.

Ses Illetes

Ses Illetes és el tram de costa nord de Formentera, a part de ponent i central de la punta des Trucadors. Està situat en el parc natural de ses Salines. Pertany a la vénda de ses Salines, de la parròquia de Sant Ferran de ses Roques.

El nom prové de l'existència de diversos illots i esculls. De sud a nord són: escull d'en Palla, illa Redona (rodona) o des Conills, escull des Pou, illa d'en Forn o illa des Pouet i illa de Tramuntana. El conjunt de platges s'anomena platja de ses Illetes o platges d'Illetes i, per extensió, la denominació també s'aplica a la zona nord de la península fins a la punta des Pas.

Situada a 4 km de la Savina, amb serveis d'autobusos, de trajectes marítims i amb una ruta per bicicletes, és una de les platges més freqüentades de Formentera.

La zona de ses Illetes és al nord de les salines, a partir del promontori des Muntanyar, de 10 m d'altitud. La platgeta des Carregador (de l'antic Molí des Carregador de la Sal) la separa de la platja des Cavall d'en Borràs. Les principals zones de platja són, de sud a nord:

La platja de ses Xalanes, entre es Pujol des Palo i la punta de ses Illetes, davant de l'illa Redona.

La platja de n'Adolf, al costat del pujolet de n'Adolf o des Burons (de 7 m d'altitud) i davant de l'illa de Tramuntana. El nom recorda el naufragi en aquesta zona del vaixell suec Adolf, el 1882.

Altres zones de sorra més al nord són: pas de n'Adolf del Sud, pas de n'Adolf del Nord, es Primer, es Segon i es Tercer.A la punta de ses Illetes es troba el pou de ses Illetes, un doll d'aigua dolça excavat en la mateixa platja. Per això l'illa d'en Forn, de 5,6 m d'altitud i separada pocs metres de la platja pel pas de s'Illeta, s'anomena també illa des Pouet.

Les platges estan orientades a ponent, excepte els trams de n'Adolf, es Primer, es Segon i es Tercer, que estan obertes tant a ponent com a llevant. Les platges són dunars, formant un talús de sorra fina amb un pendent suau. La fondària a 50 m de la platja és d'1,5 m. El fons està cobert de prades posidònia, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, fent que l'aigua sigui cristal·lina i un lloc indicat per practicar el submarinisme.

Storting

Storting o Stortinget ("la Gran Reunió"), és el parlament de Noruega, i està situat a Oslo. L'edifici del parlament va ser completat en 1866 i va ser dissenyat per l'arquitecte Victor Langlet. El Storting és unicameral, però està dividit en dos departaments quant a afers legislatius. Després de les eleccions el Storting escull un quart dels seus membres per a formar el Lagting una mena de "cambra alta", amb els tres quarts restants forma l'odelsting o "cambra baixa".

Wikimedia Commons

Per a informació sobre els arxius de Wikimedia Commons vegeu Ajuda:Carregar un arxiu a Commons.Wikimedia Commons (també anomenat Commons o Wikicommons) és un magatzem de contingut multimèdia lliure incloent imatges, àudio i vídeo. Els arxius que els usuaris inclouen poden fer-se servir en altres projectes de la Fundació Wikimedia i arreu, sempre que es compleixin les llicències corresponents.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.