Enciclopèdia

Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dóna una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).

Tota enciclopèdia guanya en utilitat i en fiabilitat si els articles de fons van signats per especialistes i acompanyats de bibliografia selecta.

També és important que l'enciclopèdia, un cop conclosa, tingui continuïtat; algun sistema d'actualització (volums suplementaris, reedicions cumulatives, etc.).

Les enciclopèdies alfabètiques, per la seva estructura d'entrades i remissions recíproques, són extremament apropiades per a traslladar-ne el contingut del format de llibre al format informàtic. Primer perquè és bastant fàcil d'explorar i trobar el que s'hi cerca, i també perquè és possible d'incloure-hi sons, vídeos i altres continguts multimèdia.

Der Neue Pauly
Volums de l'enciclopèdia en alemany Der neue Pauly

Tipologia

Des del punt de vista del contingut (cobertura temàtica), les enciclopèdies poden ésser generals, amb informació sobre tota mena de matèries, o bé temàtiques, especialitzades en un camp en particular (per exemple, una enciclopèdia de ciència).

  • El tipus més habitual d'enciclopèdia general (o enciclopèdia per antonomàsia) és el conegut com a enciclopèdia universal, tipologia que ofereix una introducció fàcilment assequible a tot el conjunt del saber humà, amb cobertura universal, normalment amb un percentatge especial del contingut dedicat a l'àmbit nacional o lingüístico-cultural propi. Exemples: Gran enciclopèdia catalana, Bolxaia sovétskaia entsiklopédiia, Encyclopaedia Britannica, Enciclopedia italiana, les diverses Larousse, l'Espasa, etc.
  • D'altra banda, són exemples d'enciclopèdia temàtica: Gran enciclopèdia de Mallorca, Gran enciclopèdia valenciana, Enciclopèdia de Menorca, Encyclopédie de l'Islam, The Cambridge encyclopedia of Russia and the former Soviet Union, etc., etc.

Des del punt de vista de la presentació del contingut (ordenació interna), les enciclopèdies poder ésser alfabètiques (ordenades alfabèticament) o sistemàtiques (amb la informació estructurada segons un sistema o pla lògic, en blocs temàtics o d'afinitat).

  • Exemples d'enciclopèdies alfabètiques: Gran enciclopèdia catalana, Bolxaia sovétskaia entsiklopédiia, Encyclopaedia Britannica, Enciclopedia italiana, Gran enciclopèdia de Mallorca, Gran enciclopèdia valenciana.
  • Exemples d'enciclopèdies sistemàtiques: Enciclopèdia de Menorca, Enciclopedia Labor, Encyclopédie française (1935-1966), Ulisses: enciclopèdia de la recerca i la descoberta, The Cambridge encyclopedia of Russia and the former Soviet Union.

Ambdós punts de vista són acumulables, naturalment. Totes les enciclopèdies universals citades més amunt són, alhora, enciclopèdies alfabètiques. En canvi, Encyclopédie française (1935-1966) i Ulisses són enciclopèdies universals sistemàtiques. Gran enciclopèdia de Mallorca, Gran enciclopèdia valenciana i Encyclopédie de l'Islam són enciclopèdies temàtiques alfabètiques. En canvi, Enciclopèdia de Menorca i The Cambridge encyclopedia of Russia and the former Soviet Union són enciclopèdies temàtiques sistemàtiques.

Característiques d'un text enciclopèdic

Els articles enciclopèdics presenten una sèrie de característiques que els distingeixen d'altres formats textuals:

  • Són molt sintètics; proven de condensar al màxim la informació.
  • No solen fer concessions a la llegibilitat del text; primen la facilitat d'obtenir la informació.
  • No tenen elements subjectius o d'opinió; cerquen davant de tot el rigor i l'exposició de les dades.
  • La quantitat d'informació que contenen tendeix a ser la màxima possible en funció de les dimensions de l'obra en el seu conjunt.
  • Una enciclopèdia sol tenir diversos autors; en poden arribar a ésser desenes i centenars.

El redactat comença amb una definició, com un diccionari, però amplia la informació i inclou entrades no lèxiques, com els noms propis. S'estructura seguint les convencions del text expositiu.

Contingut d'una enciclopèdia

El contingut d'una enciclopèdia, independentment de la matèria que tracti, compleix sempre una sèrie de requisits:

  • És d'interès general: pot interessar a qualsevol ésser humà, amb independència de qualsevol altra consideració. Així, no hi ha continguts d'interès purament personal.
  • És d'interès atemporal: ha de conservar un cert interès amb el pas del temps, tot evitant la informació efímera o passatgera.
  • S'organitza d'allò general a allò concret. Això es fa per les limitacions d'espai que presenten les enciclopèdies i per aconseguir que l'obra completa sigui autosuficient i guardi cohesió, és a dir, que no calgui consultar altres textos per a entendre el contingut.

Principals enciclopèdies universals modernes

Les principals enciclopèdies universals modernes d'estructuració alfabètica són:

Entre les temàtiques, destaquen, entre les de matèria religioso-cultural: Enciclopedia cattolica, New Catholic Encyclopædia, Encyclopædia Judaica i Encyclopædia of Islam

Amb l'adveniment de la informàtica sorgeixen les enciclopèdies multimèdia, que afegeixen a la tradicional informació textual i pictòrica elements audiovisuals. Exemples d'aquestes són Encarta i Viquipèdia, que es poden consultar per mitjà de discos òptics o a Internet.

Història

El mot enciclopèdia procedeix del grec kýklos ('cicle') i paidéia ('educació'), i significa 'cicle del saber'. El mot fou introduït en l'accepció actual per Paul Scalich en la seva obra Encyclopaedia, seu Orbis disciplinarum (1559).

Precedents antics i medievals

Naturalishistoria
Edició del 1669 de la Naturalis Historiæ.

Una de les primeres obres enciclopèdiques que han sobreviscut i han arribat als temps moderns és la Naturalis Historiae de Plini el Vell, un estadista i escriptor romà que va viure durant el segle I. Va compilar una obra de 37 llibres que abasta la història natural, l'art, l'arquitectura, la medicina, la geografia, la geologia i tots els aspectes del món que l'envoltava. Al pròleg va indicar que havia compilat 20.000 elements a partir de 2000 obres diverses de 200 autors, i que havia afegit molts d'altres de la seva pròpia experiència. L'obra va ser començada a publicar l'any 77 pel mateix Plini i va ser continuada per Plini el jove després de la seva mort durant l'erupció del Vesuvi del 79.

Encara que l'obra de Plini no va ser la primera d'aquesta naturalesa, n'hi havia hagut d'altres com per exemple la de Marc Terenci Varró, la de Plini ha estat l'única que va sobreviure als anys obscurs. Va ser molt popular en el món romà, i ha sobreviscut amb moltes còpies que es van fer i distribuir a tot el món occidental. Va ser un dels primers manuscrits clàssics a ser imprès (1470) i ha mantingut la seva popularitat des de llavors com una font d'informació sobre l'Antiga Roma món, i especialment sobre l'art, la tecnologia i l'enginyeria de Roma. També és una font reconeguda de medicina, art, mineralogia, zoologia, botànica, geologia i molts d'altres temes no abordats per altres autors clàssics.

Isidor de Sevilla, un dels més grans erudits de l'alta edat mitjana, és reconegut com l'autor de la primera enciclopèdia coneguda de l'edat mitjana, les Etimologies (vers el 630), on va compilar una part important del coneixement de l'època, tant antic com modern. L'enciclopèdia té 448 capítols distribuïts en 20 volums, i és molt valuosa perquè conté cites i fragments de textos d'altres autors que s'haurien perdut si no haguessin estat recollits per Isidor.

De proprietatibus rerum (1240) de Bartholomeus Anglicus va ser l'enciclopèdia més llegida i citada a la plena edat mitjana[1] mentre que Speculum Maius (1260) de Vicent de Beauvais va ser l'enciclopèdia més ambiciosa de l'últim període de l'edat mitjana amb més de 3 milions de paraules.[1]

Les Suides (Suidas, Σουΐδας) o la Suda (Σοῦδα, Souda) és una gran enciclopèdia bizantina del segle X sobre el món antic escrita en vers que en el passat havia estat atribuïda a un autor anomenat Suides. Es tracta d'un diccionari enciclopèdic en grec amb 30.000 entrades, aprofitant moltes fonts antigues que s'han perdut des de llavors, sovint derivades de compiladors medievals cristians.

Vers l'any 960, la societat secreta Ikhwan as-Safa (Germans de la Puresa o Germans Sincers) de Bàssora[2] compilaven la seva Enciclopèdia dels Germans de la Puresa. D'altres obres notables són l'enciclopèdia de la ciència d'Ar-Razí, la prolífica obra mutazilita d'Al-Kindí amb 270 llibres, i l'enciclopèdia mèdica d'Avicenna que va ser una obra de referència durant segles. Altres obres importants són la història universal dels aixarites, la d'Al-Massudí, la Història dels profetes i dels reis d'At-Tabarí, la d'Alí ibn al-Athir i la d'Ibn Khaldun, la Muqaddima o Prolegòmens d'aquest autor conté advertències sobre la confiança en els registres escrits que segueixen sent plenament aplicables avui en dia. Aquests estudiosos van tenir una influència incalculable sobre els mètodes d'investigació i d'edició, degut en part a la pràctica islàmica de la isnad, que emfatitza la fidelitat a la prova escrita, la verificació de les fonts i la investigació escèptica.

A la Xina es va fer una enorme treball enciclopèdic amb els Quatre grans llibres dels Song compilats durant el segle XI a principis de la dinastia Song (960-1279), que va ser una gran empresa literària per a l'època. La darrera de les quatre enciclopèdies, Primera Tortuga de l'Oficina de Registre (xinès tradicional: 冊府元龜, xinès simplificat: 册府元龟), conté 9,4 milions de caràcters xinesos escrits en 1.000 volums. Al llarg de la història xinesa va haver molts grans enciclopedistes, com el científic i estadista Shen Kuo (1031-1095) amb el seu Mengxi Bitan del 1088, l'estadista, inventor i enginyer agrònom Wang Zhen (actiu entre 1290 i 1333) amb el seu Nong Shu del 1313, i l'obra Tiangong Kaiwu de Song Yingxing (15871666). El 1725 es va completar l'obra Gujin tuixu jitxeng ((古今圖書集成) "Completa col·lecció d'il·lustracions i d'escriptures des del principi dels temps fins als temps actuals") de la que l'any següent es van publicar 60 còpies

A Europa les enciclopèdies eren generalment en llatí o en grec, per bé que des del segle XII hi hagué traduccions de les més importants a les llengües nacionals, i des del segle XIII n'hi hagué de redactes directament en llengües vives. Però, fins al segle XVII no es generalitzaren les enciclopèdies escrites en llengües nacionals, juntament amb l'ordenació alfabètica.

El terme enciclopèdia va ser encunyat pels humanistes del segle XV que van interpretar incorrectament les còpies dels escrits de Plini i Quintilià, i van combinar les dues paraules gregues enkyklios paideia (ἐνκύκλιos παιδεία) en un únic mot.

Del segle XVII al segle XIX

1708-harris-ttlpg
El Lexicon Technicum el 1708
Brockhaus Real-Encyklopädie 1843 Titel
Conversations-Lexikon, edició del 1843.
ENC SYSTEME FIGURE.jpeg
El Sistema figurat del coneixement humà, l'estructura organitzativa de l'encyclopédie

Els inicis de la idea moderna d'una enciclopèdia impresa de propòsit general d'àmplia distribució entre la població és anterior als enciclopedistes del segle XVIII. El format típic d'una enciclopèdia avui familiar va dibuixant-se a poc a poc amb obres com el Dictionnaire historique et critique (1697) de Pierre Bayle; l'Allgemeines Lexikon der Künste und Wissenschaften (1721), de Johann Theodor Jablonski i el Lexicon technicum (1704) de John Harris. Però són la Cyclopaedia[3][4] d'Ephraim Chambers (1728), l'Encyclopédie[5] de Diderot i d'Alembert (a partir del 1751), l'Encyclopædia Britannica i l'Enciclopèdia Brockhaus les primeres a mostrar totes les característiques que avui dia s'associen a una obra d'aquest tipus: un abast global de temes, discutits en profunditat i organitzats segons un mètode accessible i sistemàtic.

Gran part de l'enciclopedisme del renaixement francès es va basar en la idea de no incloure tots els fets coneguts pels éssers humans, sinó només el coneixement que es considerava necessari, i on el necessari era determinat per una gran varietat de criteris diferents, el que va comportar obres de gran varietat de mides. François Béroalde de Verville va establir les bases a la seva obra enciclopèdica en un poema del 1583 titulat Cognoissances nécessaires (Coneixements necessaris). Sovint, els criteris tenien bases morals, com en el cas de l'Académie française[6] (1577) de Pierre de La Primaudaye o l'obra de Guillaume Télin Bref sommaire des sept vertus, sept ars liberaulx, sept ars de Poesie, … (1534). Els enciclopedistes es van enfrontar a diversos problemes amb aquest enfocament, com per exemple la manera de decidir què ometre per innecessari, la manera d'estructurar el coneixement que es resisteix a ser estructurat (sovint simplement a conseqüència de l'enorme quantitat de material a incloure) o com fer front a l'afluència dels nous coneixements acabats de descobrir i els seus efectes sobre les estructures existents.[7]

El metge i filòsof anglès Sir Thomas Browne va utilitzar específicament la paraula enciclopèdia el 1646 en el pròleg per descriure la seva obra Pseudodoxia Epidemica (o Errors vulgars), una sèrie de refutacions d'errors comuns de la seva època. Browne va estructurar la seva enciclopèdia segons un esquema de llarga tradició al Renaixement, l'anomenada escala de la creació, que consisteix en una escala jeràrquica ascendent a través dels regnes mineral, vegetal, animal, humà, planetari i cosmològic. El compendi de Browne va passar per cinc edicions, cadascuna revisada i augmentada, l'última va aparèixer en 1672. Pseudodoxia Epidemica va ser traduïda al llatí i a altres idiomes i es trobava a les prestatgeries de molts lectors europeus a les darreries del segle XVII i els inicis del segle XVIII.

La introducció de l'avui dia familiar ordenació alfabètica s'atribueix sovint a John Harris amb el seu Lexicon Technicum: Or, A Universal English Dictionary of Arts and Sciences: Explaining not only the Terms of Art, but the Arts Themselves del 1704. Organitzat per ordre alfabètic, contenia no només una explicació dels termes utilitzats en les arts i les ciències, sinó també de les arts i les ciències mateixes. Isaac Newton va contribuir amb el seu únic treball publicat en el camp de la química per al segon volum del 1710. El seu èmfasi estava en la ciència, segons el significat ampli que el terme ciència tenia al segle XVIII, el seu contingut va més enllà del que avui dia anomenarien ciència o tecnologia, inclou, per exemple, temes d'humanitats, de les arts plàstiques i un nombre substancial de temes de dret, comerç, música i heràldica. Ama les seves gairebé 1.200 pàgines, pot ser considerat com quelcom més que un diccionari enciclopèdic, una veritable enciclopèdia.

Ephraim Chambers va publicar el 1728 la primera edició de la seva Cyclopaedia[4] on s'inclou una àmplia varietat de temes i utilitza una ordenació alfabètica, es va basar en molts col·laboradors diferents i va comptar amb la innovació de les referències creuades vers d'altres articles. Chambers ha estat considerat com el pare de l'enciclopèdia moderna gràcies a aquesta obra en dos volums.

Una traducció al francès de l'obra de Chambers va inspirar l'Encyclopédie,[5] potser l'enciclopèdia més famosa i influent dels inicis del gènere, és notable per l'abast dels temes tractats, per la qualitat d'algunes de les contribucions, i pel seu impacte polític i cultural en els anys previs a la Revolució Francesa. L'Encyclopédie va ser editada per Jean le Rond d'Alembert i Denis Diderot i va ser publicada en 17 volums que van aparèixer entre el 1751 i el 1765, a més d'onze volums addicionals d'il·lustracions publicats entre el 1762 i el 1772. Posteriorment, entre el 1776 i el 1780 Charles Joseph Panckoucke va publicar cinc volums de material complementari i un índex de dos volums sota la supervisió d'altres editors.

L'Encyclopédie va representar l'essència de la Il·lustració.[8] El Discours préliminaire escrit per Jean le Rond d'Alembert i que obria l'obra establia un objectiu ambiciós l'enciclopèdia havia de ser una anàlisi sistemàtica de l'ordre i les interrelacions del coneixement humà.[5][9] Diderot va escriure l'article enciclopèdia va anar més lluny i estableix l'objectiu de "recollir el coneixement dispers sobre la superfície de la terra, per donar a conèixer la seva estructura general als homes entre els quals vivim, i transmetre-ho als que vindran després de nosaltres, perquè l'esforç dels segles anteriors no hagi estat inútil pels segles posteriors i perquès els homes no només esdevinguin més instruïts, sinó també al mateix temps més virtuosos i més feliços.[10]

En adonar-se dels problemes inherents al model de coneixement que havia creat, Diderot va veure que l'enciclopèdia no podia ser estàtica. Va preveure que l'enciclopèdia ideal havia de ser alguna cosa més que la suma de les seves parts. En el seu propi article sobre l'enciclopèdia, Diderot també va escriure, "quan un diccionari raonat de les ciències i les arts no és res més que una combinació metòdica dels seus elements, jo encara em preguntaria a qui correspon la fabricació de bons elements".[11] Diderot va considerar l'enciclopèdia ideal com un índex d'enllaços i es va adonar que tot el coneixement mai pot ser acumulat en una sola gran obra, però esperava que les relacions entre els temes si que seria possible encabir-les-hi.

L'Encyclopédie va consolidar definitivament el mot enciclopèdia com a nom definitiu d'aquest tipus d'obra documental, a més d'establir les pautes que, perfeccionades per les coetànies Encyclopædia Britannica i Conversations-Lexikon, serien seguides fins avui per totes les enciclopèdies publicades al món. L' Encyclopædia Britannica va tenir uns inicis modestos a Escòcia, la primera edició es va publicar entre el 1768 i el 1771 en tres volums de ràpida realització (A-B, C.-L i M-Z) amb un total de 2.391 pàgines. Però en completar-se la tercera edició el 1797 ja comptava amb 18 volums que abordaven una àmplia gamma de temes, amb articles aportats per una sèrie d'autoritats en el seu àmbit.

L'enciclopèdia en alemany Conversations-Lexikon (Conversations-Lexicon oder kurzgefasstes Handwörterbuch für die in der gesellschaftlichen Unterhaltung aus den Wissenschaften und Künsten vorkommenden Gegenstände mit beständiger Rücksicht auf die Ereignisse der älteren und neueren Zeit va ser publicada a Leipzig entre el 1796 i el 1808 en 6 volums. De manera similar a altres enciclopèdies del segle XVIII, el seu àmbit es va ampliar a les edicions posterior en un esforç d'exhaustivitat. Tanmateix aquesta enciclopèdia no va ser concebuda per a ús acadèmic, sinó per proporcionar resultats de recerca i descoberta d'una manera senzilla i popular sense gaires detalls. Aquest format, en contrast amb el de Encyclopædia Britannica, va ser molt imitat per les enciclopèdies de finals del segle XIX de la Gran Bretanya, els Estats Units, França, Itàlia i d'altres països.

La primera enciclopèdia específicament adreçada a un públic massiu fou el Grand dictionnaire universel du XIXe siècle (1865-1888), sota la direcció de Pierre Larousse.

Les enciclopèdies més monumentals de la història han estat les xineses, al món europeu la més monumental, en termes absoluts, és Ökonomische-technologische Encyclopädie, que trigà una vuitantena d'anys a completar-se (1773-1858) fins a atènyer la xifra insòlita de 242 volums; en termes relatius, la més monumental és l'Allgemeine Encyclopädie des Wissenschaften und Kunste, publicada durant una setantena d'anys (1819-1889) i interrompuda al volum 167… a la meitat de l'alfabet!

Segles XX i XXI

A finals del segle XX les enciclopèdies es publicaven en CD-ROM per ser utilitzades amb ordinadors personals. Microsoft va llançar Encarta el 1993 i va ser un esdeveniment històric, atès que no tenia un equivalent imprès. Els articles es complementaven amb arxius de vídeo i àudio i amb nombroses imatges d'alta qualitat. Després de setze anys, Microsoft va discontinuar l'Encarta el 2009.[12]

Moltes enciclopèdies tradicionals van abraçar la tecnologia multimèdia i van llançar edicions en CD-ROM primer i en DVD després que eren adaptacions dels originals en paper. Finalment algunes evolucionarien vers la difusió dels continguts via internet sigui de manera gratuïta com l'Enciclopèdia Catalana però retenint tots els drets[13] o de pagament com en el cas de la Britannica (tot i que es permet un accés limitat gratuït).

Les enciclopèdies lliures

El concepte d'enciclopèdia lliure es va iniciar el 1993 amb la Interpedia una proposta de la Usenet, una enciclopèdia en línia basada en internet a la que qualsevol persona podia afegir contingut i d'accés lliure. Alguns dels primers projectes en aquesta línia van ser Everything2[14] (iniciada el 1998 com a Everything1 i encara activa) i Open Site (iniciada el 2002). El 1999 Richard Stallman va proposar la GNUPedia, una enciclopèdia en línia que, de manera semblant al sistema operatiu GNU, seria un recurs "genèric". El concepte era molt similar al de la Interpedia, però més en línia amb la filosofia GNU de Stallman.

Però no seria fins a l'aparició de la Nupedia i després la Wikipedia, que un projecte estable d'enciclopèdia lliure es va establir a Internet. El 2004 la Viquipèdia en anglès es va convertir en la major enciclopèdia del món amb 300.000 articles i a finals del 2005, el projecte global Wikipedia ja havia produït més de dos milions d'articles en més de 80 idiomes, amb un contingut sota la llicència de documentació lliure de GNU de tipus copyleft. A inicis d'octubre del 2010, hi havia més de 3 milions d'articles en anglès, més d'un milió en alemany i en francès, més de 280.000 en català i més de 16 milions totals en més de 250 idiomes. Des del 2003 han aparegut d'altres enciclopèdies lliures com la Baidu Baiken (amb més de dos milions d'articles l'abril del 2010) i la Hudong (amb més de 4 milions d'articles el 2010), ambdues en llengua xinesa.

Les primeres enciclopèdies

Encyclopedie de D'Alembert et Diderot - Premiere Page - ENC 1-NA5
Portada L'encyclopedie (1751)
  • 558-638. Beitang shuchao, de Yu Shinan.
  • 801. Tongdian, de Du You.
  • 1317? Wenxian tongkao, de Ma Duanlin.
  • 1559. Encyclopaedia seu orbis disciplinarum també sacrarum quam prophanarum epistemon de Paul Scalich.

Les enciclopèdies en llengua catalana

La primera enciclopèdia moderna en llengua catalana[15] fou el Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana, de Salvat, amb tres edicions entre 1910 i 1938.[16] Des dels anys seixanta han aparegut noves edicions d'aquesta obra, ara sota el títol de Salvat català.[17]

Amb la negra nit franquista pel mig, fins als anys seixanta no es produirà la represa en aquest camp.[18] El 1968 eixien els primers fascicles del que esdevindria l'enciclopèdia universal alfabètica més important disponible en llengua catalana: la Gran enciclopèdia catalana (GEC, 1a ed., 1969-1980, 15 volums; 2a ed., 1986-1989, 24 volums; etc.). Obra ben valorada internacionalment, la GEC és, com diu el pròleg de la 1a ed., "l'obra col·lectiva de tota una generació d'intel·lectuals catalans". Homologable a les grans enciclopèdies de cultures estatals, la GEC ofereix en català una àmplia panoràmica del saber humà, amb una tasca d'actualització terminològica colossal. Tot plegat, des d'una òptica universalista, culturalment autocentrada i amb tractament unitari i equilibrat de tot el domini lingüístic.

A partir del 1979, a més, hi ha hagut un esplet d'enciclopèdies de tota mena en català. Només en el camp de les enciclopèdies universals en català n'hi ha més d'una vintena, tant monovolum com multivolum, tant d'alfabètiques com de sistemàtiques, tant d'infantils com d'adreçades al públic general, tant d'elaboració pròpia com de traduïdes o adaptades, tant en suport paper com en suport informàtic i en línia.

Entre les enciclopèdies universals alfabètiques destaca la citada GEC. També és estimable el Gran Larousse català (1a ed., 1986-1992, 10 volums).

Entre les enciclopèdies universals sistemàtiques destaca l'enciclopèdia Ulisses (Ulisses: enciclopèdia de la recerca i la descoberta, 1977-1985, 12 volums), adaptació de la Ulisse italiana i, com aquesta, d'enfocament marxista; l'edició catalana hi afegeix força informació i, també, un volum suplementari, Els Països Catalans (vol. 11, 1984), força valuós.

Entre les enciclopèdies universals en un volum (diccionaris enciclopèdics, en la pràctica),[19] val la pena destacar l'estimable Petit Curial enciclopèdic (1979) i la versió sintètica de la GEC titulada Petita enciclopèdia catalana (2000, 2a ed. 2008).

Entre les enciclopèdies lliures en línia l'obra de referència absoluta és, sens dubte, la present Viquipèdia.

Tornant al paper, entre les enciclopèdies temàtiques destaquen, per citar-ne de referides al territori lingüístico-cultural propi:

  • les generals d'àmbit regional o "de país", en què n'hi ha d'alfabètiques i de sistemàtiques: Diccionari enciclopèdic d'Andorra; Dolça Catalunya (Principat); Gran enciclopèdia de Mallorca; Enciclopèdia de Menorca; Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera; Gran enciclopèdia valenciana.
  • les geogràfiques, totes les quals són sistemàtiques: Geografia general dels Països Catalans; Gran geografia comarcal de Catalunya (Catalunya Nord, Andorra, Principat i Franja de Ponent); Geografia de les comarques valencianes.
  • l'Enciclopèdia de la llengua catalana (2001), d'estructuració sistemàtica.

D'altra banda, en el sistema cultural català hi ha una forta tendència a titular com a diccionaris certes obres especialitzades ordenades alfabèticament que es poden considerar ben bé com a enciclopèdies temàtiques. Alguns exemples: Diccionari de sociolingüística (2001); Ictineu: diccionari de les ciències de la societat dels Països Catalans (1979); Diccionari d'historiografia catalana (2003); Diccionari d'història de Catalunya (1992); Diccionari d'història del País Valencià (2006); les dues versions successives del Diccionari de la literatura catalana (1979 i 2008); el Diccionari de la traducció catalana (2011); el Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (2000); etc., etc.

Bibliografia

  • Collison, Robert. Encyclopaedias: their history throughout the ages. New York; London: Hafner, 1964.

Vegeu també

  • Llista d'enciclopèdies a Internet

Notes

  1. 1,0 1,1 "Encyclopedia" al Dictionary of the Middle Ages, Joseph Strayer, ed. (1989). Charles Scribner's Sons. ISBN 0-684-19073-7
  2. William P.D. Wightman (1953), The Growth of Scientific Ideas
  3. Cyclopaedia
  4. 4,0 4,1 Cyclopædia, versió digitalitzada per la Universitat de Wisconsin
  5. 5,0 5,1 5,2 Encyclopédie, versió digitalitzada en línia.
  6. Académie française, Text en línia
  7. Neil Kenny. The Palace of Secrets: Beroalde de Verville and Renaissance Conceptions of Knowledge. Oxford University Press, 1991, p. 12–13. ISBN 0198158629.
  8. Himmelfarb, Gertrude. The Roads to Modernity: The British, French, and American Enlightenments. Alfred A. Knopf, 2004. ISBN 9781400042364.
  9. Jean le Rond d'Alembert, "Preliminary Discourse," a Denis Diderot's The Encyclopédie: Selections, edició i traducció Stephen J. Gendzier (1967), citat a Hillmelfarb 2004
  10. E, A l'article Encyclopédie Diderot va escriure: le but d'une Encyclopédie est de rassembler les connoissances éparses sur la surface de la terre, d'en exposer le système général aux hommes avec qui nous vivons, & de le transmettre aux hommes qui viendront après nous; afin que les travaux des siecles passés n'aient pas été des travaux inutiles pour les siecles qui succéderont; que nos neveux, devenant plus instruïts, deviennent en même tems plus vertueux & plus heureux, & que nous ne mourions pas sans avoir bien mérité du genre humain."
  11. Diderot a l'article Encyclopédie: Quand un dictionnaire raisonné des sciences & des arts ne seroit qu'une combinaison méthodique de leurs élémens, je demanderois encore à qui il appartient de faire de bons élémens
  12. Important Notice: MSN Encarta to be Discontinued (MSN Encarta). Archived 2009-10-31.
  13. Condicions d'ús, Gran Enciclopèdia Catalana
  14. Everything2
  15. Paral·lelament hi hagué la Enciclopedia moderna catalana, de Josep Fiter i Inglès (Barcelona: Gallach, 1913), en 5 volums en dotzau, encara amb ortografia prenormativa. En la pràctica, emperò, era un diccionari català-espanyol, amb definicions en català, enriquit amb un cert nombre d'entrades de caràcter enciclopèdic. No és obra que es tingui gaire en compte, si més no en el context que ens ocupa.
  16. La 1a ed., sota el títol de Diccionari de la llengua catalana: ab la correspondencia castellana (1910-1912), constava de tres volums, i encara era en ortografia prenormativa. La 2a, normativitzada, revisada i ampliada, dugué el títol de Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana (1930-1935, 4 vol.). La 3a, en un sol volum sintètic, però actualitzat, es titulà Diccionari enciclopèdic català (1938). Totes tres, profusament il·lustrades en blanc i negre i amb làmines a tot color.
  17. Del Salvat català: diccionari enciclopèdic han aparegut les edicions següents: 1a (amb greus deficiències en la fixació de neologismes i exotoponímia), 1968-1970, en 4 vol.; 2a, 1975-1977, en 8 vol.; 3a, 1985, en 10 vol; i 4a (ja sense el subtítol), 1999, en 18 vol.
  18. Ja hem vist que el 1968 (re)sorgeix el Salvat català.
  19. Tipologia documental que --recordem-ho-- havia inaugurat en la nostra llengua el venerable Diccionari enciclopèdic català de 1938.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enciclopèdia Modifica l'enllaç a Wikidata

1752

1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià. A l'Imperi britànic i a causa de l'adopció del calendari gregorià, aquest any només va tenir 355 dies, perquè els dies compresos entre el 3 i el 13 de setembre van ser omesos, ambdós inclosos.

Amical Wikimedia

Amical Wikimedia és una organització independent i sense ànim de lucre fundada el 2008 i reconeguda oficialment com a organització temàtica per la Fundació Wikimedia des de 2013. L'ens promou principalment la Viquipèdia, enciclopèdia lliure escrita per voluntaris, i la resta dels projectes germans mantinguts per la Fundació Wikimedia. L'entitat té com a objectiu que la suma de tot el saber humà estigui disponible lliurement en català, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana sigui accessible per tothom en qualsevol llengua.Gran part de la seva tasca ha implicat la col·laboració amb museus, biblioteques i altres institucions GLAM, promoguda especialment pel qui fou director de l'associació fins al desembre de 2018, Àlex Hinojo.

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol. El terme any també es fa servir per a referir-se al període orbital de qualsevol planeta, i per extensió s'aplica a altres cicles orbitals.

Tot i que no existeix cap símbol d'acceptació universal per referir-se a l'any, la NIST SP811 i l'ISO 80000-3:2006 suggereixen al símbol a (al Sistema Internacional d'Unitats). Tot i que a també és el símbol de l'àrea, una unitat de superfície, el context sol ser suficient per a desambiguar entre els dos significats.

Catalunya del Nord

La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). L'inventor del terme Catalunya del Nord és Alfons Mias en els anys 30 del segle XX, i el qui ha inventat Catalunya Nord és Llorenç Planes (El petit llibre de Catalunya Nord), tots dos nord-catalans. La denominació comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (que es coneix com a Alta Cerdanya). La Fenolleda, malgrat ser majoritàriament occitana, s'inclou sovint en la definició de Catalunya del Nord per les seves relacions geogràfiques i administratives amb el Rosselló.

Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales en francès), el qual s'engloba dins de la regió d'Occitània (Occitanie), el qual es coneix informalment en francès com a Pays catalan, en català País Català.El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals aprovà l'oficialitat del català, juntament amb el francès i, en el mateix document, l'apel·lació Catalunya del Nord com a equivalent del francès Pyrénées-Orientales, com es pot comprovar en el preàmbul del mateix document.

Amb una població de 457.238 habitants (2013), representa el 0,6% de la població total francesa i el 3,1% de la població total dels territoris de parla catalana.

Diccionari Històric de Suïssa

El Diccionari històric de Suïssa (DHS) és una enciclopèdia de la història de Suïssa que té com a objectiu fer accessibles els resultats de les investigacions modernes a un públic més ampli.

L'enciclopèdia es publica per una fundació sota el patronatge de l'Acadèmia suïssa d'humanitats i ciències socials (SAGW / ASSH) i la Societat històrica suïssa (SGG-SHH), i és finançada per beques nacionals d'investigació. A més de comptar amb 30 empleats a l'oficina central, els seus contribuents inclouen a 300 consellers acadèmics, 2500 historiadors i 100 traductors.

L'enciclopèdia està sent editada simultàniament en tres de les llengües oficials de Suïssa: alemany (Historisches Lexikon der Schweiz - HLS), francès (Dictionnaire Historique de la Suisse - DHS) i italià (Dizionario Storico della Svizzera - DSS). Els primers 12 volums es van publicar el 2002. Es planeja editar un nou volum anualment. També es va publicar un volum simple amb una selecció d'articles en romanx (Lexicon Istoric RETICS - LIR).

Les 40.000 entrades s'agrupen en:

Biografies

Articles sobre famílies

Articles sobre llocs (municipis, cantons, altres estats, fortaleses, emplaçaments d'interès arqueològic)

Articles subjectius (fenòmens i termes històrics, institucions, esdeveniments)L'edició en línia està disponible des de 1998. Es pot accedir, gratuïtament, a tots els articles de l'edició impresa, però no a les il·lustracions.

Enciclopèdia Espasa

Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del segle XX, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del segle XIX.

Fou un projecte ambiciós del català Josep Espasa i Anguera, fundador de l'Editorial Espasa el 1860. El 1926 l'editorial va esdevenir Espasa-Calpe, i avui dia és part del grup Planeta.L'obra principal es va publicar entre 1905 i 1930, amb 70 volums (72 en realitat perquè els volums 18 i 28 ocupaven dos llibres cadascun, primera i segona part). Entre el 1931 i el 1935 es va afegir un apèndix de 10 volums. El primer suplement correspon a l'any 1934 i van seguir el de 1935, els dos de 1936-1939, el de 1940-1941, el de 1942-1944, el de 1945-1948, el de 1949-1952 i després bianuals fins al 2004, que sembla que serà el darrer. El 1983 es va publicar un índex dels suplements entre 1934 i 1980, actualitzat el 1996 amb un apèndix i substituït el 1998 per un índex actualitzat 1934-1994. També va publicar el 1997 un atles mundial, de mida força més gran que els volums normals.

En total són 117 volums (inclòs l'atles i exclosos els índexs) amb més de 175.000 pàgines, un milió d'articles, 200 milions de paraules, 197.000 il·lustracions en blanc i negre, 4.500 làmines a color, 5.000.000 de cites bibliogràfiques i 100.000 biografies. Cada entrada (exclosos els noms propis) està traduïda a l'anglès, català, francès, alemany, portuguès, italià i esperanto. Els articles eren pagats per paraules i alguns tenen una llargada excessiva que pot mancar en altres temes.

El 2004 es va publicar un apèndix (Apèndix 1934-2002) en 8 volums que volia substituir als apèndix entre 1934 i 2004, deixant l'enciclopèdia amb els 72 volums originals, els 10 del primer apèndix i els 8 del segon apèndix (total 90 volums).

El 2005, en el centenari de l'enciclopèdia, es va publicar un llibre commemoratiu titulat El siglo de la Espasa, amb la història de l'Enciclopèdia i una antologia d'articles.

Enciclopèdia de l'Islam

L'Enciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa. Es tracta d'una enciclopèdia que tracta del món islàmic, no pas una enciclopèdia islàmica o musulmana. La majoria dels temes són del període premodern, però algunes entrades són del període contemporani.

S'han esmerçat 40 anys en completar l'obra. Cada article està escrit per un reconegut especialista en el tema.

Abasta articles sobre destacats musulmans de qualsevol edat i país, sobre tribus i dinasties, sobre oficis i ciències, d'institucions polítiques i religioses, de geografia, etnografia, flora i fauna de diversos països i sobre la història, llocs i monuments de les principals poblacions i ciutats. En la seva visió geogràfica i històrica abasta els antics imperis araboislàmics i els països islàmics d'Iran, Àsia Central, el subcontinent Indi, Indonèsia, l'Imperi otomà i els altres països islàmics. L'editor principal és Martijn Theodoor Houtsma.

La primera edició va ser publicada, de 1913 a 1938, en anglès, alemany i francès per l'editorial neerlandesa Brill en quatre volums més un suplement. Com que quasi tota va ser escrita per europeus, reflecteix el punt de vista occidental sobre el món islàmic.

Una edició resumida es va editar el 1953 (SEI). Parcialment va ser traduïda a l'àrab, turc i urdu. La segona edició va començar a preparar-se el 1954 i es va acabar el 2005 i està disponible en anglès i francès. Incorpora articles d'estudiosos musulmans.

Des de 1999 se'n pot consultar la versió electrònica

Encyclopedia of Life

L'Encyclopedia of Life, abreujat EOL (en català, «Enciclopèdia de la vida») és una enciclopèdia col·laborativa i gratuïta en xarxa que pretén documentar la totalitat de les 1,8 milions d'espècies vivents conegudes actualment per la ciència. És constituïda per informació de bases de dades ja existents i per contribucions d'experts i aficionats de tot el món. Té com a objectiu construir una pàgina «infinitament ampliable» per a cada espècie, incloent vídeos, imatges, sons, gràfics, així com text. A més a més, l'enciclopèdia incorporarà la Biodiversity Heritage Library, que contindrà les col·leccions impreses digitalitzades de les biblioteques més grans d'història natural del món. El projecte té un suport econòmic inicial de 50 milions de dòlars americans, donat per les fundacions MacArthur i Sloan.

L'Encyclopedia of Life va néixer el 26 de febrer del 2008 amb 30.000 entrades. El lloc web va esdevenir molt popular i van haver de tornar a les pàgines de demostració durant dos dies, quan va rebre més d'onze milions de visites.Actualment, el comitè de govern del projecte té oficials del consorci de la Biodiversity Heritage Library, Museu Field d'Història Natural, Universitat Harvard, MacArthur Foundation, Marine Biological Laboratory, Missouri Botanical Garden, Sloan Foundation, i la Smithsonian Institution.

Encyclopædia Britannica

L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua. Els seus articles solen ser considerats rigorosos i fiables.

Nascuda en el context de la il·lustració escocesa, va ser publicada originalment a Edimburg per Adam i Charles Black al segle XVIII. Contràriament a l'enciclopèdia francesa, l'enciclopèdia Britànica era una publicació molt conservadora, dedicant les edicions més recents als monarques regnants en aquell moment. La publicació es va traslladar el 1895 d'Escòcia a Londres, on s'associà al diari The Times per les seves edicions novena i desena. L'onzena edició comptà amb el patrocini de la Universitat de Cambridge. La marca i els drets de publicació van ser venuts posteriorment a l'editora estatunidenca Sears Roebuck, de Chicago, que ha estat responsable de les edicions subseqüents.

El 13 de març de 2012, l'Encyclopædia Britannica anuncià que deixava de publicar en paper després de 244 anys. Tot i això, remarcà que la versió digital seguirà plenament operativa.

Encyclopædia Iranica

L'Encyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.És l'enciclopèdia estàndard per als iranistes.

L'abast de l'enciclopèdia va més enllà de l'Iran i abasta altres àrees geogràfiques on les llengües iràniques van dominar en certs moments, com ara Afganistan, Tajikistan, Anatòlia i el Kurdistan, així com algunes regions d'Àsia com el Caucas, Àsia del Sud, Àsia central i Mesopotàmia. Les relacions del món iranià amb altres cultures (Xina, els països europeus, etc.) també estan coberts.

A més de la versió a paper, part de l'enciclopèdia està disponible de forma gratuïta al web oficial amb codificacions Unicode.

L'editor en cap és el professor Ehsan Yarshater. El consell editorial inclou Nicholas Sims-Williams, Christopher J. Brunner, Ashtiany Mohsen, Manuchehr Kasheff, i més de 40 editors de consultoria de les principals institucions internacionals que realitzen investigacions relacions amb els estudis iranians.Des del 1979, l'enciclopèdia ha estat patrocinada per l'agència federal nord-americana National Endowment for the Humanities, que des del 2007 ha estat cobrint un terç del pressupost del projecte. La llista de patrocinadors inclou l'American Council of Learned Societies, Union Académique Internationale i la Iran Heritage Foundation entre altres fundacions benèfiques i particulars filantròpics.

Gran Diccionari de la Llengua Catalana

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) és un repertori lexicogràfic que conté, entre altres, la part lexical de la Gran Enciclopèdia Catalana. La primera edició és del 1998.

Com a precedent d'un diccionari d'aquests abast, el 1932 es van iniciar converses entre Francesc de Borja Moll i Pompeu Fabra per tal de convertir el Diccionari català-valencià-balear en el gran diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Tanmateix aquest intent no va prosperar.El projecte per a fer el GDLC va néixer l'any 1995, després de l'aparició de la tercera edició (1993) del Diccionari de la llengua catalana (monolíngüe) de la mateixa editorial. El març de 1998 es va publicar el Gran Diccionari de la llengua catalana editat per l'editorial Gran Enciclopèdia Catalana i va estar actualitzat d'acord amb les últimes modificacions ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans.

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana és un repertori de lèxic general i especialitzat i conté informació lexicològica i gramatical. Distingeix sistemàticament, dins la sinonímia, les paraules considerades d'àmbit d'ús restringit (les classificades com a dialectals) dels mots d'ús general o estàndard. És una obra que va més enllà de l'estricta sanció normativitzadora de l'Institut d'Estudis Catalans i que té l'acreditació d'aquesta institució.

Gran Enciclopèdia Catalana

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català. Editada a Catalunya per Edicions 62, va començar a publicar-se per fascicles per subscripció, amb enormes dificultats econòmiques i amb un gran esforç per part dels promotors, l'any 1968. Recull alfabèticament tota mena d'entrades històriques, geogràfiques, culturals i socials de tot el món, vistes, quan s'escau, amb òptica catalana, i molt especialment notícies semblants de l'àmbit català, sovint amb informacions de primera mà. També conté un ampli diccionari de lèxic comú que fou revisat en la primera edició de l'obra per Ramon Aramon i Serra. Posteriorment n'han sortit diverses edicions i volums d'apèndix, i n'hi ha una edició digital. El 1991 va rebre una Creu de Sant Jordi. Està publicada pel Grup Enciclopèdia Catalana, propietat de la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Segons Jordi Carbonell, la Gran Enciclopèdia Catalana és «l'esforç d'una generació d'intel·lectuals per a crear una obra de referència que correspongués a la situació actual cultural, social i econòmica dels Països Catalans».

Gran Enciclopèdia de Mallorca

La Gran Enciclopèdia de Mallorca és una enciclopèdia dedicada a Mallorca i la primera obra d'aquest tipus. A l'inici era publicada com un suplement als diaris Ultima Hora i Diari de Balears, iniciada per Pere Antoni Serra Bauzà.

Fou començada a editar el 1988. Es publicà el darrer volum amb la segona part de l'apèndix i l'índex el 1991. En principi, idò, l'obra constava de 19 volums i 28.082 veus i més de 20.000 fotografies. Un segon apèndix sortí a la llum amb unes 3.000 entrades més i encara un tercer, l'any 2004 (volum 24). Actualment, amb els tres apèndixs, consta d'unes 34.000 veus. Els volums 20, 21, i 22 constitueixen l'Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, el 25 l'Atles d'història. És editada per la societat Promomallorca, patrocinada pel Consell Insular de Mallorca i dirigida per Miquel Dolç i Dolç. A la seva màxima expansió va tenir uns cinquanta col·laboradors completats d'especialistes.L'enciclopèdia ha tengut quatre directors: Ferran Aguiló (1987-1991), Lourdes Mazaira (1991-1992), Pere Fullana Puigserver (1992-1999) i Margalida Tur (1999-2005).

Grup Enciclopèdia Catalana

El Grup Enciclopèdia Catalana (GrEC) és un grup editorial català fundat el 1980 i amb seu a Barcelona. És conegut per haver impulsat la Gran Enciclopèdia Catalana així com altres productes de divulgació del coneixement. Actualment (2015), Albert Pèlach n'és el director general.

MedlinePlus

MedlinePlus és el lloc web que conté informació sobre medicina i salut extreta de MEDLINE. La informació és fonamentalment per a l'usuari i/o pacients, no per al professional. És un servei de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units i dels Instituts de la Salut i ha rebut diversos guardons.Alguns dels serveis que oferix aquesta pàgina són:

Una enciclopèdia medica.

Un diccionari de termes mèdics.

Un directori d'hospitals i metges.

País Valencià

El País Valencià és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica. Amb la denominació de Comunitat Valenciana, el 1982 es constitueix com una comunitat autònoma d'Espanya, després d'haver accedit a l'autogovern el 1978 amb el Consell del País Valencià, precursor de l'actual Consell de la Generalitat Valenciana. D'acord amb el seu Estatut d'Autonomia, els seus habitants, el poble valencià, són una nacionalitat històrica. El seu origen històric es remunta al Regne de València, entitat política, jurídica i administrativa fundada el 1239, i amb vigència fins al 1707.

Geogràficament, s'estén des del riu Sénia fins a Pilar de la Foradada, més enllà de la desembocadura del riu Segura, amb una delimitació terrestre de 834 km de longitud, i 644 km de longitud de costa. A més a més, les illes mediterrànies de Nova Tabarca, i dels Columbrets, així com altres illes menors adjacents, són també d'administració valenciana; també s'estén pel Racó d'Ademús, un enclavament valencià envoltat per municipis aragonesos i manxecs. Amb 4.980.689 d'habitants (any 2015), representa un 35,6% de la població total dels territoris de parla catalana.

Els seus orígens es remunten al segle XIII, amb la colonització feudal de catalans i aragonesos, fonamentalment i per aquest ordre, dels regnes de taifes islàmics de València, Alpont, Dénia, i part de Múrcia. Una vegada finalitzada aquesta conquesta, el rei Jaume I promulga els Furs de València el 1261 creant el Regne de València, amb dret territorial propi durant més de quatre segles. La independència foral del Regne s'aboleix el 1707 pel Decret de Nova Planta promulgat pel rei Felip V de Castella, també conegut com a Felip el Socarrat. Els primers intents de recuperar l'autogovern durant les acaballes del segle XIX i les primeries del XX van ser frustrats per sengles dictadures. En la dècada dels anys 60 del segle XX la demanda d'autogovern des de diferents corrents ideològics desemboca en la constitució del Consell del País Valencià el 1978. Finalment, el 1982 s'aprova formalment l'autogovern amb un Estatut d'Autonomia que ha estat reformat el 2006.

Administrativament, limita a l'oest amb Castella-la Manxa i Aragó, al sud amb Múrcia, i al nord amb Catalunya. L'any 2008, hi vivien 5.029.601 persones, encara que la xifra és molt superior si comptabilitzem els habitants de segona residència d'altres països d'Europa i els immigrants no censats. Així, les ciutats amb més de 100.000 hab. són València (797.654 hab.), Alacant (333.408 hab.), Elx (222.422 hab.), Castelló de la Plana (172.624 hab.) i Torrevella (105.205 hab.).

Prepirineus

Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.

Vallespir

El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret. Limita amb les comarques de l'Alt Empordà (al sud-est), la Garrotxa (al sud), el Ripollès (al sud-oest), el Conflent (al nord-oest) i el Rosselló (al nord-est).

El Vallespir està vertebrat pel riu Tec, que el travessa d'oest a est. Al nord està dominat pel pla Guillem i el Canigó, mentre que al sud pel Comanegra i el Roc de Fraussa. Hi ha una varietat d'opinions respecte a les subcomarques. Alguns divideixen la comarca en dos, el Baix Vallespir i l'Alt Vallespir. En aquest cas l'Alt Vallespir comprèn des del principi de la conca del riu Tec i Prats de Molló fins a Palaldà.

La Gran Enciclopèdia Catalana i les obres que se'n deriven, com la Geografia Comarcal de Catalunya, la divideix en tres, amb la inclusió del Vallespir Mitjà, que faria de frontera entre les valls més altes i la conca esmentada. Segons alguns estudis, com el de Norbert Font i Sagué, s'ha considerat les subcomarques rosselloneses de l'Albera i la Marenda com a part del Vallespir, és a dir, tot el que queda a migdia del Tec quan aquest riu entra en la Plana del Rosselló.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.