Elies

Segons la Bíblia, Elies (hebreu: ʔēlijˈjāhū,אֵלִיָּהוּ -forma plena-; hebreu: ʔēlijˈjāh, אֵלִיָּה -forma reduïda-) va ser un dels profetes de l'Antic Testament. Era originari de Galaad. S'oposà al culte a Baal en temps del Rei del Regne d'Israel, Acab, i de Jezabel.

Va predir una sequera molt forta a Israel i ell se'n va anar al torrent de Querit, prop del riu Jordà. En el Primer Llibre dels Reis conta que els corbs li duien pa i carn al matí i a la tarda, i bevia aigua del torrent fins que aquest s'assecà i hagué de marxar del lloc. Aleshores emigrà cap a Sarepta, prop de Sidó.[1]

Allà es va hostatjar a casa d'una dona viuda i del seu fill. Al cap d'un temps, l'infant es posà malalt i morí. Elies va endur-se'l a la seva cambra i llavors va ressuscitar el nen.

Al cap de tres anys, Elies es va presentar al rei Acab i va reptar el seu déu, Baal. Al mont Carmel es van reunir 450 profetes pagans i Elies i cada grup va aclamar el seu déu. L'única ofrena que va cremar fou la d'Elies, d'aquesta manera va guanyar milers d'adeptes entre les tribus d'Israel, que van assassinar tots els falsos profetes d'Israel.

En assabentar-se'n la reina Jezabel va ordenar la mort d'Elies però aquest va poder fugir al desert de Judà. Va travessar el desert i va iniciar un camí que el dugué a Damasc, on va coronar rei d'Assíria a Hazael, després va coronar rei del Regne d'Israel a Jehú i finalment va proclamar nou profeta i successor seu a Eliseu.

Elies va assabentar-se que el rei Acab d'Israel havia mort un home just anomenat Nabot i va recriminar-li davant el poble aquell fet.

El successor d'Acab, el rei Ahazià d'Israel va enviar cent homes a detenir-lo però una columna de foc vinguda del cel els va fulminar. Posteriorment van arribar cinquanta soldats més però el comandant de l'escamot es va agenollar davant seu i li va suplicar que l'acompanyés al palau reial. Elies es presentà davant d'Ahazià d'Israel i va recriminar els seus actes.2 Reis 1

Va viatjar amb el seu deixeble Eliseu per Betel, Jericó i fins al riu Jordà, on Elies prengué el seu mantell, el va plegar i amb ell va colpejar les aigües, que es van dividir a banda i banda, i tots dos van travessar-lo a peu eixut.

Per la seva lleialtat a Déu fou ascendit directament al cel. Mentre estava caminant amb Eliseu, va descendir del cel un carro amb cavalls de foc que els separà i s'endugué Elies cap al cel.2 Reis 2:1-18

SaintIliaFromRilaMonastery

Fresc al monestir de Rila (Bulgària)

Igreja de Nossa Senhora do Carmo - Sabará - forro da nave

Pintura al sostre de l'església de Sabará (Brasil), per Joaquim Gonçalves da Rocha, 1813

Elijah's cave P3160005

Cova d'Elies, a la muntanya del Carmel, on va viure com a eremita

Grota Eliasza

Interior de la Cova d'Elies

Infotaula de personasant Elies
N.Novgorod Elijah icon
Icona russa del s. XVI amb Elies portat als cels (Nivnij Novgorod)
Nom original (hbo) אֵלִיָּהוּ
Biografia
Naixement Hebreu:אֱל (Eliyahu, "Yahvé és el meu Déu")
segle X aC
Tishbe (a l'actual Jordània)
Mort S. IX aC
Lloc d'enterrament La tradició diu que un carro de foc se'l va emportar al cel; altres indiquen l'enterrament al Mont Carmel (Cisjordània) o Kfar Yassif, prop d'Acre (Israel) 
Religió Monoteisme
Activitat
Ocupació Profeta
Professors Ahià
Alumnes Eliseu
Orde religiós Els carmelites el veneren com a pare de l'orde
profeta
Celebració Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam, Fe bahà'í
Canonització Antiga
Pelegrinatge Cova d'Elies al Mont Carmel (Israel)
Festivitat 20 de juliol
Iconografia Amb un rotlle, com a profeta; pujant al cel muntant en un carro de foc; amb una espasa de foc; amb hàbit carmelita: com a eremita, amb un corb que li porta pa
Patró de Carmelites

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elies Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències

  1. 1 Re 17:1-7
14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 320 dies per a finalitzar l'any i 321 en els anys de traspàs.

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs. Queden 164 dies per finalitzar l'any.

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs. Queden 151 dies per a finalitzar l'any.

Edifici històric de la Universitat de Barcelona

L'edifici històric de la Universitat de Barcelona, anomenat inicialment edifici de la Universitat Literària, va ser construït entre 1863 i 1892/93 segons projecte de l'arquitecte Elies Rogent i Amat i inicià l'activitat docent l'any 1871. Situat a la plaça de la Universitat, va acollir durant gairebé un segle la majoria de les facultats i escoles universitàries de la ciutat, dividides entre el pati de Lletres i el pati de Ciències. El 26 de febrer de 1970 l'edifici va ser declarat monument historicoartístic nacional. Actualment l'edifici de la plaça Universitat és el campus més antic de la Universitat de Barcelona. Acull les facultats de Filologia i de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Elies Rogent i Amat

Elies Rogent i Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821 – Barcelona 21 de febrer de 1897) fou un professor, teòric, historiador, restaurador i arquitecte que va desenvolupar la seva activitat principal a Barcelona però que també treballà a Vic, d'on va ser-ne l'arquitecte municipal, i en altres poblacions catalanes com Mataró, Sant Cugat del Vallès o Ripoll. Fou el director facultatiu de l'Exposició Universal de 1888 i fou l'arquitecte del mític edifici històric de la Universitat de Barcelona. Interessat pel passat medieval del seu país, va ser el qui és ara considerat el primer arquitecte romàntic català i va formar part de l'escola d'arquitectura catalana que va iniciar el camí cap al Modernisme. Va ésser director de l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona i professor d'arquitectes com Lluís Domènech i Montaner i d'Antoni Gaudí, de qui va dir al signar el seu títol d'arquitecte: «He aprovat a un boig o a un geni».

Eliseu

Eliseu, segons l'Antic Testament, era un profeta successor d'Elies. Actuà des del regnat d'Acab fins al de Joàs, va fer miracles, aconsellà els reis, i va provar de guiar la nació contra els seus enemics, en particular els sirians. A l'Alcorà és esmentat dues vegades amb el nom d'Alisa (o Alyasa) ben Ukhtub (o Yakhtub).

Elías Tormo Monzó

Elías Tormo Monzó (Albaida, 23 de juny de 1869 - Madrid, 21 de desembre de 1957) fou un advocat, polític i historiador de l'art valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i procurador en Corts durant el franquisme.

Feliu Elias i Bracons

Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 8 d'octubre de 1878 - Barcelona, 7 d'agost de 1948) va ser un dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d'art català, conegut popularment pels seus pseudònims Apa (pel dibuix humorístic i la caricatura) i Joan Sacs (per la teoria de l'art i l'escriptura). Com a pintor, signava amb el seu nom propi. És un dels dibuixants d'humor més destacats de la primera meitat del segle XX.

Francesc Gras i Elies

Francesc Gras i Elies (Reus, 1850 – Barcelona, 12 d'octubre de 1912) va ser un escriptor i periodista català. Era fill del notari i també escriptor Pere Gras i Bellvé.

Va fer els primers estudis a la seva ciutat natal i va completar la seva educació en un col·legi de Barcelona. Dedicat a les lletres, no va trobar la manera de viure'n i va passar estretor econòmica. Va ser arxiver municipal a Reus, però sembla que no s'hi va dedicar gaire. Cels Gomis, que el coneixia personalment, va dir d'ell, referint-se a la seva activitat literària i poètica, que si Gras i Elies hagués viscut a l'edat mitjana hauria estat un trobador a sou d'algun senyor feudal. Va destacar com a poeta el 1882 en obtenir un premi de l'Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera. Va entrar en el periodisme i va ser corresponsal del diari La Mañana de Madrid, i redactor de Crònica de Catalunya. Va publicar escrits literaris (Tardes de otoño: artículos, novelas y tradiciones) a Las Circunstancias, de Reus. Més tard va publicar La Fuente de los Curutacos a la Ilustración Ibérica, La vara de la justícia, (Barcelona, 1881) i Consuelo: el ángel de la virtud (Barcelona, 1888). Publicà també articles a les publicacions reusenques Revista del Centro de Lectura La Palma i Lo Somatent. Va dirigir El Álbum: semanario científico, literario y artístico. (Tarragona, 1884). Com a poeta ha publicat Notas perdidas, (Barcelona, 1880), Romances de corte i villa, (Barcelona, 1889), i María-Mario: dos idilios, (Barcelona, 1890). L'erudit i historiador de la cultura reusenca Joaquim Santasusagna diu que "componia les seves poesies mentalment i després les traslladava al paper sense canviar-ne ni un sol mot". Va escriure també obres històriques entre elles Tarragona en 1811, (Barcelona, 1894) Historia de las Ermitas del Arzobispado de Tarragona, (Reus, 1909), El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros días, (Tarragona, 1904) Historia de la ciudad de Reus desde su fundación hasta nuestros días (Tarragona, 1906), i Apuntes históricos de la ciudad de Reus. La seva dedicació a l'estudi i la narrativa local i comarcal fou constant. També provà sort en el camp de la "canción española", col·laborant amb músics i aportant lletres que clarament es movien en el context del regionalisme musical. El 1887 va publicar Siluetas españolas i més tard Siluetes d'escriptors catalans del segle XIX (Barcelona, 1909-1913), el darrer volum, de quatre, publicat un any després de la seva mort, inclou una biografia seva. Va morir a Barcelona el 12 d'octubre de 1912.

Llibre de Malaquies

El llibre de Malaquies és un llibre profètic de l'Antic Testament escrit entre el segle V aC i el segle IV aC. El nom "Malaquies" significa àngel o missatger i per tant no apunta cap a una persona en concret, tot i que la tradició l'ha entès com a nom propi i s'atribueix al profeta Malaquies (profeta). L'objectiu principal del llibre és alertar dels perills que poden patir els jueus en el moment que ja s'han instal·lat a casa després de l'exili i que estan relaxant els costums i el zel religiós. Les advertències són més dures amb els sacerdots, guardians naturals de l'ortodòxia.

El llibre s'estructura com una sèrie de diàlegs o debats amb diferents grups socials que acaben amb un oracle o profecia. S'aborden temes com el divorci, la gestió del temple, el delme o la vinguda del Messies, entre d'altres. Els cristians hi veuen també l'anunci de la vinguda de Joan Baptista. Un dels oracles anuncia el "dia de Jehovà", quan explica que Déu prepara un dia per perdonar els homes i llavors els israelites sabran discernir entre els justos i els impius. Els que obrin amb impietat seran cremats per una calor abrasadora que Ell enviarà. Un altre oracle que potser és una addició tardana, parla sobre el retorn del profeta Elies, que precedirà "un dia gran i terrible". Una antiga tradició deia que Elies, emportat al cel per un carro de foc, tornaria a la terra abans del dia del judici final. El llibre incorpora diversos oracles que parlen del càstig als sacerdots que descuiden els sacrificis, les plagues de llagostes, la sequera i l'esterilitat, que desapareixeran quan tothom pagui els delmes.

Llimiana

La vila i municipi de Llimiana se situa al sud de la comarca del Pallars Jussà, entre el Montsec de Rúbies, la Conca de Tremp i la serra de Sant Gervàs.

Té un enclavament de 3,52 km², apartat de la resta del terme municipal, els Obacs de Llimiana, situat entre Gavet de la Conca i Isona i Conca Dellà (nord-est). És un dels pocs termes municipals pallaresos que no han sofert remodelacions als anys 70: ni s'ha agrupat a cap altre municipi, ni se li n'ha agregat cap.

El municipi modern de Llimiana fou creat a partir del desenrotllament de les disposicions de la Constitució de Cadis, l'any 1812. D'ençà aleshores, aquest terme municipal no ha sofert cap mena de canvi.

En la proposta derivada per l'informe popularment denominat Informe Roca, Llimiana havia de passar a formar part d'un nou terme municipal, amb el nom de Montsec, integrat també pels termes municipals de Castell de Mur i Sant Esteve de la Sarga, a més de la Vall de Barcedana, amb els pobles de Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall, encara actualment pertanyents a Gavet de la Conca. El nou municipi de Montsec, a més, entrava a formar d'una de les quatre agrupacions municipals del Pallars Jussà, integrada per Tremp, Talarn i Montsec.

Maguid Meixarim

El Maguid Meixarim (en català: L'àngel dels rectes) és una obra escrita pel rabí sefardita Yossef Qaro. El llibre, redactat a mitjans del Segle XVI, recull les revelacions que un maguid (un àngel o un emissari celestial) hauria fet al seu autor, i constitueix un dels textos cabalístics més singulars coneguts, precisament per la seva naturalesa profètica o revelada.

En el text, el rabí transcriu les paraules que li hauria dictat aquesta entitat al llarg de diverses dècades, anotant en cada cas la data de la comunicació. Segons el propi text, el maguid no seria altre cosa que un missatger del profeta Elies que hauria escollit a Caro com el seu deixeble: "I si estàs a prop de mi, i del meu temor, mereixeràs parlar amb Eliyahu estant despert. I ell estarà dempeus davant teu, o assegut, i t'ensenyarà les paraules de la Torà".En aquest llibre, Caro afirma la reencarnació com a part de les respostes que el judaisme ofereix a l'experiència posterior a la vida: "Les persones vénen a aquest món, tornen i van a aquest Món, i es tornen a reencarnar novament en aquest món i així sempre. I no descansen, com els torrents que hem esmentat. El món íntegrament va ser edificat sobre el misteri de la reencarnació".A més de la qüestió de la reencarnació, les revelacions rebudes per Caro tracten sobre temes recurrents en la mística jueva com qui reviurà en el temps de la resurrecció, o sobre el significat profund dels noms de les persones, però també sobre uns altres temes menys habituals, com per què algunes persones no poden tenir fills, etc.

El Maguid Meixarim destaca també pel seu magistral ús de diferents tipus de guematries, des de la més senzilla (raguil) fins a les més complexes.

Malaquies (profeta)

Malaquies (en hebreu מַלְאָכִי, "el meu missatger") és un profeta hebreu que es considera el redactor bíblic d'un dels llibres de l'Antic Testament - el Llibre de Malaquies - l'últim llibre de la bíblia hebrea, a les bíblies modernes.

De Malaquies se sap que va viure entre la comunitat jueva després de l'exili, ja que els Israelites eren administrats per un governador. El Llibre de Malaquies segurament va ser escrit després del 515 aC, ja que el Temple de Jerusalem havia estat reconstruït. Conté la declaració de Jehovà, adreçada a Israel, per la mediació d'aquest profeta. Denuncia sobretot les negligències aportades al culte a Déu. Al cànon jueu és un dels dotze profetes menors. Les Escriptures no ens expliquen res sobre la seva vida i sobre els seus avantpassats. Resulta del seu llibre que era un home molt gelós. Una de les seves profecies parla del retorn del profeta Elies, que apareixerà just abans del "gran i terrible" succés. Una antiga tradició diu que Elies, que va ser emportat al cel en un carro de foc, ha de tornar a la terra abans del dia del judici final.

El llibre que porta el seu nom parla de diversos oracles més: el càstig dels sacerdots per descuidar els sacrificis, les calamitats pels matrimonis"mixtos", les plagues de llagosta, la sequera. Diu que les calamitats desapareixeran quan es paguin degudament tots els delmes.

Pallars Jussà

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i Ribagorça a l'Aragó. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric del Pallars.

Parc i Reserva Nacional Wrangell-Sant Elies

El Parc i Reserva Nacional Wrangell-Sant Elies (Wrangell-St. Elias National Park and Preserve (anglès) o Parque y Reserva Nacional Wrangell-San Elías (castellà)) constitueixen dues unitats oficials gestionades conjuntament com una àrea protegida pel Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units localitzada al centre sud-est i sud-est de l'estat d'Alaska a la costa del Pacífic. La seva superfície combinada és de 53.321 quilòmetres quadrats, la més gran de tots els parcs nacionals estatunidencs, i superior a la superfície de Suïssa. Les muntanyes de Wrangell-Sant Elies són més altes que les serralades de Suïssa també.El parc i la reserva fan frontera amb la Reserva i Parc Nacional de Kluane que formen una àrea protegida al territori canadenc del Yukon. El cim del mont Sant Elies (Mount Saint Elias (anglès) o mont Saint-Élie (francès)) és a la frontera entre el Canadà i els Estats Units i amb els seus 5.489 metres resulta la segona muntanya més alta d'ambdós països. En total, nou dels setze cims més alts dels Estats Units es troben dins d'aquesta zona protegida, i també el camp de gel subpolar més gran d'Amèrica del Nord, així com glaceres, rius, volcans actius i el poblat miner abandonat de Kennecott. Els científics del Servei de Parcs Nacionals vigilen activament les glaceres i altres característiques del parc i de la reserva com una forma de mesurar els efectes del canvi climàtic.El parc i la reserva són accessibles per carretera des d'Anchorage. Dos camins de grava recorren el seu interior, fent que gran part de la zona protegida sigui accessible per a la pràctica del muntanyisme, l'esquí, l'acampada i la pesca, així com la caça esportiva dins del límits només de la reserva. Les llanxes, avions i motos de neu es poden utilitzar dins dels límits del parc i de la reserva sense permís. Els vehicles tot terreny es permeten en els senders establerts específicament per al seu ús amb un permís expedit en un centre de visitants. Wrangell-Sant Elies va rebre 87.158 visitants el 2012.

Pere Elies i Busqueta

Pere Elies i Busqueta (Terrassa, 27 d'octubre de 1909 - Barcelona, 6 d'octubre de 2002) fou un escriptor, publicista i mestre de llengua catalana català.Estudià estenografia i comerç, i fou professor de català de la Generalitat Republicana. També va publicar articles al diari L'Acció. Es va dedicar de manera entusiasta i ininterrompuda a la tasca de l'ensenyament del català poc després de la guerra civil espanyola, i organitzà cursets per mitjà d'institucions privades com l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona o el Centre Comarcal Lleidatà. El 1959 guanyà els Jocs Florals de la Llengua Catalana de [París]. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Sant Elies de Vilamajor

Sant Elies de Vilamajor és una ermita al municipi de Sant Pere de Vilamajor (Massís del Montseny), al turó de Sant Elies, al veïnat de Santa Susanna de Vilamajor i construïda entre el segle XV i el s. XX. Sant Elies de Vilamajor depenia de la Parròquia de La Costa i més tard, al fundar-se la Parròquia de Santa Susanna de Vilamajor va dependre d'aquesta. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Séfer Mitzvot Gadol

El Séfer Mitzvot Gadol (en hebreu: ספר מצוות גדול) (en català: "El gran llibre dels manaments", abreujat: סמ"ג "SeMaG"), completat en 1247, és una obra literària que tracta sobre els 365 manaments negatius i els 248 manaments positius, discutint cadascun d'ells per separat, segons el Talmud i les decisions dels rabins. "SeMaG" també conté molts ensenyaments morals no legalistes. Les referències al "SeMaG" estan ordenades per secció (manaments negatius i positius) i hi ha un nombre per a cada manament a cada secció del llibre.Els arranjaments i la presentació del Rabí Moisès ben Jacob de Coucy, estan fortament influenciats per les discussions de Maimònides sobre els manaments, que es troben al Séfer HaMitzvot, i a la seva codificació de la Halacà, el Mixné Torà. De totes maneres, a diferència de Maimònides, el Rabí Moisès ben Jacob presenta llargues discussions de les diferents interpretacions i opinions legals. També fa un ús extensiu d'altres codis legals, i particularment dels comentaris de Raixí i dels tosafistes, normalment afavorint les tradicions asquenazites sobre l'opinió de Maimònides.Els comentaris tradicionals del "SeMaG" inclouen el Tosefe SeMaG del Rabí Elies Mizrachi (el Re'em) i Ammude Shlomo del Rabí Salomó Lúria (el Maharshal). Mitzvot Gadol és un comentari del segle XX del Rabí Abraham Aharon Price. El Séfer Mitzvot Katan ("SeMaK") del Rabí Isaac Joseph de Corbeil, és un resum del "SeMaG", inclou material addicional sobre ètica i llegendes (agadà).

Transfiguració de Jesús

La transfiguració de Jesús és un esdeveniment narrat en els tres evangelis sinòptics de Mateu, Marc i Lluc. Per a la fe cristiana, és un episodi de la vida del Crist en què aquest hauria experimentat un canvi d'aparença corpòria durant la seva vida sobre la Terra, una metamorfosi (en grec, 'transfiguració') que revelaria la seva naturalesa divina.

Comuns
No jueus
Judaisme
Cristianisme

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.