Eix atlàntic d'alta velocitat

L'eix atlàntic d'alta velocitat és un corredor ferroviari que recorre la costa atlàntica de Galícia. Uneix de nord a sud les ciutats de la Corunya, Santiago de Compostel·la, Vilagarcía de Arousa, Pontevedra i Vigo, i està prevista la seva continuació cap al nord fins a Ferrol i cap al sud fins a la frontera portuguesa, a l'altura de Tui.

Es tracta d'una infraestructura amb via doble i traçat apte per velocitats de 250 km/h, amb carrils de 60 kg/m. En un principi era d'ample ibèric però s'estan instal·lant travesses polivalents que permetran la transformació del corredor en ample internacional.

El 2011 es va inaugurar el tram entre Santiago de Compostel·la i la Corunya i l'abril de 2015 es va inaugurar el tram entre Santiago i Vigo.[1]

Infotaula xarxa de transportsEix atlàntic
Eixe atlántico
Catoira.Puente AVE (17341266344)
Pont de l'eix atlàntic a Catoira.
Recorregut La Corunya - Vigo
Inauguració 2011-2015
Operador Adif
Tipus servei Tren d'alta velocitat
Territori cobert Galícia
Longitud 155,6
Velocitat 250 km/h
Ample ferroviari 1668 mm
1435 mm

Estacions

Les principals estacions de la línia d'alta velocitat són:

Connexions

L'Eix atlàntic està connectat a la LAV Olmedo-Zamora-Galícia a Santiago de Compostel·la. De moment només està en funcionament el tram entre Santiago i Ourense d'aquesta línia que connectarà Galícia amb Castella i Lleó i Madrid.

Es preveuen també dues connexions més: amb el Corredor interior de Galícia, que uniria Vigo i la Corunya passant per Ourense i Lugo, i la línia d'alta velocitat portuguesa des de Tui cap a Porto i Lisboa.

Referències

  1. El Eje Atlántico de Alta Velocidad arranca en Galicia con Pastor de viajera

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eix atlàntic d'alta velocitat Modifica l'enllaç a Wikidata
Alta Velocitat Espanyola

Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial creada el 1992 de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta. Aquests trens circulen a una velocitat màxima de 350 km/h per línies d'ample ferroviari estàndard (1.435 mm) electrificades a 25 kV - 50 Hz en recorreguts de llarga distància. La paraula al·ludeix al mateix temps a au en castellà buscant una imatge comercial per a aquests trens.2019

Corredor Mediterrani (ferrocarril)

El Corredor Mediterrani o Corredor Ferroviari Mediterrani són un conjunt de línies ferroviàries paral·leles a la costa de la Mar Mediterrània que unirien França amb Algesires considerades un dels nou corredors intermodals majors del continent europeu. Serveix per al transport de persones i mercaderies, recorrent una distància de 1.300 km. Aquesta infraestructura té l'objectiu d'augmentar la competitivitat de les economies de quatre comunitats autònomes espanyoles (de Nord a Sud): Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia. Està dins de la xarxa de major activitat econòmica i logística de la Unió Europea, el Gran Eix Ferrmed. Quan s'unisca a aquesta xarxa de manera efectiva el Corredor, es vertebrarà les infraestructures de transport europees de Nord a Sud amb una llargària de 3.500 km que connectarien el 54% dels habitants de la Unió Europea i el 66% del PIB de la Unió Europea.El principal canvi que suposaria el desenvolupament del Corredor Mediterrani seria el canvi de l'ample de via, integrant-lo amb l'ample de via europeu. Açò suposaria un augment de la quota ferroviària considerable. Els altres canvis que suposaria el Corredor Mediterrani serien que hi haurien quatre vies totalment electrificades i operades amb el Sistema Europeu de Gestió de Tràfic Ferroviari: dues vies (una per a l'anada i l'altra per a la tornada) per a transport de persones i dues vies (una d'anada i una de tornada) per a mercaderies.El centralisme espanyol és una de les causes del fre del desenvolupament d'aital infraestructura malgrat ésser més rendible que el projecte del Corredor Central.

Estació de Santiago de Compostela

L'estació de Santiago de Compostela és una estació ferroviària situada a la ciutat gallega de Santiago de Compostel·la. El 2010, va rebre 1.771.974 passatgers, el que la converteix en l'estació gallega amb més trànsit de viatgers.

LAV Madrid-Extremadura-Lisboa

La LAV Madrid-Extremadura-Lisboa o LAV Madrid - Extremadura - Frontera portuguesa és una línia d'alta velocitat de la península Ibèrica que connectarà les ciutats espanyoles de Madrid, Càceres (Castella - la Manxa), Mèrida i Badajoz (Extremadura) amb la ciutat portuguesa de Lisboa.

LAV Madrid-Sevilla

La LAV Madrid-Sevilla és una línia d'alta velocitat propietat d'Adif que uneix les ciutats de Madrid i Sevilla, amb tres parades intermèdies a Ciudad Real, Puertollano i Còrdova. Disposa d'un tram comú amb la LAV Madrid-Toledo i està connectada amb la LAV Còrdova-Màlaga, a través de la qual permet els serveis Màlaga-Sevilla. Forma part del projecte Nou Accés Ferroviari a Andalusia.

Va ser la primera línia d'alta velocitat a construir-se a Espanya i es va inaugurar l'any 1992 coincidint amb la Expo a Sevilla.

LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa

La LAV Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa és una línia d'alta velocitat feta perquè els trens hi circulin a 300-350 km/h, excepte en alguns trams planejats amb anterioritat, quan es pensava en velocitat màximes de 200-250 km/h. Des de març de 2008 ja és completa fins a Barcelona, i el 2013, el 15 de desembre, s'inaugura la connexió amb Perpinyà, que permet arribar fins a París. El tram en servei de 621 km. entre Madrid i Barcelona redueix en uns 70 kilòmetres la distància ferroviària entre Madrid i Barcelona, i a més redueix molt el temps de recorregut.

Fins al 19 de febrer de 2008, la LAV estava en servei fins al km 533. Els trens d'alta velocitat d'ample internacional arribaven fins a l'estació del Camp de Tarragona (km 521) i els trens d'ample variable arribaven fins al canviador d'ample de Roda de Barà, on connectaven amb la línia Sant Vicenç de Calders-Picamoixons fins a l'estació de Sant Vicenç de Calders on connectaven amb el Corredor Mediterrani. A partir del 20 de febrer de 2008, amb l'entrada en servei el tram fins a Barcelona-Sants, Madrid i Barcelona estan connectades en 2:38 h amb trens directes o 3:20 h amb trens amb parada a les estacions intermèdies, cosa que suposa una velocitat mitjana d'uns 240 km/h. Actualment es fan proves per a augmentar la velocitat comercial fins a 350 km/h i aconseguir fer el trajecte directe en 2:15 h.

La LAV enllaça les dues àrees industrials, financeres i comercials més importants d'Espanya a més d'Aragó i tres de les quatre capitals catalanes, encara que l'estació de Tarragona es troba a 15 kilòmetres de la ciutat. La LAV ha d'arribar a tràfics molt elevats a curt termini amb la instal·lació del sistema de seguretat ERTMS de nivell 2.

El 2007, sense que la línia encara arribés a Barcelona, ja es va arribar als 3,3 milions de viatgers, incloent uns 1,27 milions de viatgers entre Madrid i Saragossa i uns 750.000 entre Madrid i Barcelona. A partir de l'arribada de la línia d'alta velocitat a Barcelona els trànsits han augmentat ràpidament. Renfe preveu per al 2011, tràfics globals de l'ordre de 7,8 milions de viatgers dels que més de 4 milions seran entre Madrid i Barcelona, de manera que el ferrocarril arribaria més d'un 50% del repartiment modal entre aquestes dues ciutats (el 2006 era només del 9%, veure article: Tràfics corredor Barcelona-Madrid).

La línia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa va ser inclosa en el "projecte prioritari d'interès europeu nº3" de la Unió Europea i per això va rebre moltes subvencions de la UE.

LAV Olmedo-Zamora-Galícia

La LAV Olmedo-Zamora-Galícia és una línia ferroviària d'alta velocitat propietat d'Adif coneguda com l'AVE a Galícia que connectarà Galícia amb el centre peninsular. Parteix de la LAV Madrid-Segòvia-Valladolid, en concret de la localitat castellana d'Olmedo i finalitzarà a Santiago de Compostel·la després de 434,86 km.El traçat està adaptat a les exigències de interoperatibilitat de la Unió Europea. Disposarà quan estigui finalitzat completament de doble via electrificada a 25 kV i una velocitat màxima de 350 km/h. Forma part del Corredor Atlàntic de la Xarxa Transeuropea de Transport.

La construcció de la línia d'alta velocitat a Galícia durant la crisi ha estat polèmica.

Y basca

La Y Basca (en èuscar Euskal Y) és el nom amb què es denomina la línia d'alta velocitat Vitòria - Bilbao - Sant Sebastià / Frontera francesa, que unirà les tres capitals d'Euskadi amb el centre peninsular i França.

La línia tindrà 175 km, dels quals 157 seran en via doble i 37 en via única. Tindrà 23 túnels i 44 viaductes.

La Y Basca té un pressupost de 4.178 milions d'euros, esdevenint així l'obra més costosa de la història del País Basc.

Es preveu que la connexió Vitòria-Bilbao estigui enllestida en 2013 i el ramal guipuscoà en 2015 o 2016.

En servei
En construcció
Tòpics

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.