Dinastia Xia

La dinastia Xia (xinès: 夏朝; pinyin: xià cháo) 2100 aC - 1600 aC, és considerada la primera dinastia de la Xina. Segons la historiografia tradicional xinesa (Shiji i Annals de Bambú), la dinastia Xia hauria estat la primera de la història de la Xina. Hauria regnat del 2205 aC al 1767 aC, hauria estat precedida pel període dels tres augustos i cinc emperadors i hauria cedit el seu lloc a la dinastia Shang. D'acord amb els textos del període dels Estats Combatents i la Dinastia Han, la dinastia Xia va ser creada pel llegendari Yu el Gran[1] després que Shun li cedí el seu tron, i més tard va ser derrotat i substituït pels Shang.

Segons amb la cronologia tradicional, basada en càlculs de Liu Xin, els Xia va manar entre el 2205 i el 1766 aC; d'acord amb la cronologia basada en els Annals de Bambú, això va ser entre 1989 i el 1558 aC. El Projecte de Cronologia Xia Shang Zhou va arribar a la conclusió que els Xia existiren entre el 2070 i 1600 aC.

Es poden tanmateix tenir alguns dubtes sobre aquesta tradició, ja que la primera menció dels Xia es troba al ShujingLlibre des Documents»), obra que data del començament del 1r mil·lenni aC segons la majoria dels especialistes, i que és, doncs, molt posterior al regnat suposat dels Xia. El document en qüestió s'anomena el «Jurament de Tang» i és el discurs que Tang, el fundador de la dinastia Shang, hauria pronunciat davant les seves tropes per animar-los a barallar-se contra l'últim sobirà dels Xia. En aquest text, Tang explicava les raons per les quals aquest mal rei hauria de ser derrocat. Aquest document hauria estat redactat per annalistes de la dinastia Zhou, que reemplaçaren la Dinastia Shang cap al 1046 aC. Es tracta segurament d'una obra de propaganda: els Zhou tractaven d'explicar que havien derrocat els Shang per la mateixa raó del que els Shang havien derrocat els Xia. Deien haver estat ells mateixos antics vassalls dels Xia. Un dels seus avantpassats s'hauria hagut de refugiar amb els bàrbars perquè un mal sobirà dels Xia li hauria tret del seu càrrec.

Més greu encara, en cap de les fonts escrites anteriors al Shujing, no es troba menció dels Xia. Es tracta de les inscripcions sobre bronze i sobre ossos i closques de tortugues, que daten del final del 2n mil·lenni aC i haurien estat redactades pels Shang. Formen un corpus tanmateix immens. Un es fixa també que Yu el Gran, el fundador de la dinastia Xia, és presentat pels texts xinesos com un sobirà de l'edat del bronze, ja que hauria fos perols en bronze, ara bé l'edat del bronze no va començar a la Xina fins al 1700 aC.

Història de la Xina
Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
 Zhou Occidental
 Zhou Oriental
   Primaveres i Tardors
   Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
  Han Occidental
  Dinastia Xin
  Han Oriental
Tres Regnes 220–280
  Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
  Jin Occidental 16 Regnes
304–439
  Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals
420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
  ( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties &
10 Regnes

907–960
Dinastia Liao
907–1125
Dinastia Song
960–1279
  Song del Nord Xia Occ.
  Song del Sud Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular
de la Xina

Des del 1949
República de
la Xina
(Taiwan)
Des del 1945

Versemblança de la Dinastia Xia

Region of xia
Mapa dels territoris de la dinastia Xia

Va governar des de vers el segle XXI aC fins al segle XVI aC i és considerada la primera dinastia de la història xinesa.

Unes excavacions fetes a Anyang, a la província de Henan, el 1928, van començar a establir la seva historicitat. L'any 1959[2] es va excavar un jaciment a Erlitou, a la ciutat de Yanshi (Henan), i es van trobar dos grans palaus, motiu pel qual es pensa que podria haver estat la capital de la dinastia. Segons la datació amb carboni 14, aquests palaus podrien situar-se als voltants dels anys 2100-1800 aC. Aquest període va marcar la transició entre el neolític i les civilitzacions urbanes xineses que van formar la dinastia Shang.

Les Memòries històriques de Sima Qian recullen els noms dels 17 governants d'aquesta dinastia, que fou seguida per la dinastia Shang i, segons el relat de Sima Qian, precedida per un període llegendari anomenat dels tres augustos i cinc emperadors. El territori controlat per la dinastia abarcaria aproximadament l'actual província de Henan i part de l'oest de Shandong i el sud de Hebei.

Història de la Dinastia

Segons les cròniques xineses, abans de la dinastia Xia s'havia establert una espècie d'alternança en el poder entre les diverses tribus que ocupaven la zona. A la mort de Yu el gran, primer emperador de la dinastia, debia succeir-lo algú de la tribu Yi, però fou el seu fill, Qi, el qui va prendre el poder. Les altres tribus van declarar la guerra als Xia, els quals després de vènce-les va instaurar la dinastia. Tot i així la resta de pobles no admetran el control dels Xia, raó per la qual les guerres seran constants.

L'últim rei dels Xia, Jie (桀, Jié), fou un tirà el regnat del qual va finalitzar amb una derrota militar davant dels Shang, un poble procedent de l'est, el líder del qual, Tang (湯, Tāng), va fundar una nova dinastia.

Llista de sobirans (tradicionals)

  • Si Yu Di el gran, vers 2100-2055 aC
  • Si Qi, vers 2055-2016 aC
  • Si Tai Kang, vers 2016-1986 aC
  • Si Zhong Kang, vers 1986-1977 aC
  • Si Xiang, vers 1977-1970 aC
  • Hou Yi (usurpador) ?
  • Si Shao Kang ?
  • Si Zhu, va regnar 17 anys
  • Si Huai (Feng ?), va regnar 26 anys
  • Si Mang (Huang ?) ?
  • Si Xie, va regnar més de 21 anys
  • Si Bu Jiang, va regnar 69 anys
  • Si Jiong, va regnar 21 anys
  • Si Jin, va regnar 20 anys
  • Si Kong Jia ?
  • Si Gao, va regnar 3 anys
  • Si Fa ?
  • Si Jie Gui vers 1600 aC

Referències

  1. Mungello, David E. The Great Encounter of China and the West, 1500-1800 Rowman & Littlefield; 3 edition (28 Mar 2009) ISBN 978-0742557987 p.97
  2. Orser, Charles E. Encyclopedia of historical archaeology (en anglès). Routledge, 2002, p.111-112. ISBN 0415215447.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Xia Modifica l'enllaç a Wikidata
Bù Jiàng

Bù Jiàng va ser el l'onzè rei de la dinastia Xia de la Xina; possiblement va governar 59 anys. El seu pare va ser el rei Xiè. Segons els Annals de bambú, durant el 6è any de règim de Bù Jiàng, va lluitar amb Jiuyuan. En el 35è any del seu règim, el seu estat vassall Shang va derrotar Pi.

En el 59è any del règim va passar el seu tron al seu germà menor Jiōng. Va morir 10 anys més tard.

Bù Jiàng és considerat com un dels reis més savis d'aquesta dinastia.

Cultura d'Erlitou

La cultura d'Erlitou (xinès: 二里头文化, pinyin: èrlǐtóu wénhuà) (1900 aC - 1500 aC) és una cultura xinesa de la fi del neolític i el començament de l'edat del bronze (segles XXI-XVI aC), assentada a la zona de loess exactament damunt de la de Longshan, treu el seu nom d'un dels seus indrets situat a Zhaizhen al municipi de Yanshi a Henan. Probablement va estar vinculada als seus començaments a la cultura de Longshan.

Es va desenvolupar en el centre-oest de Henan, al voltant del municipi de Zhengzhou, al llarg del curs dels rius Yi, Luo, Ying, Tu així com del curs inferior del Fen al sud de Shanxi. En el moment de la seva fase tardana va conèixer una certa expansió en Hubei i Shaanxi. Hi ha un centenar de llocs importants lligats a aquesta cultura.

Descobert el 1959, el jaciment arqueològic d'Erlitou és el major àrea amb vestigis associats a aquesta cultura antiga, amb 3 km². Els vestigis, situats en una àrea de 1.500 per 2.000 m i amb dos grans edificis de 108 per 100m, mostren un desenvolupament social i cultural qualitativament diferent del de Longshan. L'arquitectura del palaus, construïts sobre plataformes, així com les tombes proporcions reials amb sacrificis humans, els objectes de bronze i una ceràmica molt diversificada i altament estilitzada demostren que a Erlitou hi havia una elit poderosa i rica que vivia millor que a Longshan i que entronca directament amb el que serà la societat dels Shang. Després de l'ascensió de la Dinastia Shang, l'àrea de domini dels Erlitou va disminuir considerablement, però va restar habitada durant l'inici de la dinastia.

És considerada per la majoria dels arqueòlegs xinesos com a equivalent a la dinastia Xia –es troba en l'àrea que la geografia tradicional reservava a la dinastia Xia i amb unes dades proporcionades pel Carboni-14 (2000 – 1800 aC) que coincideixen amb les la historiografia li atribueix -, i alguns considerant tanmateix que la seva última fase correspon ja al començament de la dinastia Shang.

Dinastia Shang

La dinastia Shang (anomenada a la seva segona part dinastia Yin) fou la primera dinastia històrica xinesa.

La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Huang He, a la província de Henan. La dinastia Shang va seguir la llegendària dinastia Xia i va precedir a la dinastia Zhou (1122-256 aEC). Fins al segle XX, no existien proves de la seva existència real, ja que totes les mencions als reis Shang apareixen en obres xineses escrites molts segles després, durant l'època Zhou. Tot i així, nombrosos descobriments arqueològics realitzats durant el segle XX van confirmar l'existència d'aquesta dinastia i la fiabilitat dels textos de l'època Zhou. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc han confirmat l'existència dels reis Shang: són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Els resultats del Projecte de Cronologia Xia Shang Zhou la situa entre el 1600 aC i el 1046 aC. Segons la tradició històrica, la dinastia Shang va seguir la (possiblement mítica) dinastia Xia i va precedir a la dinastia Zhou.

Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dóna una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina.

Sima Qian diu en les seves Memòries històriques ('Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional)' que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. Els treballs arqueològics realitzats van treure a la llum 11 tombes reials sense descobrir dels Yin i els fonaments del palau, a més d'altres llocs de culte. Cal destacar que tots aquests centres tenien armes de guerra. Es van trobar milers d'objectes de bronze, jade, pedra, os i ceràmica. El treball del bronze mostra l'alt nivell d'aquesta civilització. També van ser trobats més de 20.000 ossos oraculars.

Se suposa fundada per un líder rebel (un vassall rebel), Tai Yi o Txing o Txeng Tang ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Huang Ho (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats.

La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns.

La capital en fou la moderna Anyang. S'han trobat algunes tombes reials, en què els suposats reis eren enterrats amb objectes valuosos. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom.

Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.

Emperador Yu

Yu, sovint anomenat Da Yu (xinès: 大禹, pinyin: Dà Yǔ, "Yu el Gran"), és el sobrenom de Si Wen Ming, el fundador i primer monarca de la llegendària dinastia Xia (2100 aC - 1600 aC). Identificat com a un dels "tres augustos i cinc emperadors", és associat a la invenció de les tècniques d'irrigació havent permès el domini dels rius i dels llacs xinesos.

El pare de Yu, Gun (xinès: 鲧, 鯀, pinyin: Gǔn), va rebre de l'Emperador Yao (xinès: 堯, 尧, pinyin: Yáo) l'ordre de regular els cursos d'aigua, però davant el seu fracàs punyent, l'Emperador Shun (xinès: 舜, pinyin: Shùn), que succeïa a Yao, el va fer executar. Reclutat com a successor del seu pare, Yu va començar a dragar nous canals a partir dels rius, el que li van caldre tretze anys i el treball d'aproximadament 20.000 obrers.

Yu també és associat a la perseverança i a la determinació. És reverenciat com el funcionari perfecte. Es conta que, durant els treballs d'irrigació, va passar davant la seva casa tres vegada però no va entrar-hi mai, considerant que una reunió familiar li prendria temps en detriment de la tasca que li havia estat confiada. Shun va estar tan impressionat pels esforços de Yu que el va escollir en comptes del seu propi fill per regnar després d'ell.

Segons els texts històrics, Yu va morir al Mont Kuaiji (al sud del Shaoxing), mentre que havia vingut caçar sobre la frontera meridional del seu Imperi. Hi va ser construït un mausoleu en el seu honor. Un gran nombre d'emperadors del període imperial hi varen anar per honorar la seva memòria, sobretot Qin Shi Huangdi. El temple de Dayu Ling (xinès: 大禹陵, pinyin: Dà Yǔ Líng, "La tomba de Yu el Gran") fou construït sobre l'indret on les cerimònies es desenvolupaven tradicionalment.

Gāo

Gāo (皋) va ser el quinzè rei de la dinastia Xia de la Xina. Possiblement va governar 11 anys, segons els Annals de bambú. Durant el tercer any del seu règim, va restaurar el poder de Tunwei (豕韦) al qual el seu pare Kǒng Jiǎ havia cessat com a cap d'estat.

El seu fill va ser Fā.

Huai

Huái fou vuitè rei de la dinastia Xia. Possiblement va governar prop de 44 anys, segons els Annals de Bambú, encara que segons els registres de l'historiador Sima Qian va governar durant 26 anys.

Va aconseguir el seu tron l'any de Wuzi. Expliquen les fonts que en el 3r any del seu règim, nou bàrbars forans van acudir a la capital. En el 16è any del seu mandat, va haver-hi una lluita interina dins del seu govern entre dos dels seus ministres Luobo i Fengyi. En el 36è any del seu règim, va crear el poema i la música de Huantu.

Jie de Xia

El Rei Jie (xinès tradicional: 桀, xinès simplificat: 桀, pinyin: Jié 1728–1675 aEC) va ser el dissetè i últim governant de la dinastia Xia de la història xinesa. Ell és tradicionalment considerat com un tirà i opressor que va ocasionar el col·lapse d'una dinastia. Al voltant del 1600 aEC Jie va ser derrotat per Shang Tang, portant a la fi de la Dinastia Xia, que va durar uns 500 anys, i al naixement de la nova Dinastia Shang.

Jiōng

Jiōng (扃) va ser el dotzè rei de la dinastia Xia. Possiblement va governar durant 21 anys segons Sima Qian, encara que els Annals de bambú daten el seu mandat en uns 18 anys aproximadament. Era el germà menor de Bù Jiàng i va assumir el tron després de la renúncia del seu germà l'any de Wuxu (戊戌). Quan portava 10 anys en el tron, el seu germà Bù Jiàng va morir.

Mang

Mang (芒) va ser el novè rei de la dinastia Xia. Possiblement va governar durant 18 anys. Va prendre el tron l'any de Renshen (壬申), i per celebrar la seva entronització va celebrar una gran festa inaugural en la qual regalà jades preciosos a tots els seus vassalls.

En el 33è any del seu mandat, un dels seus vassalls, Shang Zihai, va moure la seva capital de Shangqiu (商丘) a Yin (殷) per primera vegada després de la reconquesta de Shǎo Kāng.

Segons els Annals de bambú, un dia mentre Mang navegava pel mar de la Xina Oriental va aconseguir atrapar un peix de dimensions extraordinàries (aquest esdeveniment es narra com un fet singular i èpic).

Pi (estat)

L'Estat de Pī (xinès tradicional: 邳國, xinès simplificat: 邳国) va ser un estat vassall de la Dinastia Zhou durant el període de Primaveres i Tardors de la història xinesa. També conegut com l'Estat de Xue (xinès tradicional: 邳國, xinès simplificat: 薛国), Pi va ser governat per membres de la família Ren (任). El seu ancestre Xi Zhong (奚仲), havia estat el Ministre de Carruatges (车正) de Yu el Gran durant la Dinastia Xia (~2070&ndash1600 aEC) i se li havia atorgat terres a la confluència dels rius Dan (丹水) i Yi (沂水) en la part sud de l'actual província Shandong amb l'Estat de Song a l'est i l'Estat de Tan (郯国) al nord.

Projecte de Cronologia Xia Shang Zhou

El Projecte de Cronologia Xia Shang Zhou (xinès simplificat:夏商周断代工程, pinyin: Xià Shāng Zhōu Duàndài Gōngchéng) fou un projecte multidisciplinari comissionat per la República Popular de la Xina el 1996 determinar amb exactitud la ubicació i calendari de la dinastia Xia, la dinastia Shang i la dinastia Zhou. Uns 200 experts van participar en el projecte. Els resultats del projecte van ser fets conèixer el novembre del 2000.

Convencionalment, l'any 841 aC va marcar l'inici de la regència Gonghe, durant la dinastia Zhou, i el primer any de datació anuals consecutiu de la història xinesa. El projecte de cronologia Shang Xia Zhou tenia com a objectiu oferir les dates exactes per abans de llavors. Hi han hagut, però, diverses controvèrsies relacionades amb el projecte.

Tai Kang

Tai Kang o Taikang (太康) va ser el tercer rei de la dinastia Xia. Era el fill de Qǐ.

Tai kang era un amant de la caça, a la qual es dedicava amb més entusiasme que a les mateixes funcions d'estat, per la qual cosa la tradició oral no el recorda com un bon governant, sinó més aviat com un governant absent.

Va prendre el tron l'any de Guiwei (癸未) i va establir la seva capital a Zhenxun (斟寻).

Tai Kang va governar aproximadament durant 19 anys fins que va perdre el tron. Moriria 10 anys més tard segons el Registre del Magnífic Historiador, o 4 anys més tard, segons els Annals de bambú, ofegat en un llac.

El seu successor fou Zhòng Kāng.

Taisi

Taisi va ser l'esposa del Rei Wen de Zhou. Ella era una descendent de Yu el Gran, el fundador de la Dinastia Xia.

Tian

Tian (xinès: 天, pinyin: Tiān) és el caràcter xinès que representa el cel amb els seus dos significats: com a espai físic i com a concepte religiós. Com a tal, ocupa un lloc important dins del moïsme, el daoisme i el confucianisme. L'ideograma representa "el que hi ha damunt els éssers humans" [1] i donaria lloc a l'expressió "tot sota el cel" (天下, Tianxia) usada amb freqüència en la literatura xinesa per referir-se al món, el lloc que habiten els homes en contraposició als immortals, o més concretament a l'imperi xinès.

Tian de vegades també es refereix a un déu celestial. Per això és difícil distingir quan es refereix a un ens personal o quelcom impersonal. També s'ha utilitzat per referir-se al déu catòlic.

Tot i que durant la dinastia Zhou s'afirmava que la seva deïtat Tian provenia de la dinastia Xia, els historiadors moderns creuen que era original dels zhou. Al començament, Tian probablement es referia als avantpassats. Després de succeir els hang, el Tian dels Zhou es va fondre amb el déu Shangdi d'aquells, i va adquirir el poder d'alterar el Mandat del Cel. A partir de llavors es va relacionar amb l'emperador, que era anomenat "el fill del Cel"

Tres augustos i cinc emperadors

Els tres augustos i els cinc emperadors (xinès: 三皇五帝, pinyin: sān huáng wǔ dì) són els governants mitològics de la Xina anteriors a la primera dinastia Xia.

La tradició xinesa atribueix a aquests personatges mitològics la fundació de la civilització xinesa i la invenció de les institucions socials, culturals i econòmiques, com per exemple la família, l'agricultura, l'escriptura, etc. Tot i el caràcter llegendari de les històries que s'expliquen sobre aquests personatges, que haurien viscut centenars d'anys i serien els responsables de fets quasi miraculosos, és possible que a l'origen d'aquestes llegendes es trobin personatges reals, caps tribals del III mil·lenni aC que haurien aconseguit victòries militars prèvies a la unificació de la Xina de la possiblement llegendària dinastia Xia.

Les fonts històriques xineses coincideixen en el nombre de tres augustos i cinc emperadors, però les identitats d'aquests varien segons les fonts, existint diverses versions tant pels augustos com pels emperadors.

Xia Fa

Fa va ser el setzè i penúltim emperador de la dinastia Xia de la Xina. També rebé el nom de Houjin (后敬). Durant la celebració inaugural de coronació, tots els seus vassalls es van ajuntar en el seu palau en una gran festa. Arran d'aquest punt l'única cosa que es troba en les fonts sobre el seu regnat és l'enunciació d'un cataclisme, un terratrèmol que va ocórrer a prop de la muntanya Tai (泰山) a Shandong. El pare de Fa va ser Gāo i el fill de Fa fou Jié.

Xia Zhu

Xia Zhu fou el setè governant de la dinastia Xia. Zhu va prendre el tron l'any de Yiji (己巳) i va viure a Yuan (原). En el cinquè any del seu règim va moure la seva capital de Yuan a Laoqiu. En el vuitè any del seu règim va solcar el mar de la Xina Oriental i va envair Sanshou. En el tretzè any del seu règim un dels seus vassalls Shang, Ming, va morir a He el dissetè any del seu mandat.

Xiè

Xiè va ser el desè rei de la dinastia llegendària Xia. Possiblement va governar durant 25 anys. Va ascendir al tron l'any Xinwei (辛未).

Als 12 anys del seu mandat, el seu vassall Shang, Zihai (子亥) va viatjar a Youyi (易杀), on va establir la seva nova residència, però Zihai va tenir grans disputes amb el líder local de Youyi, Mianchen (绵臣), qui finalment el va assassinar. En el 16è any del seu règim, Xiè va manar a un dels seus ministres Wei (微) venjar la mort de Zihai. Wei va conduir les tropes de Hebo (河伯) cap a Youyi i després d'algunes batalles va envair Youyi i va matar Mianchen.

Segons els Annals de bambú, durant el 21è any del seu mandat, Xiè va lluitar amb els bàrbars circumdants a les limitacions del seu territori de Fei (畎夷), Bai (白夷), Chi (赤夷), Xuan (玄夷), Feng (风夷) i Yang (阳夷). Després d'anys de lluita va acabar guanyant la guerra i totes les tribus van obeir les seves ordres.

Zhòng Kāng

Zhòng Kāng (仲康) fou el quart sobirà de la dinastia Xia, germà menor de Tai Kang, el seu predecessor com a governant. Va prendre el tron a causa de la mala gestió del seu germà l'any de Jichou (己丑), i va mantenir la capital en Zhenxun.

Durant el dia de Gengwu (庚戌), setembre en el 5è any del seu règim, va haver-hi, segons diverses fonts, un eclipsi solar, un esdeveniment important en aquella època.

Zhòng Kāng va ordenar a un dels seus generals, Zeng (胤) conduir les seves tropes amb l'objectiu de conquistar Yihe, on el rei local, amant del bon vi i les dones, donava mala vida als seus ciutadans.

En el 6è any del seu règim va designar Kunwu (昆吾) com el seu primer ministre.

El seu fill, anomenat Xiāng, no residií al costat d'ell a la capital sinó que visqué a Shangqiu sota la tutela d'un altre dels ministres del rei, Pi (邳).

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.