Diluvi universal

El diluvi universal és un mite recurrent a diverses cultures, que indica que una gran inundació va destruir tota la vida (o gairebé) en temps remots.[1]

Gustave Doré - The Holy Bible - Plate I, The Deluge
El Diluvi de Gustave Doré.

Mites

Dins la Bíblia en el llibre de Gènesi, es narra la història del diluvi com un càstig de Déu contra els homes, del qual va salvar Noè, la seva família i una parella de cada animal. Aquesta salvació explica que no hagués de crear la vida de nou, ja que la Creació és única. La pluja durà quaranta dies,[2] nombre per indicar multitud.

Anterior a aquest mite existí el mite sumeri de Ziusudra, el qual fou versionat pels assiris sota el nom d'Atrahasis.[3]

Molts estudiosos creuen que el mite de la Bíblia, el més conegut de tots els diluvis, és una versió del mateix mite babilònic, on ja apareix l'arca, el càstig diví, els ocells que anuncien la terra i la salvació dels seleccionats. Aquest mite es recull a l'Epopeia de Guilgameix, el poema Atrahasis i diverses taules sumèries i acàdies força antigues. Els hebreus haurien conegut el mite durant la seva època d'exili a Babilònia i l'haurien adaptat a la seva cultura.

La mitologia grega hauria heretat també aquesta història, personificada en Deucalió, que se salva del diluvi aconsellat pel seu pare Prometeu, també gràcies a una arca. El diluvi posa fi a l'Edat d'Or (els grecs no creien en l'evolució sinó en una degeneració des de la creació fins al seu temps, simbolitzada per diversos metalls). Una variant del mite del diluvi seria l'enfonsament de l'Atlàntida.

Tradicions com la hindú, la maia o l'asteca recullen també grans inundacions, fet que recolzaria la hipòtesi de la realitat d'un diluvi, ja que aquests pobles no van tenir contacte amb la font mesopotàmica. Però les seves històries tenen elements propis que al·ludeixen més aviat a la creació a partir de l'aigua i les diferents races humanes. Es manté, però, la constant del càstig diví per la impietat de les criatures. S'han trobat fins a cinc-centes versions diferents del diluvi, fet que demostra que és un mite universal i que ha estimulat diversos estudis per mirar de provar-lo.

A la mitologia coreana hi ha una narració anomenada El fill de l'arbre (Moktohryong) i la inundació on ocorre una inundació causada pel déu creador i on sobreviu Moktohryong per a repoblar la terra.[4]

Proves científiques

Santorini Landsat
Imatge de satèl·lit de l'illa de Santorini

Es tractà de provar si a la Baixa Mesopotàmia ocorregué el diluvi segons el mite sumeri i no es trobaren proves a favor.[3]

S'ha descartat l'existència d'un diluvi universal pròpiament dit, atès que no se n'han trobat restes geològiques. Però diverses grans inundacions locals podrien haver inspirat els mites originaris, que s'haurien escampat amb les diferents migracions humanes adaptant-se a la cultura de cada zona.

Una d'aquestes possibles inundacions podria haver estat la que va succeir fa 7.500 anys a la mar Negra,[5] hipòtesi defensada pels geòlegs estatunidencs Walter Pitman i Wilian Ryan coautors del llibre El Diluvi Universal. Segons aquests científics la Mar Negra era un llac d'aigua dolça d'unes dues terceres parts de l'actual superfície, i no estava connectat a la mar Mediterrània. La fusió dels glacials elevà el nivell del mar i el mediterrani va obrir una esquerda en el Bòsfor provocant una inundació en la conca de la Mar Negra.

També les pujades dels rius Tigris i Èufrates, zona d'origen dels mites mesopotàmics (els més antics) podrien haver inspirat el mite del Diluvi Universal.

Altres hipòtesis apunten a un gran tsunami, fet que explicaria la varietat de mites relacionats en zones molt allunyades. Aquest s'hauria originat per l'explosió d'un volcà, que podria tractar-se del Thera a l'illa de Santorí.

Vegeu

Referències

  1. «diluvi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Gènesi 6-8
  3. 3,0 3,1 González-Conde, María Pilar. El mito sumerio del diluvio. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2015.
  4. Pegang, Juang. «Moktohryong (Hijo del Árbol) y la inundación». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 155-160. ISBN 84-7962-243-1.
  5. National Geographic, Espanya, maig 2001, p. 26

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diluvi universal Modifica l'enllaç a Wikidata
Ararat

L'Ararat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia. Segons el capítol novè del gènesi s'hi va aturar l'arca de Noè després del diluvi universal. Fa 5.166 metres d'altitud.

Pel tractat de Turkmančay, pactat del 2 al 14 de febrer de 1828, Pèrsia va cedir el vessant nord de la muntanya a Rússia (districtes de Surmlu, Kulp i Tsolakert), conservant el vessant est, mentre els vessants sud i oest romanien territori turc. El cim del Gran Ararat va quedar en territori rus mentre que el del Petit Ararat formava el punt d'unió de les fronteres entre Pèrsia, Rússia i Turquia, coneguda com a "frontera dels tres emperadors". Pel tractat de Moscou de 16 de març de 1921 entre Rússia i Turquia, la plana de l'Aras era concedida a Turquia. L'acord entre turcs i iranians de 23 de gener de 1932 (efectiu el 3 de novembre de 1932) concedia a Turquia una petita part del vessant oriental. La part soviètica va quedar dins la República autònoma de Nakhtxivan i per tant en territori de l'Azerbaidjan després del 1991.

Arca de Noè

L'arca de Noè o Noé, és l'embarcació que Noè va construir seguint les instruccions de Déu per salvar-se del diluvi universal segons el relat de la Bíblia.

Atrahasis

Atrahasis, Atar-hasis, o Atram-hasis, és un terme accadi que dóna nom a un manuscrit firmat per un copista anomenat Kasap-aya en temps de Ammisaduqa que regnà Babilònia des de 1646 aC fins al 1626 aC. El poema explica l'origen a la creació de l'Home, i també narra el Diluvi Universal entre altres mites històrics. La història d'Atrahasis també és coneguda com a Uta-Napixtim pels babilonis o Ziusudra pels sumeris.

Cam

Al Gènesi, capítol desè, Cam (en hebreu חָם בן-נוֹחַ Hām ben Nōah i en àrab حام بن نوح Ḥām ibn Nūh) és el fill de Noè i pare de Cuix, Misraim, Put i Canaan.

Va sobreviure al Diluvi universal gràcies a l'Arca de Noè, on Déu digué a Noè que hi dugués la seva esposa, els seus fills i llurs esposes.[Gn 6:9-22] Segons algunes tradicions, la seva dona es deia Ne'elatama'uk, Na'eltama'uk, Nahalath o Zedkat Nabu. Tradicionalment es considera que Cam i els seus descendents poblaren l'actual Àfrica.

Fou maleït pel seu pare a què el seu fill Canaan fos esclau de Sem i Jàfet (els seus germans), per haver-lo vist despullat quan estava begut.

Al segle XVIII va sorgir la teoria racista i pro-esclavatge que els fills de Cam foren ennegrits de pell per Déu per recordar permanentment el pecat que havia comès Cam en veure nu el seu pare.

Cessair

Segons la mitologia irlandesa, Cessair (també pronunciat Cesair i Ceasair; anglicitzat Kesair) fou, segons el Lebor Gabála Érenn, la líder dels primers habitants d'Irlanda abans del diluvi universal. La història és un intent de cristinització d'una llegenda anterior a la conversió, però també podria ser un producte pseudohistòric posterior a la conversió.

Deucalió (fill de Prometeu)

Segons la mitologia grega, Deucalió fou fill de Prometeu i de Celeno (o de Clímene). Juntament amb la seua cosina i esposa Pirra es va salvar del diluvi amb què Zeus decidí exterminar la humanitat pervertida. Van surar durant nou dies amb una barqueta pel damunt de les aigües, i al desè dia embarrancaren al cim del Parnàs. Llavors consultaren l'oracle, que els digué: "Cobriu-vos el cap i llanceu pel darrere els ossos de la vostra mare". Després de meditar el sentit d'aquestes paraules, arribaren a la conclusió que la seua mare era la terra, i les pedres els seus ossos. Van obeir, i les pedres llançades esdevingueren homes i dones que repoblaren la terra. La història de Deucalió va ser enriquida amb la paralel·la de Noè.

Henoc

En el Gènesi capítol cinquè Henoc (en hebreu חֲנוֹךְ בן-ירד Hănōkh ben Yered i en àrab خنوخ بن یارد Ḫanūẖ ibn Yārid, tot i que és més conegut pel nom que adoptà com a profeta: Idrís) és fill de Jèred i nét de Mahalalel. Un besnét seu va ser Noè.

Va ser pare de Matusalem als seixanta-cinc anys, vivint després tres-cents anys més engendrant altres fills i filles fins que va morir a l'edat de tres-cents seixanta-cinc anys.

En el Nou Testament i en tradicions jueves s'afirma que Henoc no va morir, sinó que fou ascendit directament al cel. Per aquest motiu, Henoc va tenir una vida terrenal de "només" 365 anys, mentre que totes les altres generacions des d'Adam a Noè vivien entre vuit i nou-cents anys.

Segons una tradició apòcrifa jueva, un dia es va presentar a la fi del món (lloc on residia Henoc) el seu fill Matusalem. Li va explicar que li acabava de néixer un nét que tenia els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Henoc li va posar al nadó el nom de Noè (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.

Huracan

En la mitologia maia, Huracan ("d'una cama") era el déu del vent, les tempestes i el foc i un dels creadors que van participar en els tres intents de crear la humanitat.

També va causar la Gran Inundació després que els primers humans enutgessin els déus. Suposadament vivia sobre de les boirines de les inundacions fins que la terra va tornar a emergir de sota dels mars.

Tenia una cama, l'altra va ser convertida en una serp amb un morro com el d'un animal i un nas llarg i un objecte amb fum, com ara una torxa o un cap de destral.

Improvisació 28

Improvisació 28 —subtitulat (Segona Versió) és una pintura a l'oli realitzada l'any 1912 pel pintor rus Vassili Kandinski. El quadre forma part de la col·lecció permanent del Museu Guggenheim (Nova York).

L'ús de la imatge d'un genet sobre un cavall en les obres de Kandinski simbolitza tant la seva croada contra els valors estètics convencionals com el seu somni d'un futur més espiritual i millor a través del poder transformatiu de l'art. El genet apareix en moltes xilografies, tremp i olis, des de la primera aparició en els seus quadres inspirats en temes folklòrics, pintats en la seva Rússia nativa durant el canvi de segle, fins als seus paisatges abstractes realitzats a Munic a principis de la dècada de 1910. També aquest tema apareix en els dissenys de la portada del manifest del pintor rus Sobre l'espiritual en l'art, i en el contemporani Almanac genet blau, que va coeditar amb Franz Marc.

L'any 1909, any en què va completar Muntanya blava, Kandinski va pintar fins a set altres pintures amb imatges de genets. En aquell any el seu estil va esdevenir cada cop més abstracte i expressionista i les seves preocupacions temàtiques van canviar del retrat d'esdeveniments naturals (com ara paisatges) a les narratives apocalíptiques. L'any 1910, molts dels llenços abstractes de l'artista compartien una font literària comuna, la Revelació de Sant Joan el Diví; el genet venia a significar el genet de l'Apocalipsi, que portaria una destrucció èpica després de la qual el món seria redimit. Tant en Esbós per a composició II com en aquest quadre Kandinski va descriure, d'una manera altament esquemàtica, esdeveniments cataclísmics en un costat del quadre i el paradís de la salvació espiritual en l'altre. En aquest últim, Improvisació 28 (Segona Versió), emergeixen a l'esquerra un vaixell i onades (referència del diluvi universal) i una serp, mentre que a la dreta apareixen una parella abraçant-se, un sol brillant i espelmes de celebració.

Matusalem

En el Gènesi capítol cinquè, Matusalem (en hebreu מְתוּשֶׁלַח בן-חֲנוֹךְ Mətûšālah ben Hănōk i en àrab متوشالح بن خنوخ Matuixalakh ibn Akhanukh) és el fill del profeta Henoc i la persona més longeva de tota la iconografia mundial.

Va ser pare de Lèmec als cent vuitanta-set anys. Segons una tradició apòcrifa jueva, Lèmec va tenir un fill que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Quan Matusalem va veure el nounat, va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.

Durant els set-cents vuitanta-dos anys més que va viure va engendrar altres fills i filles amb la seva esposa Edna (font apòcrifa) fins que va morir a l'edat de nou-cents seixanta-nou anys.

Mitologia sumèria

La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia. La creació del món i de les espècies es deu, fonamentalment, a l'aigua, fet en consonància amb la importància dels rius Tigris i Eufrates. Per això a la cosmogonia tenen un paper destacat els vegetals, com a font de subsistència de la civilització. Igualment, el panteó diví s'organitza basant-se en la família humana, tret que s'heretarà en les mitologies posteriors.Hi ha tres déus principals:

An, senyor del cel;

Enlil, déu del vent i

Ninhursag, la deessa de la muntanya.Posteriorment s'afegeix Enki, la divinitat de la Terra. Les relacions entre ells varien segons els mites consultats, fruit de generacions de transmissió oral.

Apareix als relats més primitius un arbre màgic, que uneix el cel amb la terra, figura que es trobarà a altres cultures (com l'arbre del paradís bíblic o als mites nòrdics) però que perd importància enfront de les aventures dels diversos déus i herois, que són els autèntics vincles entre els mons sumeris.

El Diluvi Universal juga un paper important en l'ordenació d'aquesta mitologia, que passa dels temps antics amb la teogonia i l'origen d'algunes institucions socials a una etapa posterior a la gran inundació, que donarà peu als relats presents en la mitologia babilònica, com les proeses de Gilgamesh.

El rei actua com a hereu de la dinastia divina, com passarà a Egipte amb el faraó, i per tant ocupa el centre del poder polític i religiós, ajudat pels sacerdots i els seus cultes a ziggurats i santuaris repartits pel territori.

Noè

Noè o Noé (en hebreu נוֹחַ בן-לֶמֶך Nōah ben Lemech i en àrab نوح بن لمک Nūh ibn Lamak) és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal. És citat en el Gènesi, capítols cinquè al desè.

Partholón

Partholón, en la tradició històrica medieval irlandesa, fou el líder del segon grup de gent que es va assentar a Irlanda, suposadament els primers a arribar després del diluvi universal. Hi arribaren 2520 anys abans de la creació del món (Anno Mundi segons la cronologia dels Annals dels quatre mestres, 2061 aC segons la cronologia de Geoffrey Keating, i en el temps d'Abraham segons els historiadors sincrònics irlandesos. Probablement és una invenció del postcristianisme medieval, el seu nom pot haver estat pres d'un "Bartomeu" que apareix a les històries cristianes de Sant Jeroni d'Estridó i Isidor de Sevilla.

Província de Tsolakert

Tsolakert (en armeni: Ցոլակերտ; en kurd: Îdir; en turc: Iğdır) és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran. Les seves províncies adjacents són Kars al nord-oest i Ağrı a l'oest i sud. La capital provincial és la ciutat de Tsolakert. La província de Tsolakert es divideix en quatre districtes: Aralix, Tsolakert (la capital), Qaraqoyunlu i Koghb.

La muntanya més alta de Turquia, el Mont Ararat (Ağrı Dağı) és a Idğır, on es diu que va prosperar Noè després del Diluvi universal. La frontera amb Armènia segueix el Riu Araxes. Una bona part del terreny és una àmplia plana molt per sota de la muntanya. El clima és el més càlid d'aquesta part de Turquia, la qual permet el conreu del cotó.

Torre de Babel

La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte que emprengueren els humans després del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical a Babel.

Tuan mac Cairill

A la mitologia irlandesa, Tuan mac Cairill era un solitari que conservava el record de les seves anteriors encarnacions, les quals es remuntaven a l'època d'abans del Diluvi universal. Havent acompanyat Partholón, fou l'únic humà que sobrevisqué a la plaga (o al Diluvi) que va matar la resta del seu poble. Mitjançant una sèrie de transformacions animals va sobreviure fins a l'època cristiana i va explicar la història del Lebor Gabála Érenn, des del seu poble endavant, a Sant Finnian de Moville.La seva llegenda es troba en un manuscrit del segle XI anomenat Lebor na hUidre ("Llibre de la Vaca Bruna"). Tuan, un ermità o monjo solitari, explicà a Sant Finnian que va néixer 2.000 anys abans i va ser testimoni de moltes de les onades d'invasors que van arribar a l'antiga Irlanda: els Nemedians, els Fir Bolg i els Tuatha De Dannan.

Essent l'únic humà que custodiava la terra, va créixer pelut, arrugat i gris. Fou testimoni de la invasió de Nemed (de qui diu que era germà del seu pare), i un dia es va despertar per descobrir que havia renascut com a jove i vigorós cérvol. Ja vell, el cérvol va veure morir els Nemedians i va tornar a renéixer en la forma d'un jove porc senglar; de gran, va esdevenir rei dels ramats de senglars i fou testimoni de l'ocupació d'Irlanda per Semion, líder dels Fir Bolg. Aleshores va esdevenir un gran falcó (o àliga) i veié Irlanda en poder dels Tuatha Dé Danann i els fills de Míl. Més tard, es va reencarnar en un salmó, fou capturat per un pescador que estava al servei d'un chieftain (cap de clan) anomenat Cairill, i la dona d'aquest se'l va menjar. Un cop passat al ventre de la dona, va renéixer de nou com a Tuan mac Cairill ("Tuan, fill de Cairill"). Anys a venir es va convertir al Cristianisme i va mantenir converses amb Sant Patrici i Columba d'Iona.

Uta-Napixtim

Uta-Napixtim o Utnapixtim (Uta-Napištim o Utnapištim, "amo de la vida") a Babilònia, i també conegut com a Ziusudra pels sumeris i Atrahasis pels accadis, és un personatge present en el mite del diluvi mesopotàmic; sent a més el savi al qui recorre l'heroi mitològic Guilgameix, per poder trobar la immortalitat en l'Epopeia de Guilgameix. En algun text és anomenat com a "fill d'Ubartutu o Ubara-Tutukin", però per altres fonts es podria dir que és el seu avi. En un altre llibre "SU-KUR-LAM", és traduït com a "Xuruppak", similar al nom de la ciutat, Sukurlam, apareix com a pare de Ziusudra "Ziusudra va succeir al seu pare Sukurlam, com rei de Xuruppak". En un altre text, Uta-Napixtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es refereix a ell com a "fill d'Ubartutu". Per tant, no és clar si Ziusudra era ell mateix, el seu fill o el seu germà (en el cas que hagin estat el dos fills d'Ubartutu).

William Buckland

William Buckland (Axminster, Anglaterra, 12 de març de 1784 - ?, 14 d'agost de 1856) va ser un prominent naturalista, geòleg i paleontòleg britànic que escrigué la primera descripció completa d'un dinosaure. Fou membre de la Royal Society. Es va casar amb Mary Buckland.

També va descobrir l'esquelet humà del Paleolític Superior anomenat Dama Vermella de Paviland

Favorable al creacionisme antic de la Terra i a la teoria del Diluvi Universal, va ser convençut de la realitat de les glaciacions de Louis Agassiz.

Ziusudra

Ziusudra (també anomenat Utnapixtim pels babilonis o Atrahasis pels accadis) és un heroi de la mitologia sumèria, protagonista del mite sobre el diluvi universal, que fou descobert en la seva versió més antiga en una tauleta trobada a Nippur.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.