Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc. Les diòcesis es poden agrupar, al seu torn, en províncies eclesiàstiques, al capdavant de les quals hom hi troba una arxidiòcesi o arquebisbat.

Infotaula d'organitzacióDiòcesi
Organització i govern
Part de província eclesiàstica

Les diòcesis en terres catalanoparlants

A Catalunya hi ha el bisbat d'Urgell (que abraça també el Principat d'Andorra), el bisbat de Lleida, el bisbat de Solsona, el bisbat de Vic, el bisbat de Girona, el bisbat de Tortosa (que agafa les comarques del nord del País Valencià), el bisbat de Perpinyà (antigament bisbat d'Elna, que abraça tota la Catalunya Nord), el bisbat de Terrassa (a l'alta edat mitjana bisbat d'Ègara), el bisbat de Sant Feliu, l'arquebisbat de Tarragona i l'arquebisbat de Barcelona. El de Tarragona lidera tots els bisbats catalans, llevat de Terrassa i Sant Feliu, liderats pel de Barcelona (de fet, aquests dos darrers són segregacions del de Barcelona). La Franja de Ponent estava adscrita, fins al segle xx, a diòcesis catalanes. El 1957 el Matarranya va passar del bisbat de Tortosa al bisbat de Saragossa, i el 1997 la resta de comarques franjolines van passar del bisbat de Lleida al bisbat de Barbastre-Montsó, malgrat que el bisbat de Lleida té les seves arrels a l'antic bisbat de Roda de Ribagorça.

Els bisbats d'Empúries i de Besalú tingueren una existència efímera.

A les Illes Balears hi ha el bisbat de Mallorca, el bisbat de Menorca (creat per segregació de l'anterior) i el bisbat d'Eivissa (creat per segregació del de Tarragona al segle XVIII). Aquest darrer abraça les Pitiüses.

Al País Valencià hi ha el bisbat de Tortosa, el bisbat de Sogorb-Castelló (antigament bisbat de Sogorb, de menys extensió, però que va agafar la plana de Castelló del bisbat de Tortosa), l'arxidiòcesi de València i el bisbat d'Oriola-Alacant.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diòcesi Modifica l'enllaç a Wikidata
Arquebisbat de Barcelona

L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya. Creat originàriament com a bisbat, la tradició el data de mitjans del segle I tot i que el primer bisbe documentat, Pretextat de Barcelona, és de l'any 347. El 1964 fou elevat a la categoria d'arquebisbat sense sufragànies però es mantingué directament subjecta a la Santa Seu fins al 15 de juny de 2004, quan formà un arquebisbat pròpiament dit, amb els bisbats de Sant Feliu de Llobregat i de Terrassa, creats en aquell moment a partir de la segregació de part del seu territori. Des de llavors es parla d'arxidiòcesi metropolitana de Barcelona i de província eclesiàstica de Barcelona. La Catedral de Barcelona és la seva seu i església principal, i la Mare de Déu de la Mercè la seva patrona.

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell. El cap de l'arxidiòcesi és l'arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya. Té el títol de Primat de les Espanyes i és Arquebisbe Metropolità.

Arxidiòcesi

L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals. L'arquebisbe acostuma a tenir al seu càrrec diverses diòcesis, encara que no en totes les arxidiòcesis no passa això, (per exemple, l'Arxidiòcesi Castrense d'Espanya no té cap diòcesi al seu càrrec). L'entitat que dirigeix la tasca religiosa en una arxidiòcesi és l'arquebisbat, el cap del qual és l'arquebisbe, que és nomenat pel Papa i està sota supervisió directa d'aquest (a diferència dels bisbes convencionals).

Algunes arxidiòcesis són al seu torn arxidiòcesis metropolitanes. Les arxidiòcesis metropolitanes van ser creades al segle V a la capital de cada província de l'imperi romà sent el seu cap un arquebisbe metropolità. Totes les d'aquest tipus són arxidiòcesi, però no totes les arxidiòcesis són metropolitanes.

Bisbat d'Urgell

El Bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona. El seu origen és, com a mínim, del segle V amb capital a la Seu d'Urgell i el nom del Bisbat està relacionat amb el territori històric de l'Urgellet on es troba la capital, i a l'antic nom de la Seu que era Urgell o Ciutat d'Urgell. Alhora la capital deu el seu nom al Bisbat d'Urgell, ja que en llatí vicus Sedes Urgelli significa barri de la seu d'Urgell o capital del Bisbat d'Urgell.

El Bisbat té 7.630 Km2 i una població de 212.537 habitants repartits en 363 parròquies i dos estats. És el bisbat més gran dels 10 que té Catalunya i ocupa, totalment o parcial, les comarques del Ripollès, la Cerdanya, l'Alt Urgell, la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, Andorra i la Vall d'Aran.

El temple principal de la diòcesi és la Catedral de Santa Maria d'Urgell de la Seu d'Urgell. Els santuaris de més renom al bisbat són el del Sant Crist de Balaguer, el de la Mare de Déu de Núria i, al Principat d'Andorra, el de la Mare de Déu de Meritxell. Han rebut la coronació canònica les Marededéus de Meritxell, a Andorra (1921), Valldeflors de Tremp (1922), Miracle de Balaguer (1955), Núria (1967) i Canòlich de Sant Julià de Lòria (1999). La Mare de Déu de Núria, conjuntament amb Sant Ermengol, és patrona principal del bisbat (1956), mentre que Sant Ot d'Urgell ho és de la ciutat d'Urgell (1133).Entre els fets més importants, podem esmentar la revolta adopcionista del bisbe Fèlix (o Feliu), la intrusió del bisbe Esclua, i l'exercici del bisbat per membres de les cases comtals (Salla i Ermengol del Conflent, Eribau i Folc dels Cardona, Guillem Guifré de Cerdanya, i Ot de Pallars, entre el 981 i el 1122. També és important el pariatge que va portar a Andorra a ser un coprincipat i poder mantenir-se així com a únic estat català independent, essent els bisbes d'Urgell coprínceps d'Andorra, junt, actualment, amb el president de la República Francesa com a successor dels drets de la casa comtal de Foix.

A la Cerdanya fins al 1802 la frontera eclesiàstica tampoc es corresponia amb la frontera administrativa establerta del tractat dels Pirineus del 1659: del bisbat d'Urgell en depenien tots els pobles de la Cerdanya. Per contra, fins a l'any 1802 no en formava part la Vall d'Aran, inclosa en l'extint bisbat de Sant Bertran de Comenge que avui dia està integrat en el de Tolosa.

Bisbat de Brixen

El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic. La jurisdicció eclesiàstica ha esdevingut modernament la diòcesi de Bolzano-Bressanone (llatí: Dioecesis Bauzanensis-Brixinensis, alemany: Diözese Bozen-Brixen, ladí: Diozeja de Bulsan-Persenon) de l'església catolica. La seu moderna és sufragània de l'arxidiòcesi de Trento dins la regió eclesiàstica Triveneto; el 2006 tenia 465.365 batejats entre 479.758 habitants. Una part de l'antiga diòcesi va formar un principat-bisbat el 1027 i va restar un feu immediat imperial fins a 1803, quan fou secularitzat o agregat al Tirol. La diòcesi eclesiàstica espiritual existent ja al segle VI, va romandre després del 1803 i va existir fins al 1964, quan fou unida a Bolzano i va formar la diòcesi de Bozen-Brixen o Bolzano-Bressanone. La diòcesi moderna abasta una superfície de 7.400 km ² i és la més gran d'Itàlia estant subdividida en 28 deganats i 280 parròquies. La diòcesi comprèn els tres grups lingüístics a Tirol del Sud, i l'organització pastoral i les estructures administratives són compartides entre els tres grups lingüístics: alemany, italià i ladí.

Bisbat de Crema

El bisbat de Crema —diocesi de Crema (italià); Dioecesis Cremensis (llatí)— és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia. El 2006 tenia 96.910 batejats d'un total de 97.200 habitants. Està regida pel bisbe Daniele Gianotti.

El sant patró de la diòcesi és Sant Pantaleó, metge i màrtir. La seva festa se celebra el 10 de juny.

Bisbat de Girona

El Bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona. Aquest territori coordinat pel bisbe de Girona s'aproxima, amb petites variacions de municipis limítrofs, al de la província de Girona. La seu del bisbat és a Girona.

Bisbat de Lleida

El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya. Comprèn les comarques del Segrià, la Noguera (parcialment), el Pla d'Urgell (parcialment), les Garrigues (parcialment), l'Alta Ribagorça (parcialment) i alguns pobles del Pallars Jussà.

Bisbat de Perpinyà

El bisbat de Perpinyà-Elna (antigament bisbat d'Elna, perquè la seu episcopal estava situada a la població d'Elna fins a l'any 1601) és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.

Per la seva fundació vegeu: Arsat.

Actualment, comprèn el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l'Alta Cerdanya. Aquest darrer territori pertanyia al bisbat d'Urgell, però pel tractat dels Pirineus (1659) es migpartí la Cerdanya i, posteriorment (1802), el territori sota administració francesa de la Cerdanya va passar al bisbat de Perpinyà (a canvi, el bisbat d'Urgell aconseguí la Vall d'Aran). També pel tractat dels Pirineus, el bisbat de Perpinyà va deixar d'estar vinculat amb Catalunya i va passar a estar vinculat a Narbona.

Els bisbes més coneguts del bisbat són:

Pere de Magarola i Fontanet, Diputat eclesiàstic del General de Catalunya.

Juli-Maria Carsalade du Pont que hom anomena el Bisbe dels catalans (1899-1932).

Francesc Eiximenis (1408-1409).

Bisbat de Sogorb-Castelló

El Bisbat o Diòcesi de Sogorb-Castelló (en llatí:Diœcesis Segobricensis-Castellionensis) va ser creat per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial en 1960, d'acord amb el Concordat espanyol de 1953 a partir d'un reajustament de bogues entre les diòcesis de València-Sogorb-Tortosa.

Bisbat de Terrassa

El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia. El primer bisbe de la diòcesi, que actualment continua al seu càrrec, és monsenyor Josep Àngel Saiz Meneses.

No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on se celebrà l'any 614 el concili provincial de la Tarraconense, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere. Abastava bona part del territori del bisbat actual i s'endinsava també pel Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Penedès. De l'antiga diòcesi egarenca, cal destacar-ne els bisbes Ireneu i Nebridi.

El territori del bisbat s'estén per les comarques del Vallès Occidental (excepte Castellbisbal, Gallifa, Rellinars i Sant Llorenç Savall) i el Vallès Oriental (excepte Aiguafreda, Figaró-Montmany, Sant Feliu de Codines i Tagamanent), més el barri barceloní de les Planes, i cobreix una superfície de 1.197,1 km² i una població d'1.205.342 habitants el 2005. S'organitza en 11 arxiprestats, que comprenen 124 parròquies.

Bisbat de Tortosa

El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.

Pertany a la província eclesiàstica de Tarragona, sota el patronatge de l'arquebisbat de Tarragona.

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis (llatí)— és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona. El 2010 tenia 386.000 batejats d'un total de 408.000 habitants. Des de l'any 2003 està dirigida pel bisbe Romà Casanova i Casanova.

Bisbe

Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Esglèsia catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants. Quan un sacerdot és ordenat bisbe se li atorga una diòcesi sobre la qual té poder. Depèn directament de Roma i el Papa, tot i que està sota la influència d'altres estaments eclesials com els cardenals. El Papa és el bisbe de Roma. Els símbols del càrrec són: la mitra; l'anell pastoral com a símbol de la seva unió amb l'Església (se'ls col·loca durant la cerimònia de consagració episcopal); el bàcul pastoral com a símbol de pastor del poble cristià.

Bisbe (Església Catòlica)

A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església. Els catòlics consideren que l'origen del càrrec de bisbe està en els apòstols, creient que l'Esperit Sant els dotà d'un carisma especial durant la Pentacosta. Els catòlics creuen que aquest carisma especial s'ha transmès mitjançant la successió continuada de bisbes mitjançant la imposició de mans al sagrament de l'orde sacerdotal.Els bisbes diocesans, coneguts com a eparques a les Esglésies Catòliques Orientals, són destinats a governar regions locals que a l'Església catòlica són conegudes com a diòcesi dins de l'Església Llatina i com eparquia al ritu oriental. Els bisbes són coneguts col·lectivament com el Col·legi episcopal i poden tenir títols addicionals com arquebisbe, cardenal, patriarca o papa. El 2009 hi havia aproximadament uns 5.100 bisbes a l'Església Catòlica.Els bisbes sempre són homes. A més, el cànon 378 §1 exigeix que un candidat per l'episcopat ha de ser:

ferm en la seva fe, de bons costums, pietat, cel per les ànimes, saviesa, prudència i virtuts humanes, i dotat de les altres qualitats que el fan apte per exercir l'ofici que es tracta

de bona fama

com a mínim de 35 anys

ordenat prevere com a mínim cinc anys ençà

amb un doctorat o com a mínim una llicenciatura en Sagrada Escriptura, teologia o dret canònic d'un institut d'estudis superiors aprovat per la Seu Apostòlica o, com a mínim, que sigui veritablement expert en aquestes disciplines.

Diòcesi de l'Alguer-Bosa

La diòcesi de l'Alguer-Bosa és una divisió de l'Església Catòlica a l'illa de Sardenya, sufragània de l'arxidiòcesi de Sàsser, que comprèn la ciutat de l'Alguer i territoris de les províncies de Sàsser, Oristany i Nuoro. L'actual diòcesi és el resultat de la fusió, el 30 de setembre de 1986, dels bisbats històrics de l'Alguer i de Bosa. Per aquest motiu, el nou bisbat té seus a la Catedral de Santa Maria Immaculada de l'Alguer i a la Cocatedral de la Immaculada Concepció de Bosa.

Diòcesi titular

Una seu titular a l'Església Catòlica Romana és una Diòcesi o Arxidiòcesi que avui només existeix en el títol. Està a càrrec d'un bisbe o arquebisbe titular, que no és un bisbe diocesà ordinari sinó que és un oficial de la Santa Seu, o un bisbe auxiliar d'una diòcesi territorial, o el cap d'una jurisdicció que és equivalent a una diòcesi sota el dret canònic.

Les seus titulars corresponen a antics bisbats que al llarg dels segles van desaparèixer per qualsevol causa. Abans del Concili Vaticà II algunes d'aquestes diòcesis eren anomenades in partibus infidelium (en llocs d'infidels), epítet que va ser suprimit per a no ofendre ningú.

Atès que segons l'esmentat dret canònic tots els cardenals han de ser bisbes, quan és elevat a la porpra qualsevol eclesiàstic que només és sacerdot immediatament se'l consagra i se li atorga una diòcesi titular.

Església sufragània

Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.

Viccionari

Grahamstown

Grahamstown és una ciutat a la província de Cap Oriental a Sud-àfrica i és la seu del municipi de Makana. La població de Grahamstown ( 2003) era de 124 758 habitants (Rhodes University Journalism Department).

Es troba a uns 140 km de Port Elizabeth i a 180 km d'East London, Grahamstown també és la seu de la Universitat Rhodes, una diòcesi de l'Església de la Província de Sud-àfrica (C.P.S.A. - Anglicana) i un Tribunal Suprem. Tanmateix, no forma part de la South African Cities Network (vegeu Llista de ciutats de Sud-àfrica).

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.