Deuteronomi

Deuteronomi (del grec antic Δευτερονόμιον, Deuteronómion, "segona llei"; hebreu דְּבָרִים, Devārīm, "[parlades] paraules") és el cinquè llibre de la Torà i per tant de la Bíblia. En hebreu el nom és "Devarim" דברים paraules, que prové de la primera frase del text Eleh ha-devarim, "Aquestes són les paraules...". El nom català prové del nom grec del llibre a la versió Septuaginta, Δευτερονόμιον, deuteronomion, que significa "segona llei".[1]

Aquest nom està basat en la traducció errònia de mishné ha-torà ha-zot (Deut. 17:18), que gramaticalment només significa "una repetició [és a dir una còpia], d'aquesta llei", però que va ser traduït τὸ Δευτερονόμιον τοῦτο, "aquesta repetició de la llei". Encara que va ser una traducció errada, no és inadequada, ja que el llibre inclou una repetició de gran part de les lleis no sacerdotals de l'Èxode.[2]

El llibre conté tres discursos que Moisès va pronunciar abans de la seva mort a les planures de Moab, l'onzè mes de l'últim any del seu recorregut:[3][4]

  • Primer discurs: recapitula els esdeveniments principals dels últims quaranta anys al desert, amb l'exhortació d'obeir les ordenances divines.
  • Segon discurs (el cos del llibre), dividit en:
    • Introducció: la repetició dels Deu Manaments
    • El Codi Deuteromònic, que descriu les admonicions i injuncions als israelites relacionades amb llur comportament, tan bon punt s'establessin a Canaan.
  • Discurs conclusiu: relacionat amb les sancions de la llei, les benediccions als obedients i la maledicció sobre els rebels. Els exhorta a complir fidelment el pacte amb Déu.

El llibre conté tres apèndixs, després que Moisès designés Josuè com el seu successor:[5]

  • El càntic que Déu ha demanat que Moisès escrigués
  • Les benediccions de Moisès a cadascuna de les tribus
  • La història de la mort de Moisès i la seva sepultura.
Infotaula de llibreDeuteronomi
BibleSPaoloFol050vFrontDeut
Portada del Deuteronomi a la "Bíblia de Sant Paolo"
Fitxa
Autor Moisès
Llengua hebreu
Característiques
Gènere escriptura
Sèrie
Pentateuc
Llibres de la Torà
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi

Referències

  1. Miller, pp.1–2
  2. Phillips, pp.1–2
  3. Rofé, pp.1–4
  4. Van Seters, pp.15–17
  5. Tigay, pp.137ff.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deuteronomi Modifica l'enllaç a Wikidata
Antic Testament

L'Antic Testament o les Escriptures Hebrees (també anomenades la Bíblia Hebrea) és la primera part de la Bíblia cristiana, que explica la història des de la Creació de la Terra fins a l'última profecia de la vinguda del messies, realitzada 400 anys abans de l'era cristiana. La designació 'Antic Testament' prové del grec Η Παλαια Διαθηκη, I Palea Diathiki, que significa "antic pacte", en referència a l'antic pacte de Déu amb la humanitat (principalment amb el poble elegit d'Israel) per mitjà del qual vindria el messies a salvar-los. Aquesta denominació s'obté per contraposició amb el "nou pacte" ('Nou Testament') entre els homes i Déu operat amb la vinguda de Crist a la terra. Els textos que la componen coincideixen més o menys amb el Tanakh del judaisme, tot i que aquest conté els mateixos llibres que l'Antic Testament canònic cristià, no coincideixen ni en l'ordre ni en els noms.

Calendari hebreu

El calendari hebreu o calendari jueu és un calendari lunisolar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes). La versió actual, per la qual es regeixen les festivitats jueves, fou conclusa pel savi Hil·lel II als voltants de l'any 359, com a reforma del calendari hebreu antic, però no fou aplicada a la pràctica, com a mínim, fins al segle XI. Aquest calendari es basa en un complex algorisme que permet predir les dates exactes de la lluna nova, així com les diferents estacions de l'any, basant-se en càlculs matemàtics i astronòmics, i prescindint de les observacions empíriques que foren vàlides fins aleshores.

En la seva concepció complexa, tant solar com lunar, el calendari hebreu s'assembla al Calendari xinès, sense que es tingui constància de cap influència de l'un sobre l'altre; de la mateixa manera, també hi ha semblances amb el calendari emprat pels pobles de la península aràbiga fins a l'aparició de l'Islam al segle VII de l'era cristiana. En canvi, es distingeix del calendari gregorià, d'ampli ús universal, perquè està basat exclusivament en el cicle solar anual, i també del calendari musulmà, que és exclusivament lunar.

El calendari hebreu comença, segons la Bíblia, amb la gènesi del món, que succeí, segons la tradició jueva, el dilluns 7 de setembre de 3760 aC (segons l'era cristiana), data equivalent al dia 1 del mes de Tixrí de l'any 1. D'aquesta manera, l'any gregorià de 2015 equival a l'any hebreu de 5775. Així doncs, per a convertir un any del calendari gregorià al corresponent hebreu, només cal sumar o restar la xifra de 3760 (2015 + 3760 = 5775), o bé, sumar a les tres últimes xifres de l'any hebreu, 1240 (775 + 1240 = 2015).

Deu manaments

Els Deu Manaments o el Decàleg són un conjunt de lleis religioses i morals de les religions Abràhamiques, donades per Déu als israelites a una muntanya referida com el Mont Sinaí o l'Horeb. La Bíblia ho descriu com que van ser dits per Déu a aquells que estaven presents al Sinaí i posteriorment com escrits pel dit de Déu en dues taules de pedra, que Déu donà a Moisès. Els manaments estan registrats a Èxode 20:2-17 i Deuteronomi 5:6-21. La paraula "decàleg" prové del grec δέκα λόγοι o dekalogoi (deu paraules), la traducció de l'hebreu rabínic Asséret ha-Dibbrot עשרת הדברות i de l'hebreu bíblic Asséret ha-Devarim עשרת הדברים, que signifiquen "deu pronunciacions"., la qual cosa basa la seva divisió en 10 parts.

Els Deu Manaments identifiquen la seva font com el Senyor, qui dirigí l'Èxode; els prohibí tenir d'altres déus davant d'Ell i fer ídols; amenaça amb el càstig a aquells que el neguen i promet amor per aquells que l'estimen; prohibeix la blasfèmia del seu nom; demana observar el Sàbat i honorar els pares; prohibeix l'assassinat, l'adulteri, el fur, el fals testimoni o cobejar els béns d'un altre.

L'esquema de dividir els passatges en 10 unitats varia sensiblement entre les religions i les denominacions, així com la seva traducció, interpretació i significat.

Fets dels Apòstols

Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.

En principi era una part de l'Evangeli segons Lluc, però els textos se separaren abans de ser escrits els manuscrits que ens han arribat fins avui dia. Són de gran interès i valor històric.

Filacteri

El filacteri és una cinta representada pels artistes medievals i renaixentistes en les seves composicions per a comunicar a l'espectador el text dit per un dels personatges representats o aplicat a la situació representada.

El nom deriva del grec phylakterion («protecció, amulet»), que va passar al llatí com phylactera.

El nom deriva del terme filactèria (en hebreu:, Tefil·lín) nom amb què es denomina a uns petits embolcalls o capsetes de cuir on es troben o guarden passatges de les Escriptures de la religió jueva escrits sobre petits rotlles. En el judaisme no es fa servir el nom de "filactèria", ja que el seu significat original (amulet) es considera idolatria, prohibida en aquesta religió.

Una de les corretges es lliga sobre el braç (habitualment l'esquerre) donant set voltes al mateix i l'altra es col·loca sobre el cap. Segons Halacà, els barons jueus a partir dels tretze anys se'ls han de col·locar diàriament, a excepció del Sàbat i altres festivitats jueves.

La tradició les relaciona amb determinats passatges de l'Èxode i el Deuteronomi a la Torà en les quals ha-Xem exigeix als jueus que portin les seves paraules com a record de la fugida d'Egipte:

Èxode 13-9: «I serà per a tu com a senyal al teu braç i com a recordatori al teu front, perquè tinguis a la teva boca la llei de HaShem; perquè amb mà forta et va treure HaShem d'Egipte». Èxode: 13-10: «Guardaràs aquest precepte, cada any el dia fixat».mateu 23:5 En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen els serrells dels seus mantells.Èxode 13-16: «Això serà com a senyal al teu braç i com a recordatori al teu front; perquè amb mà forta ens va treure HaShem d'Egipte».Deuteronomi 6-6: «I aquestes paraules que jo t'envio avui, estaran sobre el teu cor. Deuteronomi 6-8: I les lligaràs com un senyal a la teva mà, i estaran com frontals entre els teus ulls».Deuteronomi 11-18: «per tant, posareu aquests les meves paraules al vostre cor i a la vostra ànima, i les lligareu com a senyal a la vostra mà, i seran per frontals entre els vostres ulls».

Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià. El nom del llibre en hebreu és בראשׁית Bərêšîth, que és la primera paraula que fou escrita i que significa «en el principi de». Els cinc llibres de la Torà han estat anomenats en hebreu amb la primera paraula del text. En grec s'anomena Γένεσις Genesis, que significa "naixement", "creació", "causa", "principi", "font" o "origen".

Haguigà

Haguigà és un tractat de l'ordre de Moed de la Mixnà i el Talmud, que tracta sobre els tres sacrificis que, segons els rabins, una persona havia de fer en els tres festivals de Sucot, Pésaj i Shavuot.El primer d'aquests sacrificis es deia Haguigà. Els rabins van derivar el concepte de Haguigà de la paraula "hag" que es feia servir en el context dels tres festivals. Segons els rabins, cada persona havia de portar el primer dia de la festa una ofrena, si no podia oferir-la el primer dia, aleshores podia portar-la durant els set dies restants. La Haguigà era una espècie de sacrifici d'acció de gràcies, una part de la carn era pels amos, i una part del greix s'oferia a l'altar.El segon tipus de sacrifici era una ofrena d'acció de gràcies. Això era fet per complir el manament de celebrar la festivitat (Deuteronomi 16.14). Celebrar s'entenia com menjar carn. El poble havia de menjar aquestes ofrenes d'acció de gràcies durant els set dies que duraven les festes.

El tercer sacrifici es deia reeyah, que volia dir ser vist. Deuteronomi 16.16 diu que tots els homes han de ser vistos al Temple tres vegades a l'any, durant els tres festivals. Els rabins van comprendre que no havien de ser vistos amb les mans buides, sinó que havien de dur un sacrifici. Aquest sacrifici era una ofrena cremada anomenada "olah".

El tractat Haguigà s'ocupa principalment d'aquests tres sacrificis. Al tractat hi ha algunes mishnayot que tracten sobre els sacrificis i la puresa ritual, i llancen molta llum sobre certs aspectes històrics del Segon Temple i el període de la Mixnà. Algunes d'aquestes mishnayot poden ser difícils d'entendre al principi, però aquells que persisteixen en el seu aprenentatge les trobaran força interessants.

Huldà

Holdà (i també Huldà) (en hebreu חֻלְדָּה, Huldà; en grec antic Ὄλδα; en llatí Olda) fou una profetessa (nǝβīˈjāh, נְבִיאָה) per al judaisme, mencionada al Segon Llibre dels Reis (II Reis 22,14) i al Segon Llibre de les Cròniques (II Cròniques 34,22) com a dona de prestigi que parlava als sacerdots i al rei en nom de Déu. Està emparentada amb Jeremies. A la reconstrucció del temple de Jerusalem hi havia una porta amb el nom d'Holdà, sense que estigui clar que es degui a aquest personatge.Sota el regnat de Josies (cap al 622 aC) mentre s'estava restaurant el Temple, es va descobrir el Llibre de la Llei, un valuós manuscrit del Deuteronomi amagat per algú durant el temps de la fúria destructora del rei Manassès. Per iniciativa de Josies, un grup de sacerdots van anar a consultar Holdà, que va pronunciar un oracle inspirada per Jehovà. L'oracle amenaçava amb el càstig diví al poble de Judà, que oblidant el Déu d'Israel es va girar cap a la idolatria i els déus estrangers. Però també va anunciar que el càstig vindria després de la mort del pietós rei Josies.

Cronològicament podem situar Huldà entre el profeta Sofonies i Jeremies. Abans d'ella només dues dones, Míriam, la germana de Moisès, i Dèbora, jutge d'Israel, van rebre el títol de profetesses.

Kilayim

Kilayim (en hebreu: כלאים) (en català: barreja) és el quart tractat del seder Zeraïm (en català: "Llavors") de la Mixnà i el Talmud. Tracta sobre les lleis de diverses produccions agràries prohibides, tal com està escrit en els versicles: Levític 19:19 i Deuteronomi 22:9-11. Kilayim tracta sobre el sembrat de diferents mescles de llavors, la pràctica de fer empelts en els arbres, les mescles de vinyes, els creuaments d'animals, el treball amb diferents animals, i el shatnez (la roba que conté una barreja de llana i lli). Només hi ha una Guemarà sobre aquest tractat, en el Talmud de Jerusalem.

Lag ba-Ómer

Lag ba-Ómer (hebreu: tretzè dia del compte del Ómer), és el nom donat al dia 18 del mes de Iar. D'acord amb la tradició jueva, en aquesta data es commemora l'aniversari de la mort del rabí Ximon bar Yohaï.

Té lloc entre Péssah i Xavuot. Lag ba-Ómer esdevé el 18 del mes de Iar, i el dia 33 del compte de l'Ómer.

El Ómer era una mesura d'ordi que s'ofrenava al Temple de Jerusalem, el segon dia de Péssah, que donava inici a la collita en tota la terra d'Israel. Aquest dia el poble jueu començava a comptar les setmanes completes fins a la festivitat de Xavuot, en la qual portaven les primícies de les collites al Temple com ofrena, en aquest dia es recordava el lliurament dels Deu Manaments al Mont Sinaí.

Al segle II durant Lag ba-Ómer el tretzè dia d'Ómer, moria el rabí Ximon bar Yohaï, cèlebre místic a qui se li atribueix l'autoria del Zohar. Abans d'expirar demana als seus alumnes que aquest dia esdevingui una festivitat i un dia d'alegria. Una altra raó per la qual es festeja és, que hi va haver una plaga que delmava als alumnes del rabí Akiva matant a més de 24.000, en el dia de Lag ba-Ómer les morts van acabar.

Per generacions es festeja aquest dia sortint als boscos amb arcs i fletxes fent grans fogueres. Aquest costum s'originà, ja que en l'època del domini de l'Imperi romà sobre Israel, es va prohibir l'estudi de la Torà, per això els estudiants sortien al bosc amb arcs i fletxes per evitar que les patrulles s'adonessin que es dirigien a estudiar Torà i es pensessin que els estudiants anaven a caçar.

Levític

El Levític és el tercer llibre de la Tanakh i de la Bíblia. El nom del llibre en català prové del grec (το) Λευιτικόν, (to) leuiticon, alhora derivat de l'hebreu rabínic torat kohanim en referència a la tribu de Leví, la qual es convertiria en la tribu sacerdotal del poble hebreu. En hebreu, el nom és la primera paraula del text, Vayikra ויקרא, que significa "Ell va cridar".

Llibre d'Abdies

El llibre d'Abdies, escrit pel profeta menor Abdies al segle IX aC, és un llibre de l'Antic Testament, el més breu de tots. Narra la destrucció d'Edom, enemic d'Israel, com a prova del poder diví quan el poble jueu li és fidel. El llibre ha atret els estudiosos de la Bíblia per la menció de llocs aparentment anacrònics.

Llibre dels Nombres

El llibre dels Nombres és el quart de la Torà, i per tant de la Bíblia, i que en hebreu és anomenat ba-midbar במדבר, "en el desert." En la Septuaginta, el nom és Arithmoi ("Nombres", literalment), ja que és un registre del cens del poble al Sinaí i a la planura de Moab i detalla molt precisament certs rituals, amb les repeticions necessàries.

El llibre també és d'interès històric, ja que dóna els detalls de la ruta dels israelites en el desert i els seus campaments principals. Certs esdeveniments, si bé són hiperbòlics, tenen base arqueològica, com l'arribada a Qades. Està dividit en tres parts:

El cens del poble al Sinaí

Un relat del recorregut de Sinai cap a Moab, i l'enviament d'espies, i llur report.

Un relat del que va ocórrer a la planura del Moab, abans de creuar el riu Jordà.És important l'organització en 12 tribus, una per cada fill de Jacob i base de molts conflictes territorials posteriors. El record de la pasqua i l'acció protectora de Déu cap al seu poble escollit és constant.

El llibre cobreix el recorregut de 38 anys i 10 mesos després de la sortida d'Egipte. La data més probable de composició estaria sobre el segle VI aC, recollint històries més antigues (bàsicament de la font anomenada P en la hipòtesi documental).

Midraix

Midraix és un mètode d'interpretació (exegesi) hermenèutica de la Bíblia, el terme també es refereix a la compilació completa dels ensenyaments de la Bíblia. La paraula prové de l'hebreu:מדרש; plural midraixim, literalment «investigar»o «estudiar».

Peah

Peah (en hebreu: מסכת פאה) és el segon tractat del séder (ordre) Zeraïm ("llavors") de la Mixnà i el Talmud. Aquest tractat comença amb la discussió de temes relacionats amb l'agricultura, l'enfocament principal d'aquest ordre de la Mixnà. El tractat discuteix les lleis dels donatius per als pobres, quan un camperol cull el seu camp, les seves vinyes, o els seus arbres, seguint els preceptes de la Llei jueva.El tractat també tracta sobre les lleis referents a donar caritat en general. El tractat es diu Peah (cantonada) perquè la primera part del tractat tracta sobre les lleis de Peah, mentre que la part restant del tractat es tracta sobre varis temes relacionats.

Aquest tractat discuteix els donatius que s'han de lliurar als pobres, quan es cullen els camps, els vinyers o els arbres, i les lleis referents a la caritat en general. Hi ha sis categories d'obligacions que es discuteixen en el tractat, que són les següents:

Peah: és la porció de la collita que ha de quedar en peus per als pobres, d'acord amb Levític 19:9 i Levític 23:22.

Leket: són les espigues de gra que van caure de la mà de la segadora o de la falç mentre es recol·lectava el gra durant la collita, com es descriu a Levític 19:9 i Levític 23:22.

Shichchah: són les gabelles deixades i oblidades en el camp mentre la collita és portada a l'era, així com els productes adjunts passats per alt pels recol·lectors, com es descriu a Deuteronomi 24:19.

Olelot: són els rams inmadurs dels raïms, com a Levític 19:10 i Deuteronomi 24:21.

Peret: són els raïms que cauen dels seus rams mentre són arrencats de la vinya, com a Levític 19:10.

Maaser ani: és el delme per als pobres, té lloc cada tercer i sisè any del cicle del delme, com a Deuteronomi 14:28-29 i Deuteronomi 26:12-13.

Existeixen diverses ofrenes per als pobres del camp; hi ha quatre ofrenes que provenen de la vinya: Peah, Shichchah, Peret, i Olelot; i dues ofrenes que provenen dels arbres: Peah i Shichchah. Aquests donatius s'han de lliurar tots els anys, a més, en el tercer i sisè any del cicle de la Shmità, el camperol ha de reservar el Maaser ani, el delme per als pobres.

Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea). Conjunt integrat a l'Antic Testament cristià, també se'l coneix com els Cinc Llibres de Moisès i, en la traducció de l'hebreu al grec en la Septuaginta, com a Pentateuc. No obstant això, sovint els jueus també es refereixen a tota la revelació i els ensenyaments jueus com la Torà.

Santíssima Trinitat

La Santíssima Trinitat és Déu, d'acord amb els ensenyaments de les esglésies cristianes, a excepció d'alguns moviments unitaristes i restauracionistes, com els Testimonis de Jehovà. Aquesta doctrina estableix que Déu és una sola substància que existeix simultàniament en tres persones distintes: el Pare (Déu Pare), el Fill (Déu Fill) i l'Esperit Sant. Encara que sovint es fa servir com a sinònim del concepte de Trinitat, el terme "deïtat" és més ampli, i inclou altres idees sobre la manera en la qual el Pare, el Fill i l'Esperit Sant estan relacionats.

Upsherin

Upsherin (en jiddisch: אפשערן, Upsherin) (en hebreu: חאלאקה, Jalakà) és una cerimònia d'origen cabalístic que consisteix a tallar els cabells d'un nen jueu per primera vegada als 3 anys.

El tercer aniversari, és una etapa important en la vida d'un nen jueu, ja que aleshores pot començar a aprendre la Torà, i a portar la quipà i les tsitsit.

Èxode

L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia. Segons la tradició jueva va ser escrit per Moisès després de sortir de l'Egipte (entre els anys 1200 i 1550 aC). La hipòtesi documental, per contra, sosté que és el resultat de la fusió de diversos textos antics. Apunta que la clau per datar correctament el text final passa per identificar el faraó descrit, sobre el qual no hi ha unanimitat.

El terme èxode vol dir sortida, ja que el relat principal tracta de l'alliberament del jueus i del començament de les seves vivències els 40 anys que van passar al desert de Sinaí. En hebreu, el nom del llibre és ve-eleh shemoth, o simpelment shemoth שמות, que són les primeres paraules del llibre: "Aquests són els noms..."

Antic
Testament
Nou
Testament

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.