David

Segons la Bíblia, David (en hebreu, דוד בן-ישי David ben Yishay) va ser el més gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la nació jueva va arribar a la seva màxima esplendor. Va ser rei de Judà durant set anys i sis mesos i rei d'Israel durant trenta-tres anys.[1]

Infotaula de personasant David
Vitrail Arbre de Jessé Cathédrale Troyes 200208 2
Vitrall de la Catedral de Troyes, s. XIII
Nom original (he) דָּוִד
Biografia
Naixement hebreu: דָּוִד, àrab: دَاوُۥدَ(Dawud)
S. XI a. C.
Betlem (Palestina)
Mort ca. 970 a. C.
Jerusalem (Israel)
Lloc d'enterrament Tomba de David (Mont Sion, Jerusalem
Dades personals
Grup ètnic Jueus
Activitat
Professors Samuel
Alumnes Ahià
rei, profeta
Celebració Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, Esglésies ortodoxes orientals, esglésies protestants, Islam (n'és un profeta), Fe Baha'i, Rastafari
Festivitat 29 de desembre
Esdeveniment significatiu Rei d'Israel
Iconografia Com a rei, amb corona; tocant un instrument musical (un arpa, normalment); jove, amb el cap de Goliat
Altres
Títol Monarca
Família Dinastia de David

Orígens

David era fill de Jessè, de la tribu de Judà. Vivia a Betlem amb el seu pare i els seus set germans.

Eren una família humil que es dedicava a pasturar els seus ramats. David tenia afició per la música i sabia tocar molt bé algun instrument de corda que havia de ser de corda polsada, i que les diferents traduccions de la Bíblia no es posen d'acord si era una lira, una arpa o una cítara. Consegüentment, tampoc no hi ha acord en la iconografia.

Triat per Déu

Un dia en temps del rei Saül, el profeta Samuel va presentar-se a casa de Jessè. Va explicar-li que volia conèixer els seus fills. Després de conèixer-los a tots, va ungir amb l'esperit de Jehovà el fill més petit de Jessè, David.

Al cap de poc temps, van arribar uns missatgers del rei per endur-se David a palau. En arribar, Saül li va demanar que restés amb ell per a tocar-li l'arpa durant les nits, ja que no podia dormir i havia sentit a dir que el jove pastor era un molt bon músic. David va acceptar i vivia a cavall de Betlem i el palau del monarca.

David i Goliat

DavidiGoliat
David lluitant contra Goliat (al Breviari de Martí)

Temps després, el seu pare Jessè el va enviar a buscar l'exèrcit israelita per a prendre noves dels seus germans grans Eliab, Abinadab i Ximà. En arribar al lloc de la batalla, va observar que hi havia un gegant filisteu dit Goliat que esperava contrincant, ja que ningú gosava enfrontar-s'hi.

Malgrat ser jove i inexpert en l'art de la guerra i que Goliat feia dos metres i mig, David va fer una pregària a Déu i va demanar permís a Saül per a afrontar el gegant. David explicà que havia matat un lleó i un ós amb la fona quan aquestes bèsties van atacar el seu ramat. El rei va donar-li llavors permís per a anar a l'encontre del gegant.

Així, David fou vestit amb una armadura però li era massa pesant i, com que no es podia moure, se la tragué. Va agafar cinc palets d'un torrent que hi havia a prop i va sortir al camp de batalla amb la fona a la mà com a única arma.

Goliat va riure's de David perquè era jovenet, ros i tenia un aspecte delicat. Llavors, el pastor va posar un palet a la fona, va començar a fer-la girar i va disparar contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure a terra. David va anar corrents cap a Goliat, li va agafar l'espasa i li va tallar el cap. Els filisteus van fugir a corre-cuita espantats però foren perseguits per l'exèrcit de Saül i van ser derrotats.

Després d'aquests fets, Saül va donar un rang alt a David dins l'exèrcit israelita i sempre es feia acompanyar per ell. El fill de Saül, Jonatan va quedar admirat per David i se l'estimava com a si mateix (1Sam, 18:3).

Saül gelós de David

'David' by Michelangelo Fir JBU005
David, Michelangelo, 1500-1504.

Passava el temps i la fama de David era cada cop més gran. Un dia, quan tornaven Saül i David d'una victòria al camp de batalla, el rei va sentir com unes dones cantaven:

<<Saül n'ha matat milers,
i David, desenes de milers!>>

llavors el rei va començar a mirar malament al jove David.

Poc després, mentre David estava tocant la lira per al trasbalsat Saül, aquest va agafar una llança i, en un moment de ràbia, va disparar-la contra David. La llança va passar a pocs centímetres de David i es va clavar a la paret.

Després d'això, Saül va nomenar David comandant dels exèrcits reials perquè estigués al capdavant de les batalles i hi hagués més possibilitats que morís. Però David tornava de totes les guerres, i tornava victoriós. Així que la seva fama encara va augmentar més.

El rei, decidit a treure's David de sobre, va prometre-li la mà de la seva filla gran Merab si li portava cent prepucis de filisteus. David va fer una expedició i va tornar amb dos-cents prepucis tallats de filisteus. Aleshores, Saül va negar-li la mà de la seva filla gran. Però va resultar que la filla petita Mical estimava en secret David i va demanar al seu pare per casar-s'hi ella. D'aquesta manera fou com David es casà amb Mical i esdevingué gendre de Saül.

Un dia estant al palau tocant l'arpa, de nou Saül va llençar-li una llança. Aquest cop David hagué d'esquivar-la i fugir corrents cap a casa. Per la nit, la seva esposa Mical el despertà i l'aconsellà que fugís perquè el rei havia enviat sicaris a assassinar-lo. Mical va ajudar-lo a depenjar-se per la finestra i va ficar al llit el terafim (l'estàtua de l'ídol domèstic). Quan arribaren els enviats van veure que David ja no hi era i ho comunicaren al rei.

David va anar-se'n fins a Ramà, on vivia Samuel i li va explicar que Saül havia intentat matar-lo diverses vegades. Aleshores, Samuel va convidar David a quedar-se a casa seva. Al cap d'uns dies van arribar uns soldats del rei amb l'ordre de detenir David. A l'entrar al poble els soldats van començar a profetitzar. Això es va repetir fins a tres vegades. Després, el mateix Saül en persona va presentar-se allà i li va passar el mateix; el Senyor el va torbar, es va despullar, es va estirar a terra i va començar a profetitzar.

Exili

David and Goliath by Caravaggio
David i Goliat, de Caravaggio, c. 1599. Prado, Madrid

David va marxar cap a la població de Nob, on Ahimèlec, fill d'Ahitub, i altres sacerdots van donar-li menjar i l'espasa que havia pertanyut a Goliat. Després, David va arribar a la ciutat filistea de Gat on s'instal·là. Quan el van reconèixer com al guerrer que va vèncer Goliat, va tenir por de ser assassinat i començar a fer-se el boig.

Aleshores David va marxar d'allà i es va refugiar a una cova prop d'Adul·lam, on va rebre la visita del seu pare Jessè i els seus germans. A poc a poc es van anar unint a ell tota mena d'homes que portaven una vida descarriada i es va fer el seu capitost. Un temps més tard va arribar a la cova Abiatar, fill del sacerdot Ahimèlec i li va explicar que el rei Saül havia matat tots els habitants de Nob, per haver-li donat allotjament quan va fugir del palau reial.

Un dia, Saül va organitzar una expedició de 3.000 homes per capturar David. Estant en un terreny abrupte, Saül va entrar a una cova a fer necessitats i va resultar que David i els seus homes estaven amagats al fons d'aquella gruta. David va tallar la vora del mantell del rei i, quan aquest va sortir, ell es va posar al seu darrere i li va fer una reverència. Aleshores, Saül el va veure, van fer un pacte i van acomiadar-se.

En aquells temps hi havia un home de la tribu de Judà anomenat Nabal que vivia amb la seva esposa Abigail a Maon. Ell era aspre i barroer i ella era assenyada i bonica. David va enviar uns mossos a Nabal demanant ajuda, però ell no en volgué saber res i renegà. Aleshores David i una partida dels seus bandolers van anar a atacar Nabal però just abans d'arribar-hi, Abigail va sortir per suplicar pel seu espòs. Al cap de deu dies però, Nabal va morir d'un atac de cor. Poc després, David va demanar-li la mà a Abigail i aquesta va acceptar.

Un temps després, David i els seus homes van albirar el camapament de Saül. David va poder entrar d'amagat i es va introduir a la tenda del rei. Aquest estava dormint i David li agafà la llança i la gerra d'aigua de la capçalera de Saül, i se'n van anar sense que ningú els veiés ni se n'adonés ni es despertés. Un cop fora del campament, va començar a cridar i els guàrdies es van despertar. Aleshores Saül va prometre-li que no el perseguiria més.

David va anar a viure amb les seves dues mullers, Abigail i Ahinóam, i els seus homes a la població filistea de Gat. Allà, el rei Maoc li va concedir la ciutat de Siclag en feu. David va viure en aquell indret un any i quatre mesos durant els quals es va dedicar a fer incursions salvatges contra els gueixurites, els guerizites i els amalequites tot i que al rei Maoc li deia que havia anat contra els quenites o al sud de Judà. Un dia els amalequites van atacar Siclag i van capturar la població com a esclaus, quan David va arribar al poble va començar una persecució dels bandits i va aconseguir salvar tots els ostatges.

Tres dies després d'aquesta incursió va arribar un home a Siclag i els va explicar que el rei d'Israel Saül i el seu fill Jonatan havien mort a Guilboa contra els filisteus.

David, rei de Judà

Monegro-David-Salomon
David i Salomó en una escultura de Juan Bautista Monegro a El Escorial

Aleshores, David va marxar cap a Hebron, on s'instal·là i fou proclamat rei de Judà. Però l'únic fill supervivent de Saül, Ixbóixet va reclamar la corona del seu pare i es va proclamar rei d'Israel.

Llavors totes les tribus van anar posant-se en favor d'Ixbóixet excepte la tribu de Judà, que recolzà David.

Al cap de poc, es van trobar a una font de Gabaon dotze benjaminites favorables a Ixbóixet i dotze seguidors de David. Tots van morir, aleshores l'exèrcit de David i l'exèrcit d'Abner, general d'Ixbóixet, van lliurar una duríssima batalla en què van morir dinou homes de David i tres-cents setanta enemics.

La guerra civil va durar dos anys en què la Casa de Saül s'anava debilitant i la Casa de David anava guanyant adeptes. Un bon dia, Abner i David van fer un pacte pel qual David esdevindria rei d'Israel sense més sang vessada.

Quan Abner sortia de la trobada, un nebot de David, Joab, el va assassinar perquè creia que tot havia estat una trampa. Quan David ho va saber va ordenar enterrar Abner a Hebron i va maleir Joab i tota la seva família.

Poc després, es van presentar Baanà i Recab, fills de Rimmon, caps d'escamots de l'exèrcit d'Ixbóixet amb el cap del fill de Saül. L'havien assassinat a traïció. David s'enfurismà molt, va fer tallar els peus i les mans a aquells traïdors, els matà i després va enterrar el cap d'Ixbóixet al sepulcre d'Abner.

David d'Israel

Amb el seu rival mort, les tribus d'Israel van acceptar-lo com a rei. Aleshores, després del dol per Ixbóixet, David fou coronat Rei d'Israel. Encara es va quedar cinc anys i sis mesos a Hebron fins que va aconseguir conquerir la ciutat dels jebusites i va anar a instal·lar-s'hi, Jerusalem.

Poc després, va anar fins a Baalé on hi havia l'Arca de l'Aliança i la féu traslladar cap a Jerusalem, amb la celebració d'unes grans festes. També es va voler recordar del seu amic mort Jonatan, fill de Saül, i va retornar totes les propietats de l'antic rei d'Israel al fill de Jonatan, Mefibóixet.

Llavors David va organitzar un gran exèrcit amb els millors homes de les tribus d'Israel i va anar a combatre els pobles veïns per ampliar els seus dominis; filisteus, moabites, el rei de Sobà, arameus de Damasc, siris, ammonites, filisteus i amalequites, tots van sofrir moltes baixes i finalment es van convertir en vassalls d'Israel. Altres nacions, tement ser envaïts per David, van aliar-se amb ell; el rei d'Hamat, el rei de Tir i els edomites.

Segons el Segons Llibre de Samuel, aquests eren els oficials de David:

  • Joab, fill de la germana de David Seruià, era cap de l'exèrcit
  • Jehoixafat, fill d'Ahilud, era cronista
  • Sadoc, fill d'Ahitud, i Ahimèlec, fill d'Abiatar, eren sacerdots
  • Seraià era conseller;
  • Benaiahu, fill de Jehoiadà, manava els quereteus i els peleteus
  • els fills de David eren sacerdots.

Rebel·lió d'Absalom

Un temps després, David va saber que Absalom havia mort el seu germanastre Amnon perquè aquest havia violat la seva germana Tamar. Després d'estar un temps a l'exili, Absalom va tornar i, a poc a poc, va anar convencent la gent que li fes costat. Finalment es va autoproclamar rei d'Israel a Hebron.

David va preferir marxar de Jerusalem per evitar un bany de sang. Aleshores, Absalom va traslladar la seva capital d'Hebron a Jerusalem i es va instal·lar al palau del seu pare.

Poc després, els dos exèrcits es van trobar prop d'un bosc i va començar una batalla acarnissada; vint mil homes van morir en un sol dia. Els seguidors de David van guanyar. Absalom veient-se perdut, va agafar una mula que hi havia per allà i va començar la fugida. De sobte, en passar sota una alzina, va enganxar-se-li els cabells a les branques i es va quedar penjat a l'arbre, ja que la mula va continuar corrent.

Joab, en assabentar-se'n, va córrer cap allà i va clavar-li tres llances a Absalom. Els seus escuders van rematar-lo. Després, van llençar el seu cos a un clot del bosc i van abocar-hi un munt de pedres al damunt. David va plorar amargament la mort del seu fill i va retornar a Jerusalem.

Mort i successió

King david tomb
Tomba del Rei David
Jerusalem Tomb of David BW 1
Tomba tradicional del rei al Mont Sió de Jerusalem

Quan David ja era vell i, fatigat per una vida tan agitada, no podia moure's de la seva cambra, el seu fill Adonies actuava de regent. Però també el príncep Salomó d'Israel volia acaparar poder.

David va proclamar hereu seu a Salomó i aquest va ser coronat pel profeta Natan a Guihon uns dies més tard. Quan Adonies va saber-ho, es va presentar al Rei Salomó i li va jurar fidelitat.

Dies més tard, el Rei David va morir i va ser enterrat a Jerusalem.

La Casa de David

La primera esposa de David fou Mical, filla del rei Saül. Quan David va escapar-se del palau reial per evitar ser assassinat pel seu sogre, aquest va casar la seva filla amb Paltí, fill de Laix. Després de la mort de Saül i Ixbóixet, Mical va ser retornada a David, va viure a Hebron i Jerusalem i va morir sense donar-li cap fill.

En segones núpcies es va casar amb Ahinóam, de Jizreel. Va viure amb David a l'exili i quan van instal·lar-se a Hebron va néixer el seu únic fill:

La seva tercera esposa fou Abigail. Va conviure amb la segona esposa de David. Va donar-li un fill que nasqué a Hebron:

A Hebron va tenir relacions amb altres dones a part de les seves esposes, que li van donar fills naturals:

També es casà amb Eglà, qui li va donar un altre fill:

Una vegada, ja a Jerusalem, David va veure una dona a Jerusalem anomenada Betsabé, que estava casada amb l'heroi Uries l'hitita, va emportar-se-la cap al palau i va jeure amb ella. Poc després Betsabé va dir-li que estava embarassada d'ell. Aleshores, David va trair a Uries, deixant-lo per sorpresa sol a primera línia de l'exèrcit d'Israel, perquè fos matat fàcilment i amb deshonor. Quan Uries va morir, Betsabé enviudà, i David va tenir via lliure per a quedar-se amb ella. Es va casar i va tenir amb ella dos fills:

  • El nadó fruit de l'adulteri, que va morir als set dies d'haver nascut; a causa del pecat comès per David i com el profeta Natan li havia advertit.
  • Més tard va néixer un altre que sí que va arribar a l'edat adulta: el futur rei Salomó.
  • I encara va tenir amb Betsabé un altre fill, Natan.

Ja com a rei d'Israel instal·lat a Jerusalem, va prendre més concubines amb qui va tenir diversos fills. Amb la seva concubina Batxua, filla d'Amiel, va tenir:

Amb la seva neboda Abihail, filla del seu germà gran Eliab va mantenir relacions de les que en nasqué:

Altres fills naturals foren:

Quan era ancià li van donar la jove verge Abisag per tenir-ne cura, David però, no va jeure amb ella i solament li va fer companyia els últims dies de la seva vida.

Historicitat de David

Durant la dècada dels 1980 es va investigar l'àrea antiga de la ciutat de Jerusalem, buscant restes d'edificis de la suposada època en què va viure el rei David, però no es van trobar restes de cap palau ni de cap construcció mínimament important. Amb l'enganyosa informació obtinguda, els arqueòlegs van determinar que, entre els segles XVI i VIII aC només vivien unes 5.000 persones a la zona de Jerusalem, bàsicament pagesos i ramaders.[2]

Però a partir de l'any 2000 s'han fet noves excavacions a l'antiga Ciutat de David, situada al sud de les actuals murades otomanes, on s'han trobat edificis monumentals que demostren que el lloc era, efectivament, la capital d'un gran regne, i no el que pensaven els arqueòlegs anteriors. Les actuals excavacions estan dirigides pels arqueòlegs Eilat Mazar y Shukrun, i els resultats es poden veure a l'enllaç extern publicat al final de la pàgina.

En l'anomenada Pedra de Tal Dan, trobada als Alts del Golan i datada del segle IX aC, s'hi va trobar la inscripció «Casa de David» referida a la família del rei de Judà. De la mateixa època és la Pedra Moabita, trobada el 1868 i on apareix la mateixa inscripció. Aquestes dues proves arqueològiques externes proven l'existència d'un rei David històric i així, juntament amb les modernes excavacions, les teories d'Israel Finkelstein queden completament refutades.

Referències

  1. Parker, Philip. Atlas of World History (en anglès). Londres: Harper-Collins, 2004, p. 30-31.
  2. El patrón de asentamiento en el antiguo Judá, vegeu A. Ofer, "Toda la región montañosa de Judá": de la franja de la liquidación a una monarquía próspera ", a I. Finkelstein y N. Na aman", eds.Del nomadismo a la monarquía (Jerusalén: Israel Exploration Society, 1994), pp. 92-121; "las colinas de Judea en el período bíblico", Qadmoniot 115 (1998), 40-52 (en hebreu), "el período monárquico en el Altiplano de Judea," en A. Mazar, ed.Estudios en Arqueología de la Edad de Hierro en Israel y Jordania (Sheffield: Sheffield Academic Press, 2001), pp. 14-37.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Modifica l'enllaç a Wikidata
Precedit per:
Nou títol
Rei de Judà
-
Succeït per:
Integració al Regne d'Israel
Precedit per:
Ixbóixet
Rei d'Israel
-
Succeït per:
Absalom
(usurpador)
Precedit per:
Absalom
(usurpador)
Rei d'Israel
-
Succeït per:
Salomó
2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres. En el calendari gregorià és el 2016è any de l'era comuna o de l'era cristiana, el 16è any del tercer mil·lenni i del segle XXI, i el 7è any de la dècada del 2010.

ATP World Tour 250

ATP World Tour 250 series en tenis són torneigs de l'Association of Tennis Professionals (ATP) des del 2009 ATP World Tour. És la continuació dels ATP International Series.Les sèries inclouen 40 torneigs.

ATP World Tour Masters 1000

L'ATP World Tour Masters 1000 és un conjunt de nou torneigs de tennis que formen part del circuit professional de l'Associació de Tennistes Professionals (ATP). Es disputen al llarg d'una temporada en diverses ciutats del món, a Europa, a l'Amèrica del Nord i l'Àsia (des de 2009). Després dels torneigs del Grand Slam són els torneigs de més jerarquia dins el circuit de l'ATP, la participació en els quals és obligatòria per als tennistes de major rànquing mundial.

Aquesta terminologia parteix de l'any 1990, quan l'ATP va decidir reorganitzar els torneigs mundials i classificar-los en categories i importància. El resultats obtinguts en aquests torneigs atorguen als jugadors més punts per al rànquing mundial que qualsevol altre torneig regular llevat dels torneigs del Grand Slam o de la Copa Masters. Fins a l'any 2007 es disputaven al màxim de cinc sets però des de llavors són al màxim de tres.

BAFTA a la millor pel·lícula

El BAFTA a la millor pel·lícula és un premi que atorga la BAFTA (British Academy of Film and Television Arts) en una cerimònia anual.

Cofidis (ciclisme)

El Cofidis és un equip francès de ciclisme professional en ruta en categoria Continental professional. Creat el 1996, va formar part de l'UCI ProTour de 2005 al 2008, i del Calendari mundial UCI al 2009. Actualment competeix als Circuits continentals de ciclisme i en algunes curses de l'UCI World Tour

Cérvol del Pare David

El cérvol del Pare David (Elaphurus davidianus), conegut com a milu (麋鹿) en xinès, és una de les espècies de cérvol que només es manté en captivitat. Prefereix els pantans i es creu que és natiu dels subtròpics. S'alimenta tant d'herbes com de plantes d'aigua.

David Coulthard

David Coulthard (27 de març del 1971) és un pilot escocès a la Fórmula 1. Ha corregut per les escuderies Williams, McLaren-Mercedes i Red Bull Racing.

Va començar a la Fórmula 1 al ser cridat per l'equip Williams per substituir Ayrton Senna després de la mort d'aquest.

L'any 1998 al circuit de Spa-Francorchamps va protagonitzar un incident amb Michael Schumacher que possiblement va alterar el curs del campionat del món de Fórmula 1 en favor del seu company d'equip Mika Hakinnen.

Ha aconseguit dos (Mònaco'05 i el Canadà'08), dels tres primers podis de la història de l'escuderia Red Bull Racing.

David Starr Jordan

David Starr Jordan (Gainesville, Nova York, 19 de gener de 1851 - Stanford, Califòrnia, 19 de setembre de 1931) va ser un naturalista i ictiòleg estatunidenc.

Va ser el principal ictiòleg de principis del segle XX. Va escriure 650 articles i llibres sobre el tema, a més d'exercir com a president de les universitats d'Indiana i Stanford (el primer de tots, en aquest cas).

Va ser un activista del pacifisme: va presidir la World Peace Foundation des de 1910 fins a 1914.

Va formar part de la junta de govern de l'Human Betterment Foundation, una organització eugenèsica establerta en Pasadena el 1928 amb l'objectiu de recopilar i distribuir informació sobre la legislació nord-americana d'esterilització forçosa amb propòsits eugenèsics.

Esquirol rupestre del Pare David

L'esquirol rupestre del Pare David (Sciurotamias davidianus) és una espècie de rosegador de la família dels esciúrids. És endèmic de la Xina (Anhui, Chongqing, Gansu, Guizhou, Hebei, Henan, Hubei, Liaoning, Ningxia, Pequín, Shaanxi, Shanxi, Sichuan, Tianjin i Yunnan). S'alimenta de llavors. El seu hàbitat natural són els biomes rocosos. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.Aquest tàxon fou anomenat en honor del missioner i zoòleg francès Jean Pierre Armand David.

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est. Limita al nord amb Rússia, al sud amb Armènia i Turquia, al sud-est amb l'Azerbaidjan, i a l'oest amb la mar Negra.

Le Val-David

Le Val-David és un municipi francès, situat al departament de l'Eure i a la regió de Normandia. L'any 2007 tenia 757 habitants.

McLaren

McLaren Racing Limited, fundat el 1963 per Bruce McLaren (1937-1970), és un equip de curses automobilístiques amb seu a Woking, Surrey, Regne Unit, que és sobretot conegut com a equip de Fórmula 1, però que ha competit també en les 500 milles d'Indianapolis, i les 24 hores de Le Mans. L'equip és dirigit per Martin Whitmarsh i és supervisat per McLaren Racing, membre al seu torn de McLaren Group.

McLaren és un dels equips amb més èxit de la Fórmula 1, sent la tercera escuderia en nombre de Campionats de Constructors (vuit), per darrere de la també britànica Williams F1 i de la italiana Ferrari. Al llarg de la seva història, 11 dels pilots que van conduir un McLaren van aconseguir el títol de pilots.

Near Earth Asteroid Tracking

El Near Earth Asteroid Tracking (NEAT) és un programa usat per la NASA i el Jet Propulsion Laboratory per descobrir objectes propers a la terra. El sistema NEAT començà les seves observacions el desembre de 1995. El primer investigador principal va ser Eleanor F. Helin, amb els co-investigadors Steven H. Pravdo i David L. Rabinowitz.

NEAT té un acord cooperatiu amb U.S. Air Force per usar el telescopi GEODSS situat a Haleakala, Maui, Hawaii. GEODSS roman actiu gràcies al Ground-based Electro-Optical Deep Space Surveillance i a aquests telescopis d'Air Force de camp ample que van ser creats per veure òpticament aterrar el vehicle espacial orbitari. L'equip NEAT, va crear una càmera CCD i un sistema informàtic per al telescopi GEODSS. El format de la càmera CCD format és 4096 × 4096 píxels i el rang de vista és 1.2° × 1.6°.

Començant a l'abril del 2001, el telescòpi Samuel Oschin (1,2 metres d'obertura sobre el telescòpi Schmidt a l'Observatòri Palomar) va ser posat en servei per descobrir els objectes propers a la terra. Aquest telescopi conté una càmera de 112 CCDs per cada 2400 × 600. Aquest va ser el telescopi que va produir les imatges que van portar a la descoberta de 50000 Quaoar el 2002, i 90377 Sedna il 2003 (publicat el 2004) i el planeta dwarf Eris.

A més de descobrir milers d'asteroides, el NEAT està també acreditat amb el re-descobriment (recuperació) del periòdic cometa 54P/de Vico-Swift-NEAT i de l'alt moviment de l'estrella Teegarden.

Un asteroide s'anomenà en honor seu 64070 NEAT, als volts del 2005.

Oscar a la millor pel·lícula

L'Oscar a la millor pel·lícula és un dels premis Oscar atorgat anualment per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a Los Angeles, Califòrnia, el qual és votat per persones alienes a l'Acadèmia. Aquest premi es considera el més important, perquè és el resum de totes les funcions per portar endavant una pel·lícula. El guardó no s'atorga al realitzador de la pel·lícula, sinó al productor, malgrat que en molts casos sigui el mateix.

Un punt de controvèrsia és la manca de consideració per a les pel·lícules de llengua no anglesa per a aquesta categoria, tenint el seu propi premi: Oscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa. Fins al 2019, només deu pel·lícules de llengua estrangeres s'han proposat per a aquest premi: La Grande Illusion (francès, 1938); Z (francès, 1969); The Emigrants (suec, 1972); Cries and Whispers (suec, 1973); Il postino (italià/castellà, 1995); La vita è bella (italià, 1998); Tigre i drac (xinès, 2000); Cartes des d'Iwo Jima (japonès, 2006), Amor (francès, 2012) i Roma (castellà/mixtec).

En les llistes que segueixen, el guanyador del premi es mostra en primer lloc, seguit pels altres candidats. Cada entrada individual mostra el títol del pel·lícula, seguit per la companyia, i el productor. Abans de 1951, el premi es donava a la companyia de producció; des de 1951 en endavant, se l'ha atorgat al productor. Quan la pel·lícula es produïa a un país diferent dels Estats Units, el seu país i el títol original, si és aplicable, es mostren entre parèntesis. A partir de 1951, el premi passa a ser individual pel productor.

Oscar al millor director

L'Oscar a la millor direcció, generalment conegut com a Oscar al millor director, és un dels premis Oscar atorgat anualment per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a Los Angeles, Califòrnia, que valora el treball dels directors de les pel·lícules. Les nominacions són realitzades per membres de la branca de direcció de l'Acadèmia mentre que els guanyadors són seleccionats per tota l'Acadèmia.

Salomó d'Israel

El rei Salomó (en hebreu, שלמה בן-דוד Shelomoh ben David i en àrab, سليمان Sulayman ibn Dàüd) fou una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament. Els tres reis més importants foren en aquest ordre: Saül, David i Salomó.

Tribus d'Israel

Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.

Unió Ciclista Internacional

La Unió Ciclista Internacional (Union Cycliste Internationale - UCI) és la unió ciclista professional que regeix les competicions ciclistes en l'àmbit internacional. La seva seu central es troba a Aigle, Suïssa. L'actual president és el francès David Lappartient.L'UCI expedeix les llicències professionals als ciclistes, i s'encarrega de fer complir les normatives, com per exemple en matèria de dòping. També s'encarrega de les classificacions de les curses i els sistemes de puntuació en diverses disciplines ciclistes, com ara el ciclisme de muntanya, el ciclisme en ruta o el ciclisme en pista, tant per a homes com per a dones, aficionats o professionals. També organitza els mundials de ciclisme en ruta (en els quals es competeix per seleccions en lloc de per equips), en diferents disciplines i categories. Els guanyadors d'aquests mundials tenen el dret de portar un maillot arc-iris especial durant l'any següent, i podran dur les mànigues i el coll del mallot de color arc-iris durant la resta de llurs carreres.

Tanakh: genealogia des d'Adam fins a David
De la Creació al Diluvi
Origen dels Patriarques
De les Tribus al Regne
Comuns
No jueus
Judaisme
Cristianisme

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.