Daniel

Segons la Bíblia, Daniel (en hebreu: דָּנִיּאֵל, Dāniy'el, "Déu jutja", "Déu és el meu jutge"; siríac: ܕܢܝܐܝܠ, Daniyel; àrab: دانيال, Dâniya o Dani; grec: Δανιήλ, Daniél) va ser un profeta jueu del segle vi aC, actiu durant l'exili a Babilònia. Se'l considera autor del Llibre de Daniel, tot i que avui es considera un llibre pseudoepígraf, que tot i narrar la història del profeta no pot haver estat escrit per ell. Venerat com a sant pel cristianisme, i com el quart dels Profetes Majors de l'Antic Testament. Els musulmans el consideren un profeta de l'Islam.

Infotaula de personaSant Daniel
Даниил
Fresc de Miquel Àngel (Roma, Capella Sixtina)
Biografia
Naixement דָּנִיּאֵל (hebreu) (Danii'el, "Déu és el meu jutge")
ca. 602-600 aC.
Palestina
Mort ca. 536-530 aC.
Babilònia, prop de l'actual Bagdad (Iraq) o Susa (Iran)
Lloc d'enterrament Susa (Iran) 
Activitat
Profeta
Celebració Tota la cristiandat, islam
Canonització Antiga
Festivitat 21 de juliol (occident); 17 de desembre (orient)
Esdeveniment significatiu Hipotètic autor del Llibre de Daniel; quart dels profetes majors; historicitat dubtosa
Iconografia Amb un rotlle, com a profeta; amb lleons als peus, jutjant Susanna

Historicitat

Süddeutscher Glasmaler 001
Vitrall, s. XII (Catedral d'Augsburg)
Daniel (Kirillo-Belozersk)
Icona russa del s. XVII (Kirillo-Belozersk)
Congonhas sanctuary of Bom Jesus prophet Daniel
Estàtua de l'Aleijadinho, s. XVIII (Congohas do Campo, Brasil)
Parz - Fresco Daniel 2
Daniel mata el drac de Bel, i l'estàtua d'or del rei; fresc de 1580 (castell de Parz, Àustria)

La historicitat de Daniel és dubtosa i improbable. S'havia considerat un personatge real i autor del llibre bíblic del seu nom, un dels profetes majors. A més, el llibre incorpora alguns elements de gran transcendència al cristianisme, com el primer ús de l'epítet "fill de l'home" que després s'assignarà a Jesús i la profecia de les setanta setmanes (la predicció que el Messies no tindria èxit en la seva predicació i seria mort pel seu poble després de setanta setmanes, i que poc després Jerusalem seria destruïda i els jueus dispersats).

Modernament, però, l'exegesi bíblica i la història qüestionen l'autoria del llibre. Una poema ugarític[1] presenta un jutge i savi anomenat Danel (o Danil o Dnil o Dn-El), recte i misericordiós amb vídues i orfes. Pot ser a aquest jutge de la tradició fenícia, cananea i ugarítica a qui fa referència el Llibre d'Ezequiel, 14,14.20;28,3, que parla de דנאל (Danel) i el protagonista del Llibre de Daniel. A més, la datació del llibre profètic s'ha endarrerit al segle ii aC.

Altres estudis mantenen la historicitat d'un Daniel profeta, tot i que accepten que no sigui l'autor del llibre bíblic, que en reelabora la història i l'amplia amb llegendes i tradicions.

Hagiografia

Rembrandt - Das gastmal des Belsazar.jpeg
El banquet de Baltasar de Rembrandt, ca. 1635 (Londres, National Gallery)

Daniel era d'una noble família hebrea del Regne de Judà i era adolescent quan va marxar a l'exili a Babilònia després de la caiguda de Jerusalem (587 aC). Per la seva saviesa va guanyar la confiança del rei Nabucodonosor II i esdevingué funcionari a la cort i intèrpret dels somnis del rei. La reputació que hi va tenir li permeté de continuar la seva activitat quan els medes i els perses van conquerir la ciutat el 539 aC. El rei persa Darios I l'apreciava pels seus consells, però els seus enemics el van fer caure en desgràcia i el rei el va fer llençar a una fossa amb lleons famolencs.[2] Fidel i confiant en Déu, Daniel va sobreviure, ja que els lleons van restar mansos i no l'atacaren, i Darius el perdonà.

Llegenda de la casta Susanna

Encara jove, va tenir una intervenció decisiva en un procés judicial. Susanna, bella jove, havia estat acusada d'adulteri per dos ancians de la comunitat jueva exiliada. Daniel la va defensar i va provar-ne la innocència i que eren els acusats que l'havien assetjat quan la van trobar banyant-se en un estany i que, en rebutjar-los ella, l'havien calumniat per no haver accedit als seus desitjos.[3]

Formació a la cort

Nabucodonosor II va escollir un grup de joves hebreu perquè ocupessin llocs a la cort; van ésser Daniel, Hananies, Misael i Azaries, que van ésser confiats a Aspenaç, cap dels eunucs. Van aprendre les llengües i cultura assírio-babilòniques. Això fa que rebin també noms acadis; Daniel és anomenat Beltsasar o Baltasar (Balâtsu-usur, "Bel protegeix el rei"), i els altres, Xadrac, Mexac i Abednego. Vivien al palau reial i la tradició jueva diu que també van ésser eunucs, tot i que això no pot saber-se del cert. Mantenien, però, la seva fe jueva i les pràctiques de la religió. Acabada la seva formació, Nabudocodonosor trobà que eren millors i més savis que els màgics i astròlegs del seu regne.

Interpretació dels somnis

Al segon any del regnat (o dotzè, segons els historiadors), el rei va tenir un somni que el va preocupar; va demanar-ne la interpretació als augurs i astròlegs, però el rei no recordava el somni i només en sentia el neguit. Ningú no li sabia resoldre el problema i el rei va ordenar que els matessin a tots, però Daniel, a qui no s'havia demanat parer, va demanar un termini de temps per pregar. Els jueus van pregar Déu i van tenir una visió en somnis que els revelà el somni del rei, i l'endemà li explicaren i l'interpretaren.[4]

Aquest fet va fer que Daniel fos reconegut i nomenat governador de Babilònia i cap dels savis, provocant, però, l'enveja dels altres savis.

Llegenda del forn ardent

En aquest període es dóna l'episodi de l'ídol d'or (Daniel, cap. 3). Nabucodonosor s'havia erigit una estàtua d'or (o al deu de la saviesa Nabu) i decretà que tothom li retés culte quan els instruments toquessin, sota pena de mort. Els joves jueus Hananies, Misael i Azaries no van fer-ho i van ésser condemnats, ja que van negar-se a fer-ho: deien que si eren llençats al forn ardent, que era la pena prescrita, Déu els salvaria. Nabucodonosor els va fer entrar al forn, que era tan calent que els soldats que s'hi aproparen moriren. Els tres joves entraren, però quan miraren si eren morts els veieren al mig de les flames, amb una altra persona, el Fill de Déu que els protegia, i cantant càntics al Senyor. Nabucodonosor els féu sortir del forn, sense cap mal, i s'hi adreçà com a "servents del Déu més alt".

Banquet de Belsasar

Daniel i els joves van continuar amb els seus càrrecs a la mort del rei i durant el regnat de Belsasar. El sobirà celebrava un gran banquet amb els nobles quan va demanar els vasos sagrats que havien estat portats del Temple de Jerusalem per beure en ells. Davant aquest sacrilegi, va aparèixer de sobte una mà espectral que va escriure una frase a la paret i desaparegué. Ningú no sabia interpretar la frase, llevat de Daniel. Aquest va censurar l'actitud del rei i va condemnar la seva blasfèmia, i va desxifrar l'escrit arameu que deia:

« מנא,מנא, תקל, ופרסין (Mene, Mene, Tekel u-Pharsin) »

Les tres paraules són mesures de monedes: la mina, el sicle i la mitja mina, respectivament. La interpretació (Daniel 5, 25–28) era que Déu havia posat un nombre als dies del seu regnat i se n'apropava la fi (mene), que el rei havia estat pesat a la balança i no donava el pes (tekel), i que el regne seria dividit i donat a perses i medes (peres). S'anunciava, doncs, la imminent caiguda de Babilònia a mans dels perses; aquella mateixa nit, l'exèrcit de Darius el Mede (potser Cir el Gran o un altre rei desconegut) va prendre la ciutat.

Daniel a la fossa dels lleons

El nou rei persa, l'anomenat Darius el Mede va mantenir Daniel a la cort. Altres cortesans, però, van conjurar contra ell i el van acusar d'ofendre al rei. Van aprofitar un edicte que prohibia qualsevol petició a déus o homes, llevat del sobirà, durant un mes; com que Daniel pregava a Déu cada dia, va ésser acusat i condemnat a morir a una fossa amb lleons famolencs.

Quan van anar l'endemà, Daniel era viu amb els lleons que, amansits, li llepaven les mans. Darius va fer treure el profeta i, entenent la falsa acusació, va fer llençar a la fossa els acusadors, que van ésser devorats per les bèsties.

Mort

No hi ha textos que expliquin la mort del profeta, ni si va romandre a Mesopotàmia, com sembla. Segons els relats bíblics, moriria ja molt gran, cap al 536 aC o 530 aC. La tradició islàmica diu que és enterrat a Susa (Iran), per la qual cosa sembla haver-hi mort. Altres tradicions en situen l'enterrament a la mateixa Babilònia.

Veneració

L'Església Ortodoxa celebra la festa de Daniel el 17 de desembre, amb la d'Hananies, Azaries i Misael, els tres joves que lloaven Déu al forn. Igualment, també són celebrats el Diumenge dels Sants Pares Precursors (diumenge entre l'11 i el 17 de desembre) i el diumenge d'abans de Nadal. L'Església catòlica el recorda el 21 de juliol.

És commemorat com a profeta al calendari de l'església luterana de Missouri el 17 de desembre, i a l'església copta, el 23 de Baramhat.

Tomba de Daniel

Almenys sis llocs es disputen l'enterrament del profeta. El de més anomenada és Susa (Iran) on una tradició musulmana, ja amb testimonis al segle vii i compartida pels jueus, diu que va ésser sebollit. Hi ha un popular santuari reedificat al segle xix, amb una torre cònica de guix i dos minarets, i la tomba que és lloc de pelegrinatge.

Babilònia (actual Iraq), és, segons el Martirologi romà, el lloc on es va enterrar, en una cripta reial. No hi ha, però, cap testimoni que ho pugui provar.

Kirkuk (Kurdistan, Iraq) té una tomba atribuïda a Daniel, avui en una mesquita que abans havia estat temple cristià i abans jueu. També hi ha les suposades tombes d'Hananies, Azaries i Misael. A Samarcanda (Uzbekistán), hi ha una altra tomba del profeta, que Tamerlà hi hauria fet traslladar des de Síria o la Meca com a talismà. Hi ha una deu d'aigua amb propietats guaridores, segons la tradició.

A Muqdadiyah (Iraq), una tradicional tomba de Daniel fou destruïda el 2007 durant un bombardeig al santuari, amb un cúpula verda.[5][6] Finalment, a Mala Amir (Kurdistan) també consta una tomba que s'hi atribueix.

Articles relacionats

Bibliadealba banquetedebaltazar3

Banquet de Baltasar a la Bíblia dels Alba, s. XV

GiorcesBardo38

Daniel i els lleons, mosaic tardoromà (Tunis, Museu del Bard)

Saint-Trophime 803

Relleu romànic, s. XI (Arle, Sant Tròfim)

WLANL - MicheleLovesArt - Museum Boijmans Van Beuningen - Istoriato schotel, Daniel in de leeuwenkuil

Maiòlica del taller de Francesco Xanto Avelli, 1535 (Amsterdam, Rijswijk)

Daniellion

Resposta de Daniel al rei per Briton Rivière, 1890 (Manchester City Art Gallery)

Tomb of Daniel 1

Tomba de Daniel a Susa

Daniel Barry Kent

Interior de la tomba de Daniel a Susa

Tomb of Daniel

Gravat del s. XIX amb la tomba de Susa

Francken Frans susanna

Judici de Susanna, per Frans Francken, s. XVII (Irkutsk Museum)

The Judgement of Susannah by François Boucher

Judici de Susanna, per François Boucher, 1721 (National Gallery of Canada)

Sebastiano Ricci 016

Judici de Susanna, per Sebastiano Ricci, 1725 (Torí, Galleria Sabauda)

Fiery furnace 01

Fresc a les catacumbes de Priscil·la, s. III

Michael capp

L'àngel protegeix els joves al forn, s. XII-XIII (Capadòcia, Església Fosca)

Wiggensbach St Pankratius Querschiff Nord Drei Männer im Feuerofen

Fresc de Franz Joseph Hermann, s. XVIII (Wiggensbach, St Pankratius)

Notes

  1. Poema d'Aqhat, del segle XIV aC, descobert a Ras Shamra (Síria, antiga Ugarit), cap al 1930
  2. Havia estat acusat d'ofendre el rei, delicte pel qual la llei persa impedia que ni tan sols el rei li pogués concedir la gràcia i l'indult.
  3. Daniel els va interrogar per separat i va fer paleses les contradiccions en les declaracions, ja que cada ancià deia que havia vist la jove banyar-se sota un arbre diferent.
  4. El somni mostrava una gran estàtua del rei, amb parts de diferents metalls, però peus de fang. La interpretació augurava la caiguda del regne i una successió de diferents imperis que dominarien la terra.
  5. http://www.iraqupdates.com/p_articles.php/article/20059.Acceso
  6. http://www.listin.com.do/las-mundiales/2007/7/29/22457/Destruyen-la-tumba-del-profeta-Daniel-en-Irak. Acceso 10/05/2010

Bibliografia

Enllaços externs

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 306 dies per a finalitzar l'any i 307 en els anys de traspàs.

ATP World Tour Masters 1000

L'ATP World Tour Masters 1000 és un conjunt de nou torneigs de tennis que formen part del circuit professional de l'Associació de Tennistes Professionals (ATP). Es disputen al llarg d'una temporada en diverses ciutats del món, a Europa, a l'Amèrica del Nord i l'Àsia (des de 2009). Després dels torneigs del Grand Slam són els torneigs de més jerarquia dins el circuit de l'ATP, la participació en els quals és obligatòria per als tennistes de major rànquing mundial.

Aquesta terminologia parteix de l'any 1990, quan l'ATP va decidir reorganitzar els torneigs mundials i classificar-los en categories i importància. El resultats obtinguts en aquests torneigs atorguen als jugadors més punts per al rànquing mundial que qualsevol altre torneig regular llevat dels torneigs del Grand Slam o de la Copa Masters. Fins a l'any 2007 es disputaven al màxim de cinc sets però des de llavors són al màxim de tres.

Bob Bryan

Robert Charles "Bob Bryan" (Camarillo, 29 d'abril de 1978) és un jugador de tennis professional conegut pels dobles de tennis amb el seu germà, també tennista, Mike Bryan. Tots dos han guanyat 23 títols de grandslam.

Cofidis (ciclisme)

El Cofidis és un equip francès de ciclisme professional en ruta en categoria Continental professional. Creat el 1996, va formar part de l'UCI ProTour de 2005 al 2008, i del Calendari mundial UCI al 2009. Actualment competeix als Circuits continentals de ciclisme i en algunes curses de l'UCI World Tour

Daniel Alves da Silva

Daniel Alves da Silva (nascut el 6 de maig del 1983 a Juazeiro) és un futbolista professional brasiler que juga com a lateral dret, actualment al São Paulo Futebol Clube. A més de tenir un bon regat, també col·labora en labors de contenció del mig del camp cap endarrere. És bon tirador de faltes i, tot i ser lateral dret, sol marcar gols. De vegades actua com a interior dret, extrem, i fins i tot de migcampista.

Daniel Gómez Giménez

Daniel Gómez Giménez (Benavites, 1974), més conegut com a Dani, és un pilotari valencià en nòmina de l'empresa ValNet. Va començar jugant a galotxa però destaca com a mitger de l'Escala i corda. Ha estat membre de la Selecció Valenciana de Pilota.

Es va retirar després de disputar el Circuit de 2017.

Daniel Martin

Daniel "Dan" Martin (Birmingham, Anglaterra, 20 d'agost de 1986) és un ciclista irlandès, professional des del 2008.

Daniel Nestor

Daniel Mark Nestor CM (Danijel Nestorović en serbi, nascut a Belgrad, Iugoslàvia, 4 de setembre de 1972) és un jugador professional de tennis nacionalitzat canadenc. Ha destacat especialment en la modalitat de dobles, especialitat en la qual arribà a ocupar el primer lloc del rànquing l'any 2002 i que ha ocupat durant 108 setmanes.

Durant la seva carrera ha guanyat un total de 91 títols de dobles (amb 9 parelles diferents), convertint-lo en el tercer tennista amb més títols de dobles de la història. Entre els títols que s'hi inclouen la medalla d'or als Jocs Olímpics d'estiu de 2000, 8 Grand Slams en dobles i 4 en mixtos. Junt als germans Bob i Mike són els únics tennistes que han guanyat tots els títols més importants del circuit: els quatre Grand Slams, els torneigs Masters, el Masters Cup i la medalla d'or olímpica.

Daniel Pedrosa i Ramal

Daniel Pedrosa i Ramal, conegut com a Dani Pedrosa (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 29 de setembre de 1985) és un pilot català de motociclisme que ha viscut la major part de la seva vida a la localitat vallesana de Castellar del Vallès. Ha estat el pilot més jove de la història del motociclisme que s'ha proclamat bi-campió del món: el 2003 als 125 cc i el 2004 als 250 (l'italià Valentino Rossi havia estat fins aleshores el més precoç a aconseguir-ho, amb vint anys). L'any 2005 revalidà el seu títol de 250 cc i el 2006 passà a competir en la categoria màxima, MotoGP, on segueix actualment.

A partir de la temporada 2013, el seu company d'equip a Repsol Honda és Marc Márquez, campió del món de Moto2 de la temporada 2012, que ha estat contractat per a dos anys com a substitut de Casey Stoner, retirat a finals d'aquella temporada.

A data 1 de gener de 2013

EF Education First Pro Cycling

L'equip EF Education First (codi UCI: EF1) és un equip estatunidenc de ciclisme en ruta professional. L'equip és dirigit per Slipstream Sports, LLC, una companyia de màrqueting i desenvolupament esportiu. Creat el 2003, passa a professional el 2005 amb el nom de TIAA-CREF, com a equip continental. Actualment és un equip UCI WorldTeam des del 2009, i està és dirigit per l'ex-ciclista estatunidenc Jonathan Vaughters. Tot i que l'equip té la seu oficial als Estats Units, la seva base operativa està situada a Girona.

Amb els anys l'equip ha anat canviant de nom depenent del patrocinador secundari de l'equip. El 2011 absorbí l'equip suís Cervélo TestTeam, passant a anomenar-se Garmin-Cervélo, mentre el 2015 va fer el mateix amb Cannondale, per passar-se a anomenar Cannondale-Garmin. El 2018 passà a anomenar-se EF Education First-Drapac i el 2019 EF Education First

FilmAffinity

FilmAffinity (de l'anglès film, pel·lícula i affinity, afinitat: afinitat cinèfila) és una pàgina web dedicada al cine creada el 2002 pel crític Pablo Kurt i el programador Daniel Nicolás. Actualment és una de les bases de dades més importants en castellà.

Fundació Wikimedia

La Fundació Wikimedia, oficialment coneguda en anglès Wikimedia Foundation, Inc. és una organització sense ànim de lucre amb seu a San Francisco, a l'estat de Califòrnia (Estats Units d'Amèrica), instituïda sota les lleis de l'estat de Florida. És l'organització matriu de diferents projectes col·laboratius (wiki), entre els quals: Wikipedia (Viquipèdia), Wiktionary (Viccionari), Wikiquote (Viquidites), Wikibooks (Viquillibres), Wikisource (Viquitexts), Wikimedia Commons, Wikispecies (Viquiespècies), Wikinews (Viquinotícies), Wikiversity (Viquiversitat), Wikidata, Wikivoyage (Viquiviatges), Wikimedia Incubator, Meta-Wiki, etc.

La seva existència va ser oficialment anunciada pel cofundador de Viquipèdia Jimmy Wales el 20 de juny de 2003. El nom de «Wikimedia» va ser encunyat per Sheldon Rampton en una llista de correu el març del 2003 tres mesos després de l'aparició del Viccionari, el segon projecte wiki després de la Viquipèdia en els servidors de Wales. Tres mesos després es va anunciar la fundació sota aquest nom. Els noms dels dominis http://wikimedia.org i wikimediafoundation.org van ser adquirits per a la fundació, per Daniel Mayer.

Està ubicada a San Francisco, als Estats Units.

Leander Paes

Leander Paes és un jugador professional de tennis nascut el 17 de juny de 1973 a Calcuta, en l'Índia. Ha destacat especialment en la modalitat de dobles, especialitat en la qual va arribar a ocupar el primer lloc de l'escalafó mundial.

Maxim Mirnyi

Maxim "Max" Nikoláyevich Mirnyi (Bielorús: Максім Мірны; nascut el 6 de juliol de 1977) és un jugador professional de tennis nascut a Minsk, Bielorússia.

Com Natasha Zvereva (una estrella del tennis bielorussa dels anys 1980 i principis dels 90), Max Mirnyi es centra en dobles. Els seus més grans assoliments fins ara són les dues victòries en dobles en l'Open dels Estats Units en 2000 i 2002 i els seus títols en el Torneig de Roland Garros en 2005, 2006 i 2011. En 2003 va aconseguir la final de dobles en Wimbledon. El 9 de juny de 2003 va aconseguir la primera posició en el rànquing de dobles de l'ATP. En individuals, va aconseguir el rànquing més alt de la seua carrera (número 18) a l'agost de 2003.

Es va convertir en heroi nacional de Bielorússia després d'una molt bona actuació en la Copa Davis de 2004, quan juntament a Vladímir Volchkov van derrotar a Rússia 3-2 i posteriorment a Argentina per 5-0, caent en semifinals davant els Estats Units.

Mike Bryan

Mike Bryan és un jugador professional de tennis nascut el 29 d'abril de 1978 a Califòrnia, Estats Units. Al costat del seu germà Bob Bryan, s'ha especialitzat en dobles, on en conjunt ha obtingut 98 títols en dobles, arribant a ser número 1 de l'especialitat.

El 2007 van ser part integrant de l'equip estatunidenc campió de Copa Davis, guanyant els quatre partits de dobles que van jugar en l'any.

El 2008, al costat del seu germà competeixen representant al seu país en els Jocs Olímpics de Pequín, caient per sorpresa amb la parella suïssa Roger Federer/Stanislas Wawrinka en semifinals; d'aquesta manera en la lluita per la medalla de bronze s'enfrontaren a Arnaud Clément/Michael Llodra de França, imposant-se per 3-6, 6-3, 6-4.

Nenad Zimonjić

Nenad Zimonjic (Belgrad, RS Sèrbia, RFS Iugoslàvia, 4 de juny de 1976) és un tennista professional serbi. La seua especialitat és el joc de dobles on ha aconseguit prestigiosos títols i va ocupar el número 1 mundial durant 40 setmanes.

En dobles masculins destaquen els tres Grand Slams mentre que en dobles mixtos n'ha guanyat cinc.

Tanakh

Tanakh [תנ״ך] és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al segle XVI, és a dir: Els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel). L'acrònim de la Tanakh està basat en les lletres hebrees inicials de cadascuna de les tres parts del text:

Torà [תורה], que significa "llei", "ensenyament" i/o "instrucció". També és anomenat Chumash [חומש] que significa "cinc", en referència als cinc llibres de Moisès. En grec ha estat anomenat "Pentateuc".

Neviïm [נביאים], que significa "Profetes".

Ketuvim [כתובים], que significa "escrits".La Tanakh també és anomenada Mikra o Miqra [מקרא].

Volta a Espanya de 2011

La Volta a Espanya de 2011 fou la 66a edició de la Volta a Espanya. La cursa començà a Benidorm el 20 d'agost amb una contrarellotge per equips i finalitzà l'11 de setembre a Madrid després de 3.269 quilòmetres repartits en 21 etapes.

La cursa fou guanyada per l'espanyol Juan José Cobo (Geox-TMC), que d'aquesta manera aconseguia la victòria més important de la seva carrera. Cobo guanyà la cursa gràcies a la seva victòria en la quinzena etapa amb final a l'Angliru, en la qual desbancà el fins aleshores líder, el britànic Bradley Wiggins (Team Sky), que finalment acabà tercer. El segon a la general fou el també britànic Chris Froome (Team Sky).

David Moncoutié (Cofidis) guanyà la classificació de la muntanya, Bauke Mollema (Rabobank) la dels punts i el Geox-TMC la classificació per equips, mentre el mateix Cobo guanyà la classificació de la combinada.

Comuns
No jueus
Judaisme
Cristianisme

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.