Dèbora

Segons la Bíblia, Dèbora (en hebreu דְּבוֹרָה Dəbôrāh) fou la quarta jutgessa d'Israel i l'única dona que ocupà aquest càrrec.

Després de la mort d'Ehud, Israel fou ocupada per un rei de Canaan, que s'instal·là a Hassor i hi dominà amb mà de ferro durant vint anys.

En aquells temps la jutgessa d'Israel era la muller del benjaminita Lapidot, anomenada Dèbora. Des de casa seva judicava les disputes entre les diferents tribus d'Israel.

Un dia, va ordenar al general israelita Barac que pugés al mont Tabor i l'ocupés amb l'ajut de deu mil individus de les tribus de Zabuló i Neftalí per parar una emboscada a les tropes invasores. El general es negà a obeir fins que ella els acompanyés, ja que donaria moral a les tropes.

En topar els dos exèrcits, els israelites van matar tots els enemics. Solament va escapar el general Sisserà, que s'escapolí de la batalla i s'amagà a casa d'Hèber, pertanyent als quenites. Resultà que, estant amagat entre unes mantes, l'esposa d'Hèber, Jael, li clavà una estaca i l'assassinà.

Amb la desfeta de l'exèrcit enemic, Israel recuperà la pau i la llibertat.

Deborah-judge

Gravat de 1553

Tissot Deborah Beneath the Palm Tree

Dèbora a la palmera, ca. 1900 per Jacques Joseph Tissot

Barak devorah

Tomba anomenada de Dèbora o Barac, a Quèdeix de Neftalí

Precedit per:
Xamgar
Jutgessa d'Israel
Succeït per:
Gedeó
Infotaula de personasanta Dèbora
Das Lied der Debora
Dèbora canta el seu càntic, per Gustave Doré, 1866
Nom original (he) דְּבוֹרָה
Biografia
Naixement hebreu: דְּבוֹרָה (Dvora, Dəḇôrā, "abella")
c. 1200 aC
Israel
Mort c. 1123 aC (76/77 anys)
Israel
Lloc d'enterrament Tomba de Dèbora a Quèdeix de Neftalí, prop de Kedesh (Malquià, Israel) 
Activitat
Ocupació Jutgessa
jutgessa, profetessa
Celebració Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants
Festivitat 21 de setembre

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dèbora Modifica l'enllaç a Wikidata
Alpha Epsilon Phi

Alpha Epsilon Phi (AEΦ) és una fraternitat d'estudiants femenina. AEΦ és membre de la Conferència Nacional Panhel·lènica. AEΦ, es va fundar el dia 24 d'octubre de 1909 en el col·legi Barnard, a Morningside Heights, a la ciutat de Nova York per set dones jueves, Helen Phillips Lipman, Ida Beck Carlin, Rose Gerstein Smolin, Augustina "Tina" Hess Solomon, Lee Reiss Libert, Rose Salmowitz Marvin, i Stella Strauss Sinsheimer. La missió de la sororitat Alpha Epsilon Phi és inspirar i recolzar a joves dones, dedicades a l'amistat i amb un compromís de per vida amb la fraternitat Alpha Epsilon Phi. És una sororitat nacional, i això vol dir que té diversos capítols repartits a través dels Estats Units. Malgrat haver estat històricament una sororitat jueva, no és una organització religiosa. AEΦ, dóna la benvinguda a dones de tota raça i religió, sempre que respectin i apreciïn la fe i la identitat jueva, i que se sentin còmodes en un entorn jueu, i estiguin disposades a comprometre's amb la fraternitat. La mascota de la fraternitat es una girafa. AEΦ col·labora amb dos projectes filantròpics: la ONG contra el càncer Sharsheret i la Fundació Elizabeth Glaser Pediatric AIDS.

Bais Yaakov

Bais Yaakov o Beis Yaakov (en hebreu: בית יעקב) és una institució educativa del judaisme ortodox. Bais Yaakov és una escola de educació primària i secondària per a noies. El moviment educatiu Bais Yaakov va ser fundat per Sarah Schenirer, a Cracòvia, Polònia, en 1917, i es va escampar ràpidament per Europa de l'Est entre les comunitats de jueus asquenazites.

Bat mitsvà

El Bat mitsvà (en hebreu: בת מצווה) (en català: filla del manament) és una cerimònia que es fa quan la nena jueva arriba a la seva majoria d'edat religiosa, en principi als dotze anys. El seu rol social és similar al que té la primera comunió per als fidels catòlics.

Belz

Belz (en hebreu: בעלז ) és una dinastia jasídica que va ser fundada en el poble de Belz a Ucraïna, prop de la frontera polonesa, en un territori que antigament havia format part de la Corona del Regne de Polònia. La dinastia va ser fundada a principis del segle xix pel rabí Shalom Rokeach, també conegut com a Sar Shalom, i va ser liderada pel seu fill, el rabí Yehoshua Rokeach, i pel seu nét, el rabí Yissacar Dov, i pel seu besnét, el rabí Aharon. Va ser precisament el rabí Aharon qui liderava la dinastia de Belz, just abans de la invasió nazi de Polònia l'any 1939. Tot i que el rabí Aharon va poder fugir d'Europa, la major part dels jasidim de Belz van ser assassinats. El rabí Aharon va establir de nou la dinastia a Tel Aviv, Israel. Actualment Belz és una de les majors dinasties jasídiques que estan presents a Israel, i també té una presència considerable a Anglaterra, Brooklyn, Nova York, i Canadà.

Bene Israel

Bene Israel traduït com Fills d'Israel, són un grup de jueus que van emigrar al segle xix de l'oest de Maharashtra (Índia) a prop de les ciutats, principalment a Bombai, Pune, Ahmedabad, i Karachi (Karachi més tard va esdevenir part de Pakistan).

L'idioma nadiu dels Bene Israel és el marathi. La majoria de Bene Israel han emigrat a Israel, però encara en queden uns 4.500 a l'Índia i Pakistan. Els Bene Israel comparteixen l'herència genètica dels cohanim, amb Moisès, i les seves tradicions provenen dels que van escapar de les persecucions a Galilea en el segle ii aC.

Bnai Moixé

Els Bnai Moixé (en hebreu: בני משה) (en català: els fills de Moisès) són un grup de jueus peruans que es van convertir al judaisme. El grup es va formar en la ciutat de Trujillo, a Perú. La majoria dels Bnai Moixé van emigrar a l'Estat d'Israel. Els Bnai Moixé estan totalment integrats a Israel.

Fonamentalisme jueu

El fonamentalisme jueu (en hebreu: פונדמנטליזם יהודי) pot referir-se als militants del sionisme religiós, als jueus asquenazites o els practicants ultraortodoxos del judaisme haredí. El terme fonamentalisme es va usar originàriament amb referència al fonamentalisme cristià, però avui dia es refereix comunament als moviments antimodernistes de qualsevol religió que es basa en la interpretació literal de les escriptures religioses.

Huldà

Holdà (i també Huldà) (en hebreu חֻלְדָּה, Huldà; en grec antic Ὄλδα; en llatí Olda) fou una profetessa (nǝβīˈjāh, נְבִיאָה) per al judaisme, mencionada al Segon Llibre dels Reis (II Reis 22,14) i al Segon Llibre de les Cròniques (II Cròniques 34,22) com a dona de prestigi que parlava als sacerdots i al rei en nom de Déu. Està emparentada amb Jeremies. A la reconstrucció del temple de Jerusalem hi havia una porta amb el nom d'Holdà, sense que estigui clar que es degui a aquest personatge.Sota el regnat de Josies (cap al 622 aC) mentre s'estava restaurant el Temple, es va descobrir el Llibre de la Llei, un valuós manuscrit del Deuteronomi amagat per algú durant el temps de la fúria destructora del rei Manassès. Per iniciativa de Josies, un grup de sacerdots van anar a consultar Holdà, que va pronunciar un oracle inspirada per Jehovà. L'oracle amenaçava amb el càstig diví al poble de Judà, que oblidant el Déu d'Israel es va girar cap a la idolatria i els déus estrangers. Però també va anunciar que el càstig vindria després de la mort del pietós rei Josies.

Cronològicament podem situar Huldà entre el profeta Sofonies i Jeremies. Abans d'ella només dues dones, Míriam, la germana de Moisès, i Dèbora, jutge d'Israel, van rebre el títol de profetesses.

Ieixivà

Una ieixivà (en hebreu: ישיבה) és un centre d'estudi de la Torà i del Talmud en el judaisme ortodox. Una ieixivà sol ser dirigida per un rabí anomenat Roix ieixivà (Cap de la ieixivà).

A la sala d'estudi hi ha bancs i taules, l'estudi es realitza en parelles, amb textos en arameu i en hebreu. El programa inclou l'estudi del Talmud i de l'halacà (lleis codificades). La jornada també està marcada per les tres oracions diàries. Els estudiants a les ieixivàs ortodoxes solen ser homes, el centre d'estudis equivalent a la iexivà per a dones s'anomena midraixa.

Avui en dia la iexivà més gran del món és la Beth Medrash Govoha de Lakewood, a Nova Jersey (Estats Units).

Judaisme caraïta

El caraisme o judaisme caraïta (en hebreu: יהדות קראית, transliterat: Yahadut Karait) és una branca del judaisme que tan sols reconeix l'autoritat del Tanakh (l'Antic Testament) i rebutja les creences del judaisme ortodox, així com la llei jueva (la halacà) i les altres escriptures rabíniques com la Mixnà, la Guemarà i el Talmud. Els seus practicants són els qaraïm o caraïtes i els seus temples s'anomenen kenesa.

Judaisme ortodox modern

El judaisme ortodox modern és un moviment dins del judaisme ortodox que tracta de trobar un balanç entre els valors jueus i l'observança de la llei jueva amb el món laic i modern. L'ortodòxia moderna es basa en diversos ensenyaments i filosofies, si bé manté en comú amb la resta del judaisme ortodox en què considera el Xulhan Arukh com normatiu.No obstant això, en els Estats Units i en general en el món occidental, domina la "ortodòxia centrista", basada en una filosofia anomenada: Torà Umadà ("la Torà i el coneixement [científic]"). A Israel, el moviment ortodox modern està dominat pel sionisme religiós, però, encara que no idèntics, aquests moviments comparteixen molts dels mateixos valors i molts dels seguidors.

Nefesh B'Nefesh

Nefesh B'Nefesh (en hebreu: נפש בנפש‎) és una organització sionista creada en l'any 2001. És una organització sense ànim de lucre que funciona en els Estats Units d'Amèrica, Canadà i el Regne Unit, el seu objectiu principal és promoure la immigració jueva a l'Estat d'Israel.

Rabí

En el judaisme, un rabí (en hebreu רַבִּי, rabbí, pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu רָב, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva. El terme s'usa, juntament amb el de hakham o «savi» (en hebreu חָכָם), per denominar els savis jueus.En hebreu l'expressió significa «mon mestre» o, més literalment, «mon major,» ja que el sufix pronominal -í denota possessiu de primera persona singular. Existeix igualment el terme rabenu, en hebreu רַבֵּינוּ, que denota el possessiu de primera persona plural.

Set lleis dels fills de Noè

Les Set lleis dels fills de Noè (en hebreu: שבע מצוות בני נח) són segons el judaisme, el nombre de manaments bàsics d'origen diví que van ser lliurats al profeta Noè, els quals han de ser obeïts pels fills de Noè, és a dir per tota la humanitat. Aquests preceptes són citats en el Talmud com: un manament positiu pel que fa a establir corts de justícia, i sis prohibicions en contra de la idolatria, la blasfèmia, l'assassinat, la conducta sexual impròpia, el robatori, i el menjar carn d'un animal viu. Les persones que compleixen els set preceptes per a les nacions s'anomenen noahites.

El pacte d'Elohim amb Noè és anterior a l'entrega de la Torà al profeta Moisès, tant els hebreus com les altres nacions del món es guiaven sota aquests set preceptes bàsics, els patriarques d'Israel; Abraham, Isaac, i Jacob es van regir sota aquestes senzilles normes. El profeta Noè és l'avantpassat de tota la humanitat, i el dipositari dels set preceptes universals, la seva descendència ha de seguir aquestes lleis. Noè i la seva família van ser salvats del gran Diluvi, i quan van emergir de l'arca que havien construït, Jehovà va celebrar un nou pacte amb ells i amb tota la humanitat.

Shalosh Regalim

Shalosh Regalim (en hebreu: שלוש רגלים) (en català: "Els tres pelegrinatges"), és el nom donat a les tres festivitats jueves de Pessa'h, Xavuot, i Sukkot, durant les quals el poble jueu acostumava a peregrinar al Temple de Jerusalem i oferir ofrenes. En hebreu la paraula utilitzada per designar a aquestes tres festivitats és chag (en hebreu: חג, "festa", i també "moviment circular"), la qual cosa fa referència al costum de moure's en cercles al voltant d'un objecte, característica d'alguns rituals de pelegrinatge (per exemple; el pelegrinatge islàmic a La Meca, i la circumval·lació de la Kaba). Les tres festivitats són escrites en el text bíblic, i estan fortament lligades als canvis de les estacions i a la vida agrícola. Les festivitats en aquesta categoria són:

Pessa'h - La Pasqua jueva.

Xavuot - La festivitat de les setmanes, o de Pentecosta.

Sukkot - La festa de les cabanyes o dels Tabernàcles.

Séfer Yetsirà

El Séfer Yetsirà, ( en hebreu: ספר יצירה ) (en català: "el llibre de la Creació" ) és, juntament amb el Zohar, la principal obra del misticisme jueu, la Càbala. En aquest llibre del segle IX s'hi especifiquen les relacions astrològiques, es defineixen les qualitats de les lletres i s'hi donen diferents procediments màgics i místics. És també emprat per la Càbala pràctica com un manual de meditació i d'aquest llibre s'obtenen els passos a seguir per a la creació d'un Gòlem.

Tómer Dèbora

Tómer Dèbora (en hebreu: תומר דבורה) (en català: La palmera de Dèbora) va ser escrit en hebreu a mitjans del segle XVI per Moisès Cordovero, un cabalista jueu a la ciutat de Safed, a l'Imperi Otomà. Aquest breu text tracta principalment sobre la imitació de Déu mitjançant l'adquisició de trets divins mitjançant les sefirot. La primera edició es va publicar a Venècia en 1588. Encara que no és llegit àmpliament entre els jueus avui dia, és popular en la tradició del musar, que es va centrar en el cultiu individual de les midot o les qualitats de Déu. El títol Tómer Dèbora ha estat pres del Llibre dels Jutges.

Yisrael Hopstein

Yisrael Hopstein (1737-1814) (en hebreu: ישראל הופשטיין) també conegut com el Maguid de Kozhnitz, va ser un dels líders hassídics més importants de Polònia durant el segle XVIII i principis del segle XIX. El rabí Yisrael era un estudiant del Maguid de Mezritch i del Rebe Elimelech de Lizensk. Rabí Yisrael va escriure molts llibres sobre Hasidut i Càbala.

Zugot

Zugot (en hebreu: הזוגות) es refereix al període en el qual el lideratge espiritual del poble jueu va estar en mans de parells de grans rabins.

Comuns
No jueus
Judaisme
Cristianisme

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.