Cultura de Kura-Araxes

La cultura de Kura-Araxes és el tipus cultural del neolític que es va desenvolupar a bona part de Transcaucàsia entre el 3600 i el 1400 aC. És considerada de transició entre la primera edat del bronze (representada per cultures de pobles seminòmades que vivien en poblets als altiplans d'Anatòlia, i que van produir el primer bronze de la regió) i el bronze mitjà. S'inicia a l'últim període Calcolític (3600-3100 aC) i una de les seves característiques fou la ceràmica fosca.

Va originar la cultura de Trialéti cap al 2200 aC.

Ge culturadekura-araxes
Mapa de l'àmbit cultural Kura-Araxes
Cultura de Trialètia

La cultura de Trialètia (en georgià, თრიალეთის კულტურა), també coneguda com a cultura de Trialètia-Vanadzor (Kirovakan), és anomenada així per la regió de Trialètia, Geòrgia. S'atribueix a la fi del tercer i principis del segon mil·lenni aC.La cultura de Trialètia va sorgir en les àrees de l'anterior cultura de Kura-Araxes.

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est. Limita al nord amb Rússia, al sud amb Armènia i Turquia, al sud-est amb l'Azerbaidjan, i a l'oest amb la mar Negra.

Història d'Artsakh

La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan. Aquest estat ha estat poblat al llarg de la seva històrica majoritàriament per armenis.

El nom de Karabakh deviva del turc i el persa, que significa "Jardí Negre" de manera literal i va ser utilitzat des del segle XIII per fonts georgianes i perses per a referir al principat armeni que molts historiadors moderns coneixen amb el nom de Regne d'Artsakh o Principat de Khachen.

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.Turquia ha estat habitada des del paleolític, incloent diverses civilitzacions anatòlies i antics tracis. Les restes de les civilitzacions de l'edat de bronze, com ara els hitites, proporcionen exemples de les vides dels seus ciutadans i del seu comerç. Després de la caiguda dels hitites, van aparèixer nous estats, com ara Frígia i Lídia, a la costa occidental quan la civilització grega començava a florir.

El creixent regne persa finalment els absorbeix. Després de la invasió persa, el seu expansionisme va entrar en conflicte amb el monarca grec Alexandre el Gran, que va expulsar els perses amb èxit. Tot i que va posar fi a l'Imperi persa, el seu regnat va ser breu i el seu imperi es va trencar des de la seva mort. La major part d'Anatòlia, finalment va caure sota l'Imperi selèucida, el més gran dels territoris d'Alexandre, però aquests van ser rebutjats pels romans al 191 aC, i la major part de les seves terres van tornar als regnes locals, com ara el Regne de Pèrgam. El control romà es va enfortir gradualment i va forjar províncies de les terres d'Anatòlia, però l'Imperi romà es va veure afeblit per les successives guerres civils i les invasions bàrbares. Això va donar com a resultat divisions periòdiques de l'imperi.

Al segle IV, a la part est de l'Imperi romà es va establir una nova capital a Constantinoble. Partint de l'Imperi occidental, l'Imperi bizantí va aconseguir florir durant gairebé mil anys.

Els oghuz van començar a emigrar cap a Anatòlia en el context de la major expansió turca, i formaren l'Imperi seljúcida al segle xi dC. Després de les victòries sobre les forces de l'Imperi Bizantí el 1071 durant la Batalla de Manazkert, el procés es va accelerar. La dinastia seljúcida controlà Turquia fins que el país va ser envaït pels mongols després de la Batalla de Köse Dağ. Durant els anys en què el país estigué sota el domini mongol, van néixer alguns petits estats turcs. Un d'aquests estats va ser el beylik otomà, que ràpidament controlà Anatòlia occidental i van conquistar gran part de Rumèlia. Finalment, després de la conquesta d'Istanbul, l'estat otomà es convertiria en un gran imperi, anomenat Imperi turc a Europa. A continuació, l'imperi es va expandir a Anatòlia oriental, el Caucas, l'Orient Mitjà, Europa central i Àfrica del Nord. Tot i que el poder i el prestigi de l'Imperi otomà va atènyer el punt màxim al segle xvi no va aconseguir plenament l'avanç tecnològic en les capacitats militars de les potències occidentals en el segle xix. No obstant això, Turquia s'ho va manegar per mantenir la seva independència, si bé alguns dels seus territoris van ser cedits als seus veïns i alguns països petits se'n va independitzar.

Després de la Primera Guerra mundial en la qual l'Imperi otomà va ser derrotat, la major part d'Anatòlia i Tràcia oriental van ser ocupades per les potències aliades. Per tal de resistir l'ocupació, un grup de joves oficials de l'exèrcit va formar un govern a Ankara. El líder electe d'aquest govern, Mustafa Kemal, va organitzar una reeixida guerra d'independència en contra de les potències aliades. Després de l'alliberament d'Anatòlia i Tràcia oriental, la República de Turquia es va establir el 1923 amb la seva capital a Ankara.

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del segle IV aC. Els íbers, governats per les dinasties Farnabàzida, Arsàcida i Cosròides, juntament amb els habitants de la veïna Còlquida, a l'oest, formarien a l'edat mitjana un nou reialme, unificat per la dinastia Bagrationi, que seria conegut a Pèrsia i Europa amb el nom de Geòrgia.

Amb la campanya d'evangelització efectuada per santa Nina, el cristianisme esdevingué religió d'estat per ordre del rei Mirian III. A començaments del segle VI passà a ser un estat vassall de l'Imperi Sassànida. El 580, el rei Ormazd IV abolí la monarquia íbera, que tingué com a darrer rei Bakur III, i Ibèria esdevingué una província persa.

Samshvilde

Samshvilde (en georgià:სამშვილდე), és una ciutat fortificada en ruïnes i un lloc arqueològic a Geòrgia, al sud del país a la vora de l'actual llogaret homònim al municipi de Tetritsqaro, en la regió de Kvemo Kartli. Les ruïnes de la ciutat, en la seva majoria estructures medievals, s'estenen per una distància de 2.5 km de longitud i 400 metres d'amplada a la vall del riu Jrami, afluent del riu Kura. Alguns dels monuments més recognoscibles són l'església Samshvilde Sioni i una ciutadella erigida en un promontori rocós del riu.

Samshvilde figura als annals georgians medievals com una de les ciutats més antigues de Regne de Kartli, que data del segle III aC. A l'edat mitjana, va ser un important bastió, així com una animada ciutat comercial i industrial. Samshvilde va canviar de mans diverses vegades. A la fi del segle X, es va convertir en la capital del regne de Tashir-Dzoraget dels reis armenis de la família dels bagràtides, i es va incorporar al Regne de Geòrgia el 1064. Des de mitjan segle XIII, a mesura que desapareixien les fortunes de la monarquia medieval de Geòrgia, Samshvilde va entrar en decadència i es va reduir a un lloc militar perifèric. A la fi del segle XVIII, era en ruïnes.

Europa
Àsia
Vegeu també

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.