Coyoacán

Coyoacán (Nàhuatl: coyo-hua-can, lloc de coiots) és una de les 16 delegacions o subdistrictes del Districte Federal mexicà. Està situada al sud del districte de Benito Juárez, a l'oest d'Iztapalapa, al nord dels districtes de Xochimilco i Tlalpan i a l'est d'Alvaro Obregón.

Durant l'època pre-colombina, Coyoacán era una ciutat i va esdevenir el principal centre comercial de la riba sud del Llac de Texcoco. L'any 1950 va ser engolida per la conurbació de ciutat de Mèxic i va passar a ser-ne una delegació.

A Coyoacán hi resideix principalment gent de classe mitjana-alta, als barris de Plaza Hidalgo i Jardín Centenario, i destaca per la seva vida cultural bohèmia i artística. En aquest districte hi ha el Museu Frida Kahlo i el Museu Lev Trotski.

Hi va néixer la pintora Frida Kahlo; hi van viure l'artista Diego Rivera i l'actriu Dolores del Rio; i hi van morir Lev Trotski i l'escriptor arenyenc Josep Maria Miquel. El violinista barceloní Josep Rocabruna hi té un carrer en honor seu.

Infotaula de geografia políticaCoyoacán
Escut de Coyoacán
Mexico.DF.Coyoacan.JardinHidalgo.01

Localització
Coyoacán, México DF
19° 21′ 00″ N, 99° 09′ 42″ O / 19.35°N,99.161666666667°O
EstatMèxic
CiutatCiutat de Mèxic
Geografia
Superfície 54,4 km²
Altitud 2.256 m-2.253 m
Història i celebracions
Creació 1928
Identificador descriptiu
Codi postal 04000–04980
Fus horari
UTC−07:00
Altres
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Zonaurbanacoyoacan
Zona urbana de Coyoacán, el 1929.

Enllaços externs

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 171 dies per finalitzar l'any.

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

21 d'agost

El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 132 dies per finalitzar l'any.

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 178 dies per finalitzar l'any.

Amuzgo

L'amuzgo és una llengua otomang parlada a la regió de Costa Chica en els estats mexicans de Guerrero i Oaxaca. El nom amuzgo és un exònim d'origen nàhuatl derivat d'amox-co [amuʃko] 'en (el lloc de la) molsa'.

L'amuzgo és una llengua tonal, com tota la resta de llengües otomangs. D'acord amb el cens mexicà de 2005, compta amb 49 mil parlants que parlen diversos dialectes. Un percentatge significatiu dels amuzgos són monolingües en amuzgo, mentre que la resta són bilingües en castellà i amuzgo.

Ch'ol

El ch'ol, és una llengua maia parlada pels chols, que habiten principalment en l'estat mexicà de Chiapas (sobretot en els municipis de Palenque, Tila, Tumbalá, Sabanilla, Salto de Agua, Playas de Catazajá i Yajalón) encara que existeix una comunitat important en el municipi de Balancán a Tabasco.

El grup cholan de la família maia és considerat com un conjunt de llengües bastant conservadores. S'ha sostingut que aquesta llengua, juntament amb el chontal i el ch'ortí, estaria relacionada amb el maia clàssic. S'estan emetent programes de ràdio en ch'ol des de l'emissora XEXPUJ-AM des de Xpujil a Campeche, patrocinada per la CDI.

Ciutat de Mèxic

La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic. El seu nom oficial en castellà era México, D.F. però ara es diu només Ciudad de México.La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017 habitants, encara que l'àrea metropolitana de la ciutat desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'estat de Mèxic i 1 municipi de l'estat d'Hidalgo, amb una població total de 20,4 milions d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món després de Tòquio i Delhi, i la més gran del continent americà, segons l'Informe d'Urbanització Mundial de les Nacions Unides. En un estudi realitzat el 2005, va ser considerada la vuitena ciutat més rica del món en el seu producte interior brut. A més de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.

La ciutat de Mèxic està situada a la vall de Mèxic, també coneguda com la vall d'Anáhuac; un altiplà al centre de Mèxic, a una altitud mitjana de 2.240 metres, envoltada per les muntanyes i volcans de l'Eix volcànic transversal o la sierra Nevada. Va ser construïda originàriament pels asteques el 1325 sobre una illa enmig del llac de Texcoco amb el nom de México-Tenochtitlán. La ciutat va ser gairebé totalment destruïda en el setge de 1521, i va ser redissenyada i reconstruïda durant els anys següents amb el patró europeu. El 1524 s'hi va establir l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, aleshores coneguda com a México Tenustitlán i des de 1585, oficialment, com a ciudad de México.

Comtat d'Arlington

El comtat d'Arlington és un comtat urbà situat en la Mancomunitat de Virgínia, als Estats Units, separat de Washington DC pel riu Potomac. Originalment, part del Districte de Columbia, el terreny ara ocupat pel comtat, va ser retornat a Virginia el 9 de juliol de 1846 a través d'una llei del Congrés que va prendre efecte el 1847.

L'1 de gener de 2006, tenia una població estimada de 200.226 habitants. Estrictament parlant, no és adequat referir-se a la ciutat d'Arlington. Totes les ciutats de l'estat són independents dels comtats, encara que aquestes podrien ser incorporades als comtats. No obstant això, Arlington no s'ha incorporat perquè les lleis de Virginia prevenen de la creació d'una nova municipalitat dins d'un comtat que tingui una població superior als 1.000 habitants per milla quadrada.

Delegacions del Districte Federal

La ciutat de Mèxic, com a capital de la federació mexicana és alhora el Districte Federal. Administrativament i políticament es divideix en setze delegacions (delegaciones, en castellà), o subdistrictes. Com a unitat administrativa, les delegacions foren creades després de l'abolició dels municipis del Districte Federal el 1921. Se'n van establir dotze, de delegacions, i un "Departament Central", posteriorment conegut com la "ciutat de Mèxic". El 1970, es crearen quatre delegacions més, en dividir el territori que conformava la "ciutat de Mèxic". A partir de llavors, hi hagué una llacuna legal per definir o distingir entre la ciutat de Mèxic i el Districte Federal, fins al 1993 en què, mitjançant una reforma constitucional, s'establí la sinonímia entre ambdós conceptes.

Les setze delegacions que conformen el Districte Federal són:

Com a capital de la federació, el Districte Federal era governat directament pel poder executiu de la federació, el president de Mèxic, el qual designava el cap de govern, i aquest, al seu torn, designava els "caps delegacionals" (jefes delegacionales en castellà), encarregats de la gestió dels serveis públics de les delegacions. A partir del 2000, els ciutadans de cadascuna de les delegacions elegeixen, per sufragi universal directe, els caps delegacionals.

El Districte Federal i els estats de la federació es coneixen com a "entitats federatives" i són divisions administratives de primer nivell. Per tant, tot i no ser iguals ni gaudir de les mateixes prerrogatives, les delegacions sovint es comparen en estadístiques oficials, amb els municipis de Mèxic, les subdivisions dels estats.

Frida Kahlo

Frida Kahlo Calderón, o Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón, o segons la seva acta de naixement Magdalena Frida Carmen Kahlo, (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol del 1907 - 13 de juliol del 1954), va ser una reconeguda pintora mexicana.

La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la postrevolució mexicana i, ja a partir de vers els anys mil nou-cents vint, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l'art popular de Mèxic, demostrant en la seva pintura un sentit dramàtic i violent que es pot trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció. Va formar part, durant els anys 1925 i 1929, d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre.La seva pintura va desenvolupar-se a partir de la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme. Va saber copsar tot el que tenia al seu voltant –pintures, fotografies, gravats, exvots, exposicions, llibres i viatges–, va estudiar-ho, i això va ajudar-la a definir un estil pictòric propi. Però, com comenta Teresa del Conde en parlar de les pintures de Frida: «cap dels seus quadres hagués pogut generar-se, pel que fa a l'esperit, a partir d'un altre país que no fóra Mèxic».El treball de Kahlo ha estat celebrat internacionalment com a emblemàtic de les tradicions nacionals i indígenes de Mèxic i per les feministes pel que es considera com la seva representació inflexible de l'experiència i la forma femenines.Durant tota la seva vida va tenir una salut fràgil, patint poliomielitis als sis anys i un greu accident de trànsit als divuit que va fer que hagués de sotmetre's a multitud d'operacions quirúrgiques. El 1929, es va casar amb l'artista Diego Rivera i, com ell, va donar suport al Partit Comunista.

Josep Maria Miquel i Vergés

Josep Maria Miquel i Vergés (Arenys de Mar, Maresme, 1903 - Coyoacán, Mèxic, 1964) fou un escriptor i historiador, especialitzat en la Renaixença catalana i en la història de Mèxic.

Juan O'Gorman

Juan O'Gorman (Coyoacán 6 de juliol de 1905 - Ciutat de Mèxic 18 de gener de 1982), fou un pintor i arquitecte mexicà.

Deixeble de José Villagrán, a les seves primeres construccions adoptà els corrents funcionalistes, però més tard va ser influït pel neobarroc. Projectà la biblioteca de la ciutat universitària de Mèxic, potser l'obra més representativa del conjunt; es tracta d'un gran edifici cec cobert de mosaics. Considerat el darrer dels grans muralistes mexicans, posseeix un llenguatge naturalista molt personal que concilia el detall realista amb la fantasia simbòlica: La ciudad de México (1949, museu d'art modern de Mèxic); Homenaje a Cuauhtémoc (1956, per a un hotel de Taxco).

L'escollit

L'escollit (anglès: The Chosen), és una pel·lícula de 2015 escrita i dirigida per Antonio Chavarrías, protagonitzada per Hannah Murray, Alfonso Herrera, Julian Sands i Henry Goodman. Va ser filmada a Coyoacán (Mèxic) i Barcelona durant vuit setmanes.

Lev Trotski

Lev Davídovitx Bronstein, més conegut com a Lev Trotski, (transliterat també com a Leo, Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o, Trotzky) (Iànovka, Ucraïna, Imperi rus, 1877 - Coyoacán, Mèxic, 1940) fou un revolucionari marxista soviètic i una de les figures més destacades de la Revolució russa del 1917.

Museu Frida Kahlo

El museu de Frida Kahlo, es troba pràcticament al centre del barri de Coyoacán, al carrer de Londres 247, a la ciutat de Mèxic. Originalment, la casa va pertànyer a la família Kahlo des del 1904 i el 1958 es va convertir en museu.

A aquesta casa va néixer, va viure i va morir la pintora Frida Kahlo. Es poden visitar les seves habitacions que contenen molts dels seus objectes personals, com per exemple el seu llit, els seus miralls, els seus vestits i els seus llibres. A més a més dins de la seva cambra es troben les cendres de la pintora.

Es pot trobar algunes de les més famoses obres de la pintora com:

Viva la Vida

Frida i la cesària

Retrat de la meva família

El marxisme sanarà els malaltsA la Casa Blava també va viure Diego Rivera durant el seu matrimoni amb Frida Kahlo i després del seu divorci i segona vegada de casament amb Frida, va romandre vivint aquí però en habitacions separades. Per tant també es troba a la casa part de la col·lecció d'art prehispànic de Diego Rivera, encara que la major part es troba al Museu Diego Rivera-Anahuacalli.

Màrius Torres i Perenya

Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942) fou un poeta català, en l'òrbita del simbolisme.

Quaderns de l'exili

Quaderns de l'exili fou una revista mensual en català publicada a Coyoacán (ciutat de Mèxic) de 1943 a 1947, finançada pel mecenas Joan Linares i Delhom, com a successora del Full Català, publicat a Ciutat de Mèxic. Inicialment tenia un tiratge de 1.000 exemplars, però arribà als 4.000. La seva distribució era gratuïta, la seva temàtica era política, i els directors en foren Joan Sales i Vallès i Lluís Ferran de Pol, amb la col·laboració de Raimon Galí i Herrera i J. M. Ametlla, grup d'escriptors del Full Català.

Defensaren la unitat dels Països Catalans en una sola nació —Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació—, amb un exèrcit propi, que havia de lluitar amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial; proposaren una fórmula confederal amb Espanya, un règim d'igualtat social i econòmica i es declararen antinoucentistes. La revista volia donar un sentit, català i crític, a la tragèdia de la guerra civil espanyola.

Quan al seu contingut, s'hi incloïen seccions fixes dedicades a textos literaris, crítica de llibres, assaig històric i militar i un bon noticiari català de tota Amèrica (La Gaseta de l'exili) i també s'hi informava sobre les activitats antifranquistes a Catalunya. Reivindicaren figures com Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Josep Torras i Bages o Joaquim Ruyra. Polemitzaren amb Joan Oliver, Amadeu Hurtado i Rafael Tasis. Entre d'altres, hi col·laboraren Pere Calders, Abelard Tona i Nadalmai, Avel·lí Artís-Gener, Josep M. Miquel i Vergés, Vicenç Guarner, Enric Pérez i Farràs, Vicenç Riera Llorca, Pere Bosch i Gimpera, Agustí Cabruja, Jordi Arquer i Saltor i Josep Pijoan. També va rebre l'adhesió de Pompeu Fabra, Francesc Cambó, Joan Coromines i Pau Vila, entre altres. Deixà de publicar-se quan es repatriaren la majoria dels fundadors.

Universitat Nacional Autònoma de Mèxic

La Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (en castellà: Universidad Nacional Autónoma de México, UNAM) és la universitat pública més important de Mèxic i la més antiga d'Amèrica. Va ser fundada el 1551, amb el nom Real y Pontificia Universidad de México.

El juny de 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats per [esdevenir] el model acadèmic i formatiu per a moltes generacions d'estudiantes de diversos països i nodrir l'àmbit iberoamericà de valuosíssims intel·lectuals i científics.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.