Cotobade

Cotobade era un municipi de la província de Pontevedra, a Galícia. Pertanyia a la Comarca de Pontevedra. Limitava amb els municipis de Campo Lameiro, Cerdedo, Forcarei, A Lama, Ponte Caldelas i Pontevedra.

L'any 2016 es va fusionar amb el municipi veí de Cerdedo, formant el nou municipi de Cerdedo-Cotobade.

Evolució demogràfica
190019301950198120042007
7.9787.9697.6716.0314.6444.658
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)
Infotaula de geografia políticaCotobade
Escudo de Cotobade
ConcelloCot

Localització
Situacion Cotobade
 42° 28′ 19″ N, 8° 28′ 55″ O / 42.471944444444°N,8.4819444444444°O
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
ProvínciaPontevedra
Població
Total 4.290 (2016)
• Densitat 31,73 hab/km²
Predom. ling. gallec
Geografia
Superfície 135,2 km²
Altitud 392 m
Limita amb
Història i celebracions
Següent Cerdedo-Cotobade
Organització política
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+01:00
Codi de municipi INE 36012
Altres

Lloc web Lloc web oficial

Parròquies

Aguasantas (Santa María), Almofrei (San Lourenzo), Borela (San Martiño), Carballedo (San Miguel), Caroi (Santiago), Corredoira (San Gregorio), Loureiro (Santiago), Rebordelo (San Martiño), Sacos (Santa María), San Xurxo de Sacos (San Xurxo), Tenorio (San Pedro), Valongo (Santo André) i Viascón (Santiago).

Història

El poblament d'aquestes terres de Cotobade va començar en època bastant antiga, com testifiquen l'abundància de restes arqueològiques repartits per tota la seva geografia. Així mateix, queden restes de l'època romana en la calçada de O pé da Múa. Entre els antics monuments històrics, es pot trobar en el munti Castelo -que s'estén pels límits de Borela, Carballedo, Tenorio i Viascón- la torre que en altre temps s'anomenava "Couto do Abade", de la quin tot just queden vestigis, i les restes del castell de Tenorio, que a la fi del segle XV pertanyia al senyor de Soutomaior i comte de Camiña: Pedro Madruga, i que va ser derrocat pels "irmandiños". Aquest castell va resistir el setge de Pedro Álvarez de Soutomaior, quan va tornar de la seva estadia a Portugal, defensat tenaçment per Gómez Pazos de Probén, al com, segons la llegenda, finalment va trair un esclau musulmà revelant els punts febles de la defensa, pel que Manuel de Brito al comandament de cent "besteiros" va aconseguir entrar en el castell donant mort als seus defensors.

En el segle X es va fundar el convent de benedictins de Tenorio. La bona posició estratègica d'aquest va provocar que caigués en mans del Comte de Camiña, qui va destituir al seu abat, Pedro de Tenorio, substituint-lo per un monjo de Lérez.

Des dels anys 20 del passat segle l'ajuntament de Cotobade va viure una profunda regressió demogràfica producte de l'emigració (en la seva major part al Brasil, Mèxic i Argentina) que no va ser corregida fins a l'any 2005. En aquesta data, per primera vegada en gairebé un segle, el creixement vegetatiu de la població va ser positiu (això és, per primera vegada va haver un creixement del nombre d'habitants). En la recent història democràtica, Cotobade ha tingut tan sols dos alcaldes, Jose Ramón Abal Varela (Partit Popular), que ja era regidor sota el règim franquista i, des de l'any 2003 Manoel Loureiro (PSdeG-PSOE), que governa en l'actualitat en coalició amb el BNG.

L'any 2016 es va fusionar amb el municipi veí de Cerdedo, formant el nou municipi de Cerdedo-Cotobade.

Galeria d'imatges

Borela2

Església Parroquial de San Martiño de Borela.

IgrexaAguasantas

Església parroquial de Santa María de Aguasantas.

Tenorio4

Momestir de San Pedro de Tenorio

Muíño acueduto Cotobade

Molí de Chan das Latas.

IgrexaSacos

Església de Santa María de Sacos

A Lama

A Lama és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca de Pontevedra. Limita al nord-oest amb Cotobade, a l'oest amb Ponte Caldelas, al sud amb Fornelos de Montes, al nord-est amb Forcarei i a l'est amb Beariz.

Antón Fraguas Fraguas

Antón Fraguas Fraguas (Loureiro, Cotobade, Pontevedra, 28 de desembre de 1905 - Santiago de Compostel·la, La Corunya, 5 de novembre de 1999), va ser un escriptor, historiador, antropòleg i etnògraf gallec d'ideologia galleguista.

Art rupestre de Terres de Pontevedra

El conjunt de l'art rupestre de Terres de Pontevedra és un conjunt de jaciments i vestigis d'art prehistòric situats al nord-oest de la península Ibèrica, concretament a la part central de la província de Pontevedra, una zona que destaca per l'elevada presència d'aquest tipus de manifestacions artístiques, una de les majors concentracions d'art rupestre de tota Europa.

El seu nom al·ludeix a la mancomunitat d'ajuntaments que formen els municipis de Pontevedra, Campo Lameiro, Barro, Cotobad, Marín, Poyo, Ponte Caldelas i Vilaboa, tots ells situats en l'àmbit d'influència de la capital de la província. En tots n'hi ha nombrosos vestigis que es remunten al neolític i al megalític, la qual cosa, sumada a les restes d'art castrense i romà, presenten una gran oferta cultural i patrimonial.

Són múltiples els petròglifs que podem trobar als turons de Campo Lameiro, Barro, Cotobade, Marín, Poio, Ponte Caldelas, Pontevedra i Vilaboa; a més dels sepulcres megalítics i els castres que s'alcen en tot el territori que ocupa la mancomunitat. Alguns d'aquests conjunts, com els situats a Campo Lameiro, Mogor (Marín) o Poio, estan declarats Monument historicoartístic.

Barros

Barros és el nom dels següents personatges:

Amelia Barros (Lisboa, 1842 - ?), artista d'opereta portuguesa

Cristòfol Barros Vidal (Llucmajor, Mallorca, 1957), instrumentista i compositor mallorquí

Gustavo Barros Schelotto (La Plata, 1973), futbolista argentí que ocupava la posició de migcampista

Manoel de Barros

Manuel Francisco de Barros e Sousa de Mesquita de Macedo Leitão e Carvalhosa (Lisboa, 1791 - París, 1855),

Maria de Barros

Pablo de Barros Paulino (São João Nepomuceno, 1989), futbolista brasiler que ocupa la posició d'extrem esquerre

Severino Barros de Lis (Cotobade, província de Pontevedra, 1887 - ?), advocat i polític gallecViccionari

Campo Lameiro

Campo Lameiro és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca de Pontevedra. Limita amb els municipis de Moraña, Cuntis, A Estrada, Cerdedo, Cotobade i Pontevedra

Cerdedo

Cerdedo era un municipi de la província de Pontevedra, a Galícia. Pertanyia a la Comarca de Tabeirós-Terra de Montes. Limitava al nord amb A Estrada i Forcarei, a l'oest amb Cotobade i Campo Lameiro i a l'est amb Forcarei.

L'any 2016 es va fusionar amb el municipi veí de Cotobade, formant el nou municipi de Cerdedo-Cotobade.

Cerdedo-Cotobade

Cerdedo-Cotobade és un municipi de la província de Pontevedra a Galícia. El municipi va ser creat el 22 de setembre de 2016 per la fusió dels municipis de Cerdedo i Cotobade.

Comarca de Pontevedra

La Comarca de Pontevedra és una comarca de Galícia a la província de Pontevedra. Limita amb la comarca de Caldas al nord, amb la comarca de Vigo al sud, amb Tabeirós-Terra de Montes i la comarca d'O Carballiño a l'est i amb O Salnés a l'oest. En formen part els municipis de:

Barro

Campo Lameiro

Cotobade

A Lama

Poio

Ponte Caldelas

Pontevedra

Vilaboa.Aglutina les terres de l'entorn de la capital provincial excepte Marín, integrada en la comarca d'O Morrazo per motius històrics, socials i demogràfics (després de la creació de les comarques oficials gallegues en la dècada de 1990, aquest municipi es va integrar primerament la comarca pontevedresa, però a petició dels seus veïns va passar a incloure's poc temps després dintre de la d'O Morrazo).

Font: INE

La comarca ocupa el centre de la regió de les Rías Baixas, si bé les seves sortides al mar són escasses (tan solament les costes dels municipis de Poio i Vilaboa, així com la reduïda orla costanera pontevedresa (parròquies de Lourizán i, en menor mida Ponte Sampaio). Amb centre en la ciutat de Pontevedra, la comarca ocupa tot l'amfiteatre de la vall baixa del riu Lérez i les abruptes serres circumdants (que la uneixen amb la província d'Ourense en l'ajuntament de Lama), així com les riberes marítimes ressenyades.

Aquesta configuració geogràfica delata una comarca bastant heterogènia, que com altres gallegues, aglutina en la seva seno diverses comarques històriques. És la de Pontevedra, doncs, una comarca purament funcional, conformada per municipis que es relacionen amb Pontevedra, però no una comarca històrica ni geogràfica. Aglutina bona part de la gran comarca històrica de Terra de Montes, una part de la d'O Morrazo, i altra de la d'O Salnés, així com la del Baixo Lérez, on conflueixen les tres.

César Portela

César Portela Fernández-Jardón (Pontevedra, 18 d'abril de 1937) és un arquitecte gallec.

Filloa

La filloa és un plat típic a les postres de Galícia, conegut també en algunes zones com freixó o marrucho.És un plat típic de l'Entroido (Carnaval) i de l'època de la matança del porc (Sant Martí). Les zones amb més tradició són la zona nord de la província de Lugo i algunes zones de la província d'Ourense, però en general es fan en moltes zones de Galícia.

Les filloes es fan amb ou, llet o aigua i farina de blat de moro o de blat, en diverses proporcions, i altres possibles ingredients, com cansalada, sal, sucre o ratlladura de llimona, segons els costums locals que donen lloc a diferents receptes. Aquests ingredients es barregen per donar lloc a una massa semilíquida que es fregeix en una paella especial anomenada fiolleira o sobre una planxa, pedra o pissarra adequada per aquest fi.

En l'època de la matança són típiques les filloes de sang, elaborades amb els mateixos ingredients i afegint-hi sang de porc i, de vegades, panses, llardons, mel o sucre.

Hi ha diverses festes gastronòmiques on la protagonista és la filloa a diverses localitats de Galícia, entre elles Lestedo (al municipi de Boqueixón), Sada, Muimenta (Cospeito), Valongo (Cotobade), A Baña, Vilagarcía de Arousa i O Barco de Valdeorras.

Forcarei

Forcarei és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la comarca de Tabeirós-Terra de Montes. Limita per la zona oriental amb Lalín, del que ho separen les forestrs d'O Testeiro i la Serra d'O Candán. Pel sector nord i nororiental smb Silleda, i pel nord-occidental amb A Estrada, al sud-oest amb Cerdedo i incideix amb la frontera natural de la Serra d'O Tanco amb clau en els territoris de Cotobade i A Lama, trobant-se en el sud amb Beariz i O Irixo.

Ignacio Seoane Fernández

Ignacio Seoane Fernández (Ribadavia, província d'Ourense, 1900 - Vigo, 27 d'agost de 1936) fou un dirigent socialista gallec. Treballà de forner i milità tant al PSOE com a la UGT. Fou elegit diputat per la província de Pontevedra pel Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936.

Quan esclatà la revolta militar que donà lloc a la guerra civil espanyola formà part del Comitè del Front Popular de Vigo, però era malalt i es va retirar a Cotobade, on hi fou detingut per una guàrdia cívica encapçalada per Víctor Lis Quibén.El 27 d'agost de 1936 fou afusellat a la tàpia del cementiri de Pereiró juntament amb els altres membres del Comitè, entre ells l'alcalde de Lavadores José Antela Conde, l'alcalde de Vigo Emilio Martínez Garrido, el president de l'agrupació socialista de Vigo, Apolinar Torres, Ramón González Brunet, Waldo Gil Santóstegui, Manuel Rey Gómez i els diputats socialistes Enrique Heraclio Botana Pérez i Antonio Bilbatúa Zubeldía.Actualment un carrer del municipi de Barreiro porta el seu nom.

Ponte Caldelas

Ponte Caldelas és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca de Pontevedra. Limita al nord amb Cotobade, al sud amb Fornelos de Montes i Soutomaior, a l'est amb A Lama i a l'oest amb Pontevedra.

Pontevedra

Pontevedra és un municipi i una ciutat del sud-oest de Galícia, capital de la província de Pontevedra i de la comarca homònima. És una ciutat principalment de serveis, ja que la gran majoria del teixit industrial de la zona es troba a la ciutat veïna de Vigo, que és la més poblada de la província. Té una població de 82.934 habitants (INE 2013) repartits en una extensió de 117 km², sent el sisè municipi més poblat de Galícia.

La ciutat, reconeguda com a capital de les Rías Baixas, es troba a la vora del riu Lérez, en un estuari que forma la ria de Pontevedra.

Riu Lérez

El Lérez és un riu gallec que desemboca a l'oceà Atlàntic formant la ria de Pontevedra. Neix a la serra do Candán, al monte de San Bieito, en el municipi de Forcarei.

Té un recorregut de 60 quilòmetres, amb un cabal abundant, en direcció nord-est sud-oest. Travessa els municipis de Forcarei, Cerdedo, Campo Lameiro, Cotobade i Pontevedra, tots a la província de Pontevedra.

Els seus principals afluents són el Salgueiro, el Cabaleiros, el Grande, el Castro, el Quireza, el Tenorio i l'Almofrei.

Roureda de San Xusto

La roureda de Sant Xusto (carballeira de San Xusto, en gallec) és una roureda que es troba en la parròquia de San Xusto de Sacos (Cerdedo-Cotobade), en una lloma sobre el riu Lérez, a la província de Pontevedra.

Severino Barros de Lis

Severino Barros de Lis (Cotobade, província de Pontevedra, 1887 - ?) fou un advocat i polític gallec. Treballà com a secretari de Sala del Tribunal Suprem d'Espanya, i fou elegit diputat per la província de Pontevedra dins les llistes de la CEDA a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936. Després de la guerra civil espanyola va mantenir contacte amb grups demòcrata-cristians i monàrquics i el 1956 fundaria la Unió Demócrata Cristiana, que el 1957 s'uniria a la Izquierda Demócratacristiana de Manuel Giménez Fernández.

Víctor Lis Quibén

Víctor Lis Quibén (Buenos Aires, 1893 - Pontevedra, 1963) fou un metge i polític gallec. La seva família era originària de Cotobade. D'ideologia monàrquica, durant la dictadura de Primo de Rivera fou membre del somatent i el 1930 fou escollit regidor de l'ajuntament de Pontevedra, càrrec del qual fou suspès el 1932 després de l'intent de cop del general José Sanjurjo. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou elegit diputat per la província de Pontevedra per la Unión Regional de Derechas, que agrupava dirigents agraris i de la CEDA. El mateix any, però, contactà amb José Antonio Primo de Rivera, qui l'encarregà l'organització de la Falange Española a Pontevedra. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit novament diputat dins les llistes de Renovación Española. En esclatar la guerra civil espanyola es va posar immediatament de part dels sublevats i fou cap d'una Guàrdia Cívica que es dedicà a confiscar els locals dels sindicats obrers i organitzacions agràries de Pontevedra. També participà en la detenció del diputat Ignacio Seoane Fernández, en els successos de Salcedo (12 de desembre de 1936) i en la mort del guerriller Manuel González O Fresco (1937); en total, se'l considera responsable de la mort de 20 persones i de la detenció de 30 més. Assolí el grau de capità mèdic de sanitat militar. Després de la guerra abandonà la política i es dedicà a la investigació mèdica

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.