Col

La col (en llatí: brassica) és la planta tipus que dóna nom a la família Brassicaceae.

Les cols, en les seves diverses varietats, dins l'espècie Brassica oleracea, tenen com a antecessor comú la varietat silvestre de col, Brassica oleracea oleracea, que es troba a les costes i als penya-segats d'una gran part de l'Europa occidental i que també és comestible, encara que no és objecte de conreu.

Infotaula d'ésser viuCol
Brassica oleracea var. capitata
Brassica oleracea0
Plantes de col silvestre
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBrassicales
FamíliaBrassicaceae
GènereBrassica
VarietatBrassica oleracea var. capitata
L.

Descripció

La varietat silvestre és una planta biennal, de fulles enteres, carnoses i glabres d'un verd glauc, la tija és semillenyosa i té flors grogues de quatre pètals, fa fruit en síliqua amb diverses llavors. Gràcies al conreu s'han obtingut diverses varietats de col, amb cabdell o sense i de diferents formes i mides.

Varietats i formes

Col asturiana florida
Un cultivar asturià de col florida
Brassica oleracea var acephala
Brassica oleracea acephala ornamental
  • Col silvestre (Brassica oleracea oleracea)
  • Bròquil i romanesco (bròquil de forma piramidal) (Brassica oleracea italica)
  • Bròquil xinès (Brassica oleracea alboglabra)
  • Col de Brussel·les (Brassica oleracea gemmifera)
  • Coliflor (Brassica oleracea botrytis)
  • Col arrissada, col rulla (o col reülla) (Brassica oleracea L. Var. capitata L. subvar. crispa)
  • Col farratgera (Brassica oleracea viridis)
  • Col de grans penques (Brassica oleracea costata)
  • Col llombarda (Brassica oleracea var. capitata f. rubra)
  • Col de Milà (Brassica oleracea sabauda)
  • Col medul·losa (Brassica oleracea medullosa)
  • Col palmifolia (Brassica oleracea palmifolia)
  • Col de cabdell (Brassica oleracea capitata)
  • Colrave (Brassica oleracea gongylodes)
  • Col vivaç (Brassica oleracea ramosa)
  • Col verda, Grup "Acèfala" sense cabdell. (Brassica oleracea var. sabellica)

Gastronomia

La col es pot menjar crua, bullida o en guisat. A Catalunya és l'ingredient de molts plats bàsics, com l'escudella i els farcellets de col.[1] També és un dels ingredients principals de la cuina xinesa.

Vegeu també

Referències

  1. farcellets de col

Col·lagen

El col·lagen és una molècula proteica que forma fibres, les fibres col·làgenes, que estan presents en quantitat variable en quasi tots els tipus de teixit conjuntiu. Les fibres de col·lagen són unes estructures que proporcionen resistència a la tensió i flexibilitat. Són acidòfiles. Estan formades per fibril·les. El punt de ruptura de les fibres col·làgenes dels tendons humans s'arriba amb una força de diversos centenars de quilograms per centímetre quadrat. Per a aquesta tensió solament s'han allargat un petit tant per cent de la seva longitud original. Quan el col·lagen es desnaturalitza per ebullició, es converteix en una substància coneguda com a gelatina.

El col·lagen està format per una proteïna precursora anomenada tropocol·lagen que amida al voltant de 300 nanòmetres de llargària i 1,4 nm de diàmetre. El tropocol·lagen està format per tres cadenes polipeptídiques anomenades cadenes alfa, cadascuna d'un pes molecular al voltant de 100.000 daltons. Aquestes cadenes tenen una característica configuració helicoïdal levogira que s'ha anomenat precisament amb el seu nom hèlix de col·lagen. Les tres cadenes s'enrotllen i es fixen mitjançant enllaços transversals per formar una triple hèlix dextrogira amb una distància entre les voltes de 8,6 nanòmetres.

El col·lagen conforma una família de molècules estretament relacionades però genèticament distintes, descrivint-se diversos tipus de col·lagen i sent els principals quatre.

Col·legi Cardenalici

El Col·legi Cardenalici és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica. Els seus membres són assessors i consellers del Papa. Durant el període de la seu vacant, a causa de la mort d'un papa i fins al nomenament d'un nou, el col·legi cardenalici constitueix l'autoritat suprema de l'Església i és l'organisme que regeix l'activitat de la Seu apostòlica i el govern de la Ciutat del Vaticà.

Una vegada passat el temps prescrit després de la mort del Papa, els cardenals electors, és a dir aquells que tinguessin menys de 80 anys al moment de morir l'últim Papa, es reuneixen darrere de portes tancades en el Conclave (cum clave = amb clau) per a triar al nou pontífex, generalment entre un dels seus propis membres, encara que no necessàriament sigui aquest un requisit per a ser escollit al papat.

Segons és tradició dels darrers dos segles, les reunions del Conclave per a l'elecció d'un papa tenen lloc a la Capella Sixtina del Vaticà, sota els frescos de Miquel Àngel el més famós fresc dels quals és el Judici Final que presideix la paret principal d'aquesta capella. Els cardenals electors, tots aquells que el dia que inicia la seu vacant (sigui per mort o per renúncia del summe pontífex) tinguin menys de vuitanta anys d'edat, assumeixen, d'una banda, el govern de l'Església, i per l'altra, la responsabilitat de triar al nou papa en el conclave.

Col·legi d'Advocats de Sabadell

El Col·legi d'Advocats de Sabadell és una corporació professional de dret públic, reconeguda per l'Administració Central de l'Estat i la Generalitat de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia. El seu àmbit d'actuació es circumscriu als partits judicials de Sabadell i Cerdanyola del Vallès. Fou fundat el 30 d'octubre de 1905. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. El juny de 2018 es va adherir a la plataforma FEM Vallès.

Col·legi de Periodistes de Catalunya

El Col·legi de Periodistes de Catalunya és una organització professional de dret públic creada l'any 1985 mitjançant una Llei del Parlament de Catalunya de 8 de novembre. Al 2016 tenia 4.006 periodistes col·legiats i durant aquest mateix any es van oferir 402 hores en cursos de formació a 970 alumnes.

Col·loide

En química un col·loide, suspensió col·loïdal o dispersió col·loïdal és un sistema físic que està compost per dues fases: una contínua, normalment fluida, i una altra dispersa en forma de partícules, en general sòlides, de grandària mesoscòpica (és a dir, a mig camí entre els mons macroscòpic i microscòpic). Un col·loide és una mescla heterogènia formada per partícules que no són apreciables a primera vista, però molt més grans que qualsevol molècula i que tenen una grandària d'entre 0,1 µm i 0,001 µm (1 nm - <100 nm) o el que seria el mateix, més gran de 10-7cm i més petit que 2x10-5cm, dins del que la comunitat científica defineix com a escala mesoscòpica.

Farcellets de col

Els caulets o col farcida són una mena de mandonguilles de carn picada envoltades amb fulles de col, que es couen a la cassola en un sofregit i se serveixen com a plat o com a acompanyament, en especial de carns de caça. Són típics de la cuina aranesa i de la cuina occitana de muntanya en general. La carn més apreciada per a aquest plat és la de xai, però també es poden fer amb carn de vedella, o una barreja de vedella i porc, o porc, per exemple. Els farcellets es poden servir sencers o tallats a mitges llunes.

Giro d'Itàlia de 2013

El Giro d'Itàlia de 2013 és la noranta-sisena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 4 i el 26 de maig de 2013, amb un recorregut de 3.405,3 km distribuïts en 21 etapes, dues d'elles contrarellotge individual i una per equips. Aquesta era la quinzena prova de l'UCI World Tour 2013. La sortida de la cursa es va fer a Nàpols i l'arribada a Brèscia.

El Giro d'Itàlia del 2013 quedà marcat pel mal temps que van patir els corredors, amb pluja, fred i neu, que obligaren a retallar diverses etapes i suprimir l'etapa reina amb final a Val Martello. L'italià Vincenzo Nibali (Astana) fou el clar dominador de la cursa i aconseguí la victòria amb 4' 43" sobre el colombià Rigoberto Urán (Team Sky) i gairebé sis minuts sobre l'australià Cadel Evans (BMC Racing Team), tercer a la general.En les classificacions secundàries Mark Cavendish (Omega Pharma-Quick Step) guanyà la Classificació per punts, així com cinc victòries d'etapa. Per la seva banda Stefano Pirazzi (Bardiani Valvole-CSF Inox) guanyà la classificació de la muntanya i el colombià Carlos Betancur (AG2R-La Mondiale) la classificació dels joves. El Team Sky fou el vencedor de la classificació per equips per temps i el Movistar Team de la classificació per equips per punts.

Giro d'Itàlia de 2014

El Giro d'Itàlia de 2014 va ser la noranta-setena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 9 de maig i l'1 de juny de 2014, amb un recorregut de 3.449,9 km distribuïts en 21 etapes, dues d'elles contrarellotge individual i una per equips. Aquesta era la quinzena prova de l'UCI World Tour 2014. La sortida de la cursa es va fer per primera vegada des d'Irlanda del Nord, a Belfast, i després de tres etapes en què també es passava per Irlanda la cursa es traslladà fins a Giovinazzo, al sud d'Itàlia, la qual van seguir cap al nord, per finalitzar a Trieste.

El vencedor de la classificació general va ser el colombià Nairo Quintana (Movistar Team), que s'imposà per poc menys de tres minuts al seu compatriota Rigoberto Urán (Omega Pharma-Quick Step), en el que era la primera victòria colombiana en la general del Giro d'Itàlia. En tercera posició, completant el podi, acabà el sard Fabio Aru (Astana).En les classificacions secundàries Quintana també guanyà la dels joves, la dels punts fou per a Nacer Bouhanni (FDJ.fr), la de muntanya per a Julián Arredondo (Trek Factory Racing), l'AG2R-La Mondiale fou el millor equip per temps i l'Omega Pharma-Quick Step per punts.

Giro d'Itàlia de 2016

El Giro d'Itàlia de 2016 va ser la noranta-novena edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 6 i el 29 de maig de 2016, amb un recorregut de 3.383 km distribuïts en 21 etapes, tres d'elles com a contrarellotge individual. Aquesta era la quinzena prova de l'UCI World Tour 2016. La sortida es feia a Apeldoorn, als Països Baixos i finalitzà a Torí.

El vencedor final fou l'italià Vincenzo Nibali (Astana), que va tenir una cursa un tan irregular i que no va vestir-se de rosa fins a la fi de la penúltima etapa, amb final a Vinai. Nibali llança un atac en l'ascensió al coll de la Lombarde i deixà enrere al colombià Esteban Chaves (Orica-GreenEDGE), líder aquell dia, per arribar a Vinai amb el temps suficient per guanyar el seu segon Giro d'Itàlia, després del què guanyà el 2010. Fins aquell moment la cursa havia estat molt oberta, i fins a set líders l'havien precedit al capdavant de la classificació general, però amb l'arribada de la muntanya, als Dolomites, el neerlandès Steven Kruijswijk (LottoNL-Jumbo)agafà uns minuts d'avantatge que semblaven definitius. Una caiguda en el descens del coll de l'Agnello, en la 19a etapa, va fer que perdés gairebé cinc minuts, i tota opció a la victòria final. Finalment Chaves acabà segon de la general, mentre Alejandro Valverde (Movistar Team), en la seva primera participació en el Giro, completà el podi.

En les altres classificacions que hi ha a la cursa, l'italià Giacomo Nizzolo (Trek-Segafredo) guanyà la classificació per punts, tot i no guanyar cap etapa. Mikel Nieve (Team Sky) guanyà la classificació de la muntanya. Bob Jungels (Etixx-Quick Step) fou el millor jove, premi atorgat al ciclista menor de 25 anys millor classificat i l'Astana guanyà la classificació per equips.

Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona

L'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), fins al 2015, Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, és una corporació professional a la qual han de pertànyer els llicenciats en dret per a poder exercir a Barcelona i en altres municipis propers. Fou instituïda per una cèdula reial el 1833. Ha tingut diferents seus com ara de l'annex de l'església de Sant Felip Neri (1837), el pis principal del carrer Lleona, 14 (1865) i la Casa de l'Ardiaca (1895), espais que es van tornar petits a marxes forçades a causa del creixement de la seva biblioteca. Des del 1922 té la seva seu al Palau Casades, al carrer de Mallorca, número 283, de Barcelona. Des del 2013, el seu degà és Oriol Rusca.Des del 1895, conjuntament amb l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, instal·lada al mateix edifici, publica la Revista Jurídica de Catalunya i a partir del 1983 publica El món jurídic. Compta amb una Escola de Pràctica Jurídica, té una Comissió de Cultura que programa actes d'interès públic, i una borsa de treball. El càrrec de degà és de lliure elecció, com tots els de la junta de govern, i gaudeix d'un gran prestigi. Actualment té més de 8.000 col·legiats.

Kapuska

Kapuska és un estofat tradicional de la cuina turca. El nom es deriva de la paraula rus o tàtar per col. Encara que el nom és importat, el plat és una versió turca d'un guisat de col comú en Rússia. Kapuska és àmpliament conegut i àvidament consumida a Tràcia, com a resultat de l'impacte d'Europa de l'Est i els immigrants turcs dels Balcans, i també es consumeix a la regió de la Mar Negra de Turquia.

Kapuska es cuina de formes diferents a Turquia: amb cigrons, bulgur, l'arròs, carn picada, d'ovella, carn de vedella, o vegetarià.

El plat servit es pot decorar amb julivert picat.

Kara lahana sarma

Kara lahana sarma (també conegut com a kara lahana sarması), Kara lahana dolma (o també kara lahana dolması) o Etli kara lahana dolması (tots signifiquen sarma/dolma de col verda en turc, l'última versió inclou "amb carn") és un plat a la cuina turca que consisteix en sarmas de fulles de col verda farcides de carn vermella amb una mica de bulgur. És un plat calent (estofat) amb cebes picades, salça i espècies i gairebé sempre es menja amb una salsa de iogurt amb all. És una especialitat culinària de la Regió de la Mar Negra on kara lahana (col verda) s'anomena "pancar" o "kara pancar".

Premià de Mar

Premià de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Se situa al litoral de la comarca, entre el Masnou, Vilassar de Mar i Premià de Dalt, a uns vint quilòmetres al nord de la ciutat de Barcelona. Està inscrit a l'Associació de Municipis per la Independència.

Santiago Rusiñol i Prats

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, comunitat de Madrid, 13 de juny de 1931) va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols, a més d'un extens nombre d'articles, el situa com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.

Sarma

Sarma (en turc, armeni o romanès, sarmale en plural en romanès, i сарма en la majoria de llengües eslaves meridionals) és el nom amb què es coneixen diferents aliments embolcallats amb fulles de vinya o col, essent un dels plats més característics de la regió dels Balcans i d'altres àrees veïnes. Sarma vol dir «enrotllat» o «embolcallat» en turc, i en la cuina turca té semblances amb el dolma. La versió russa s'anomena «голубцы» (golubtsy) i, com l'equivalent croata del plat, s'elabora amb fulles de col.

Les fulles normalment contenen carn picada, que pot ser de porc, vedella o xai. S'hi inclou també arròs (que és quelcom recent, perquè tradicionalment era blat) i sovint també ceba picada. S'acostuma a amanir el farcit amb pebre i herbes locals. La pasta s'enrotlla en fulles grans de vinya, col o plantatge, etc. i tot seguit es posen a coure durant hores. Existeixen moltes variants depenent de la regió, on poden afegir-s'hi ingredients exòtics com ara fulles de cirerer.El sarma és un plat molt energètic que acostuma a acompanyar-se amb patates (en forma de puré) o mămăligă i bitxos. A tall de salsa, pot afegir-s'hi smetana, iogurt o iogurt amb all.

És pràcticament impossible fer sarmale per a poca gent, per això, es tracta d'un menjar idoni per a grans congregacions a la taula com poden ser les noces. Tradicionalment s'omple un pot sencer per a tota una família.

A la cuina alemanya, una variant és coneguda com a kohlrouladen o krautwickel.

Trinxat

Trinxat és un plat de la Cerdanya, l'Alt Urgell

i Andorra fet a base de bullir patata i col i després triturar i barrejar-los. S'hi afegeix cansalada i algun tipus de llard (greix) per tal de fregir la mixta. Ocasionalment s'hi afegeix all fregit. Per últim es fregeix tot en una paella al fogó fins que queda cuit i amb forma de truita de patata.

Té l'aspecte d'una truita petita, esqueixada amb trossos de col que li proporciona un toc de verd fosc. Se'n sol menjar durant l'hivern, sent un menjar calorífic. Sovint va acompanyat amb cansalada. És un plat destacat dins de la cuina catalana de muntanya i a Puigcerdà se celebra cada any la Festa del Trinxat.

Verdura

Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències. El mot verdura varia de significat segons una cultura o altra, car és un terme més 'popular' que 'científic'. Per exemple, hi ha persones que consideren els bolets verdures, mentre que d'altres consideren que s'ha de classificar en una categoria de menjar separat. Les algues comestibles, on el consum es concentra principalment a l'Extrem Orient, són també considerades verdures. Algunes de les verdures més comunes són l'enciam, els espinacs, les bledes, la col o els espàrrecs.

En el llenguatge de la cuina "verdura" s'oposa a "fruit", però en certs casos el mateix producte pot ser cuinat o consumit sigui en forma de verdura o sigui en forma de fruit (per exemple el tomàquet en amanida o a la planxa). També es contraposa la verdura a la planta que es fa servir com a condiment, ja que l'ús a la cuina és diferent.

Són un element indispensable de la dieta mediterrània.Una categoria discutible són les flors mengívoles, integrades en la gastronomia però no considerades (amb alguna excepció) ni verdures ni hortalisses.

Volta a Catalunya de 1993

La Volta a Catalunya de 1993 va ser 73a edició de la Volta ciclista a Catalunya. Es disputà en 7 etapes del 9 al 15 de setembre de 1993 amb un total de 895,1 km. El vencedor final fou el colombià Álvaro Mejía de l'equip Motorola-Merckx per davant de Maurizio Fondriest del Lampre, i d'Antonio Martín Velasco de l'Amaya.

Miguel Indurain, malgrat guanyar el Tour de França i el Giro d'Itàlia aquell any, no aconsegueix pujar al podi. Així, Mejía, malgrat no guayar l'etapa de Pla de Beret, aconsegueix el lideratge que pot defensar en la contrarellotge de l'endemà.

A la quarta etapa, que arriba a Barcelona, es produeix el fet que per primer cop una etapa de la "Volta" finalitza a la Plaça de Catalunya.

Volta a Espanya de 2015

La Volta a Espanya de 2015, 70a edició de la Volta a Espanya, es disputà entre el 22 d'agost i el 13 de setembre de 2015 sobre un recorregut de 3.357,1 km distribuïts en 21 etapes, sent la vint-i-dosena cursa de l'UCI World Tour 2015. L'inici de la cursa va tenir lloc al Port José Banús de Marbella, mentre el final va ser a Madrid, després que l'any anterior finalitzés a Santiago de Compostel·la.

El vencedor final fou l'italià Fabio Aru (Astana) amb 57" de marge amb el català Joaquim Rodríguez (Team Katusha), que guanyà la classificació de la combinada, i 1'09" amb el polonès Rafał Majka (Team Tinkoff-Saxo). En les altres classificacions Alejandro Valverde (Movistar Team) guanyà la classificació per punts. El mallot de la muntanya fou per a Omar Fraile (Caja Rural-Seguros RGA). El Movistar Team fou el vencedor de la classificació per equips.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.