Cocoter

El cocoter, coco, palma/palmera de coco, palma cocotera o palma indiana (Cocos nucifera) és una palmera de la família de les arecàcies conreada o espontània a tots els països tropicals. El nom específic nucifera deriva del llatí i significa portador de nous. El fruit s'anomena coco o nou de coco. És l'única espècie dins del gènere cocos.

El coco és un element importantíssim o essencial en la gastronomia de molts països de les zones tropicals arreu del món.

Infotaula d'ésser viuCocoter
Cocos nucifera
Cocos nucifera - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-187
Cocos nucifera
Dades
Planta
Tipus de fruit drupa
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreArecales
FamíliaArecaceae
TribuCocoseae
EspècieCocos nucifera
Linnaeus, 1753

El coco

El coco és una nou molt gran envoltada d'un mesocarpi fibrós que s'obre per extreure la nou de coco; la part comestible és l'endosperma albuminós de color blanc. La nou jove està plena d'aigua. La llet de coco s'obté esprement la nou ratllada.

El nom prové del portuguès coco, una mena de papu per espantar els nens.[1]

És una palmera de grans dimensions que es troba a les tropicals arreu del món. Pot arribar a 30 metres d'alt. Posseeix tres o més fulles grans, pinnades i que poden arribar a mesurar 6 metres de llarg. Floreix al llarg de tot l'any en inflorescències que contenen tant flors masculines com femenines amb 6 estams. Les flors estan situades als apèndix axil·lars.

Les flors femenines quan acaben el procés de maduració formen un fruit en forma de drupa oval monosperma de hasta 30 cm de diàmetre amb un pericarpi fibrós i un endocarpi ossi. El fruit conté al seu interior l'albumen blanc comestible.

De forma espontània es dispersa mitjançant la suració dels fruits al mar i germinant en les platges, ja que els fruits resisteixen la salinització de l'aigua.

Preferix el sòl sorrenc i necessita molta insolació, alta humitat relativa (750 a 200 litres de pluja a l'any o bé regadiu), aquesta humitat no pot ser excessiva, ja que un excés d'aigua iniciaria un efecte de putrefacció a la planta.

Farmacologia

Composició química

Depenent de quina part del cocoter analitzem trobarem uns components o uns altres:

Si observem la llet de coco trobem fins a 2% de derivats de glúcids (poliol, sorbitol), àcids orgànics (àcid maleic), aminoàcids i difenil-urea.

Per una altra banda si observem la copra (polpa seca) trobarem fins a 65% de lípids, glúcids i en menor quantitat vitamina D.

Finalment a la closca del coco trobarem principalment tanins.

Usos medicinals

Abans que maduri el coco al seu interior trobem la llet de coco que és antihelmíntica i diürètica. La mantega de coco la fem servir per a reparar la pell. La carn del coco és discretament laxant i amb ella es fabrica un xarop pectoral.

Accions farmacològiques

Propietats medicinals

  • Aigua de coco:

Actua com a refrescant, laxant, antihelmíntica i diürètica.

Emol·lient: elimina les inflamacions.

Té una propietat per a matar els paràsits intestinals.

  • Casc cremat:

Aquest l'utilitzem per al dolor de queixals.

Usos generals

Té moltes aplicacions. S'utilitza sobretot per a l'alimentació en forma de fruit, d'oli o d'una mantega molt digestiva recomanada per a fer dieta alimentària. A banda del fruit també s'usen les fulles i el tronc per a la construcció rural. La fibra de coco s'utilitza com aïllant i en horticultura com un bon substitut de la torba.

  • La part blanca del coco pot ser dessecada o consumida en fresc.
  • El suc o llet de cocosucres, fibra, proteïnes, antioxidants i minerals que constitueixen una beguda isotònica que a banda de l'ús gastronòmic s'ha utilitzat com a medi de cultiu de plantes en laboratori, ja que és estèril (fins que s'obre).

Curiositats

Els indis utilitzaven l'aigua de coco com un remei per a totes les malalties i amb la closca es feien copes o gots.

A partir de les flors del cocoter s'elabora un vi que els anglesos el denominen <<lady>>.

El coco és un aliment difícil de digerir però té un efecte que augmenta els espermatozous.

Galeria d'imatges

1859-Martinique.web

Un cocoter a la Martinica

Cocos nucifera2

Tija de Cocos nucifera

Cocos nucifera14

Fruits del cocoter

Cocos nucifera - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-188

Flors del cocoter

Cucumber kosambri

Kosambri, plat de Karnataka fet a base de cogombre i nou de coco rallada

Travancore Cheera Thoran

Chira toran; plat de la cuina de Kerala a base de nou de coco rallada, fulles d'Amaranthus retroflexus, all i bitxo

Fish with coconut milk served in banana leaf

Peix cuinat amb llet de coco servit en una fulla; cuina de Laos

Coconut

Nou pelada sense la pellofa que l'envolta

Referències

  1. Fernando Díez Losada, La tribuna del idioma, pg. 481

Vegeu també

Bibliografia

  • Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.
  • Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
  • Bruneton, J. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353.
  • Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. 2009a ed.. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388.
  • Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.

Enllaços externs

Aigua de coco

L'Aigua de coco o suc de coco és un líquid de color clar que es troba a l'interior dels cocos joves i que no s'ha de confondre amb la llet de coco. A mesura que el fruit madura aquest líquid que és el suc de coco és substituït gradualment pel mesocarp del coco i per l'aire. Un coco molt jove té molt poca polpa i la té molt tendra gairebé com un gel. El suc de coco és una beguda molt popular als països tropicals, especialment al sud-est d'Àsia, illes del Pacífic com les Hawaii i el Carib i allà es troba en estat fresc, enllaunada o embotellada. En països en vies de desenvolupament hi ha hagut casos d'administració de suc de coco per via intravenosa substituint la solució salina mèdica emprada habitualment.

Arbre fruiter

Un arbre fruiter és aquella espècie vegetal arbòria o arbustiva que es conrea principalment per obtenir el seu fruit en forma de fruita. Amb l'augment del nivell de vida i l'augment del consum de fruits de manera directa o elaborada, les plantacions d'arbres fruiters s'han incrementat moltíssim en l'agricultura i han passat a ser conreus intensius.

Una primera divisió agronòmica diferencia entre els arbres de fruit sec, que produeixen fruites seques (ametller, avellaner, garrofer, pistatxer, noguer, pi pinyoner, etc.) i els que produeixen fruites dolces, que al seu torn es classifiquen en arbres de fruit de pinyol (albercoquer, cirerer, presseguer, prunera, etc.), arbres de fruit de llavor (pomera, perera europea, codonyer) i arbres de fruit de gra (figuera). L'olivera com a arbre fruiter és quan s'aprofita per collir les olives i adobar-les. Algunes oliveres com la varietat hojiblanca es consideren de doble aptitud per a taula i per almàssera, altres com la gordal només es destinen a taula. Els arbusts cítrics, que produeixen fruites àcides (taronger, llimoner, mandariner, poncem, etc.), estan classificats a part.

Els arbres fruiters tropicals més estesos són els que produeixen el mango, la papaia, l'alvocat i el cocoter (que és una palmàcia, no pas un arbre). El bananer és botànicament una herba de grans dimensions. Cirerer i noguer són arbres també apreciats per la seva fusta d'utilització en ebenisteria.

Arecàcies

Les arecàcies (Arecaceae) formen una família de plantes monocotiledònies amb flor dins de l'ordre Arecales. Arecaceae també és coneguda com la família de les palmeres (Palmae).

La seva distribució està restringida a zones amb clima subtropical o tropical. Als Països Catalans, l'única espècie autòctona de palmera és el margalló (Chamaerops humilis), que és també la palmera que arriba més al nord de tot el món (43º de latitud); però, conreades, n'hi prosperen moltes més espècies com la palmera datilera o la palmera de Canàries.

Són característiques de la majoria d'espècies de la família de les arecàcies els estípits o troncs de les palmeres sense branques i les fulles sempre verdes compostes, situades al capdamunt. Tenen una inflorescència amb flors menudes en panícula o en raïm. Els fruits són normalment una drupa amb una única llavor (per exemple, el dàtil).

La família té uns 202 gèneres amb prop de 2.600 espècies en total i és un grup monofilètic; és a dir, totes tenen un origen comú. La subfamília Arecoideae és la més gran subfamília amb 100 gèneres; Coryphoideae es troba molt diversificada, les espècies tenen fulles palmades. Calamoideae inclou gèneres que tenen la forma de liana; Nypoideae té un sol gènere i una única espècie Nypa fruticans, de tija amb branques. Les palmeres de la subfamília Ceroxyloideae tenen flors amb tres carpels units. Finalment, Phytelephantoideae és monoica, amb fruits amb diverses llavors cadascú.

Un lloc plantat de palmeres és un palmerar, palmar o millor hort de palmeres.

Coco

El coco és un fruit tropical obtingut del cocoter (Cocos nucifera), la palmera més conreada a nivell mundial. Té una pela exterior gruixuda (epicarpi) i un mesocarpi fibrós i un altre interior dur, filós i marró (endocarpi) que té adherida la polpa (endospermo), que és blanca i aromàtica. Mesura de 20 a 30 cm i arriba a pesar 2,6 kg. Es tracta en realitat d'un fruit de closca, tot i que el seu consum habitual sigui fresc, com una fruita.

El principal producte exportat des de les diferents zones de cultiu és la copra sense processar, seguida del coco dessecat. A certs països europeus, troba el seu millor sortida el coco fresc; el protagonista indiscutible de fires i revetlles i de comú ús en múltiples preparacions de rebosteria artesanal i industrial. El mercat més interessant tant a Àsia com a Europa i Amèrica del Nord és el de l'aigua de coco envasada; de gran acceptació i major demanda cada any. L'aigua de coco no ha de ser confosa amb la llet de coco, ja que la llet de coco s'obté esprement la polpa i l'aigua de coco es troba naturalment en la seva cavitat interior.

El nom coco prové de l'era dels descobriments, doncs als exploradors portuguesos que ho van portar a Europa la seva superfície marró i peluda els recordava a les històries sobre el Coco que se'ls explica a Espanya i Portugal als nens petits per espantar-los.

Coco de mar

El coco de mar (Lodoicea maldivica) és una planta amb flor de la família Arecaceae; és l'únic membre del gènere Lodoicea.

Cocoseae

Cocoseae Mart. o Cocoeae, és una tribu de palmeres (arecàcies), entre altres espècies hi pertany el cocoter. La seva característica principal és la presència de porus en l'endocarpi del fruit.

Cranc dels cocoters

El cranc dels cocoters (Birgus latro) és l'artròpode terrestre més gros del món. És un bernat ermità molt derivat i se'l coneix per la seva capacitat d'obrir cocos amb les seves potents pinces per menjar-se'n el contingut. És l'única espècie del gènere Birgus.

En algunes llengües se'l coneix també amb el nom de «cranc lladre» o «lladre de les palmeres», perquè es rumoreja que alguns crancs dels cocoters han robat objectes brillants com ara cassoles i coberts de cases i tendes de campanya. També se li ha donat el nom de «bernat ermità terrestre», ja que els exemplars joves utilitzen closques; tanmateix, hi ha altres bernats ermitans terrestres que no es desfan de la closca ni quan són adults. Aquests (generalment del gènere proper Coenobita) són els animals que hom anomena habitualment «bernats ermitans terrestres»; donada l'estreta relació entre Coenobita i Birgus, el terme seria utilitzat en general per als membres dels cenobítids.

El cranc dels cocoters també té altres noms locals com ayuyu a Guam, o unga o kaveu a les illes Cook. A Guam, a vegades se'l denomina «cranc dels cocoters taotaomo'na» per la creença tradicional que els esperits dels avantpassats poden tornar en forma d'animals com l'ayuyu.

Escut de Benín

L'escut de Benín fou adoptat originàriament el 9 de desembre de 1964, quan l'estat acabat d'independitzar de França es deia Dahomey, i el va tornar a adoptar l'1 d'agost de 1990, després d'haver estat substituït el 1975 durant el règim socialista.

És un escut d'argent quarterat en creu disminuïda de gules: al primer quarter, un fort somba embanderolat d'or; al segon, la creu de l'Orde de l'Estel Negre al natural, símbol de vida i màxima condecoració de Benín; al tercer, un cocoter de sinople fruitat al natural, en record dels herois; al quart, un vaixell de tres pals de sable envelat d'argent damunt un mar en forma de peu d'atzur, al·lusiu a la penetració europea.

Té com a suports dos lleopards rampants al natural i va timbrat amb dues cornucòpies de sable de les quals vessen panotxes de blat de moro. Sota l'escut, una cinta amb el lema nacional en francès: FRATERNITÉ – JUSTICE – TRAVAIL ('Fraternitat – Justícia – Treball').

Escut de Dominica

L'escut de Dominica fou adoptat el 21 de juliol de 1961, encara en temps de la dominació britànica, i es va conservar sense variacions després de la independència de l'estat el 1978.

Es tracta d'un escut quarterat. Al primer quarter, d'or, presenta un cocoter al natural; al segon, d'atzur, un gripau de Dominica al natural; al tercer, d'or, un veler al natural sobre un mar d'ones d'argent i atzur; i al quart, d'or, un bananer al natural. Ressaltant damunt la partició, una creu de l'un en l'altre.

Timbra l'escut un borlet d'argent i atzur somat d'un lleopard d'or armat i lampassat de gules, passant damunt una terrassa al natural. Com a suports de l'escut, dos lloros imperials al natural, l'animal emblemàtic de Dominica, que també apareix al centre de la bandera. Sota l'escut, una cinta d'or amb el lema nacional en crioll en lletres d'atzur: APRES BONDIE C'EST LA TER ('Després de Déu hi ha la Terra').

Abans de l'escut usat actualment, l'antiga colònia britànica feia servir un escut amb la representació naturalista d'un vaixell avarat al port de Roseau, la capital. Aquest mateix escut apareixia també a l'antiga bandera colonial.

Escut de Trinitat i Tobago

L'escut de Trinitat i Tobago es va adoptar el 9 d'agost del 1963, un any després de la consecució de la independència, en substitució de l'antic escut colonial, on s'hi veia una representació pictòrica de Port of Spain i la muntanya del Tucuche vistos des del mar.

Escut de les Seychelles

L'escut de les Seychelles fou adoptat el 27 de maig de 1976, arran de la independència de l'arxipèlag, i concedit per la reina Elisabet II. Es basa en l'escut aprovat oficialment el 1961 a l'època en què les Seychelles eren una colònia britànica, al qual s'hi van afegir els suports, la cinta amb el lema i la cimera.

Faviola

La faviola o coco de cocoter és un dolç típic de la cuina catalana. És una preparació simple, a base d'una massa de bescuit extremadament flonjosa i lleugera, mullada en alguna classe de licor i cuita en un motlle. Al capdamunt, s'hi espolsa coco esmicolat.

Aquest dolç és típicament relacionat amb les festes, i té la tendència de perdre la consistència correcta en pocs dies per l'evaporació del licor que porta dins.

Fibra de coco

La fibra de coco (en anglès francès i altres idiomes s'anomena amb la paraula tàmil coir) és un material vegetal que s'extreu de la part externa del fruit del cocoter. La fibra de coco es troba entre la part interna i dura i la part externa del coco. Les cèl·lules de fibra individuals són estretes i buides amb les parets cel·lulars fetes de cel·lulosa. Són pàl·lides quan estan immadures però més tard esdevenen endurides a mesura que una capa de lignina es diposita en les parets.

Hi ha dues varietats de fibra de coco. La fibra marró es cull de cocos completament madurs. És gruixuda, forta i amb gran resistència a l'abrasió. Es fa servir en estores, raspalls i sacs. La fibra de cocos madurs conté més lignina i menys cel·lulosa que la fibra del lli i cotó i és més forta però menys flexible. Està feta de petits fils, cadascun d'1 mm de llarg i de 10 a 20 micròmetres de diàmetre. El tipus de fibra de coco blanc es cull de cocos immadurs. Aquestes fibres són de color marró clar i són més suaus però més febles. Generalment són filades per a fer-ne estores o cordes.

La fibra de coco és impermeable i és de les poques fibres naturals resistents als danys de l'aigua salada.

Guineu voladora de l'illa Truk

La guineu voladora de l'illa Truk (Pteropus insularis) és una espècie de ratpenat de la família dels pteropòdids. És endèmica dels Estats Federats de Micronèsia. El seu hàbitat natural són els boscos, on s'alimenta de les flors del cocoter. Està greument amenaçada per la caça furtiva i la destrucció d'hàbitat.

Llet de coco

La llet de coco és una substància lletosa dolça de color blanquinós que deriva del mesocarpi dels cocos madurs. El color s'atribueix a l'alt contingut en oli de coco i als sucres. La llet de coco no és el mateix que l'aigua de coco (suc de coco), ja que aquest segon és el líquid que de forma natural es troba dins de la part buida del coco (entre la closca i la llavor).Hi ha dos graus de llet de coco: gruixuda i fina. La gruixuda es prepara per premsada directa del coco ratllat i després submergida en aigua calenta i premsada una segona vegada o una tercera vegada per fer la llet de coco fina. La llet de coco gruixuda es fa servir per a fer postres i salses mentre la llet de coco fina es fa servir per a fer sopes i en la cuina en general. Si la llet de coco es presenta enllaunada, quan s'obre la llauna cal guardar-la en frigorífic i només dura pocs dies. Es fan begudes basades en llet de coco a llocs com la Xina i Taiwan afegint també altres ingredients com llet evaporada o llet fresca. Entre les begudes que porten llet de coco hi ha la pinya colada. A les illes Rennell i Salomó se'n fa una beguda alcohòlica per fermentació. Al Brasil la llet de coco és un ingredient amb la cachaça per fer còctels com la batida de coco.

100 grams de llet de coco té una energia alimentària de 197 kJ, amb 2,81 grams de carbohidrats, 21, 33 de greixos (dels quals 18,915 grams són greixos saturats i 2,02 grams de proteïnes. Es considera saludable en la tradició Ayurveda, i modernament s'ha trobat que té qualitats hiperlipidèmiques i propietats antibacterianes en el tracte gastrointestinals i de forma tòpica. També s'usa contra úlceres bucals.El 1943, Johannes van Overbeek descobrí que la llet de coco incrementa el creixement vegetal. Això passa per molts factors però especialment pel contingut en la citoquinina anomenada zeatina. No funciona en plantes com els raves. L'addició del 10% de llet de coco al substrat en què es cultiva el blat ha mostrat millores substancials en el rendiment.

Oli de coco

L'oli de coco o oli de copra és un oli vegetal que s'extreu del fruit dels cocos, els fruits del cocoter (Cocos nucifera). També és conegut com a mantega de coco. No s'ha de confondre amb l'oli de palma que s'extreu d'unes altres palmeres, del gènere Elaeis. Les illes Filipines n'és el principal productor del món. La producció d'oli de 2005 a 2009 està al voltant de 3 milions de tones.

Palmera de Palmira

La palmera de Palmira o palmera de Cambodja (Borassus flabellifer) és una espècie de palmera robusta que pot viure 100 anys o més i proporciona un fruit tropical. El seu tronc sembla el del cocoter.

Pandanàcies

Pandanàcia (Pandanaceae) és una família de plantes amb flors de distribució paleotropical, en el Vell Món. Són arbres o arbusts enfiladissos que viuen des del nivell del mar en platges com halòfits fins a les muntanyes del bosc nebulós i en boscos de ribeera. El fruit és ua drupa. Té quatre gèneres i unes 500 espècies. Es troben des d'Àfrica occidental al Pacífic.

Creixen ràpidament. Tenen importància en la cultura, la salut i en l'economia, en els atols aquesta importància només la supera la del cocoter.

Vi de palma

El vi de palma és una beguda alcohòlica fermentada feta de la saba de diverses espècies de palmeres com per exemple dels gèneres Borassus, i cocoters. Aquest beguda és comuna a diverses parts d'Àsia i Àfrica on es coneix amb diversos noms com són emu i oguro a Nigèria, Nsamba a la República Democràtica del Congo, nsafufuo a Ghana, kallu al sud d'Índia, tuak al nord de Sumatra, Indonèsia, goribon (Rungus) a Sabah, Borneo, i tuba a les Filipines, Borneo i Mèxic. La producció de vi de palma contribueix a l'estatus d'espècie amenaçada d'algunes espècies de palmeres com la xilena Jubaea chilensis. La saba es recull fent una incisió en la palmera, típicament es cull de les inflorescències de les palmeres posant un recipient a sota. La saba és molt ensucrada i se la fa fermentar per transformar el sucre en alcohol. El vi de palma també es pot destil·lar per a fer una beguda alcohòlica de més graduació donant lloc a begudes com l'Arrack.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.