Carbonat

Els carbonats, en química inorgànica són sals de l'àcid carbònic o èsters amb el grup R-O-C(=O)-O-R'. En química orgànica els carbonats són èsters de l'hipotètic àcid carbònic. Es poden formar a partir de fosgen (Cl2C=O) i l'alcohol corresponent.

Les sals tenen en comú l'anió CO32- i es deriven de l'àcid carbònic H2CO3. Segons l'acidesa o alcalinitat de la dissolució estan en equilibri amb e l'hidrogencarbonat i el diòxid de carboni.

Els carbonats formen part de molts minerals i roques. El carbonat més abundant és el carbonat de calci (CaCO3) que es troba en diverses formes com són la calcita i aragonita entre altres. La pedra calcària també conté carbonat de calci. Els carbonats solen tenir una duresa en l'escala de Mohs d'entre 3 i 5.

Alguns carbonats són;

Els policarbonats basats en dialcohols com el 2,2-bis(4-hidroxifenil)-propà (HOC6H4-C(CH3)2-C6H4OH) tenen importància en la industrial com a matèria primera per a fabricar CD's o com substitut del vidre.

Un carbonat de recent descobriment, la putnisita, també conté l'anió sulfat, per la qual cosa encara no està clara la seva classificació definitiva.[1]

Infotaula de compost químicCarbonat
Carbonate group structural formulae v.3

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carbonat Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «The world's newest mineral is unlike anything we've ever seen» (en anglès).
Calcita

La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dóna nom al grup de la calcita. És el polimorf més estable del carbonat de calci (CaCO3); els altres polimorfs són l'aragonita i la vaterita. L'aragonita es transforma en calcita a temperatures entre els 380 i 470 °C, mentre que la vaterita és encara menys estable. La calcita es pot reconèixer fàcilment per l'efervescència que sempre produeix amb certs àcids, com ara l'àcid clorhídric o el vinagre, així com per la seva duresa. Presenta diverses coloracions molt variades que reflecteixen l'àmplia composició química que pot tenir (sobretot els ions que poden trobar-se com a impureses). El mineral té una àmplia distribució a escala global i és emprat per a diferents usos, des de lents fins a materials de construcció.

Plini el Vell la va anomenar així ja l'any 79, del llatí calx, «calç viva». A vegades s'utilitza com a sinònim «pedra calcària», per bé que la calcària és en realitat la roca formada majoritàriament per calcita.

Carbonat de calci

El carbonat de calci és un compost químic, de fórmula CaCO3. És una substància molt abundant a la naturalesa que forma roques, com a component principal, arreu del món. És també el principal component de conquilles i esquelets de molts organismes (p. ex. mol·luscs, coralls) o de les closques dels ous. És la causa principal de l'aigua dura. En medicina s'utilitza habitualment com a suplement de calci, com a antiàcid i agent absorbent. És fonamental en la producció de vidre i ciment, entre d'altres productes.

Carbonat de potassi

El carbonat de potassi (antigament carbonat potàssic), de fórmula K2CO3,

és una sal blanca soluble en aigua (insoluble en alcohol), que forma solucions alcalines fortes o, cosa que és el mateix, és una sal àcida forta. Pot produir irritacions. S'acostuma a formar com producte de la reacció química entre l'hidròxid de potassi o Potassa Càustica (KOH) i el diòxid de carboni (CO2). A més és una substància higroscòpica, que apareix sovint com un sòlid a base d'aigua. Es fa servir normalment per fabricar sabó i vidre i és el component principal de la potassa càustica tal com es troba a la natura.

Carbonat de sodi

El carbonat de sodi és una sal de sodi de l'àcid carbònic. Comunament cristal·litza amb set molècules d'aigua de coordinació (Na2CO3·7H2O) i ràpidament es deshidrata per formar una pols blanca, el monohidrat (Na2CO3·H2O). Aquest compost pot extreure's de les cendres de moltes plantes o bé obtenir-se sintèticament a partir del clorur de sodi mitjançant el procés Solvay.

Ciment

El ciment (del llatí caementum) és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica (conglomerant hidràulic vol dir que endureix dins l'aigua). És un dels materials de construcció més importants que hi ha, si bé gairebé mai s'empra sol. Barrejat amb aigua i àrids forma el formigó. Si els àrids de la barreja són molt fins (sorra), hom anomena la barreja morter.

Per analogia, en geologia s'anomena ciment al material d'unió d'algunes roques sedimentàries, principalment conglomerats. Aquest material sol ser carbonat de calci.

Cretaci

El Cretaci és un període de l'escala de temps geològics que va des del final del període Juràssic, fa ~145,0 milions d'anys, fins al principi del període Paleocè, fa 66,0 milions d'anys. La fi del Cretaci marca també el límit entre el Mesozoic i el Cenozoic.Cretaci ve de creta i creta és el nom comú del carbonat de calci, procedent de les closques dels crustacis.

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química . A temperatura ambient es presenta en forma de gas incolor, inodor i insípid. No és tòxic, però la seva acumulació pot produir la mort per ofegament. És present a l'atmosfera de la Terra en baixa concentració i en les aigües dissolt en forma d'àcid carbònic, . És indispensable per a la vida, els vegetals i les algues mitjançant la fotosíntesi el redueixen per l'acció combinada la clorofil·la i la llum, i produeixen composts orgànics i oxigen. És un dels productes de la combustió dels materials orgànics i de la respiració, tant dels animals com dels vegetals. Per altra banda és un dels gasos de l'atmosfera que manté la temperatura de la Terra gràcies a l'efecte d'hivernacle, essent el segon gas hivernacle més important, després del vapor d'aigua. L'augment actual de la seva concentració atmosfèrica, deguda a l'ús de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) i la desforestació, està produint l'escalfament global del planeta. S'han establert normatives internacionals i grups de treball, com el Protocol de Kyoto, la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic o el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, per a intentar reduir aquest augment.

Dolomita

La dolomita és un mineral de carbonat de calci i magnesi. Va ser anomenat així l'any 1791 per Nicolas Théodore de Saussure en honor del mineralogista i geòleg francès Dolomieu (1750-1801). És isostructural amb la nordenskiöldina. Pertany i dóna nom al grup dolomita de minerals. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'ankerita.

Estalactita

Una estalactita (del grec "Σταλακτίτης", stalaktos, gota) és una concreció amb forma de caramell de carbonat de calci, un tipus d'espeleotemes, que penja del sostre o de la paret d'una cova calcària. També es coneix com a caramell, degotís o degotall.Es forma al llarg de milers d'anys per precipitació dels minerals continguts en les aigües subterrànies que es filtren, molt a poc a poc, a través del sostre de la cova. L'aigua en circulació per terra, sobre la caverna, adquireix hidrogencarbonat de calci al passar per la roca calcària. Quan l'aigua es filtra gota a gota fins al sostre de la cova, tendeix a adherir-se a aquesta i a formar gotetes. Quan aquestes perden part de l'aigua i del diòxid de carboni, el carbonat de calci precipita i forma els dipòsits semblants a caramells. En escórrer-se més aigua pel sostre, la precipitació de carbonat de calci continua i els dipòsits creixen en longitud i amplada constituint estalactites. Sovint són enormes i adopten formes curioses.

El carbonat de calci pur és blanc, però les estalactites acostumen a tenir diferents colors a causa de les impureses que conté el mineral. Part de l'aigua filtrada cau en el terra i s'acumulen masses de carbonat de calci semblants a estalactites invertides. Aquests dipòsits, que creixen cap amunt des del terra de les coves, s'anomenen estalagmites.

Les estalactites i les estalagmites es troben sovint en parella i poden ajuntar-se formant columnes que poden créixer fins a aconseguir fins a 1,5 metres de diàmetre. Poden formar-se en sostres i terres de formigó, tot i que es formen més ràpidament en l'ambient natural d'una cova.

A les coves de Nerja (Màlaga, Espanya) i a la Gruta Rei do Mato (Sete Lagoas, Minas Gerais (Brasil)) es troben algunes de les estalactites més llargues conegudes.

Hi ha unes estalactites especials, anomenades excèntriques, que creixen en qualsevol direcció.

Hidrogencarbonat de sodi

L'hidrogencarbonat de sodi és un compost sòlid cristal·lí de color blanc molt soluble en aigua, amb un lleuger gust alcalí semblant al carbonat de sodi.

La seva fórmula química és NaHCO3.

Hidròxid de potassi

L'hidròxid de potassi és un hidròxid de fórmula KOH, també anomenat potassa càustica. És un sòlid blanc, d'aparença cerosa molt soluble en aigua. Té la propietat anomenada deliqüescència, d'absorbir la humitat de l'aire i a conseqüència liquar-se. En posar el sòlid dintre l'aigua, aquest s'ionitza totalment en els seus dos ions: K+, que és l'ió potassi, i OH-,l' ió hidròxid, per la qual cosa és una base forta (a causa de l'ió OH-). També absorbeix el diòxid de carboni de l'aire per formar carbonat de potassi (K2CO3).

Magnesi

El magnesi (element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12) és un metall blanc brillant, d'aspecte semblant a l'argent. És el vuitè element més abundant a la natura. La seva densitat és 1,74 i per tant, és la més baixa dels metalls, exceptuant la del liti i la del beril·li. Es fon a 650°C i es volatilitza a 1.120°C.

A l'aire sec es manté inalterable, però en presència d'humitat es cobreix d'una capa d'òxid que evita l'oxidació posterior.

Amb el foc s'encén amb una flama blanca molt viva.

És dúctil i mal·leable, i resulta imprescindible per a la fabricació d'aliatges lleugers, molt útils en aviació.

Marbre

El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'ús històric.

En la naturalesa, el marbre, es troba en aglomerats irregulars en el si de la roca cristal·lina primitiva, on forma jaciments irregulars que amb freqüència resulten ser filons, i menys sovint formant estrats (en capes). Amb freqüència apareixen d'altres minerals formant el marbre juntament a la calcita, com el grafit, la clorita, el talc, diferents tipus de mica, el quars, la pirita i algunes pedres precioses com el corindó, el granat o la zirconita. Atenint-se al concepte mineralògic, només es consideren marbres als agregats grano-vitris, formats bàsicament per carbonat de calci, , i amb traces més o menys significatives de carbonat de magnesi, , (marbre dolomític).

És famós el marbre blanc de Carrara d'Itàlia. L'escultor del renaixement italià Miquel Àngel visitava les pedreres de Carrara per escollir personalment els marbres per a les seves escultures. Un altre marbre blanc de gran qualitat i amb denominació d'origen és el de Macael (Almeria), població coneguda com la "Ciutat de l'Or Blanc" perquè les seves places i voreres estan cobertes d'aquest material. Aquest marbre es pot trobar, per exemple, al Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada.

El seu ús com a material d'escultura privilegiat a l'època clàssica el va convertir en signe d'elegància. Avui dia s'utilitza per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.

Marga

Una marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'una fracció argilosa i d'una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci (calcita), o bé d'hidrogencarbonat de magnesi i calci (dolomita [MgCa(CO3)2]). Com minerals accessoris, es troben generalment quars, mica, grafit, guix, pirita. La seva densitat és de 2-2,65. En les margues típiques, el percentatge de carbonat de calci va del 35% al 65%; per sobre i per sota d'aquests valors, hi ha termes de transició cap al calcari (o dolomia) pels continguts alts de carbonat o bé a l'argila pels continguts baixos de carbonat. Marga era originàriament un vell terme aplicat laxament a una gran varietat de materials, molts d'origen sedimentari, bàsicament de la mescla d'argila i carbonat de calci, formats sota condicions aquàtiques. Aquest tipus de roques deriva de sediments fangosos d'origen prevalentment marí en condicions de baixa energia del medi.

Minerals carbonats

Els minerals carbonats són tots aquells minerals que contenen l'ió carbonat: CO32-. Segons la Classificació de Nickel-Strunz, els minerals nitrats també s'inclouen dins d'aquesta categoria.

05.A - Carbonats sense anions addicionals, sense H2O

05.AA - Carbonats alcalins

05.AA.05 - Zabuyelita

05.AA.10 - Natrita, gregoryita

05.AA.15 - Nahcolita

05.AA.20 - Kalicinita

05.AA.25 - Teschemacherita

05.AA.30 - Wegscheiderita

05.AB - Carbonats alcalinoterris (i altres M2+)

05.AB.05 - Calcita, gaspeïta, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita

05.AB.10 - Ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita

05.AB.15 - Aragonita, cerussita, estroncianita, witherita

05.AB.20 - Vaterita

05.AB.25 - Huntita

05.AB.30 - Norsethita

05.AB.35 - Alstonita

05.AB.40 - Olekminskita, paralstonita

05.AB.45 - Baritocalcita

05.AB.50 - Carbocernaïta

05.AB.55 - Benstonita

05.AB.60 - Juangodoyita

05.AC - Carbonats alcalins i alcalinoterris

05.AC.05 - Eitelita

05.AC.10 - Nyerereïta, zemkorita

05.AC.15 - Bütschliïta

05.AC.20 - Fairchildita

05.AC.25 - Shortita

05.AC.30 - Burbankita, calcioburbankita, khanneshita, sanromanita

05.AD - Amb elements de les terres rares (REE)

05.AD.05 - Sahamalita-(Ce)

05.AD.15 - Petersenita-(Ce), remondita-(Ce), remondita-(La)

05.AD.20 - Paratooïta-(La)

05.B - Carbonats amb anions addicionals, sense H2O

05.BA - Amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn

05.BA.05 - Atzurita

05.BA.10 - Georgeïta, glaucosferita, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nullaginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, chukanovita

05.BA.15 - Auricalcita, hidrozincita

05.BA.20 - Holdawayita

05.BA.25 - Defernita, UM1977-03-COSiO:CaClH

05.BA.30 - Loseyita, sclarita

05.BB - Amb alcalins, etc.

05.BB.05 - Barentsita

05.BB.10 - Dawsonita

05.BB.15 - Tunisita

05.BB.20 - Sabinaïta

05.BC - Amb cations alcalinoterris

05.BC.05 - Brenkita

05.BC.10 - Rouvilleïta

05.BC.15 - Podlesnoïta

05.BD - Amb elements de terres rares (REE)

05.BD.05 - Cordilita-(Ce), lukechangita-(Ce)

05.BC.10 - Zhonghuacerita-(Ce), kukharenkoïta-(Ce), kukharenkoïta-(La)

05.BC.15 - Cebaïta-(Ce), cebaïta-(Nd)

05.BC.18 - Arisita-(Ce), arisita-(La)

05.BC.20 - Bastnäsita-(Ce), bastnäsita-(La), bastnäsita-(Y), hidroxilbastnäsita-(Ce), hidroxilbastnäsita-(Nd), hidroxilbastnäsita-(La), parisita-(Ce), parisita-(Nd), röntgenita-(Ce), sinquisita-(Ce), sinquisita-(Nd), sinquisita-(Y), thorbastnäsita, bastnäsita-(Nd)

05.BC.25 - Horvathita-(Y), qaqarssukita-(Ce)

05.BC.35 - Huanghoïta-(Ce)

05.BE - Amb Pb, Bi

05.BE.05 - Shannonita

05.BE.10 - Hidrocerussita

05.BE.15 - Plumbonacrita

05.BE.20 - Fosgenita

05.BE.25 - Bismutita

05.BE.30 - Kettnerita

05.BE.35 - Beyerita

05.BF - Amb (Cl), SO4, PO4, TeO305.BF.05 - Ferrotiquita, manganotiquita, northupita, tiquita

05.BF.10 - Bonshtedtita, bradleyita, crawfordita, sidorenkita

05.BF.15 - Daqingshanita-(Ce)

05.BF.20 - Reederita-(Y)

05.BF.25 - Mineevita-(Y)

05.BF.30 - Brianyoungita

05.BF.35 - Filolitita

05.BF.40 - Leadhillita, macphersonita, susannita

05.C - Carbonats sense anions addicionals, amb H2O

05.CA - Amb cations de mida mitjana

05.CA.05 - Nesquehonita

05.CA.10 - Lansfordita

05.CA.15 - Barringtonita

05.CA.20 - Hellyerita

05.CB - Amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)

05.CB.05 - Termonatrita

05.CB.10 - Natró

05.CB.15 - Trona

05.CB.20 - Monohidrocalcita

05.CB.25 - Ikaïta

05.CB.30 - Pirssonita

05.CB.35 - Gaylussita

05.CB.40 - Calconatronita

05.CB.45 - Baylissita

05.CB.50 - Tuliokita

05.CC - Amb elements de terres rares (REE)

05.CC.05 - Donnayita-(Y), ewaldita, mckelveyita-(Y), weloganita

05.CC.10 - Tengerita-(Y)

05.CC.15 - Kimuraïta-(Y), lokkaïta-(Y)

05.CC.20 - Shomiokita-(Y)

05.CC.25 - Calkinsita-(Ce), lantanita-(Ce), lantanita-(La), lantanita-(Nd)

05.CC.30 - Adamsita-(Y)

05.CC.35 - Decrespignyita-(Y)

05.CC.40 - Galgenbergita-(Ce)

05.D - Carbonats amb anions addicionals, amb H2O

05.DA - Amb cations de mida mitjana

05.DA.05 - Dypingita, giorgiosita, hidromagnesita, widgiemoolthalita

05.DA.10 - Artinita, indigirita, clorartinita

05.DA.15 - Otwayita, zaratita

05.DA.20 - Kambaldaïta

05.DA.25 - Callaghanita

05.DA.30 - Claraïta

05.DA.35 - Hidroscarbroïta, scarbroïta

05.DA.40 - Caresita, quintinita, charmarita

05.DA.45 - Stichtita-2H, brugnatellita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta

05.DA.50 - Comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita, takovita

05.DA.55 - Coalingita

05.DB - Amb cations grans i de mida mitjana

05.DB.05 - Alumohidrocalcita, nasledovita, para-alumohidrocalcita

05.DB.10 - Dresserita, dundasita, montroyalita, estronciodresserita, petterdita, kochsandorita

05.DB.15 - Hidrodresserita

05.DB.20 - Schuilingita-(Nd)

05.DB.25 - Sergeevita

05.DB.30 - Szymanskiïta

05.DC - Amb cations grans

05.DC.05 - Ancylita-(Ce), calcioancylita-(Ce), calcioancylita-(Nd), gysinita-(Nd), ancylita-(La), kozoïta-(Nd), kozoïta-(La)

05.DC.10 - Kamphaugita-(Y)

05.DC.15 - Sheldrickita

05.DC.20 - Thomasclarkita-(Y)

05.DC.25 - Peterbaylissita

05.DC.30 - Clearcreekita

05.DC.35 - Niveolanita

05.E - Uranil carbonats

05.EA - UO2:CO3 > 1:1

05.EA.05 - UM1997-24-CO:CaCuHU

05.EA.10 - Urancalcarita

05.EA.15 - Wyartita

05.EA.20 - Oswaldpeetersita

05.EA.25 - Roubaultita

05.EA.30 - Kamotoïta-(Y)

05.EA.35 - Sharpita

05.EB - UO2:CO3 = 1:1

05.EB.05 - Rutherfordina

05.EB.10 - Blatonita

05.EB.15 - Joliotita

05.EB.20 - Bijvoetita-(Y)

05.EC - UO2:CO3 < 1:1 - 1:2

05.EC.05 - Fontanita

05.EC.10 - Metazellerita, zellerita

05.ED - UO2:CO3 = 1:3

05.ED.05 - Bayleyita

05.ED.10 - Swartzita

05.ED.15 - Albrechtschraufita

05.ED.20 - Liebigita

05.ED.25 - Rabbittita

05.ED.30 - Andersonita

05.ED.35 - Grimselita

05.ED.40 - Widenmannita

05.ED.45 - Znucalita

05.ED.50 - Čejkaïta, agricolaïta

05.EE - UO2:CO3= 1:4

05.EE.05 - Voglita

05.EE.10 - Shabaïta-(Nd)

05.EF - UO2:CO3 = 1:5

05.EF.05 - Astrocianita-(Ce)

05.EG - Amb SO4 o SiO405.EG.05 - Schröckingerita, UM1997-27-CO:CaHKSU

05.EG.10 - Lepersonnita-(Gd)

05.N - Nitrats

05.NA - Sense OH o H2O

05.NA.05 - Nitratina

05.NA.10 - Nitre

05.NA.15 - Gwihabaïta

05.NA.20 - Nitrobarita

05.NB - Amb OH

05.NB.05 - Gerhardtita, rouaïta

05.NC - Amb H2O

05.NC.05 - Nitromagnesita

05.NC.10 - Nitrocalcita

05.ND - Amb OH (etc.) i H2O

05.ND.05 - Likasita

05.ND.10 - Mbobomkulita

05.ND.15 - Hidrombobomkulita

05.ND.20 - Sveïta

Pedra calcària

La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO3), generalment calcita. També pot contenir petites quantitats de minerals com ara argila, hematites, siderita, quars, etc., que modifiquen (de vegades sensiblement) el color i el grau de cohesió de la roca. El caràcter pràcticament monomineral de les calcàries permet reconèixer-les fàcilment gràcies a dues característiques físiques i químiques fonamentals de la calcita: és menys dura que el coure (la seva duresa en l'escala de Mohs és de 3) i reacciona amb efervescència en presència d'àcids tals com l'àcid clorhídric. Quan la roca comporta una proporció no negligible d'argila es parla de marga.Com moltes altres roques sedimentàries, la pedra calcària és composta de grans; tanmateix la majoria dels grans de les roques calcàries són fragments esquelètics d'organismes marins com el corall o foraminífers. Altres grans carbonatats que es troben en les pedres calcàries són ooides, peloides, interclasts i extraclasts. Algunes roques calcàries no tenen grans i són formades completament per la precipitació química de calcita o aragonita com, per exemple, el travertí.

Smithsonita

La smithsonita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la calcita de minerals. Va ser reanomenada així l'any 1832 per François Sulpice Beudant en honor de James Smithson (1754-1829), químic i mineralogista anglès, i benefactor del Smithsonian Institution (Washington, DC, Estats Units).

Terpè

Els terpens són polímers de l'isoprè (2,metil - 1,3 butadiè), compostos orgànics de fórmula general (C5H8)n. Són lípids que es troben en moltes substàncies d'origen natural, com en el cas del mentol o l'eucaliptol en els olis essencials, i són els principals components de la resina i de l'aiguarràs (el nom terpè és derivat de la paraula turpentine, "aiguarràs" en anglés). Els terpens, juntament amb els seus derivats, formen la família dels terpenoides, encara que molts autors utilitzen el terme terpè indistintament per a ambdós grups.

Químicament, formen una amplíssima i molt diversa família de substàncies naturals. Són produïts principalment per una gran varietat de plantes, particularment les coníferes, encara que alguns insectes també emeten terpens, i hi ha terpens que poden obtindre's de forma sintètica.

Quan els terpens són modificats químicament, ja siga per oxidació o per reorganització de l'esquelet carbonat, els compostos resultants són referits generalment com terpenoides, alguns autors usen el terme terpè per a referir-se a tots els terpenoides.

Òxid de calci

L'òxid de calci (CaO) és un compost químic àmpliament utilitzat popularment conegut amb el nom de calç viva o senzillament calç. A temperatura ambient és un sòlid cristal·lí de color blanc i fortament bàsic. Si bé el terme "calç" fa referència a qualsevol material inorgànic que contingui calci (bàsicament en forma d'òxid, hidròxid o carbonat indistintament) el terme "calç viva" fa referència només a l'òxid de calci.

Tant l'òxid de calci com el seu derivat químic, l'hidròxid de calci (calç morta o apagada), són productes químics sintetitzats en grans quantitats i, per tant, econòmicament barats.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.