Carballo

Carballo és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca de Bergantiños.

Evolució demogràfica
19001930195019812004
13.03215.12720.96525.71329.521
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)
Infotaula de geografia políticaCarballo
Escudo de Carballo
Carballo Galicia 005

Localització
Situacion Carballo
 43° 13′ 00″ N, 8° 41′ 00″ O / 43.216666666667°N,8.6833333333333°O
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
Provínciala Corunya
Capital de
Població
Total 31.261 (2018)
• Densitat 167,99 hab/km²
Predom. ling. gallec
Geografia
Superfície 186,09 km²
Banyat per oceà Atlàntic
Altitud 106 m
Limita amb
Organització política
Identificador descriptiu
Codi postal 15100
Fus horari
UTC+01:00
Prefix telefònic 981
Codi de municipi INE 15019
Altres

Lloc web Lloc web oficial

Patrimoni

Carballo va estar poblat des d'èpoques molt remotes, de la qual cosa dóna fe el seu patrimoni artístic i els utensilis paleolítics oposats en jaciments costaners en el Espazo Natural de Baldaio i que avui dia s'exposen en el Museu Arqueològic de la Corunya.

A les Brañas do Carrexal es troben les restes del dolmen de Pedra Moura, pertanyent a la cultura megalítica. També existeixen restes castrexos dels quals a pesar de la seva conservació irregular es pot deduir l'elevada ocupació del territori d'aquesta zona durant la cultura dels Castros i part de l'edat mitjana.

Parròquies

  • Aldemunde (Santa María Madanela)
  • Ardaña (Santa María)
  • Artes (San Xurxo)
  • Berdillo (San Lourenzo)
  • Bértoa (Santa María)
  • Cances (San Martiño)
  • Carballo (San Xoán)
  • Entrecruces (San Xens)
  • Goiáns (Santo Estevo)
  • Lema (San Cristovo)
  • Noicela (Santa María)
  • Oza (San Breixo)
  • Razo (San Martiño)
  • Rebordelos (San Salvador)
  • Rus (Santa María)
  • Sísamo (Santiago)
  • Sofán (San Salvador)
  • Vilela (San Miguel)

Agermanaments

Galeria d'imatges

Carballo Galicia 005

Riu Anllóns

Rio Anllons.Carballo.Galiza.1

Parc del riu Anllóns

Carballo Galicia

Pont sobre el riu Anllóns

Carballo Galicia 009

Pazo de la Cultura

Carballo Galicia 006

Pazo de la Cultura

Carballo Galicia 001

Terrat del Pazo de la Cultura

Carballo Galicia 007

Espai de lliure expressió

Carballo Galicia 008

Espai de lliure expressió

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carballo Modifica l'enllaç a Wikidata
A Laracha

A Laracha és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la comarca de Bergantiños.

Alfons X de Castella

Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Aquilino Iglesia Alvariño

Aquilino Iglesia Alvariño (Abadín, Lugo, 10 de juny de 1909 - Santiago de Compostel·la, 1961) fou un escriptor gallec.

Arteixo

Arteixo és un municipi de la província de la Corunya, a Galícia. Pertany a la comarca de la Corunya. Limita al nord amb l'oceà Atlàntic, al nord-est amb la Corunya, a l'est amb Culleredo, al sud amb A Laracha i a l'oest amb Carballo.

El municipi és conegut per tenir la seu de la multinacional Inditex, primer grup tèxtil mundial, i la seva marca més important, Zara. A més, a la punta Langosteira s'hi troba el nou port exterior de la Corunya.

Bergantiños

Bergantiños és una comarca de Galícia situada al nord de la província de la Corunya. Limita al nord amb l'Oceà Atlàntic, amb la comarca de la Corunya a l'est, amb la comarca d'Ordes al sud-est, i amb les comarques del Xallas i Terra de Soneira al sud-oest. En formen part els municipis de:

Cabana de Bergantiños

Carballo

Coristanco

A Laracha

Laxe

Malpica de Bergantiños

Ponteceso

Carlos Velasco Carballo

Carlos Velasco Carballo (Madrid, 16 de març de 1971) és un exàrbitre de futbol de la primera divisió, que pertanyia al Comitè d'Àrbitres de la Comunitat de Madrid. Des del maig del 2018 és el president del Comitè Tècnic d'Àrbitres.

Cerceda

Cerceda és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la comarca d'Ordes, a mig camí entre La Corunya i Santiago de Compostel·la.

Coristanco

Coristanco és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca de Bergantiños.

Juan Bautista Topete

Juan Bautista Topete y Carballo (San Andrés Tuxtla, Mèxic, 24 de maig de 1821 - Madrid, 27 d'octubre de 1885) va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de la Reial Armada Espanyola, heroi de la Primera Guerra del Pacífic.

Políticament, és recordat per la seua capital intervenció a la Revolució de 1868 i fou elegit diputat per Vic a les eleccions generals espanyoles de 1869. Fou ministre en diverses ocasions i President del Consell de Ministres, amb caràcter interí, en tres ocasions: la primera, entre el 25 d'agost i el 21 de setembre de 1869; la segona, entre el 27 de desembre de 1870 i el 4 de gener de 1871; la tercera, entre el 26 de maig i el 5 de juny de 1872.

La Voz de Galicia

La Voz de Galicia és un periòdic escrit en castellà que es publica a Galícia. Fundat el 4 de gener de 1882 per Juan Fernández Latorre, La Voz de Galícia s'ha fet un lloc a nivell estatal, i és un dels principals mitjans impresos per tiratge arreu d'Espanya (123.639 exemplars i 655.000 lectors diaris segons l'últim sondeig de l'OJD).És capçalera del Grupo Voz que té la seva seu a La Corunya i que és propietari, a més del citat periòdic, de canals de ràdio, 41 freqüències de ràdio, una productora de televisió, una empresa d'estudis de sondeig d'opinió i televisió.

El periòdic compta amb diferents edicions que es diferencien en el quadern central dedicat a cada zona. Les seccions reben els noms de la Corunya, A Mariña, Arousa, Barbanza, Carballo, Deza-Tabeirós, Ferrol, Lemos, Lugo, Ourense, Pontevedra, Santiago, Vigo i Madrid.

Luís Amado Carballo

Luís Gustavo Amado Carballo (Pontevedra, 1901-1927) fou un escriptor gallec en llengua gallega. El 1982 se li dedicà el Dia de les Lletres Gallegues.

Figura, juntament amb Manuel Antonio i Luís Pimentel, entre els protagonistes de la renovació poètica del primer terç del segle XX.

Va estudiar el batxillerat a l'institut de la seva ciutat natal i, després de cursar dos anys de filosofia i lletres a la Universitat compostel·lana, va tornar a Pontevedra per seguir la carrera de magisteri. Durant la seva curta vida, Amado Carballo va exercir com a mestre d'escola i periodista, professions que li van garantir poder dedicar-se sense preocupacions econòmiques a la seva obra de creació.

A fi de treballar com a periodista, Amado Carballo va marxar a Madrid el 1920, on va col·laborar en el periòdic La Tribuna, en la revista España i en altres publicacions espanyoles i gallegues. Allà va participar en la vida bohèmia de la capital. Però va decidir tornar a la seva ciutat d'origen i, des de Pontevedra i Vigo, continuar escrivint per a diferents mitjans gallecs (Progreso, La Concordia, El Pueblo Gallego, A Nosa Terra, Nós, Vida Gallega, etc.).

Malgrat que és recordat fonamentalment com a poeta, l'escriptor de Pontevedra va iniciar la seva carrera en la literatura com a narrador, amb les novel·les curtes Maliaxe (1922) i Os pobres de Deus (1925), i el conte Un milagre do santo San Francisco.

El 1924, Amado Carballo contreu una tuberculosi pulmonar, cosa que el força a abandonar el seu treball periodístic a Vigo i tornar a Pontevedra. Allà, amb Xoán Vidal Martínez, funda la revista Alborada i es dedica a fer classe en l'escola primària.

La seva obra lírica comprèn dos poemaris, Proel (1927) i O galo (1928). De tota manera, va ser un dels poetes que més va influir en les generacions posteriors. És considerat com el creador de la denominada escola imaxinista o hilozoista.

Malpica de Bergantiños

Malpica de Bergantiños és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca de Bergantiños.

Ministeri de Marina d'Espanya

El Ministeri de Marina d'Espanya va ser el departament ministerial encarregat de l'Armada a Espanya, i va existir en diverses èpoques de la història, l'última entre 1939 i 1977.

Procedent del Despatx de Marina, que va modificar la seva denominació mitjançant el Reial decret de 20 de setembre de 1851, fou eliminat dues vegades; seria restaurat pel general Franco en finalitzar la Guerra Civil Espanyola en 1939 per Llei de 8 d'agost de 1939, l'organització del qual i funcions van quedar delimitades per Decret d'1 de setembre de 1939.

Va existir fins a 1977, any en què es va suprimir amb el RD 1558/77, de 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa, que va integrar als ministeris de l'Aire, Exèrcit i Marina, durant la Transició política, després de les primeres eleccions generals.

Partido Comunista de Liberación Nacional

Partido Comunista de Liberación Nacional (PCLN) va ser un partit comunista i independentista de Galícia format el 25 de juliol de 1986 pel Colectivo Comunista 22 de marzo que havien format 13 membres del comitè central de la Unión do Povo Galego, disconformes amb la decisió del V Congrés de donar suport que el Bloc Nacionalista Gallec participés en les sessions del Parlament de Galícia. Les principals figures del PCLN eren Mariano Abalo, Manuel Caamaño i Xan Carballo, secretari general de la Intersindical Nacional dos Traballadores Galegos.

En la III Assemblea Nacional del BNG (1987), es va decidir expulsar al PCLN pel suport que havia donat a Herri Batasuna a les eleccions al Parlament Europeu. El PCLN va iniciar llavors un procés amb altres grups de l'esquerra independentista (el més significatiu dels quals era Galiza Ceibe-OLN) per a constituir l'organització Fronte Popular Galega (FPG) en juliol de 1988. Dintre del FPG, el PCLN pretenia mantenir la independència de les organitzacions integrants del front. Per altra banda Galiza Ceibe-OLN volia dissoldre-les i convertir al FPG en una organització unitària. La línia del PCLN es va convertir en predominant dintre del FPG. El PCLN es va inscriure en el registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior espanyol el 13 de febrer de 1988. No obstant això, aviat van sorgir divisions dintre del FPG. El PCLN tenia objeccions al suport al Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive, mentre que Galiza Ceibe-OLN ho donava suport activament. A causa d'aquestes disensiones internes es va convocar una Assemblea Nacional extraordinària del front. Galiza Ceibe-OLN va decidir abandonar el FPG i constituir la Assembleia do Povo Unido (APU). A principis de la dècada de 1990, el PCLN es va dissoldre dintre del FPG, convertint-se aquest en un partit polític unitari.

Ponteceso

Ponteceso és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca de Bergantiños. Està envoltat pels municipis de Cabana de Bergantiños, Carballo, Coristanco i Malpica de Bergantiños. És un municipi costaner, situat vora la ria de Corme i Laxe.

Ramón Otero Pedrayo

Ramón Otero Pedrayo (Ourense, 1888 - Trasalba, Amoeiro, 1976) fou un escriptor i intel·lectual gallec.

Ricardo Carballo Calero

Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 30 d'octubre de 1910 - Santiago de Compostel·la, 25 de març de 1990) fou un escriptor, filòsof i intel·lectual gallec. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Santiago de Compostel·la i doctor per la de Madrid. Membre numerari de la Reial Acadèmia Gallega i membre honorari de l'Associaçom Galega da Língua, fou el primer catedràtic de Lingüística i Literatura Gallega de la Universitat de Santiago. És considerat el gran pensador del reintegracionisme.

Tordoia

Tordoia és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la comarca d'Ordes.

Álvaro Cunqueiro Mora

Álvaro Cunqueiro Mora (Mondoñedo, 22 de desembre de 1911 — Vigo, 28 de febrer de 1981) va ser un novel·lista, poeta, dramaturg, periodista i gastrònom gallec.Els seus pares van ser Joaquín Cunqueiro Montenegro, boticari, i Pepita Mora Moirón. Ja de nen li agradava llegir, especialment lectures populars de l'època com novel·letes sobre Buffalo Bill i Fitz Roy. Ell mateix explica com va escriure la seva primera novel·la a la manera de les de l'oest en la qual els blancs parlaven en castellà i els indis en gallec. Ja un poc més major, dedicava temps per a llegir la poesia que li aconsellava el seu amic José Ramón Santeiro. Va estudiar batxillerat en l'Institut General i Tècnic de Lugo (1921), i allí fa bona amistat amb Evaristo Correa Calderón i Ánxel Fole. Es va matricular en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Santiago en 1927, però la va abandonar per a dedicar-se al periodisme, i va figurar com redactor i col·laborador de diversos periòdics i revistes com «El Poble Gallec». En la seva etapa compostel·lana acudia regularment a les tertúlies del Cafè Espanyol. Entre els seus millors amics hi havia Francisco Fernández del Riego, Domingo García Sabell, Gonzalo Torrente Ballester, Ricardo Carballo Calero, Carlos Maside i Xosé Eiroa. Membre de primera hora del Partit Galleguista.

En 1936 era professor a Ortigueira i va militar a Falange Española durant la Guerra Civil. A partir de 1937 col·labora amb diverses publicacions del bàndol rebel. El 1939 s'establix en Madrid com redactor del diari ABC, fins que en 1943 surt de Falange i en 1944 se li retira el carnet de periodista, acabant aquí la seva col·laboració amb el règim franquista. En 1946 retorna a Galícia i es dedica a col·laborar amb els principals periòdics gallecs. Va ser un escriptor polifacètic, i la seva extensa obra literària abasta els camps periodístic, poètic, narratiu i teatral, així com treballs de traducció. En línia avantguardista va publicar els poemaris «Mar ao norde» (1932) i Poemes do si e do non (1933). «Cantiga nova que se chama Riveira» (1933) la va escriure sota l'influx de la lírica galaicoportuguesa medieval.

En les dècades de 1940 i 1950 va començar a centrar-se principalment en la narrativa, i va publicar tres novel·les rellevants: «Merlín e família e outras historias», «As crónicas do sochantre» i «Se o vello Simbad volvese ás illas». Així mateix, també va publicar alguns llibres de relats com «Xente d'aquí e de acolá», «Escola de menciñeiros», etc. Va rebre el Premi Nacional de la Crítica en 1959 per «Las crónicas del sochantre», que en realitat va ser una traducció del ja citat «As crònicas do sochantre». En 1961 va ingressar en la Reial Acadèmia Gallega. Així mateix, li va ser concedit el Premi Nadal en 1968 per la novel·la «Un hombre que se parecía a Orestes», i per «Herba aquí ou acolá», una col·lecció de poesies, el premi Frol da agua en 1979 i el Premi de la Crítica de narrativa gallega per «Os outros feriantes». També, com periodista, va rebre el Premi Comte de Godó. En 1991 se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues.

El primer Cunqueiro va ser fonamentalment poeta, de manera avantguardista, neotrobadoresca i culturalista, i després de la guerra civil espanyola es va dedicar sobretot a la narrativa i al periodisme, deixant innombrables articles en periòdics com Vallibria, La Voz de Galicia, El Progreso i El Faro de Vigo (periòdic que a més va dirigir). De la seva obra teatral sobresurt, «O incerto señnyor don Hamlet, príncipe de Dinamarca» (1958).

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.