Caravaggio

Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, 29 de setembre de 1571 - Porto Ercole 18 de juliol de 1610) conegut com a Caravaggio per haver nascut a Caravaggio (Bèrgam), Llombardia. Pintor llombard, és un dels exponents més destacats de l'escola naturalista que va sorgir a la Península Apenina com a oposició al corrent manierista que va dominar l'escenari artístic del segle XVI.

Infotaula de personaCaravaggio
Bild-Ottavio Leoni, Caravaggio
Retrat de Caravaggio pintat per Ottavio Leoni el 1621
Nom original (it) Michelangelo Merisi da Caravaggio
Biografia
Naixement Michelangelo Merisi or Amerighi
29 de setembre de 1571
Milà, Llombardia
Mort 18 de juliol de 1610 (als 38 anys)
Porto Ercole, Toscana
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Pintor
Moviment Pintura barroca
Mecenes Francesco Maria del Monte, Alof de Wignacourt
Obra
Signatura
Caravaggio Signature

Musicbrainz: 3ce7224d-b51b-4eee-b76a-f9ed6cf5bc4e

Context històric

Les noves construccions clericals i els enormes palaus que s'estaven construint a la Roma de finals del segle XVI i principis del segle XVII necessitaven ser omplerts i decorats per pintures. L'Església de la Contrareforma cerca l'art religiós autèntic, amb el qual vol contrarestar l'amenaça del protestantisme, i per a aquesta empresa les convencions artificials del manierisme, que havia dominat l'art durant gairebé un segle, ja no semblaven adequades. La novetat de Caravaggio era un naturalisme radical que combinava observació física detallada amb una aproximació, fins i tot teatral, dramàtica mitjançant el clarobscur, l'ús de llum i ombra.

Caravaggio i Annibale Carracci són dos pintors coetanis, famosos i considerats decisius en la conformació pictòrica del Barroc. Caravaggio va restar en l'oblit gairebé absolut després de la seva mort. Ha estat al segle XX quan s'ha revalorat la seva obra i la transcendent importància per al decurs de l'art occidental, la fi del manierisme i l'adveniment del Barroc.

Biografia

Habsburg Map 1547
Possessions de Carles I a Europa després d'abdicar

Fill de Fermo Merisi que treballava com a arquitecte i administrador de Francesc I Sforza que era marquès de Caravaggio, una ciutat a aproximadament trenta quilòmetres de Milà. La seva mare, Lucia Aratori, venia d'una família adinerada del mateix districte. Cap dels nens Merisi està inscrit als registres baptismals de Caravaggio, tot sembla indicar que Michelangelo Merisi va néixer a Milà, on el Marchese tenia el seu jutjat i on vivia el seu pare. En aquella època Milà era territori de la dinastia dels Habsburg.

El 1576 la família es protegia a Caravaggio per evitar una plaga que assolava Milà. El pare de Caravaggio va morir aproximadament el 1577. Es creu que l'artista va créixer a Caravaggio, però la seva família mantenia estretes relacions amb els Sforza i amb la poderosa família Colonna, que estaven emparentats per enllaç matrimonial amb els Sforza i destinats a jugar un paper essencial en la vida de Caravaggio.

Caravaggio va aprendre l'art de pintar a Milà d'un mestre manierista deixeble de Ticià, Simone Peterzano, i sobretot a partir de l'estudi de les obres d'alguns artistes venecians. Va ser influenciat per l'obra de Leonardo, pel naturalisme alemany i el gust pel detall de la pintura Llombarda. Després dels anys d'aprenentatge a Milà, de 1592 a 1606 va treballar a Roma, on va obrir un taller propi i no va tardar a destacar no solament pel seu original enfocament de l'obra pictòrica, sinó també per la seva vida irregular, en què se succeïen baralles i episodis reveladors del seu caràcter tempestuós i la seva falta d'escrúpols. Es diu que Caravaggio va tenir una mal reputada amant de nom Arabel de Serrano.

De Caravaggio s'ha dit que va ser un revolucionari tant per la seva vida turbulenta com per la seva pintura, en la qual va plantejar una oposició conscient al Renaixement i al manierisme. Sempre va cercar, abans que res, la intensitat efectista a través de vehements contrasts de clarobscur que esculpeixen les figures i els objectes, i per mitjà d'una presència física de vigor incomparable, molt teatral. En evitar qualsevol vestigi d'idealització i fer del realisme la seva bandera, va pretendre abans que res que cap de les seves obres no deixés indiferent l'espectador.

Les obres dels primers anys milanesos de Caravaggio són desconegudes. La producció romana de la major part de la dècada de 1590 consisteix fonamentalment en pintures de gènere que combinen la figura humana amb motius de natura morta. Constitueix un exemple emblemàtic d'aquesta primera etapa creativa El tocador de llaüt, on un jove de bellesa efeminada i sensual comparteix protagonisme amb fruites, flors i una sèrie d'objectes relacionats amb la música. En aquestes primeres obres resulta ja evident l'ús estètic de Caravaggio dels jocs de llums i ombres, si bé el clarobscur només serveix aquí com a creador de volums i de profunditat, sense afegir a l'acció efectes de dramatisme, com seria habitual en les creacions posteriors de l'artista. El sopar d'Emaús, una de les seves obres mestres, datada cap a 1600, es caracteritza pels sumptuosos tons foscos, ombres envoltants i feixos de llum clara que incideixen en punts determinats, i assenyala el començament del període de maduresa de l'artista, que es decanta obertament per la temàtica religiosa i treballa per encàrrec dels grans comitents de l'època. Algunes de les seves obres són rebutjades pel naturalisme amb què aborda els passatges bíblics, però no falten els mecenes laics disposats a adquirir els que el clergat no veu amb bons ulls.

Michelangelo Caravaggio 020

El tocador de llaüt (~1596-97). Oli sobre tela, 100 x 126,5 cm; Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg.

1602-3 Caravaggio,Supper at Emmaus National Gallery, London

Sopar a Emaús (~1601). Oli sobre tela, 141 x 196,2 cm; National Gallery de Londres

The Calling of Saint Matthew by Carvaggio

La Vocació de Sant Mateu. (1599-1600), Oli sobre tela, 323 x 343 cm; Roma, Església de Sant Lluís dels Francesos.

Michelangelo Caravaggio 038

Crucifixió de Sant Pere (1601). Oli sobre tela, 230 x 175 cm; Roma, Església Sant Maria del Popolo.

Malgrat l'anterior, va ser un alt càrrec eclesiàstic qui va resultar determinant per a la carrera de Caravaggio: el cardenal Francesco Maria del Monte, ambaixador dels Medici a Roma, que va comprar algunes de les seves obres i va propiciar que li fos encarregada, el 1599, la decoració pictòrica de la capella Contarelli, ubicada a l'església romana de Sant Lluís dels Francesos. Aquest va ser el seu primer encàrrec monumental, i hi corresponen dues de les grans realitzacions de l'artista: La vocació de Sant Mateu i El martiri de San Mateu. Són també creacions fonamentals d'aquesta època La crucifixió de Sant Pere i La conversió de Sant Pau, ambdues per a la capella Cerasi de Santa Maria del Popolo. Són obres, totes elles, dominades per una intensa acció dramàtica, molt estudiades des del punt de vista compositiu i en les quals s'obtenen resultats esplèndids amb una gran economia de mitjans.

El 1606, Caravaggio va matar un home en una baralla i es va veure obligat a fugir de Roma, on, a desgrat seu, mai no va poder tornar. Els quatre anys següents transcorren bàsicament entre Nàpols i Sicília. Durant aquest temps va atendre sobretot encàrrecs religiosos i va pintar algunes obres en les quals el seu dramatisme característic deixava pas a una gran serenitat. Han quedat testimonis pictòrics de les seves estades a Nàpols i Sicília. La seva mort sembla haver estat tan torbosa com la seva vida. Va morir a Porto Ercole, tocant als Estats Pontificis, el 1610 en una platja solitària, afligit de malària, després del pas per una presó on hi va anar a parar, sarcàsticament, per error i en va sortir gràcies a un suborn.

Obra

Un realisme fregant el naturalisme

The Inspiration of Saint Matthew by Caravaggio
Sant Mateu i l'Àngel (1602). Oli damunt llenç, 295 x 195 cm, Roma, Església de Sant Lluís dels Francesos. La primera versió d'aquesta obra va ser destruïda durant els bombardeigs de Berlín a la Segona Guerra Mundial.

Llevat de la pintura inicial, Caravaggio va produir majoritàriament pintures religioses, a fi d'atendre les demandes del clergat. Tanmateix, les seves obres escandalitzaren amb freqüència i li va ser imposat sovint el refer quadres en ser rebutjades les teles proposades.

Dos dels majors retrets que li seran sempre realitzats són el naturalisme realista en oposició al classicisme imperant, així com la selecció dels seus models. Així doncs, és un qüestionament estètic i ètic.

Caravaggio no buscava belles figures lleugerament etèries per representar els actes i personatges de la Bíblia a les seves pintures sinó que preferia escollir als seus models d'entre el poble: prostitutes, nois del carrer o captaires posarien sovint per als personatges dels seus quadres, incloent els sants bíblics. Un magnífic Sant Jeroni seu, representat a través d'un vell decrèpit, es conserva al Museu de Montserrat. Per a La Flagel·lació, va compondre, una espècie de coreografia, on esmerçats romans dediquen el seu esforç a torturar a un Crist que no sembla patir sinó estar absort, mostrant un cos resplandent. Per al Sant Joan Baptista amb el xai, mostra un noi de mirada provocativa i en posició lasciva. Es deia que el model era un dels seus amants.

La posició de l'Església sobre això dóna testimoni de certa esquizofrènia: per una part, aquest tipus de vulgarització de la religió li interessa molt en una època en què la Contrareforma s'estén per la Itàlia catòlica, a fi de mostrar-se sota una aparença humana en contrast amb l'austeritat pregonada pel protestantisme: d'altra banda, la representació dels sants sota trets vulgars de bergants sortits dels baixos fons era jutjat com incompatible amb els valors de puresa i de santedat quasi aristocràtics que defensava l'Església de l'època.

Aquest sentiment es va reforçar per l'elecció de Caravaggio de preocupar-se molt pel realisme en l'execució de les seves figures: rebutjava corregir les imperfeccions dels seus models i representar-los més bells o d'una manera més d'acord amb les representacions que l'Església ha fet dels seus sants. Per exemple, la primera versió del seu Sant Mateu i l'àngel va ser rebutjada no només per la sensualitat de l'àngel, que va ser jutjada com a inadequada, sinó també per la brutícia dels peus del sant, minuciosament reproduïda del model.

Michelangelo Caravaggio 069

La Mort de la Mare de Déu (~1606). Oli damunt llenç, 369 x 245 cm, París, Museu del Louvre.

Michelangelo Caravaggio 070

La Mort de la Mare de Déu, detall. Encarregada el 1602, segurament lliurada el mateix any, com molt tard el 1606.

CaravaggioJeromeMeditation

Sant Jeroni penitent (1605), Museu de Montserrat

La pintura de Caravaggio que causaria el major escàndol als ulls de l'Església va ser La Mort de la Mare de Déu, per la representació tan realista del cos de la Verge Maria amb el ventre inflat. Hi va haver el rumor estès segons el qual la model hauria estat el cadàver d'una coneguda prostituta prenyada i ofegada al Tíber.

Així, la consideració de l'Església catòlica cap a Caravaggio i els seus quadres oscil·larà d'un extrem a un altre de la seva carrera entre l'acolliment entusiasta i el rebuig absolut. El pintor hi trobarà tant els seus majors protectors -com el cardenal Francesco Maria del Monte- com els seus enemics més grans.

Però la condemna no vindrà només de l'Església: les eleccions de Caravaggio, associades a la seva mala reputació, li valdran nombroses crítiques entre els vehements al llarg dels temps. Nicolas Poussin -malgrat haver-se inspirat enormement en ell- dirà del pintor que "va arribar per destruir la pintura". D'altres el van qualificar de pintor del lletjor, com en l'article que li dedica una prestigiosa enciclopèdia del segle XIX:

"Considerat com a pintor, Caravaggio és un executant de primer ordre: la seva pintura és ferma i d'una bella factura, però el seu naturalisme l'ha arrossegat cap als confins de la lletjor, i és possible plantejar-se dubtes sobre la legitimitat del sistema del clarobscur que ell va posar de moda i que feia jugar al negre un paper abusiu. "

La Gran Enciclopèdia: inventari raonat de les ciències, les lletres i les arts - sota la direcció de M. Berthelot. "La Gran Enciclopèdia" (París, 1885-1902)

Els cossos imponents i l'erotisme ambigu

Fanciullo con canestro di frutta (Caravaggio)
Xicot amb cistella de fruites. (~1594), Oli damunt llenç, 70 x 67cm, Roma, Galleria Borghese, autoretrat.

La figura humana juga un rol primordial a la pintura de Caravaggio. Al marge d'algunes natures mortes d'executades en els seus inicis, els personatges són sempre els subjectes principals dels seus quadres: siguin en retrats o en posades en escena, els elements decoratius se solen reduir a porcions congruents -que no serveixen més que per fer ressaltar els personatges- o bé es troben totalment absents.

Més particularment encara, el cos humà és un objecte de fascinació per a Caravaggio. Pren una gran cura a representar-lo en els seus menors detalls amb el major dels realismes, com ho exemplifiquen la pàl·lida blancor de la pell de sant Joan Baptista o la pols sota els peus de sant Mateu, que tants retrets li reportaria.

Amor Victorious
Amor victoriós. (1602 - 1603), Oli damunt llenç, 156 x 113 cm. Gemäldegalerie (Berlín)

Els cossos de Caravaggio són gairebé exclusivament masculins, joves o vells: no se'n coneixen representacions de dones nues. Sembla tenir una predilecció pels cossos marcats, imponents i dotats de musculatures notables: a nombroses pintures, els personatges semblen envair tot el quadre. Això és particularment apreciable en els quadres com el David de 1600, el Crist a la columna o fins i tot en la Coronació d'espines.

L'erotisme que es desprèn d'aquests cossos imponents és sovint pertorbador, cosa que li va valer crítiques també nombroses. Les tendències homosexuals atribuïdes no han estat establertes amb exactitud, i aquest és un assumpte que alguns cronistes incomodats prefereixen guardar en silenci, fins i tot actualment, però l'observació de la seva obra en deixa pocs dubtes. Aquesta sexualitat, considerada infame a l'època i vigorosament condemnada per l'Església, li va portar molts problemes amb la justícia i amb el poder: va ser implicat en nombrosos assumptes de "mals costums".

Així, molts dels seus quadres van ser introduïts a l'Índex pel seu erotisme ambigu, fins i tot en els quadres religiosos: el Crist mateix, en la Incredulitat de Sant Tomàs, és representat amb una sensualitat especialment particular; l'expressió lànguida de l'àngel a Sant Mateu i l'Àngel, considerada com a trivial i fora de lloc, li va valer al quadre el ser rebutjat pels seus comanditaris del clergat.

El pintor i crític Giovanni Baglione, que admirava Caravaggio per la seva tècnica i de qui va rebre una gran inspiració, era també el seu enemic declarat i sovint va tenir disputes amb ell. Cap a 1602, en resposta al sulfurós Amor victoriós, va pintar diverses versions d'un quadre titulat L'amor diví i l'amor profà posant en escena el mateix jove noi sorprès per un àngel diví mentre les extravagàncies amb un sàtir o un dimoni. En una d'aquestes versions conservada a Roma, el sàtir gira el cap cap a l'espectador, i podem reconèixer els trets de Caravaggio caricaturitzat per Baglione.

Encara avui, més de 400 anys després, l'erotisme de Caravaggio no ha perdut el seu caràcter molest, subversiu i ambigu: els nostres contemporanis tenen dificultat en observar quadres com L'Amor victoriós, el Jove Sant Joan Baptista i el xai o fins i tot Els músics sense sentir un cert pudor.

Obres

1602

L'any 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià. Pertany al segle XVII i per tant a l'edat moderna.

Annibale Carracci

Annibale Carracci (3 de novembre de 1560, Bolonya - 15 de juliol de 1609, Roma) va ser un pintor i gravador del barroc italià. Representa una línia continuista del classicisme renaixentista davant el naturalisme de Caravaggio.

El 1582, Annibale, el seu germà Agostino i el seu cosí Ludovico Carracci van obrir l'acadèmia de pintors Accademia dei desiderosi (Desitjosos de fama i d'aprendre), posteriorment es va anomenar "Accademia degli incamminati" (progressistes); i finalment la "Escola dels Eclèctics" per a la formació d'artistes. Precedent de les acadèmies actuals doncs els aprenents no només aprenien un ofici sinó que complementaven la seva formació amb estudis teòrics.

Annibale és el més destacat dels artistes de la família, col·labora amb ells en la realització d'alguns frescos, però és ell qui treballa a Roma al servei de diferents papes.

Pocs anys després Claude Mellan (1598-1688), faria evolucionar el sistema de gravats d'Annibale Carracci.

Anunciació

L'Anunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant. és a dir, sense haver tingut relacions sexuals. L'església catòlica celebra la festa de l'Anunciació el 25 de març (just nou mesos abans de Nadal). L'Anunciació ha esdevingut un dels temes més freqüents en l'art cristià occidental.i en la devoció popular constitueix un dels set goigs de Maria.

A Natzaret hi ha la basilica de l'Anunciació, erigida al lloc on segons la tradició catòlica romana es va produir l'esdeveniment

La primera versió de la història apareix a l'evangeli de Sant Lluc (Lc 1, 26-38). Als evangelis apòcrifs també apareix l'escena, així com a l'Alcorà. La Llegenda Àuria també té un capítol dedicat a l'Anunciació a Maria.

Aparició de Jesús al camí d'Emaús

L'aparició de Jesús al camí d'Emaús és un episodi narrat als evangelis que explica com Jesús, un cop resucitat, va establir contacte amb Clopas d'Emmaús i un altre deixeble sense que aquests el reconeguessin. Va ser només al sopar posterior on es va revelar. El tema ha esdevingut popular en la representació artística al llarg dels segles, especialment des del renaixement, amb obres de Caravaggio o Albrecht Dürer entre d'altres.

Artemisia Gentileschi

Artemisia Lomi Gentileschi (Roma, 8 de juliol de 1593 – Nàpols, vers el 1654), Artemisia, va ser una pintora caravaggista italiana. Va viure en la primera meitat del segle XVII. Agostino Tassi va ser el seu mestre de dibuix. El seu pare, seguidor del naturalisme tenebrista de Caravaggio, li va cedir en herència el seu taller, li va poder influir donant una forta accentuació dramàtica, presa de les obres de Caravaggio i carregada d'efectes teatrals; aquest element estilístic va contribuir a la difusió del caravaggisme a Nàpols, ciutat a la qual es va traslladar el 1630.

Artemisia era la seva pròpia agent i administradora de la seva obra, en la qual predominen les dones-símbol, com per exemple Lucrècia, Betsabé, Judith o Cleòpatra, enfocades des d'un punt de vista femení. Per exemple, al seu quadre Susanna i els vells, un nu que va pintar als setze anys, no escull com era habitual el moment del bany de Susanna, sinó l'instant en què marxa, espantada per les mirades luxurioses dels vells. Un altre exemple és la seva Judith en Judit i Holofernes, ni jove, ni vulnerable i feble, sinó una dona forta de mitjana edat concentrada i que sap el que fa, i que a més és ajudada per una serventa còmplice. El seu recorregut personal va tenir una gran influència en la seva producció. Va optar per temes que ja pintaven Caravaggio, Rembrandt i Rubens.

Basílica de Santa Maria del Popolo

La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí. Es troba a la part nord de la Piazza del Popolo. L'església està entre Porta del Popolo (l'antiga Porta Flaminia) i el turó Pincio. Aquesta església conté obres de diversos artistes famosos. com Rafael, Gian Lorenzo Bernini, Caravaggio, Alessandro Algardi, Pinturicchio, Andrea Bregno, Guillaume de Marcillat i Donato Bramante.

Caravaggio (Bèrgam)

Caravaggio (també conegut com a Careàs) és un poble de 14.112 habitants (2001), de 32 km² i situat a la província de Bèrgam a la regió de Llombardia a Itàlia.

La població és coneguda pel seu santuari, Nostra Signora di Caravaggio, construït després de l'esdeveniment del 26 de maig 1432. Es diu que Giannetta una jove que recollia herba al camp quan Maria, la mare de Jesús, va aparèixer davant la noia. Com a senyal de l'aparició, una font va començar a brollar. Aquesta aigua va portar molts efectes beneficiosos per la població, i el Santuari està construït damunt la font, actualment és visitat anualment per milers de pelegrins que van cap allà per a beure de l'aigua sagrada.

Aquesta vila va donar nom al pintor Caravaggio, que hi va néixer el 29 de setembre de 1571.

Caravaggio (pel·lícula)

Caravaggio és una pel·lícula britànica dirigida per Derek Jarman, estrenada l'any 1986, inspirada en la vida del pintor barroc italià Caravaggio.Ha estat doblada al català.

Clarobscur

El clarobscur (en italià, chiaroscuro) és una tècnica pictòrica basada en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de contrastos entre la llum i l'ombra. Mitjançant l'ús de contrasts acusats entre els volums il·luminats i els volums enfosquits, s'aconsegueix destacar d'una manera més efectiva alguns elements d'un quadre.Inicialment, va ser desenvolupada pels pintors flamencs i italians del cinquecento, però la tècnica assoliria la seva maduresa en el barroc, en especial amb Caravaggio, i donaria lloc a l'estil anomenat tenebrisme.

El primer ús conegut del terme data del gravador italià Ugo da Carpi, de qui es creu que hauria pres la idea de composicions d'origen alemany o flamenc. A les obres de da Carpi, l'efecte del clarobscur destaca una figura central il·luminada per una font de llum normalment absent del pla del quadre; tanmateix, les àrees fosques no estan tan accentuades com arribarien a veure's en l'obra dels principals difusors del chiaroscuro, com són Caravaggio i Giovanni Baglione. La tècnica s'imposaria també entre els manieristes, i són exemples d'aquest ús L'última cena de Tintoretto o el seu Retrat de dos homes, que presagia les composicions de Rembrandt. El pintor holandès ha estat un dels més conspicus practicants del clarobscur, utilitzant la llum en la seva composició per a destacar només el seu objecte específic.

Francisco de Zurbarán

Francisco de Zurbarán (Fuente de Cantos, Badajoz, 7 de novembre de 1598 - Madrid, 27 d'agost de 1664). Pintor del Segle d'or espanyol. Contemporani i amic de Velázquez, Zurbarán va destacar en la pintura religiosa, on s'expressà amb gran força visual i un profund misticisme. Va ser un artista emblemàtic de la Contrareforma. Influït en els seus començaments per Caravaggio, el seu estil va anar evolucionant per a aproximar-se als mestres manieristes italians. Les seves representacions s'allunyen del realisme de Velázquez i les seves composicions es caracteritzen pel modelatge aconseguit amb el clarobscur de tons més àcids. Va ser un important pintor del barroc. El seu fill, Juan de Zurbarán, també fou pintor.

Galeria Borghese

La Galeria Borghese és un museu d'art situat als jardins de la Villa Borghese, a Roma. Dins de l'anomenada riquesa artística de la ciutat, és una de les pinacoteques essencials.

L'edifici de la Galeria està enclavat en els jardins de Villa Borghese, i el conjunt conformava anteriorment la Villa Borghese Pinciana, propietat de la família homònima. La Galeria Borghese conserva una part substancial de la col·lecció Borghese de pintura, escultura i antiguitats, la qual va ser iniciada pel cardenal Scipione Borghese (1576-1633), nebot del papa Pau V.

Scipione Borghese va ser el primer mecenes de Bernini i un àvid col·leccionista de l'obra de Caravaggio, pel que tots dos artistes es troben extensament representats al museu. A més exhibeix obres destacables d'altres autors com Amor sacre i amor profà, de Tiziano, L'enterrament de Crist, de Rafael Sanzio i notables treballs de Peter Paul Rubens, Agnolo Bronzino i Federico Barocci.

A causa de les reduïdes dimensions de l'edifici i l'enorme flux de turistes, la visita només és possible amb reserva prèvia per telèfon o internet. Els visitants que acudeixen sense reserva hauran de fer cua.

L'amplíssim parc, actualment sota gestió municipal, va ser en la seva època tan extens com tot el centre històric de Roma. Un petit tren el recorre diverses vegades al dia i té la seva parada a les portes de la galeria.

Galleria degli Uffizi

La Galleria degli Uffizi és un palau de la ciutat de Florència que conté una de les col·leccions d'art més antigues i més famoses del món.

Dividit en diverses sales creats per a les escoles i estils en ordre cronològic, les exhibicions de l'exposició d'obres dels segles XII al XVIII, amb la millor col·lecció del món de les obres del Renaixement. feta per artistes que van des Cimabue a Caravaggio, mitjançant Giotto, Leonardo da Vinci, a l'interior s'allotgen algunes de les majors obres mestres de la humanitat, Michelangelo, Rafael, Mantegna, Tiziano, Parmigianino, Rubens, Rembrandt, Giambattista Pittoni, Canaletto i Sandro Botticelli.

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni o Sant Jeroni —en llatí Hieronymus o Eusebius Hieronymus Sofronius; en grec antic Ἱερώνυμος— (Estridó, vers 331/345-Betlem, 30 de setembre del 420) fou un escriptor i religiós romà, un dels principals teòlegs dels inicis de la Patrística. És venerat com a sant a tota la cristiandat i és un dels Grans Doctors de l'Església.

Martiri de Sant Bartomeu

El Martiri de sant Bartomeu és un quadre del pintor valencià Josep de Ribera dit Lo Spagnoletto (Xàtiva, 1591 – Nàpols, 1652). Es tracta d'un oli sobre tela de 202 × 153 cm pintat l'any 1644.

Pintura barroca

La pintura barroca és un període pictòric de la història de l'art desenvolupat a Europa. Durant aquest període artístic la pintura adquireix un paper prioritari dins de les manifestacions artístiques. Essent l'expressió característica del pes de la religió en els països catòlics i del gust burgès en els països protestants.

Es desenvolupen nous gèneres com els bodegons, paisatges, retrats, escenes costumistes. Igualment, s'enriqueix la iconografia de tipus religiós. Existeix una tendència i una cerca del realisme que es conjuga amb la teatralitat i sovint el dramatisme.

El color, la llum i el moviment, són els elements que defineixen la forma pictòrica, mentre que la dinàmica de l'espai, la visió de les escenes en profunditat, l'estructuració de les composicions mitjançant diagonals i la distribució de taques de llum i color configura l'espai com una cosa dinàmica, on els contorns se dilueixen i les figures perden rellevància davant la unitat de l'escena.

Polidoro da Caravaggio

Polidoro Caldara, habitualment conegut com a Polidoro da Caravaggio (Caravaggio, 1492 o 1495 – Messina, 1543) va ser un pintor italià del Renaixement primerenc, principalment dedicat als treballs decoratius, «possiblement el més dotat i certament el menys convencional dels deixebles de Rafael,». Va ser molt conegut com a autor de pintures, avui dia desaparegudes, per a les façanes de cases romans. No té cap relació amb el pintor, d'època posterior, Michelangelo Merisi da Caravaggio, habitualment conegut pel sobrenom de Caravaggio, tot i que els dos procedien de la mateixa localitat. Potser el fet que Polidoro gaudia d'una gran reputació va influir en què Michelangelo Merisi afegira al seu el nom de la seua ciutat, fet bastant poc corrent en aquella època.

Riccardo Montolivo

Riccardo Montolivo (nascut a Caravaggio, Itàlia, el 18 de gener de 1985) és un futbolista italià. Juga de migcampista i el seu equip actual és l'AC Milan.

Sant Jeroni penitent (Caravaggio)

Sant Jeroni penitent és una pintura a l'oli de Caravaggio pintat entre el 1605 i 1606, i que es conserva al Museu de Montserrat, a Montserrat.

Tenebrisme

El tenebrisme és un estil pictòric que es basa en una aplicació radical del clarobscur, per la qual únicament les figures temàticament centrals destaquen il·luminades d'un fons generalitzadament molt fosc.S'ignora si per influència de Caravaggio o per un desenvolupament paral·lel, l'estil cobraria molta rellevància en la pintura espanyola de finals del segle XVI i començaments del XVII, a partir de l'obra del català Francesc Ribalta.Ribalta empraria el color i la llum per a donar volum a les figures, i per a destacar els protagonistes en els seus frescos religiosos. El seu estil influiria en el del seu fill Joan Ribalta, mort primerencament, i Vicent Castelló.Indirectament pesaria també en Zurbarán i en el més destacat dels tenebristes espanyols, José de Ribera; aquest últim duria a la seva maduresa l'estil, emprant els volums ombrats per a reforçar l'horror i crueltat dels temes.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.