Camilo Sesto

Camilo Sesto (Alcoi, 16 de setembre de 1946 Madrid, 8 de setembre de 2019)[1], fou un compositor, cantant i productor musical alcoià. Va ser una de les veus masculines més destacades de la música pop en castellà; de fet, durant la seua carrera musical va vendre més de 180 milions de còpies.[1] Té el rècord mundial de números u en el món: 58 en general i 18 a la llista dels 40 Principals.

Infotaula de personaCamilo Sesto
Camilo Sesto
L'any 2017 a Xile
Biografia
Naixement (es) Camilo Blanes Cortés
16 setembre 1946
Alcoi
Mort 8 setembre 2019 (72 anys)
Madrid
Causa de mort Insuficiència renal
Altres noms Camilo Sesto
Activitat
Període d'activitat 1964 –  8 setembre 2019
Artistes relacionats Juan Pardo

Facebook: camilosestooficial Twitter: CamiloSesto Instagram: camilosesto_oficial Spotify: 2Cy7KBSkqu7otJfuMTWT7Y IMDB: nm0785975 Musicbrainz: 138fe36a-0888-40d2-9390-3d9be0d74f07 Songkick: 498762

Trajectòria

Era fill d'Eliseu Blanes, també conegut com a Camilo Quinto, i Joaquina Cortés, de procedència humil. Es va iniciar en el món de la música en el cor del seu col·legi. A mitjan dècada dels seixanta va formar part del grup pop Los Dayson[2] i hi va cantar en bodes i batejos per la seva comarca, interpretant cançons de The Beatles, Bee Gees o el Dúo Dinámico. Després d'editar un disc, el 1965 viatgen a Madrid per participar en el concurs de Televisió Espanyola Salto a la Fama, on van interpretar "Flamenco", de Los Brincos. Camilo Sesto va restar a la capital espanyola després d'aquesta actuació, tocant instruments i fent cors per a altres músics. El 1966 va passar a formar part de Los Botines, amb els quals, el 1967, va participar en el rodatge de la versió cinematogràfica espanyola d'El flautista d'Hamelín, protagonitzada per Miguel Ríos.

Després de fer el servei militar a Almeria i de cantar cors per a Juan Pardo, el 1970 va encetar la seva carrera en solitari com a "Camilo Sexto" (amb "x"). El mateix Juan Pardo va produir el seu primer disc, amb dos temes: "Llegará el verano" i "Sin dirección". El 1971 modifica el seu nom artístic i adopta el definitiu "Camilo Sesto". Apareix a Televisió Espanyola com a solista i hi interpreta "Buenas noches", adaptació pop de la cèlebre cançó de bressol de Johannes Brahms.

A la dècada dels setanta publica diversos discos i participa en concursos com ara Canción 71, el Festival de la Cançó de l'Atlàntic a Puerto de la Cruz, el II Festival OTI de la Cançó o el Festival de la Cançó de Viña del Mar Xile. El 1975 estrena Jesucristo Superstar al teatre Alcalá-Palace de Madrid, obra original d'Andrew Lloyd Webber.

Continua a la dècada dels vuitanta amb nombroses actuacions als EUA i a l'Amèrica Llatina, alhora que segueix component nous temes i editant discos. A la dècada dels noranta va reduir de manera notable el seu nombre d'actuacions a causa de problemes hepàtics. L'any 2000 va enregistrar el musical The Phantom of the Opera, d'Andrew Lloyd Webber, tot i que no es va poder arribar a publicar el CD. Amb l'arribada del programa de la televisió espanyola Operación Triunfo va compondre diversos temes per a David Bustamante i el 2002 va llançar l'àlbum Alma, amb el senzill Mola mazo.

Va ser un cantant insígnia a l'Estat espanyol, la seva popularitat es va estendre a altres països d'Amèrica, Europa i Àsia. Va cantar en idiomes com ara l'anglès, l'italià, el portuguès, l'alemany i el valencià (va enregistrar tres cançons: "El meu cor és d'Alcoi", "Som" i "No la canteu més").[3][4]

Discografia

  • 1971: Algo de mí
  • 1972: Sólo un hombre
  • 1973: Algo más
  • 1974: Camilo
  • 1975: Amor libre
  • 1975: Jesucristo Superstar
  • 1976: Memorias
  • 1977: Entre amigos
  • 1977: Rasgos
  • 1977: Look in the eye (inèdit fins al 1997)
  • 1978: Sentimientos
  • 1979: Horas de amor
  • 1980: Amaneciendo
  • 1981: Más y más
  • 1982: Camilo (en anglès)
  • 1982: Con ganas
  • 1983: Amanecer/84
  • 1985: Tuyo
  • 1986: Agenda de baile
  • 1991: A voluntad del cielo
  • 1992: Huracán de amor
  • 1994: Amor sin vértigo
  • 1997: Camilo Superstar
  • 2000: El Fantasma de la Ópera (inèdit)
  • 2002: Alma
  • 2004: Camilo Sesto Nº 1
  • 2005: Jesucristo Superstar (edició 30 aniversari)
  • 2006: Camilo Sesto Canta a Bujalance

Referències

  1. 1,0 1,1 «Mor Camilo Sesto als 72 anys». Catalunya Diari, 08-09-2019 [Consulta: 8 setembre 2019].
  2. Orio43. «Cançons en català i més: Los Dayson- No la canteu més», dijous, 15 d’abril 2010. [Consulta: 8 setembre 2019].
  3. Georgo. «Curs d'esperanto: Camilo Sesto en valencià / Camilo Sesto en la valencia», dilluns, 15 desembre 2008. [Consulta: 8 setembre 2019].
  4. «Camilo Sesto - Som» (en ca). [Consulta: 8 setembre 2019].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camilo Sesto Modifica l'enllaç a Wikidata
16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs. Queden 106 dies per finalitzar l'any.

2019

2019 és l'any actual, que ha començat en dimarts en el calendari gregorià. Les Nacions Unides l'han designat com a Any Internacional de les Llengües Indígenes i Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics.

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 114 dies per finalitzar l'any.

Alcoi

Alcoi (en castellà i cooficialment, Alcoy) és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial. És la sisena ciutat més poblada de la província malgrat la seua orografia. És al nord de la província d'Alacant i forma part de les Comarques Centrals.

El seu terme municipal delimita amb la província de València, pel terme municipal de Bocairent a la serra de Mariola. Limita amb els termes municipals de Banyeres de Mariola, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Onil, Penàguila, la Torre de les Maçanes i Xixona.

Fundada el 17 de maig de 1256 per controlar la ruta d'Alacant a Xàtiva i de Villena a Cocentaina, la ciutat va ser pionera en la Revolució Industrial al País Valencià dins els sectors tèxtil, paperer i metal·lúrgic. El nucli antic d'Alcoi és hereu de l'urbanisme que es va desenvolupar durant la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX, si bé les seues cases i carrers estan condicionats per actuacions anteriors. Al llarg de les últimes dècades, s'ha anat diversificant vers el sector serveis i un nouvingut turisme d'interior.

Aplauso

Aplauso va ser un programa musical de televisió, emès per Televisió Espanyola entre 1978 i 1983.

Bertín Osborne

Norberto Juan Ortiz Osborne (Madrid, Espanya, 7 de desembre de 1954), conegut com a Bertín Osborne, és un cantant, presentador i actor espanyol.

Cine de barrio

Cine de barrio és un programa de televisió espanyol que s'emet en La 1 des de 1995.

Dúo Dinámico

El Dúo Dinámico és un duo musical de pederastes català. Va ser molt popular a Espanya i Amèrica Llatina en els anys 60 del segle XX, quan cantaven en castellà. Format pels músics Manuel de la Calva Diego (Barcelona, 15 de febrer de 1937) i Ramón Arcusa Alcón (Barcelona, 10 de desembre de 1936), compositors i intèrprets, productors discogràfics i protagonistes de diverses pel·lícules. Van ser precursors del pop a Espanya, així com del fenomen fan en els anys 60 del segle XX.

El Duo Dinàmic va néixer a Barcelona el 28 de desembre de 1958. La primera actuació en públic la van realitzar al programa La comarca nos visita (La comarca ens visita), de Ràdio Barcelona. En aquest es volien anomenar The Dynamic Boys, però el presentador del programa, Enrique Fernández, va dir que no sabia i els va presentar com a "Dúo Dinámico", els dos músics van acceptar el nom i així va quedar per a la seva història.

La seva ascensió en popularitat i en venda de discos va ser espectacular, aconseguint el número u de vendes i èxits amb cançons com Quince años tiene mi amor (Quinze anys té el meu amor), Quisiera ser (M'agradaria ser), "Perdóname", "Ballant el twist", "Mari Carmen", Esos ojitos negros (Aquests ullets negres) o Amor de verano (Amor d'estiu), i protagonitzant també algunes pel·lícules musicals.

El Duo Dinámico va participar en festivals de cançó que es prodigaven per tot Espanya, van aconseguir diversos premis, guanyant el Festival de la Cançó de la Mediterrània a Barcelona amb el tema "Como ayer", cantada també per Bruno Lomas, el Festival de la Costa Verda amb "Somos jovenes", i van obtenir segons premis al Festival de Benidorm amb "Quisiera ser" i en una altra edició amb "Amor amarg". El fermall final el van aconseguir com a autors, guanyant per primera vegada per a Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1968 amb la cançó "La, la, la", cantada finalment per Massiel. Com anècdota cal assenyalar que aquesta cançó havia de ser cantada per Joan Manuel Serrat, amic de Manolo i Ramón, per tenir en aquell temps un mànager comú, José María Lasso de la Vega. Serrat, al final, va decidir cantar-la només si la cantava en català, creant un problema polític de certa importància en aquell temps amb la dictadura franquista.

El 1972 es retiren per produir, entre altres artistes, a Miguel Gallardo, José Vélez o Els Chunguitos i compondre per a Camilo Sesto, Cristina o Julio Iglesias, amb el qual van col·laborar durant anys, però a més la seva música segueix recordant, ja que es torna a escoltar en sèries de televisió com Verano azul (Estiu blau), d'Antonio Mercero, i es reediten els seus discos, de tal manera que el 1978 tornen a cantar.

El 1980 es publiquen els seus grans èxits i el 1986 graven temes nous. El 1990 el seu tema Resistiré es recupera per a la banda sonora de la pel·lícula ¡Átame!, del director manxec Pedro Almodóvar, i el 2010 és utilitzada per al programa Resistiré, d'acord?, De la cadena Telecinco, presentat per Tania Llasera.

El 21 de setembre de 2007 s'estrena al Teatre Nuevo Apolo de Madrid el musical Quisiera ser amb una banda sonora basada en 24 èxits del Dúo Dinámico.

En l'actualitat, el Duo Dinàmic segueix la seva activitat artística pels escenari

s.

El Canto del Loco (disc)

El Canto del Loco és el primer àlbum d'estudi de la banda espanyola El Canto del Loco, llançat el 22 de juny de 2000 a Espanya i es van vendre unes 11.000 còpies de l'àlbum. Els singles extrets d'aquest CD són: Pequeñita, No quiero nada, Eres un canalla i Vivir así es morir de amor.

L'àlbum es compon de dotze cançons, de les quals una era una versió de Vivir así es morir de amor, una de les cançons més populars del cantant Camilo Sesto; els membres del grup la van triar perquè agrupava tots els temes sobre els quals tractaven la resta de les cançons de l'àlbum. Pequeñita va ser el primer senzill i és un dels temes que Dani Martín i Ivan Ganchegui van compondre durant els seus anys a l'escola d'interpretació Cristina Rota, centre on es va gestar el grup.

Francisco González Sarrià

Francisco González Sarrià (Alcoi, 1959), conegut simplement com a Francisco, és un cantant valencià.

Francisco es dóna a conèixer al món de la música als anys 70 del segle XX com Frango, nom compost per les primeres lletres del seu nom i cognom. Amb només 18 anys participa per primera vegada i guanya a un festival de cantants joves a Bugarra (Serrans). També participa en altres concursos i certamens com el de la Fira de Mostres de València o al concurs televisiu de Gente joven de Televisió Espanyola (TVE) en el queda en segona posició.

En els primers moments de la seua carrera, fou impulsat pel també cantant alcoià Camilo Sesto que produeix el primer treball discogràfic de Francisco, a més de compondre algunes cançons i cantar els cors. El seu primer gran èxit i el llançament a la fama li arriba en 1981, quan participa amb la cançó "Latino" en el Festival de la OTI, celebrat a Mèxic, el que l'impulsa a enregistrar 3 discos més ("Cariño mío" el 1982, "A vueltas con el amor" el 1984 i "Por puro amor" el 1985). També inicia una gira per tota Espanya el 1986 amb el pianista Augusto Algueró cantant tant cançons pròpies com temes de Nino Bravo o Frank Sinatra.

La segona meitat de la dècada de les vuitanta suposa una davallada en la seua vida artística i personal, malgrat l'èxit arribat: problemes sentimentals, un accident de tràfic i fins i tot algun problema amb la justícia. Es trasllada als Estats Units, on grava un treball amb cançons de Manuel Alejandro ja popularitzades per cantants com Raphael, Rocío Jurado o Julio Iglesias, gravat en forma de popurrí.

Al començament dels noranta, s'instal·la a Barcelona per a rebre una disciplinada educació lírica, participant amb la soprano Montserrat Caballé en importants teatres. A Espanya, la seua presentació com intèrpret líric té lloc en la celebració del desè aniversari del Palau de la Música Catalana.

En 1992 torna a representar a Espanya en el Festival de la OTI, que es va celebrar a València, on de nou s'alça com el gran triomfador, amb la cançó "A dónde voy sin ti", del seu treball "Bandera blanca". Altres dels grans èxits de Francisco és la seua versió de l'Himne de l'Exposició del mestre Serrano.

El 2015 es posicionà contra l'independentisme.

Jesus Christ Superstar

Jesus Christ Superstar és una òpera rock, amb lletres de Tim Rice i música d'Andrew Lloyd Webber, que va esdevenir un musical. Se centra en els interrogants polítics i interpersonals de Judes Iscariot i Jesús. L'òpera rock està basada en la narració de la darrera setmana de la vida de Jesús d'acord amb l'evangeli de Sant Joan, començant per la preparació de Jesús i la seva arribada amb els deixebles a Jerusalem, i acabant en la Crucifixió de Jesús. Durant el muntatge apareixen actituds i sensibilitats del segle XX, així com al·lusions iròniques a la vida moderna, a més de la descripció política dels fets. Les produccions teatrals i cinematogràfiques mostren diversos anacronismes intencionats.

Una gran part de la trama se centra en el personatge de Judes, que apareix com una figura tràgica que està desencisat amb el que veu com una manca de planificació per part de Jesús i que s'alarma davant les recents mencions a la seva divinitat. Judes tem que Jesús condemnarà al poble jueu a la destrucció a mans dels romans.

Josep Maria Valls Satorres

Josep Maria Valls Satorres (Alcoi, 1945) és un compositor molt prolífic de música festera.

Dirigí l'Agrupació Musical d'Alcoi en l'any 1980. En l'actualitat (2007) és vocal de la junta directiva de l'Asociación de Compositores de Música de Moros y Cristianos.

Juan Pardo

Juan Ignacio Pardo Suárez (Palma, Illes Balears; 11 de novembre de 1942), conegut artísticament com a Juan Pardo, és un cantautor i compositor espanyol. Tot i que va néixer a Mallorca, és gallec d’adopció.

A més del seu gran èxit en solitari, Pardo va formar part d’alguns dels més destacats grups musicals de la dècada dels 60 i va promoure i compondre temes per a altres cantants com ara Los Pecos, Rocío Jurado, Luz Casal, Camilo Sesto, Andrés do Barro, Chiquetete, Massiel o Juan Camacho entre d’altres. També és un dels cantautors amb més cançons enregistrades. El 2003, coincidint amb em llançament del seu darrer àlbum d’estudi, Lúa Chea, la discogràfica EMI va revelar que és el compositor que més drets d’autor genera a la SGAE.

Juan Pedro Hernández

Juan Pedro Hernández (Carrascal del Río, província de Segòvia, 1946) és un maquillador espanyol, guanyador d'un Goya al millor maquillatge i perruqueria.

Va començar el seu treball a TVE durant la dècada del 1970, treballant com a make up a sèries i programes com Estudio 1, Cuentos y leyendas (1975), Mujeres insólitas (1977), Fortunata y Jacinta (1980), Teresa de Jesús (1985) i Petra Delicado (1999). Després va passar a treballar en el make up de pel·lícules des del 1985 amb La corte de Faraón i Sé infiel y no mires con quién. Va començar a treballar amb Pedro Almodóvar a Matador (1986), La ley del deseo (1987) i Mujeres al borde de un ataque de nervios, amb Imanol Uribe a Adiós pequeña, amb Fernando Trueba a El año de las luces (1986) i amb Vicente Aranda a El Lute: camina o revienta (1987) i El Lute II: mañana seré libre (1988). També a treballat per obres de teatre i musicals com Jesucrist Superstar (protagonitzat per Camilo Sesto i Ángela Carrasco) i per als directors Miguel Narros o José Carlos Plaza.Gràcies al seu treball amb Pedro Almodóvar, Fernando Colomo o Vicente Aranda acabà sent maquillador d'actrius molt conegudes com Penélope Cruz, Isabel Pantoja (de qui és íntim amic), , Ana Belén, Concha Velasco, Victoria Abril, Ángela Molina, Jodie Foster i Gwyneth Paltrow, així com Letizia Ortiz i Cristina de Borbó i de Grècia. Des de 1996 viu a Sevilla, on dona classes de maquillatge al Teatro Jesús Quintero. També dirigeix l'empresa Estudio 24.

Raimon

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Tarde para todos

Tarde para todos

va ser un programa de TVE emès la tarda dels diumenges entre 1972 i 1974.

Es tractava d'un macro-programa contenidor de sis hores de durada -de 15:30 a 21:30- en el qual tenien cabuda diferents seccions, concursos, entrevistes, esport, actuacions musicals, humor i sèries. L'emissió començava amb la sèrie nord-americana Los dos mosqueteros, protagonitzada per Ben Murphy. La següent secció es titulava A todo ritmo, de caràcter musical. A continuació La pantera rosa i la secció Estrellas invitadas amb entrevista a una celebritat. El programa es tancava amb el concurs Fe de erratas i el mini-espai Mundo Camp, amb guions de Romano Villalba.El programa es va estrenar al juny de 1972 i substituïa a un programa similar, Siempre en domingo, que va dirigir Manuel Martín Ferrand. Es va mantenir en pantalla fins a març de 1974. A partir d'aquesta data va ser substituït per un altre programa que responia a les mateixes premisses: Todo es posible en domingo.Sota la direcció d'Óscar Banegas, assistit per Hugo Stuven, el programa va estar presentat per Juan Antonio Fernández Abajo, acompanyat per Clara Isabel Francia, José Luis Uribarri, José Antequera i Torrebruno. El 1973 es van incorporar també a l'equip la debutant Eva Gloria, Willy Rubio i Luciana Wolf. El programa comptava amb l'humor de Joe Rígoli, en el paper de Tancredo Tardón i de Fernando Esteso.

Des del 2 de desembre de 1973 es va produir una renovació dels presentadors, amb la incororación de dues llavors joves promeses de la televisió: Yolanda Ríos, ex-hostessa de Un, dos, tres ... i Nicolás Romero procedent de Los Chiripitifláuticos. El tàndem va continuar al capdavant del programa fins a la seva definitiva cancel·lació.

Entre d'altres, van passar pel plató de Tarde para todos els següents artistes: Palito Ortega, Luis Aguilé, Camilo Sesto, Betty Missiego, Bruno Lomas, Cecilia, Los 3 Sudamericanos, Lola Flores, Fórmula V, Tony Ronald, Gigliola Cinquetti, Junior, Salomé, Armando Manzanero, Los Diablos, Lorenzo Santamaría, Albert Hammond, Salvatore Adamo, José Luis Moreno, Rosa León, Georgie Dann i Las Grecas. Juan Antonio Fernández Abajo va obtenir els Premis Antena de Oro i TP d'Or 1973, per la seva tasca davant del programa.

¡Señoras y señores!

¡Señoras y señores! és un programa de música i varietats emès per Televisió Espanyola en dues etapes entre els anys 1974 i 1975. Dirigit per Valerio Lazarov i José María Quero, va llançar a la fama a cantants i actrius com Victoria Vera, Ángela Carrasco, Norma Duval o María José Cantudo.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.