Cambados

Cambados és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la comarca d'O Salnés. Limita amb Vilanova de Arousa, Ribadumia, Meaño i amb l'oceà Atlàntic.

Evolució demogràfica
19001930195019812004
5.6036.9569.29012.62813.564
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)
Infotaula de geografia políticaCambados
Bandera Cambados Escudo de Cambados
Cambados.jpeg

Localització
Situacion Cambados
 42° 30′ 52″ N, 8° 48′ 50″ O / 42.51439°N,8.8138414°O
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
ProvínciaPontevedra

Població
Total 13.814 (2018)
• Densitat 588,33 hab/km²
Predom. ling. gallec
Geografia
Superfície 23,48 km²
Banyat per oceà Atlàntic
Altitud 0 m
Limita amb
Organització política
Identificador descriptiu
Codi postal 36630
Fus horari
UTC+01:00
Codi de municipi INE 36006
Altres

Lloc web Lloc web

Cambadencs cèlebres

Parròquies

Cambados (Santa Mariña), Castrelo (Santa Cruz), Corvillón (San Amedio), Oubiña (San Vicenzo) i Vilariño (Santo Adrián).

Galeria d'imatges

CambadosSantaMarinha.jpeg

Interior de l'església de Santa Mariña

Cambados Pazo Fefiñans 6

Pazo de Fefiñáns

Torre de San Sadurniño - Cambados - Pontevedra

Torre de San Sadurniño

Cambados Pazo de Fefiñans

Pazo de Fefiñáns

Cambados Galicia 20

Estàtua sobre la verema d'albariño

Enllaços externs

Celso García de la Riega

Celso García de la Riega (Pontevedra, 26 d'agost del 1844 - Pontevedra, 4 de febrer de 1914) fou un escriptor gallec, i el principal autor de la teoria del Colom gallec.

Funcionari de l'Administració espanyola, exercí diversos càrrecs administratius a La Havana (Cuba) (1873-1879). De tornada a Espanya, amb el triomf del Partido Liberal fou elegit diputat pel districte de Cambados (1886), i nomenat governador civil de Lleó (1888-1890). Va ser redactor de La Voz del Pueblo i col·laborador dels diaris El Imparcial i La Correspondencia de España, de Madrid, i de La Voz de Galicia i El Heraldo Gallego. Membre fundador de la Real Academia Galega el 1905, aviat en plegà per desavinences amb Manuel Murguía, a qui atacà ferotgement a la premsa.

Comtat de Fuentes de Valdepero

Comtat de Fuentes de Valdepero és un títol nobiliari castellà, concedit l'any 1572 per Felip II a Juana de Acevedo y Fonseca, casada amb Pedro Enríquez de Acevedo y Álvarez de Toledo. La senyora Acevedo y Fonseca era la senyora de Cambados, a Galícia. Els diferents llinatges que dugueren aquest títol nobiliari van ser els Zúñiga, Méndez de Haro, Álvarez de Toledo, Silva i FitzJames Stuart.

El seu nom es refereix al municipi de Fuentes de Valdepero, a l'actual província de Palència.

Destral de doble anell

Destral de bronze dels segles VII-VI aC. Trobada a Santa María de Paradela (Pontevedra), de 24,4 x 6,1 x 2,6 cm. Donació Ramón Valle, 1884. Inventari Biblioteca Museu Víctor Balaguer, número 3174.

Francisco Asorey

Francisco Asorey González (Cambados, Pontevedra, 4 de març de 1889 - Santiago de Compostela, La Corunya, 2 de juliol de 1961), comunament citat com Asorey, va ser un escultor gallec, considerat per alguns crítics com una de les figures més rellevants de la renovació de l'art escultòric espanyol del segle XX. De nen ja havia destacat en la realització d'imatges de Crist i sants de fusta.

Juan Armada y Losada

Juan Bautista Armada y Losada, marquès de Figueroa (Madrid, 1861-1932) va ser un escriptor i polític espanyol, ministre de Foment i de Gracia i Justícia en governs d'Antoni Maura i Montaner, i president del Congrés dels Diputats, tot durant el regnat d'Alfons XIII. La seva obra narrativa s'inscriu en el naturalisme cristià.

Laureano Oubiña Piñeiro

Laureano Oubiña Piñeiro (Cambados, 1946) és un empresari, contrabandista i narcotraficant gallec. Fou condemnat en tres ocasions per delictes contra la salut pública: El 1990, en el marc del sumari 13/90 (més conegut com a Operació Nécora), fou condemnat a 12 anys de presó per tràfic de tabac. La segona fou de 4 anys de presó per traficar en 1997 amb 6 tones d'haixix des de Galícia fins als Països Baixos. La tercera fou de 6 anys i nou mesos, per dirigir una banda que intentà introduir a Espanya 12,5 tones d'haixix en 1999 en el vaixell Regina Maris. Endemés, en 1994 fou condemnat a 12 anys per blanqueig de diners, però finalment fou absolt i condemnat a 6 anys per delictes fiscals. En 1983 fou detingut per contraban de tabac a Platja d'Aro.

El 10 de febrer de 2014 ingressà un altre cop a la presó per a complir una condemna de 4 anys i 7 mesos que li fou imposada en 2012 però que va recórrer per motius de salut, finalment fou rebutjada i l'Audiència Nacional demanà el seu ingrés a presó. Actualment compleix condemna a la presó d'Alcalá Meco.

Meaño

Meaño és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la comarca d'O Salnés. Limita al nord amb Ribadumia, als sud amb Sanxenxo, a l'est amb Meis i Poio i a l'oest amb Sanxenxo, Cambados i la Ria d'Arousa.

O Salnés

O Salnés és una comarca de Galícia situada a la província de Pontevedra. A l'estiu rep molts turistes gràcies a les seves platges entre les quals destaquen les d'A Illa de Arousa i Sanxenxo, i en menor importància O Grove encara que l'illa d'A Toxa i la platja d'A Lanzada són dos enclavaments que han de ser visitats.

Parador de Turisme

Els Paradores de Turismo o Paradores són un conjunt d'hotels d'alta categoria distribuïts per tota Espanya, localitzats a edificis emblemàtics o emplaçaments destacables que han estat seleccionats pel seu interès històric, artístic o cultural. Són propietat de l'estat espanyol.A la singularitat dels seus emplaçaments, s'uneix una proposta gastronòmica, que recupera i posa en valor la cuina tradicional de les regions on estan situats.

Preferent Autonòmica de Galícia

La Preferent Autonòmica de Galícia (en gallec: Preferente Autonómica de Galicia) és el cinquè nivell de la lliga de futbol masculina a Galícia. És la categoria immediatament inferior a la Tercera Divisió. És una categoria no professional i la seva organització depèn de la Federació Gallega de Futbol. Anteriorment es va conèixer com a Serie A fins a la dècada de 1970 i Rexional Preferente posteriorment.

Ramón Cabanillas Enríquez

Ramón Cabanillas Enríquez va néixer a Fefiñáns (Cambados, Pontevedra) el 3 de juny de 1876. Després d'abandonar la carrera eclesiàstica a Santiago de Compostel·la, va tornar a Cambados, on va treballar com a funcionari de l'Ajuntament. Incansable lector, fou un autor exclusivament en gallec, de gran projecció pública, que va ocupar un paper determinant en la superació dels motlles del primer Rexurdimento a pesar de començar a publicar a edat avançada. Amb trenta-quatre anys va emigrar a Cuba, on va residir entre 1910 i 1915. Allí va conèixer Basilio Álvarez Rodríguez, qui el va guanyar per a la causa agrarista i a Xosé Fontenla Leal que va ser clau perquè comencés a escriure en gallec. A L'Havana va publicar «No desterro» (1913) i «Vento mareiro» (1915).

De tornada a Galícia, va treballar en diversos ajuntaments i va conèixer la lluita agrarista. El compromís amb el projecte de les Irmandades da Fala el va dur a col·laborar assíduament a A Nosa Terra, convertint-se en la veu lírica del moviment. Inicialment pròxim a postures tradicionalistes, de seguida va compartir les tesis de Vicente Risco, el projecte estètic i cultural del qual influiria decididament en la seva producció posterior. Fou aclamat com a Poeta da Raça i va utilitzar els seus poemes al servei del galleguisme, abandonant l'intimisme presents en la seva primera poesia. Així, a «Da terra asoballada» (De la terra dominada, 1917; segona edició de 1926, que només reproduïx quatre poemes de la primera edició, amb un sentit més crític i social que la segona) i en les noves edicions dels poemaris publicats a L'Havana, Cabanillas va mantenir una actitud educadora. Va pretendre conscienciar el poble i acostar-lo al nacionalisme. Amb aquests mateixos objectius va escriure, la instàncies de Antón Villar Ponte, la peça dramàtica «A man de Santiña» (1921). En col·laboració amb ell compondria en 1926 la tragèdia històrica «O mariscal», sobre l'execució del mariscal Pero Pardo de Cela per part dels Reis Catòlics a les portes de la catedral de Mondoñedo, presentada com la venjança del poder central castellà contra els senyors feudals gallecs. També en 1921 va veure la llum el poemari «Na noite estrelecida», on, seguint les teories de Risco, Cabanillas reelabora mites del cicle artúric que funcionen com símbols productius. No obstant això, va recuperar el lirisme intimista en 1927 en el poemari amorós «A rosa de cen follas».

En 1920 va ser escollit membre de la Real Academia Galega, per a l'ingrés de la qual va llegir un discurs titulat "A saudade nos poetas galegos" (La solitud en els poetes gallecs). En 1929 faria el propi en la Reial Acadèmia Espanyola amb un assaig sobre Eduardo Pondal. Instal·lat a Madrid des de la seva incorporació a aquesta institució, el poeta va travessar un llarg període de silenci que trencaria la finals de la dècada dels quaranta amb «Camiños no tempo» (Camins en el temps). Comença llavors una nova etapa que van veure la llum «Antífona da Cantiga» (1951), «Da miña zanfona» (1954), «Versos de alleas terras e tempos idos» (1954) i «Samos» (1958), el seu últim llibre publicat en vida. Va morir a Cambados el 9 de novembre de 1959 Autor de ràpid reconeixement popular i acadèmic, Cabanillas va conduir la poesia en gallec cap a la modernitat i la seva obra va ser considerada des dels primers moments dintre del cànon de la literatura gallega, a pesar des presentar tan diversa que fa difícil a adscripció de l'escriptor la un corrent o generació, tot i que molts el consideren membre del grup Nós

Ria d'Arousa

La Ria d'Arousa és la més gran de les ries de Galícia. Forma part de les Rías Baixas i està situada entre la ria de Muros i Noia i la ria de Pontevedra. Limita al nord amb la península d'A Barbanza (província de la Corunya) i al sud amb la península d'O Salnés (província de Pontevedra). És famosa per la seva riquesa marina i les seves platges.

Ribadumia

Ribadumia és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la comarca d'O Salnés.

Sito Miñanco

José Ramón Prado Bugallo, més conegut com a Sito Miñanco (Cambados, 23 de setembre de 1955) és un ex-contrabandista i ex-narcotraficant gallec.

Umia

L'Umia és un riu gallec que recorre la província de Pontevedra i desemboca a l'oceà Atlàntic. Té una longitud d'uns 70 km i un cabal mitjà de 16,3 m³.

Neix a la parròquia d'Aciveiro, al municipi de Forcarei, de la unió dels rierols de Raigosa, Filloi, Alende i Grela. Recorre també els municipis d'A Estrada, Cuntis, Moraña, Caldas de Reis, Portas, Meis, Vilanova de Arousa, Ribadumia i Cambados. Finalment, desemboca a la ria d'Arousa a A Ponte da Barca (Cambados).

Unidade Galega (coalició)

Unidade Galega (UG), va ser una coalició formada pel Partido Obreiro Galego, el Partido Socialista Galego i el Partit Galleguista l'any 1979.

Vilanova de Arousa

Vilanova de Arousa és un municipi de la província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la comarca d'O Salnés.

Xoán Manuel Pintos Villar

Xoán Manuel Pintos Villar (Pontevedra, 1811 - Vigo, 1876) fou un escriptor i lexicògraf gallec. Va estudiar humanitats amb els dominics de La Corunya i Dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Va ser jutge a Cambados i Pontevedra. Registrador de la propietat a Vigo. Autor d'A gaita galega (1853), en prosa i vers, dividida en set parts, en les quals va reconstruint la videa camperola gallega, intentant reflectir les variants del parla popular gallega. Destaca el seu idil·li bucòlic en vers "Antonio y Margarita".

Es considera a Pintos, al costat del poeta social Manuel Curros Enríquez, Eduardo Pondal i Rosalía de Castro, un dels impulsors del Rexurdimento. Com a filòleg va reunir molts materials lèxics fins a un total de catorze mil veus, però no va arribar a publicar-los. Una còpia manuscrita de prop de 1865 es conserva en la Reial Acadèmia Gallega amb el títol Vocabulario gallego-castellano. Hi ha notícies que Pintos va començar aquest treball en 1853. N'hi ha una versió electrònica deguda a Margarita Neira López i Xesús Riveiro Costas. Pintos es declarava a favor de crear una koiné, o llengua comuna, en comptes de promocionar a llengua literària qualsevol dels dialectes gallecs, la qual cosa portarà a terme la Reial Acadèmia Gallega fundada en 1906.

Breu biografia.

Els seus pares eren Basilio García Pintos i Ramona Villar Rodríguez, tots dos naturals de Pontevedra. Estudià primer Humanitats a La Corunya i posteriorment Dret (1829-1835) a Santiago de Compostel·la. De 1837-1840 va treballar com a advocat a La Corunya, més tard, el 1840, va ser nomenat Jutge de primera instància a Cambados pel govern progressista. A l'any següent es va casar amb Serafina Amando Boullosa, amb la qual va tenir catorze fills. Després de ser acomiadat com a jutge en 1844 pel govern conservador i fins a 1862 va exercir com a advocat a Pontevedra. Finalment, des de 1862, va ser Registrador de la Propietat a Vigo. Col·laborà amb els diaris El País i La Perseverancia, tots dos editats en Pontevedra.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.