Caldo gallec

El caldo gallec és una sopa o brou típic de Galícia i un dels plats més coneguts de la gastronomia d'aquesta comunitat autònoma.[1] Es tracta d'un brou que resulta de coure alhora verdures i carns en una mena de potatge. És habitual en els mesos d'hivern i normalment es serveix calent.

Infotaula de menjarCaldo gallec
Caldo galego, Galiza
Detalls
Tipus sopa i aliment
Ingredients principals col

Característiques

La recepta de la sopa és molt variada. No obstant, els seus ingredients principals són les verdures típiques de la regió, com els grelos, les cols de cabdell (verzas) o les cols (repolos) juntament amb les patates. Totes elles es barregen amb el saïm o greix de porc per donar sabor al caldo resultant de la cocció. Per donar consistència de vegades s'hi afegeix farina de blat de moro. En algunes ocasions s'afegeixen faves o llegums de la temporada i, ocasionalment, algun ingredient més com xoriço, lacón o cansalada.

Es serveix molt calent, normalment com a primer plat. Entre els camperols es serveix en cuncas.

Notes

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caldo gallec Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Eladio Rodríguez González, (2000), Diccionario enciclopédico gallego-castellano, Editorial Galaxia, Tomo I, pag. 441
Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya. Geogràficament, limita al nord amb el mar Cantàbric, al sud amb Portugal, a l'oest amb l'oceà Atlàntic i a l'est amb Astúries i Castella i Lleó. Està formada per 4 províncies: la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra, que engloben un total de 53 comarques i 313 municipis. La seva capital és Santiago de Compostel·la i el municipi més poblat és Vigo.

L'himne de Galícia es referix a Galícia com a nació de Breogán; l'Estatut d'autonomia, en l'article primer, tanmateix, reconeix la identitat nacional de Galícia com a nacionalitat. Té una llengua pròpia, el gallec, d'origen comú amb el portuguès i que és cooficial a la comunitat juntament amb el castellà.

Gastronomia de Galícia

La cuina de Galícia o cuina gallega és la cultura gastronòmica pròpia de Galícia. La tradició culinària de Galícia és molt rellevant i variada, i és un dels aspectes de més importància a la cultura i societat gallegues. Cal esmentar la tradició gallega d'hospitalitat; Galícia fou una regió on es va patir amb especial cruesa la postguerra, i és tradicional que, en cas d'acudir a menjar a casa d'una persona d'edat avançada, aquesta faci ostentació del seu rebost, considerant-se de bona educació oferir i insistir al convidat perquè no tingui objecció a menjar en abundància.La societat gallega és, així mateix, molt afeccionada als àpats, de vegades pantagruèlics, i a celebrar qualsevol esdeveniment, acte o trobada amb un àpat, tot celebrant nombroses festes gastronòmiques, la majoria de les quals tenen lloc durant l'estiu, dates en què Galícia s'omple de celebracions culinàries d'allò més variades.

Grelos

Els grelos o rapini, també coneguts com a broccoli rab (raap o raab), broccoletti, broccoli di rape, cime di rapa, rappi o friarielli (a Nàpols) són una verdura consumida a la gastronomia de Galícia, de Portugal i d'Itàlia. Una verdura gairebé idèntica, el kai lan (芥蘭) forma part de la cuina xinesa.

Llista de festes gastronòmiques de Galícia

Les festes gastronòmiques de Galícia es componnen d'una sèrie d'esdeveniments celebrats per diferents organitzacions amb la finalitat d'exaltar un determinat producte o grup de productes alimentosos. Algunes d'aquestes han estat declarades Festes d'interès turístic de Galícia o d'Interès turístic nacional.Les festes gastronòmiques van ser fomentades amb el règim franquista després de passar les conseqüències de racionament de la Guerra Civil Espanyola i, fins i tot, es van declarar algunes d'interès turístic nacional (la festa del pebrot d'A Arnoia o la festa del pop d'O Carballiño). La Xunta de Galícia va seguir amb aquesta política i es van popularitzar festes com la festa del bullit de Lalín.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.