Cérvol del Pare David

El cérvol del Pare David (Elaphurus davidianus), conegut com a milu (麋鹿) en xinès, és una de les espècies de cérvol que només es manté en captivitat. Prefereix els pantans i es creu que és natiu dels subtròpics. S'alimenta tant d'herbes com de plantes d'aigua.

Infotaula d'ésser viuCérvol del Pare David
Elaphurus davidianus
Elaphurus davidianus - 01
Cérvol del Pare David
Enregistrament
Dades
Període de gestació 285 dies
Estat de conservació
Status iucn3.1 EW-ca
Extint en estat salvatge
UICN 7121
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaCervidae
EspècieElaphurus davidianus
Milne-Edwards, 1866
Nomenclatura
Epònim Armand David

Característiques

PereDavidLyd
Un cérvol a una fotografia del 1903

El pes dels adults se situa entre els 150 i els 200 kg i fa aproximadament 130 cm fins a les espatlles.[1] El període de gestació de les femelles dura nou mesos, donant a llum al final un o dos cervatells que arribaran a la maduresa en 14 mesos i amb una esperança de vida de 23 anys.

El cérvol del Pare David té una cua llarga, peülles àmplies i banyam ramificat. A mesura que passen les estacions, aquest cérvid muda el pèl, sent el pelatge d'estiu dels adults de color vermell brillant amb una franja dorsal fosca i el d'hivern gris fosc. Els cervatells són clapejats.

Contràriament a la majoria de cérvols, és molt aficionat a l'aigua, passant-hi llargs períodes de peu fins a les seves espatlles. Encara que, per la seva dieta, majoritàriament és un animal de pastura, el cérvol complementa la seva dieta a base de gespa amb les plantes d'aigua que broten a l'estiu.

Noms

A més del nom oficial en xinès, Milú, (麋鹿), un sobrenom en xinès (四不像, pinyin: si bu Xiang), i, en japonès:四不像(shifuzou): es tradueix com "quatre diferents", perquè l'animal fou descrit: "la peülla d'una vaca, però no una vaca, un cap de cavall, però no un cavall, les banyes d'un cérvol, però no un cérvol, el cos d'un ruc, però no un ruc."[2] Altres fonts de crédit diferents, "sibuxiang", diuen que la frase era aquesta:

"El nas d'una vaca, però no una vaca, el banyam d'un cérvol, però no un cérvol, el cos d'un burro, però no un burro, la cua d'un cavall, però no un cavall";[3]

"La cua d'un ruc, el cap d'un cavall, les peülles d'una vaca i el banyam d'un cérvol";[4]

"El coll d'un camell, les peülles d'una vaca, la cua d'un ruc i el banyam de cérvol";[5]

"El banyam d'un cérvol, el cap de cavall i el cos d'una vaca".[6]

Amb aquest nom i descrit com a indomable, aquest animal apareix a la mitologia xinesa de la muntanya de Jiang Ziya, a la novel·la Ming Fengshen Yanyi o "La Investidura dels Déus".

Població

Aquesta espècie de cérvol fou donada a conèixer a la ciència occidental al segle XIX, pel Pare David Armand, un missioner francès que treballava a la Xina. En aquell moment, l'únic ramat supervivent es troba en una reserva pertanyent a l'emperador xinès. L'últim ramat de cérvols del Pare David fou exterminat i menjat per occidentals i tropes japoneses que estaven presents al moment de la Rebel·lió Boxer

Després que el Pare David donés a conèixer la seva existència, uns pocs animals foren transportats il·legalment als països europeus per exhibir-los com a animals exòtics i criats allà. Després que la resta de la població de la Xina fos exterminada, les úniques espècies vivents d'aquest cérvol (que havien estat il·legalment portades a Europa) es van reunir a Anglaterra perquè criessin a fi de poder seguir preservant l'espècie. Tota la població actual deriva d'aquell ramat. I n'hi provenen tots els individus que es troben ara als parcs zoològics de tot el món. Dos ramats de Cérvol del Pare David foren reintroduïts de nou al parc Nan Haizi Milú (Pekín) i a la Reserva Dafeng, (a la província de Jiangsu), totes dues localitzacions a la Xina, al final de la dècada dels anys 1980. Tot i la petita mida de la població originària, els animals no semblen patir problemes genètics d'un coll d'ampolla genètic, cosa que suggereix que un coll d'ampolla anterior ja havia eliminat els al·lels reccessius nocius.

Quan foren avaluats per entrar a la Llista Vermella de la UICN (1996), foren classificats en la categoria "en perill crític" en estat salvatge, sota el criteri D: "La població salvatge s'estimà que era inferior a 50 individus adults".[7] A partir de la darrera avaluació, feta l'octubre de 2008, apareixen a la llista d'espècies extintes en estat salvatge.

ElaphurusDavidianusGroup
Un grup a la reserva del Zoo de Bronx

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cérvol del Pare David Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Pàgina sobre el cérvol del Pare David (anglès)
  2. http://dictionary.goo.ne.jp, http://www.wildlife-plant.gov.cn/2-hydt/jiangsu1.htm, http://www.tato.com.cn/park/zoo/yilan1.htm
  3. Taiwanese gov't on their zoo FAQ page, http://www.zoo.gov.tw/web5d1.htm
  4. http://www.aoba.sakura.ne.jp/~momoncyo/zoo/animal_P_D_deer.htm
  5. http://www2.odn.ne.jp/~cbf13020/kumamoto.html page, and also the "sika" page: http://www.ultimateungulate.com/perdavdeer.html
  6. China To Return More David's Deer To the Wild
  7. The IUCN Red List of Threatened Species
Armand David

El sacerdot Armand David, nom complet: Jean-Pierre-Armand David Halsouet (Ezpeleta, 7 de setembre de 1826 – París 10 de novembre de 1900) va ser un missioner catòlic i un zoòleg i botànic.Nascut a Ezpeleta, prop de Baiona, al País Basc del Nord, va entrar a la Congregació de la Missió el 1848. Es va ordenar sacerdot el 1862. En mostrar grans coneixements d'història natural i va ser enviat a Beijing, on va recollir material per a un museu d'història natural, principalment de zoologia, però també de botànica, geologia, i paleontologia.

Per petició del govern francès importants espècimens van ser enviats a París. El Museu Nacional d'Història Natural de França el va comissionar perquè explorés la Xina. Va trobar a la Xina 200 espècies d'animals silvestres, 63 d'ells desconeguts per la ciència i entre els ocells 65 no s'havien descrit abans que ho fes ell. Entre les espècies de rhododendrons en va recollir 52 de noves i unes quaranta del gènere Primula.

El més remarcable dels animals que va identificar David van ser el panda gegant i el cérvol del Pare David que actualment només es troba en zoològics.

Babirussa de Sulawesi

La babirusa de Sulawesi (Babyrousa celebensis) és un animal semblant a un porc que viu al nord de Sulawesi i les illes pròximes de Lembeh, a Indonèsia. Té dos parells de grans ullals formats per dents canines engrandides. Les canines del maxil·lar inferior sobrepassen la part superior del musell, corbant-se enrere cap al front. La babirussa de Sulawesi és una espècie amenaçada.

Choeropsis

Choeropsis és un gènere d'hipopòtams nans.

Es coneixen dues espècies, una de les quals està extinta:

Hipopòtam nan — Choeropsis liberiensis

Hipopòtam nan de Madagascar — Choeropsis madagascariensis †Alguns investigadors consideren que els hipopòtams nans són, en realitat, membres del gènere Hexaprotodon.

El nom Choerposis deriva de les paraules gregues Khoiros, que vol dir "porc", i Opsis, que significa "pertanyent a". Els hipopòtams pigmeus, però, no són porcs i el sufix "-opsis" es pot traduir com a "similar a".

Cérvol andí

Els cérvols andins (Hippocamelus) són un gènere de cérvols. Inclou dues espècies amenaçades andines. Els cérvols andins tenen un cos robust i gruixut, amb potes curtes. Aquests mamífers viuen a grans altituds a l'estiu, baixen de les muntanyes a la tardor i passen l'hivern en valls protegides amb boscos. Prefereixen àrees amb aigua dolça. Els cérvols andins són herbívors que s'alimenten principalment de plantes herbàcies i arbustos, així com ciperàcies, líquens i herbes que troben entre les roques als pics elevats.

Cérvols

Els cérvols, cervos, cerfs o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae. Els cérvols tenen potes primes, peülles partides en dos (per la qual cosa són considerats artiodàctils) i llargs colls. Són esvelts herbívors i mamífers. Tenen el pèl llis o tord, i són els únics mamífers als quals els creixen banyes noves cada any, formades per os mort. Només en desenvolupen els mascles adults, excepte entre els rens, que en tenen en ambdós sexes. Les utilitzen durant l'època d'aparellament, quan els mascles competeixen per les femelles.

Les banyes comencen a formar-se a partir de dues protuberàncies del crani i en créixer, les recobreix un vellut. A mesura que les banyes creixen, es comencen a ramificar. Finalment, el vellut cau. Així el banyam, ram o la cornamenta és completa. En la major part de les espècies, apareixen el primer o segon any de vida en forma no ramificada, que es va complicant cada any fins que l'animal arriba a la maduresa.Habiten en diverses zones del planeta: hom en pot trobar a Europa, Àsia, Amèrica, el nord d'Àfrica i en certes zones àrtiques. Hi ha espècies d'Euràsia i les Amèriques que han estat introduïdes a Austràlia, Nova Zelanda, Nova Guinea i a les illes de Hawaii.A l'illa de Mallorca fou una espècie introduïda durant l'Edat Mitjana; una font àrab en confirma l'absència a l'illa. La casa reial de Mallorca els introduí per la caça recreativa, en especial a la possessió reial de la Devesa de Ferrutx. D'allà s'escamparen per tota l'illa, en especial per la península de Llevant i també per la serra de Tramuntana i altres parts com Felanitx o Santanyí. Cap al segle XVI la població minvà, i es degué extingir cap al segle XVIII.Els cérvols varien de grandària, essent l'ant el més gran i el pudu, el més petit.

La majoria dels cérvols tenen una glàndula prop de l'ull que conté feromona, substància que els serveix per marcar llur territori. Els mascles utilitzen aquesta substància quan es troben molestats per la presència d'altres mascles.

La major part de les espècies de cérvols viuen en grups familiars engir d'una femella, encara que n'hi ha altres, com els cérvols mesquers, que viuen en parella. S'alimenten de fulles, branques i brots de plantes. El període de gestació de les femelles varia dels 160 dies als 10 mesos segons l'espècie; donen a llum una o dues cries a l'any, que reben el nom de cervatells.

Durant el zel, els cérvols mascles emeten un crit potent, el bram. Aquest fet rep el nom de la brama o bramada.

Estrepsicerotinis

Els estrepsicerotinis (Strepsicerotini) són una tribu de bovins que només es troben al continent africà (a diferència dels boselafinis i bovinis que són principalment asiàtics. Els membres d'aquest grup tenen una mida gran, una constitució lleugera, un coll llarg i presenten un dimorfisme sexual considerable. Set de les nou espècies es troben lleugerament amenaçades depenen de la conservació, mentre que les altres dues, l'eland i l'eland de Derby, estan segures.

Família Bovidae

Subfamília Bovinae

Tribu Strepsicerotini

Gènere Tragelaphus

Sitatunga, Tragelaphus spekeii

Niala, Tragelaphus angasii

Antílop jeroglífic, Tragelaphus scriptus

Niala de muntanya Tragelaphus buxtoni

Cudú petit, Tragelaphus imberbis

Cudú gros, Tragelaphus strepsiceros

Bongo, Tragelaphus eurycerus

Gènere Taurotragus

Eland, Taurotragus oryx

Eland de Derby, Taurotragus derbianus

Hippotragus

Hippotragus és un gènere d'antílops que inclou tres espècies, de les quals una està extinta. Les espècies són:

Antílop equí, Hippotragus equinus

Antílop blau, Hippotragus leucophaeus †

Antílop sabre, Hippotragus niger

Lama (gènere)

Lama és un gènere de mamífers artiodàctils de la família dels camèlids. Inclou dues espècies originàries de Sud-amèrica: una de silvestre, el guanac i una de domèstica, el llama. Té una relació proper amb el gènere Vicugna, també representat per una espècie silvestre (la vicunya) i una de domèstica (l'alpaca). Una característica d'aquests camèlids és l'absència de dimorfisme sexual. Això significa que no és gaire fàcil distingir entre mascles i femelles sense examinar-ne l'aparell reproductor, car són molt similars.

Viccionari

Moschiola kathygre

Moschiola kathygre és una espècie de tragúlid que fou descrita el 2005. Viu a les zones humides de Sri Lanka. Anteriorment aquest animal era classificat com a subespècie de Moschiola meminna, però en fou separat basant-se en el concepte filogenètic d'espècie.

Nanger

Nanger és un gènere d'antílop. Les espècies d'aquest gènere sovint són denominades gaseles. Originalment, Nanger era considerat un subgènere del gènere Gazella, però més tard fou elevat al rang de gènere. Conté tres espècies:

Gènere Nanger

Gasela dama, N. dama

Gasela de Grant, N. granti

Gasela de Soemmerring, N. soemmerringii

Neotraginis

Els neotraginis (Neotragini) són una tribu d'antílops africans. Inclouen els gèneres i les espècies següents:

Dorcatragus

Beira Dorcatragus megalotis

Madoqua

Dic-dic de Günther Modoqua guntheri

Dic-dic de Kirk Madoqua kirkii

Dic-dic de Piacentini Madoqua piacentinii

Dic-dic de Phillips Madoqua saltiana

Neotragus

Antílop nan de Bates Neotragus batesi

Suni Neotragus moschatus

Antílop reial Neotragus pygmaeus

Oreotragus

Antílop salta-roques Oreotragus oreotragus

Ourebia

Oribí Ourebia ourebi

Raphicerus

Raficer comú Raphicerus campestris

Raficer del Cap Raphicerus melanotis

Raficer de Sharpe Raphicerus sharpei

Philantomba

Philantomba és un gènere de mamífers artiodàctils, coneguts també com a duiquers. Antigament se'ls classificava dins el gènere Cephalophus. El gènere inclou tres espècies, que viuen a l'oest i el sud d'Àfrica:

Duiquer blau, P. monticola

Duiquer de Maxwell, P. maxwellii

Duiquer de Walter, P. walteri

Pseudonovibos spiralis

Pseudonovibos spiralis és un boví que se suposa que viu a Cambodja i el Vietnam. Les úniques restes trobades d'aquest animal són un parell de banyes d'uns 45 cm de llarg amb alguns pèls enganxats (que deixaven intuir un pelatge clapat). El primer a trobar-les fou un zoòleg al mercat de Saigon i ràpidament foren atribuïdes a una nova espècie. En llengua khmer, el nom kting voar significa "gaur amb banyes de liana", però a l'Occident fou traduït erròniament com a "cabra de la jungla". El seu nom en vietnamita, lin duong ("cabra de muntanya") contribueix a alimentar aquesta confusió, però també es fa servir per referir-se a les espècies de gòrals.

Redunca

Els redunques (Redunca) són un gènere d'antílops africans. Inclou tres espècies, que són:

Redunca comú, Redunca arundinum

Redunca de muntanya, Redunca fulvorufula

Redunca bohor, Redunca redunca

Serau vermell

El serau vermell (Capricornis rubidus) és un caprí amenaçat, originari del nord de Myanmar. En el passat se l'ha considerat una subespècie del serau comú, Capricornis sumatraensis.

Tragelaphus

Tragelaphus és un gènere que conté diverses espècies de bovins, totes semblants a antílops. Els membres d'aquest grup tenen una mida gran, una constitució lleugera, un coll llarg i presenten un dimorfisme sexual considerable. Antigament, l'eland (Taurotragus oryx) era classificat dins aquest gènere com a T. oryz. El nom Tragelaphus ve del mític tragèlaf.

Gènere Tragelaphus

Sitatunga, Tragelaphus spekeii

Niala, Tragelaphus angasii

Antílop jeroglífic, Tragelaphus scriptus

Niala de muntanya Tragelaphus buxtoni

Cudú petit, Tragelaphus imberbis

Cudú gros, Tragelaphus strepsiceros

Bongo, Tragelaphus eurycerus

Tragúlids

Els tragúlids (Tragulidae) són una família de petits mamífers artiodàctils que actualment només es troben als boscs tropicals d'Àfrica, l'Índia, Sri Lanka i el sud-est d'Àsia. Són els únics membres vivents de l'infraordre Tragulina.

Vicugna

Vicugna és un gènere de mamífers artiodàctils de la família dels camèlids. Inclou dues espècies originàries de Sud-amèrica: una de silvestre, la vicunya i una de domèstica, l'alpaca. Té una relació proper amb el gènere Lama, també representat per una espècie silvestre (el guanac) i una de domèstica (el llama).

Òrix

Els òrixs (Oryx) formen un gènere de quatre grans espècies d'antílops, que tenen banyes llargues i rectes o que apunten cap enrere. Tres de les espècies són nadiues d'Àfrica i una quarta procedeix de la Península Aràbiga. Existeixen petites poblacions de diverses espècies d'òrix, com l'òrix blanc, a Texas i Nou Mèxic (EUA), com a poblacions en captivitat a ranxos d'animals salvatges.

Espècies vivents d'artiodàctils (excepte cetacis)

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.