Bernat ermità

Els bernats ermitans, xufancs o científicament paguroïdeus (Paguroidea) són una superfamília de crustacis decàpodes. Tot i tenir una morfologia que recorda la dels crancs (infraordre Brachyura) –i així en diuen en algunes llengües: en anglès, hermit crab, en francès "bernard l'ermite" en castellà, cangrejo ermitaño deriva del nom 'Bernat' sovint utilitzat per a designar animals aquàtics i del mot 'ermita' que es refereix a llur mode de vida)–, pertanyen a l'infraordre dels Anomura.

Es caracteritzen pel fet que posseeixen en general un abdomen tou desproveït de closca. Per tant, ocupen closques buides d'altres animals marins, sovint una closca de gastròpode. La major part dels bernats ermitans són aquàtics però alguns poden viure en un medi terrestre humit.

Infotaula d'ésser viuBernat ermità
Paguroidea
DirkvdM hermit crab
Coenobita compressus
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseMalacostraca
OrdreDecapoda
SuperfamíliaPaguroidea
Latreille, 1802
Famílies

Sistemàtica

D'acord amb la proposta de la ITIS,[1] la superfamília Paguroidea se subdivideix en 7 famílies:

  • Cenobítids (Coenobitidae), Dana, 1851.
  • Diogènids (Diogenidae), Ortmann, 1892.
  • Litòdids (Lithodidae), Samouelle, 1819.
  • Pagúrids (Paguridae), Latreille, 1802.
  • Parapagúrids (Parapaguridae), Smith, 1882.
  • Parapylochelidae (Parapylochelidae), Fraaije, Klompmaker & Artal, 2012.
  • Piloquèlids (Pylochelidae), Bate, 1888.

Hi ha altres propostes com la de la NCBI[2] on es proposen 5 famílies, amb les mateixes quatre primeres de la proposta de la ITIS, més una petita família, els pomatoquèlids (Pomatochelidae).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernat ermità Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. ITIS: Paguroidea
  2. NCBI: Paguroidea
Alguerès

L'alguerès (o alguerés, pron. algueresa: [alɣaˈɾes]) és lo dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya. Ha estat reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la Regió Autònoma de Sardenya.

Anomur

Els anomurs (Anomura, o també Anomala) són un infraordre de crustacis decàpodes pleociemats que inclou els bernats ermitans com els representants més coneguts.

El nom anomala fa referència a la principal característica d'aquest grup: la forma poc habitual del seu cos, que és asimètric o doblegat ventralment. Tenen el cinquè parell de pereiopodes molt reduït i de vegades queda amagat sota la closca, en la cambra branquial i ajuden a mantenir netes les brànquies. Amb aquests distribució del pereiopodes, un cranc amb 4 parells de potes ha de ser un anomur i no un braquiür.

El terme anomura deriva de l'antiga classificació en la que els decàpodes reptants es dividien en:

Macrurs (Macrura), de cua llarga

Braquiürs (Brachyura), els que tenen la cua curta

Anomurs (Anomura), amb diferents tipus de cua.

Bernat

Vegeu també: Bernard«Bernat» té aquests significats:

Bernat (Bages), muntanya del Bages

Bernat pescaire, agró blau o garsa (Ardea cinerea), ocell ciconiforme

Bernat americà (Ardea herodias), ocell ciconiforme

Bernat ermità, xufanc o paguroïdeu (Paguroidea), superfamília de crustacis decàpodes

Bernat pudent, diversos insectes

Torrent Bernat, afluent de la Riera de l'Hospital al terme municipi de Montmajor (Berguedà)

Antroponímia: Bernat (prenom), prenom masculí

Biografies:

Sants i beats:

Beat Bernat de Sithiu, penitent de Magalona, mort en 1182

Beat Bernat de Travesseres, dominic i inquisidor, mort en 1260

Sant Bernat, diversos personatges

Nobles:

Bernat Amat de Cardona, abans Bernat Amat de Claramunt (1086 - 1151), vescomte de Cardona

Bernat I de Berga, comte de Berga (1035 -1050)

Bernat III de Besalú (1065 - ?,1111), darrer comte de Besalú i Ripoll

Bernat II de Cabrera o Bernat de Cabrera (1298 - 1364), vescomte de Cabrera

Bernat IV de Cabrera (1373 - 1423), vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica

Bernat de Gòtia, Marquès de Gòtia i Septimània al segle IX

Bernat Guillem I de Cerdanya i II de Berga, comte de Cerdanya, comte de Conflent i comte de Berga (1094 -1118)

Bernat Guillem de Montpeller o Bernat Guillem d'Entença (?- 1238), cavaller occità

Bernat de Lippe-Biesterfeld (1911 - 2004), príncep consort dels Països Baixos

Bernat Plantapilosa, comte i marquès de Tolosa, fill de Bernat de Septimània

Bernat II el Poiteví, comte de Poitiers de 840 a 844

Bernat I de Poitiers, comte de Poitiers vers 815 -825 /827

Bernat Ramon I de Pallars Jussà (? - 1124), comte de Pallars Jussà (1113 -1124)

Bernat I de Ribagorça, comte de Ribagorça (920 -955)

Bernat de Septimània o Bernat I, comte i duc del segle IX

Bernat Tallaferro o Bernat I de Besalú, comte dels segles X-XI

Altres:

Bernat Boïl, frare mínim i diplomàtic català dels segles XV - XVI

Bernat Capó, diversos personatges

Bernat Desclot, historiador de la segona meitat del segle XII

Bernat Fenollar (1438 - 1516), eclesiàstic i poeta valencià

Bernat Icart o Bernat Ycart, compositor català de finals del segle XV

Bernat Martorell (1390 - 1452), pintor de la segona etapa del gòtic

Bernat Metge, escriptor barceloní del segle XIV

Bernat Nadal, diversos personatges

Bernat Hug de Rocabertí (entre 1415/1420 - 1485), cavaller de l'Hospital

Bernat de Rocafort, militar valencià o català del segle XIV

Bernat Saportella o Bernat de la Portella, diputat del braç militar de les Corts Catalanes al segle XV

Bernat de Sarrià (1266 - 1335), militar valencià al servei de la Corona d'Aragó

Bernat de Tolosa, diversos personatges

Bernat Tort, arquebisbe de Tarragona entre els anys 1146 i 1163

Bernat Vallès, president de la Generalitat de Catalunya (1365 -1367)

Clibanarius (gènere)

Clibanarius és un gènere de crustacis decàpodes de la família dels Diogenidae (« Bernat ermità »).

Cranc dels cocoters

El cranc dels cocoters (Birgus latro) és l'artròpode terrestre més gros del món. És un bernat ermità molt derivat i se'l coneix per la seva capacitat d'obrir cocos amb les seves potents pinces per menjar-se'n el contingut. És l'única espècie del gènere Birgus.

En algunes llengües se'l coneix també amb el nom de «cranc lladre» o «lladre de les palmeres», perquè es rumoreja que alguns crancs dels cocoters han robat objectes brillants com ara cassoles i coberts de cases i tendes de campanya. També se li ha donat el nom de «bernat ermità terrestre», ja que els exemplars joves utilitzen closques; tanmateix, hi ha altres bernats ermitans terrestres que no es desfan de la closca ni quan són adults. Aquests (generalment del gènere proper Coenobita) són els animals que hom anomena habitualment «bernats ermitans terrestres»; donada l'estreta relació entre Coenobita i Birgus, el terme seria utilitzat en general per als membres dels cenobítids.

El cranc dels cocoters també té altres noms locals com ayuyu a Guam, o unga o kaveu a les illes Cook. A Guam, a vegades se'l denomina «cranc dels cocoters taotaomo'na» per la creença tradicional que els esperits dels avantpassats poden tornar en forma d'animals com l'ayuyu.

Crustacis

Els crustacis (Crustacea) són un grup divers d'artròpodes, anteriorment considerats un subfílum. És un grup parafilètic dintre dels pancrustacis, dels quals exclou els hexàpodes.

Gastròpodes

Els gastròpodes (Gastropoda) constitueixen el grup més important dels mol·luscs. Presenten àrea cefàlica (cap), un peu musculós ventral i una closca dorsal (que es pot veure reduïda o suprimida en els gastròpodes més evolucionats); a més a més, quan són larves, pateixen el fenomen de torsió, que és el gir de la massa visceral sobre el peu i el cap. El nom prové del grec antic γαστήρ (ventre) πόδες (peu), "amb el ventre com a peu".

N'existeixen aproximadament unes 50.000 espècies descrites. És l'únic grup de mol·luscs que ha colonitzat el medi terrestre. Es troben en quasi tots els tipus d'ambients (fins i tot deserts). Es coneixen com a caragols, llebres de mar, llimacs terrestres i marins o pagellides. Les closques buides de gastròpodes poden ser ocupades per altres espècies, com per exemple el bernat ermità.

Línia evolutiva de Slowpoke

Aquesta línia evolutiva de Pokémon inclou Slowpoke, Slowbro i Slowking.

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно морè (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txórnoie more); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea.

A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnièper i el Dnièster. La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³.El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'est (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques.

Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són:

Turquia (Trebisonda, Samsun i Zonguldak; Istanbul s'hi troba a tocar, a la riba del Bòsfor)

Bulgària (Burgàs i Varna)

Romania (Constanţa o Constança)

Ucraïna (Odessa, Sebastòpol, Ialta i Kertx)

Rússia (Novorossiïsk i Sotxi)

Geòrgia (Sukhumi i Batumi)Segons les llengües oficials dels estats costaners, la mar Negra rep els noms següents: Karadeniz en turc, Черно море (Txerno more) en búlgar, Marea Neagră en romanès, Чорне море (Txorne more) en ucraïnès, Qara deñiz en tàtar de Crimea, Чёрное море (Txórnoie more) en rus, შავი ზღვა (Xavi Zghva) en georgià i Uça zoğa en laz.

Mussola gravatja

La mussola gavatxa (dita erròniament gravatja) mussola pigallada, mussola pintada, mussola dentada, mussola dentuda, mussola pudenta, mussola de taques blanques o simplement mussola o munola, caella, pegorella, reig (de sabater) (Mustelus asterias) és una espècie de tauró d'interès comercial.

En les mussoles es contraposa la de bona qualitat, anomenada mussola vera pels pescadors mallorquins, a la dolenta, dita mussola gavatxa pels pescadors valencians i mussola jueva pels mallorquins.

Pleociemats

Els pleociemats (Pleocyemata) formen un dels dos subordres de crustacis decàpodes que inclou la major part de les espècies. Els representants més coneguts, especialment pel seu interès gastronòmic, són el llamàntol, la llagosta, l'escamarlà, alguns tipus de gambes i gambetes, a més del bernat ermità i tots els crancs.

Les diferències amb els dendrobranquiats, l'altre subordre, es basen en la forma i l'estructura de les brànquies. Els pleociemats tenen dos tipus de brànquies:

les tricobrànquies, que són simples, amb un eix i dues làmines

les fil·lobrànquies, amb moltes branques filamentoses.Un dels trets més importants que els caracteritzen, és que els ous fertilitzats són incubats per la femella, i romanen enganxats als pleopodis o potes nadadores, fins que surten les larves. És aquesta característica que dóna el seu nom al grup.

Uròpod

Els uròpodes són apèndixs posteriors que es troben en una gran varietat de crustacis. Es troben a continuació de l'abdomen (o pleon) i són laminars en la majoria dels grups.Solen tenir funcions en la locomoció.

Dendrobranchiata:
Pleocyemata:

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.