Art celta

El terme art celta al·ludeix a les expressions artístiques dels anomenats pobles celtes. És, però, una categoria subjectiva i discutida, tant com el mateix concepte de "civilització celta", ja que s'aplica a un període molt dilatat i a múltiples cultures relacionades però diferents entre si.

De fet, l'expressió "art celta" s'empra sobretot en relació a l'art pagà tardà i cristià primerenc de les illes britàniques; l'expressió més notable en són els manuscrits il·lustrats altmedievals, ricament ornamentats amb elements estètics propis de l'art nadiu insular, co per exemples el Llibre de Kells, el Llibre de Durrow o els Evangelis de Lindisfarne. També en destaquen les pedres pictes escoceses, calzes, fermalls i creus celtes.

L'art celta insular, amb els seus característics motius de llaços i espirals, està estretament relacionat amb (i influenciat per) l'art ornamental i zoomòrfic víking, sobretot l'estil Borre.

Característiques de l'art cèltic insular

Celtic ring money
Monedes celtes.
.
  • Abstracció geomètrica: es desmaterialitza l'art, guardant només les línies essencials de la figura representada o fins i tot prescindint-ne totalment (espirals, entrellaçats, etc.). Les formes es redueixen a esquemes geomètrics.
  • Creativitat: moltes vegades l'obra només és un pretext per donar curs a la tècnica i la imaginació de l'artista.
  • Horror vacui: l'anomenat horror al buit, encunyat pels romans (vegeu la Columna de Trajà) també és molt característic de l'art celta. No es troba pràcticament cap punt buit en l'espai disposat per l'artista.
  • Zoomorfisme: els animals, ja siguin una espècie existent o bé de caràcter fantàstic, tenen preferència a l'hora de ser inclosos en la decoració cèltica. Probablement, aquestes figures van tenir en el seu origen un caràcter totèmic.
  • Predominança de l'ornamentació sobre el contingut: l'artista celta pot situar una escena al centre de l'obra, però sempre es recrearà en els adorns secundaris, que semblen ser el més atractiu per a ell i que reflecteixen millor la seva manera d'expressar-se.

En resum, l'art cèltic es caracteritza pel seu simbolisme i gust per la geometria, i produeix una sensació de "caos ordenat" amb les seves formes bigarrades però simètriques. No desconeix cert naturalisme, però estilitza el que plasma fugint del realisme total.

Art celtiber

La seva construcció més característica són els castres, poblats amb recintes emmurallats aixecats als cims de les muntanyes, que es localitzen en les àrees ocupades pels celtes a la vall del Duero o a Galícia: Las Cogotas (Àvila) i Castro de Santa Trega (Pontevedra), respectivament.

Una mica més tardana, i en relació amb la cultura ibèrica, són les ciutats dels arevacs, algunes de les quals amb un gran desenvolupament urbanístic, com a Numància, i altres de més primitives, excavades les cases i els carrers sobre la roca, com a Termancia.

L'escultura està representada fonamentalment pels verros, figures d'animals que s'assemblen a toros, protectors de la ramaderia. Són característics d'aquesta escultura animalista els Toros de Guisando (Àvila).

Peces de l'art celta

Referències

  • Harding, Dennis, William. The archaeology of Celtic art, Routledge, 2007, ISBN 0415351774, 9780415351775, Google books
  • Johns, Catherine, The Jewellery of Roman Britain: Celtic and Classical Traditions, Routledge, 1996, ISBN 1857285662, 9781857285666, Google books
  • Laing, Lloyd and Jenifer. Art of the Celts, Thames and Hudson, London 1992 ISBN 0-500-20256-7
  • "NMI": Wallace, Patrick F., O'Floinn, Raghnall eds. Treasures of the National Museum of Ireland: Irish Antiquities ISBN 0717128296
  • Megaw, Ruth and Vincent (2001). Celtic Art. ISBN 0-500-28265-X
  • "Megaws": Megaw, Ruth and Vincent, "Celtic Art", Oxford Art Online, accessed October 7, 2010
  • Raftery, Barry, "La Tène Art", in Bogucki, Peter I. and Crabtree, Pam. J.: Ancient Europe 8000 B.C.--A.D. 1000: encyclopedia of the Barbarian world, 2004, Charles Scribner's Sons, ISBN 0684806681, 9780684806686. online text (slightly shortened)
  • Sandars, Nancy K., Prehistoric Art in Europe, Penguin (Pelican, now Yale, History of Art), 1968 (nb 1st edn.)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art celta Modifica l'enllaç a Wikidata
Calze d'Ardagh

El calze d'Ardagh és un calze elaborat al s. VIII en època de la cultura celta irlandesa, considerat una obra mestra d'aquesta cultura i de tota l'edat mitjana. Es troba exposada de manera permanent al Museu Nacional d'Irlanda de Dublín.

El calze, el trobaren dos joves anomenats Jim Quinn i Paddy Flanagan l'any 1868, amb una tassa de bronze i quatre fíbules ornamentals, mentre cavaven en un camp de creïlles proper a un rath (mur de pedra d'una fortificació) anomenat Reerasta, a la localitat d'Ardagh, al comtat de Limerick, Irlanda.

El calze i les altres peces trobades estaven ocultes únicament per una llosa de pedra, per la qual cosa tot sembla indicar que la persona que els enterrà volia recuperar-les poc de temps després que haguessen estat enterrades.

Calze de Derrynaflan

El calze de Derrynaflan és un calze elaborat al s. IX de en època de la cultura celta irlandesa (edat mitjana), i és una de les peces destacades d'aquesta cultura. Es troba exposada de manera permanent al Museu Nacional d'Irlanda de Dublín.

El calze fou trobat per Michael Webb i el seu fill Michael l'any 1980, al costat d'un colador-cullera i una patena (denominats Tresor de Derrynaflan), mentre feien una recerca d'objectes amb un detector de metalls, a 20 m d'una abadia en ruïnes situada a l'illa de Derrynaflan, a 6 km del petit poble de Killenaule, pertanyent al comtat de Tipperary, Irlanda.

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees. En aquest sentit, el terme no és, per tant, ètnic ni arqueològic, ja que molts dels pobles que van parlar llengües cèltiques, cas dels goidèlics d'Irlanda, mai van arribar a participar en els corrents culturals materials de la cultura de Hallstatt o La Tène.

Hi ha, però, un concepte més restringit del terme, referit en aquest cas als anomenats celtes històrics, entesos aquests com el grup de societats tribals d'Europa que van compartir una cultura material iniciada en la primera edat del ferro (1200-400 aC) al voltant dels Alps (període Hallstatt) i, més tard, en el ferro tardà (període La Tène), i que van ser així anomenats pels geògrafs grecs i llatins. En aquest grup, s'adscriuen els celtes continentals de la Gàl·lia, nord d'Itàlia, Alemanya i Bohèmia, diversos grups d'Ibèria (entre ells, els celtibers), els gàlates d'Anatòlia, pobles de l'est i centre de Romania i ja amb més reticències pels historiadors britànics i irlandesos, els celtes insulars.Actualment, el terme celta s'utilitza sovint per a descriure la gent, les cultures i llengües de diversos grups ètnics de les illes Britàniques i de Bretanya, i restringit a l'aspecte cultural, de Galícia i Astúries.

Joieria

La joieria és l'art i ofici de treballar materials per a crear joies. També és l'obrador d'un joier o la botiga on es venen els productes. Les joies són objectes ornamentals portats per persones, normalment fetes amb gemmes i metalls preciosos. Tanmateix, les joies poden i han estat fetes de gairebé qualsevol tipus de material. Normalment, quan no inclou gaires metalls preciosos purs, gemmes nobles o altres materials preciosos o preuats, el producte s'anomena bijuteria en català, i pot ser d'alta qualitat però d'un preu més baix.

Algunes cultures tenen el costum de guardar grans quantitats de béns en forma de joies. La joieria també pot ser simbòlica, com en el cas dels cristians portant un crucifix en forma de joia, o, en el cas de moltes cultures occidentals, els casats portant un anell de bodes.

Les joies en diverses formes han estat fetes i portades per ambdós sexes en gairebé totes (si no totes) les cultures de la humanitat, en cada un dels continents. Les guarnicions personals semblen ser una tendència humana bàsica.

Música celta

Música celta és el terme utilitzat per a descriure un ampli grup de gèneres musicals que parteixen de la tradició musical popular dels pobles considerats de tradició celta d'Europa Occidental. Com a tal, no existeix un cos musical real que pugui ser descrit com celta, però el terme serveix per unificar tant músiques estrictament tradicionals de determinades regions geogràfiques, com un tipus de música contemporània d'arrel folklòrica amb un mateix origen etnològic i musical.

El terme significa principalment dues coses: en primer lloc és la música dels pobles que s'autodenominen celtes, a diferència de, per exemple, la música francesa o la música anglesa, definides per existir dins d'unes fronteres polítiques clares. En segon lloc, es refereix a les característiques que serien exclusives de la música de les anomenades nacions celtes. Alguns, com Geoff Wallis i Sue Wilson en la seva obra The Rough Guide to Irish Music, insisteixen que moltes de les tradicions agrupades en l'etiqueta "celta" són ostensiblement diferents entre si (per exemple, la gaèlica i la bretona) i en realitat tenen res o poc en comú. D'altres, sobretot músics com Alan Stivell, diuen que sí que ho tenen, en concordança amb estudis més antics.

Sovint, per la seua àmplia difusió, elterme "música celta" s'aplica a la música d'Irlanda i Escòcia, ja que ambdós llocs han produït estils ben coneguts que comparteixen molts i evidents trets comuns, tant en el musical com en el lingüístic (cultura gaèlica). No obstant això, és notable que els músics tradicionals irlandesos i escocesos eviten el terme música celta, excepte quan es veuen obligats a això per les necessitats del mercat, i quan es produeixen en festivals de música celta fora de les seves fronteres. La definició es complica encara més pel fet que la independència va permetre a Irlanda promocionar la música celta com un producte específicament irlandès, quedant així difuminats els seus llaços musicals amb la veïna Escòcia (llaços que han estat en gran part restablerts pels músics moderns). Escocesos i irlandesos, encara que diferents i separats en el polític, comparteixen una mateixa ascendència cultural i, per tant, pot parlar d'un patrimoni musical celta (o gaèlic) comú a tots dos.

Aquests estils gaèlics gaudeixen de renom internacional a causa de la influència d'irlandesos i escocesos en el món de parla anglesa, especialment als Estats Units, on van tenir un profund impacte en músiques americanes com el bluegrass i el country.

Nacions celtes

Les nacions celtes són els territoris a l'oest d'Europa on hi ha sobreviscut les llengües cèltiques o trets culturals celtes. El terme "nació" s'utilitza en el seu sentit original designant un poble que comparteix una identitat i una cultura comunes i s'identifica amb un territori tradicional. No és sinònim d'"Estat sobirà".

Els sis territoris àmpliament considerades nacions celtes són Bretanya (Breizh), Cornualla (Kernow), Gal·les (Cymru), Escòcia (Alba), Irlanda (Éire), i l'Illa de Man (Mannin), comunament conegudes com la "franja celta". Cadascun té una llengua celta que o bé encara es parla o es parlava en els temps moderns.Abans de les expansions de l'Antiga Roma i de les tribus germàniques i eslaves, una part significativa d'Europa estava dominada pels celtes, deixant rere seu un llegat dels trets culturals celtes.Els territoris al nord-oest de la Península Ibèrica, sobretot Galícia, nord de Portugal i Astúries, denominades històricament com a Gallaecia, que cobreix el centre-nord de Portugal i Espanya, a vegades són considerades nacions celtes a causa de la seva cultura i història. a diferència de les altres, però, no s'hi ha parlat cap llengua celta en temps moderns. No obstant això, un estudi realitzat per un equip d'investigació a la Universitat d'Oxford va trobar que la majoria dels britànics descendeixen d'un grup de tribus que va arribar d'Ibèria al voltant de 5000 aC, abans de la difusió dels celtes a Europa occidental.

Neodruïdisme

El neodruïdisme és un moviment basat en la reconstrucció i adaptació del druïdisme antic que, a més de la religió, era el fonament de la civilització celta. El druida tenia, entre altres, les funcions de sacerdot, jutge i conservador de les tradicions.

El moviment actualment es divideix en diversos grups o ordes que no comparteixen exactament els mateixos ritus i creences.Alguns participants d'aquest moviment l'entenen com una religió, altres com una via espiritual o una activitat cultural.

El nombre d'adeptes s'estima en uns dos milions de persones dividides en diverses obediències o faccions, principalment entre els països de tradició celta i els Estats Units (The Mother Grove) i el Canadà.

Antics Celtes
Estudis celtes
Celtes moderns
Renaixement cèltic
Llengües
Festivals
Llistes
Nacions celtes i llurs cultures
Nacions
Llengües
Pobles
Cultura
Música
Esport

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.