Arameus

Els arameus foren un poble semític que va viure a Mesopotamia, Palestina i Síria. Actualment són una minoria ètnica que viu principalment a Síria (especialment en un bon nombre de llogarets propers a Damasc) i alguns també a Turquia i Iran. Són de religió cristiana. Disposen d'una bandera nacional que porta l'emblema del rei arameu Gabara de Gozan i és acceptada per tots els arameus arreu. A Turquia està prohibida, però a Síria es pot fer servir.

Infotaula de grup humàArameus
Tipus poble
Flag of the Syriac-Aramaic People
Bandera nacional dels arameus

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arameus Modifica l'enllaç a Wikidata

Aixurbelkala

Ashurbelkala (també Assurbelkala "(el déu) Aššur és el senyor de totes les coses") fou rei d'Assíria de vers el 1074 aC al 1056 aC.

Era fill de Teglatfalassar I, i va succeir al seu germà Asharidapal-Ekur que va tenir un breu regnat. Del seu regnat no se sap gairebé res però per fonts babilònies es coneix un tractat de pau entre els dos estats amb el rei Mardukxapikzeri, que estaria inspirat per la necessitat de fer front a l'amenaça dels arameus.

Com que Teglatfalassar va regnar 40 anys i ja feia expedicions militars al primer any del seu regnat, els seus fills havien de ser homes de probablement entre 40 i 50 anys. Asharidapal-Ekur hauria mort relativament jove però Ashurbelkala va tenir un regnat de 18 anys i hauria mort amb un mínim d'uns 60 anys que podrien molt bé ser 70 o més, i per tant la seva mort va arribar dintre de la normalitat i no es pot considerar que fos una mort prematura.

El va succeir el seu fill Eriba-Abad II.

Aixurdan II

Aixurdan II fou rei d'Assíria de vers el 935 aC al 912 aC amb un regnat de 23 anys. Era fill de Teglatfalassar II al que va succeir a la seva mort.

El regne era relativament petit, centrat a la capital Nínive i que no s'estenia cap a la baixa Mesopotàmia, i els territoris al nord pagaven el tribut de manera irregular, i només quan se'ls reclamava militarment. Les millors terres de l'alta Mesopotàmia havien passat a mans dels arameus.

Des de la pujada al tron va concentrar els seus esforços en reforçar a Assíria dins les seves fronteres naturals, des del massís de Tur Abidin a les muntanyes darrere Arbela; va construir edificis en totes les províncies, va assentar poblacions desplaçades en diversos llocs i va fundar noves ciutats posant en cultiu noves terres, i encoratjant els cultius per tot el territori augmentant la producció de gra i originant una notable expansió econòmica que li van permetre invertir en carros de combat i en l'exèrcit. Les tauletes recuperades parlen també de grans expedicions on es caçaven lleons o braus salvatges entre altres animals. A Assur va fer restauracions de temples, palaus i portes.

La trobada fa pocs anys de part dels seus annals permet reconstruir en termes generals el seu regnat: Ashurdan I va derrotar al nord al rei de Kadmuhu, al que va matar i la seva pell fou penjada a les muralles d'Arbela; va fer en aquesta campanya un ric botí de bronze i pedres precioses; a l'ioest va derrotar als arameus i va combatre grups d'aquest poble a la zona del la muntanya Musri (moderna Jebek Maklub), al nord-oest de Nínive, i va recuperar diversos territoris que abans havien estat assiris; va pacificar les terres frontereres de l'est assegurant el comerç amb l'altiplà iranià.

A la seva mort el va succeir el seu fill Adadnirari II.

Aixurrabi II

Aixurrabi II fou un rei d'Assíria, un dels que més anys va governar, amb un regnat estimat en 41 anys entre 1013 i 972 aC.

Era fill d'Aixurnasirpal I (i com a tal germà petit de Salmanassar II) i va succeir al seu nebot Aixurnirari IV. Segons inscripcions de reis posteriors fou en el seu regnat que els arameus es van apoderar de Pitru (Pethor) i Mutkinu que havien estat colonitzades en temps de Teglatfalassar I. No obstant també se sap que va gravar el seu rostre a la pedra (una estela) a la costa fenícia a l'àrea de la muntanya Atalur, probablement a la gorga rocosa de Nahr al-Kalb, al nord de Beirut, on més tard altres reis assiris van fer el mateix. Potser això indicaria un redreçament del poder d'Assíria a la segona part del regnat.

Va morir ja gran el 972 i el va succeir el seu fill Aixurreixixi II.

Aixurreixixi I

Aixurreixixi I (Ashurreshaisi I o Assur-Resa-Isil) fou rei d'Assíria de vers 1132 aC a 1116 aC. Era fill de Mutakkilnusku al que va succeir quan va morir.

El rei d'Elam Shilkhak-Inshushinak I (vers 1150 - 1120 aC) va aprofitar els conflictes successoris d'Assíria i va atacar el seu territori apoderant-se dels territoris al nord del Diyala i fins al nord del Zab, a la ciutat d'Arrapha o Arrapkha, prop de la moderna Kirkuk, que va caure a les seves mans vers 1132 aC. Però enfrontats els elamites a una revolta, el rei de la nova dinastia de Babilònia (anomenada dinastia d'Isin), Ninurtanadinshumi (1131-1125 aC) va aprofitar per fer la guerra a Elam i va derrotar a aquest regne de manera decisiva, obligant als elamites a retirar-se al seu propi territori. Shilhak-Inshushinak va perdre totes les seves conquestes incloent les que havia fet a Assíria.

Llavors Aixurreixixi I va fer campanyes contra els arameus i els muskhi a l'oest, i contra els lulumu (lullubi?) i quti o guti ((quteus) a l'est, arribant fins a les muntanyes Zagros; sembla que anteriorment aquestos pobles havien estat dependents d'Assíria però s'havien independitzat als darrers ants. Va fundar una nova ciutat anomenada Apku, propera a la moderna Mossul, i es va anomenar a si mateix com «el Venjador d'Assíria». No obstant les victòries no foren decisives doncs en regnats posteriors tornen a aparèixer els mateixos enemics. Assegurades les fronteres a l'oest i est, es va girar contra el tradicional enemic del sud, Babilònia, on des de vers el 1125 aC regnava Nabucodonosor, fort de la victòria del seu estat sobre els elamites. La lluita s'hauria tingut no a la baixa Mesopotàmia sinó a l'alta, i els assiris haurien aconseguit l'avantatge.

Sobre altres fets del seu regnat només se sap que va restaurar el temple d'Ishtar a Assur.

A la seva mort el va succeir el seu fill Teglatfalassar I (Tiglathpileser I).

Arameu

L'arameu (en arameu: ܐܪܡܝܐ [ârâmâyâ], en hebreu: ארמית [arâmît]) és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Arpad

Arpad fou una antiga ciutat de Síria que existia al tercer mil·lenni, i correspon probablement a la moderna Tell Erfad. Era propera a la moderna Alep, dependent de l'estat o regne de Yamkhad.

A les excavacions s'hi han trobat muralles del segle xvi o XV aC. Va passar als hitites vers 1340 aC sota el rei Subiluliuma I (vers 1344-1320 aC). Els hitites van conservar la regió fins vers el 1185 quan l'imperi es va enfonsar sota l'envestida dels Pobles de la Mar i hauria quedat dependent de Karkemish. Els arameus se n'haurien apoderat al segle x o IX aC i van fundar el regne conegut com a Bit Agusi (Akhan o Yakhan) del nom de la dinastia local (Bit Agusi = Descendents d'Agusi) que incloïa Napiqu i altres ciutats (i més tard també Alep) i del que no se'n sap res fins que les fonts assíries en donen algunes referències al segle viii aC.

Pel que fa a l'organització política del regne arameu d'Arpad, aquesta tendia a ser expressada en termes de gentilici i parentiu (com en l'ús del termebit, "casa"). Si bé la figura principal rebia el títol de "Rei d'Arpad", aquest era acompanyat per altres "reis d'Arpad", caps de les grans famílies tribals.

Els continus atacs d’Assíria van portar a Matti-El d'Arpad a signar un tractat desavantatjós amb Ashurnirari V i a pagar-li tribut. Anys més tard el mateix rei arpadita es va aliar a Sardur II d’Urartu i a un nombre de reis neo-hitites de Síria contra el rei assiri Teglatfalassar III. La coalició va ser derrotada el 743 aC, i el 740 aC Arpad va ser conquerida per Tiglath-Pileser, produint moltes destrosses.

La ciutat és esmentada en alguns passatges de la Bíblia:

2 Reis; 2 Re 18:34; 1 Re 19:3

Isaïes; Is 10:9; Is 36:19; Is 37:13

Jeremies; Jr 49:23

Assiris

El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris. Viuen principalment al nord de l'Iraq, en alguns pobles de Turquia, a Síria, al nord-oest de l'Iran i en comunitats per diversos llocs del món, on destaquen els Estats Units, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Rússia, el Líban i Jordània, i alguns estats europeus.Els assiris han patit grans moviments migratoris, tals com el genocidi assiri al final de la I Guerra mundial, la massacre de Simele a l'Iraq (1933) i la revolució islàmica a l'Iran (1979). Darrerament, la guerra a l'Iraq (2003-2010) ha desplaçat milers d'assiris (uns 400.000, el 40% de la població, els quals representen només el 3% de la població de l'Iraq).

Assurnasirpal I

Assurnasirpal I o Ashurnasirpal I (Aššur-nâṣir-apli I, Aššur-nâṣir-pal I o Assur-nasir-pal I, que vol dir: "[el déu] Assur protegeix al seu fill") fou rei d'Assíria vers 1050 a 1031 aC. Era fill de Shamshi-Adad IV al que va succeir a la seva mort- Va regnar prop de 20 anys.

Al començament del seu regnat la situació econòmica era dolenta i els atacs del nòmades semites (arameus, els akhlamu dels assiris) combinat amb revoltes a la perifèria del regne, feien la situació difícil. Només consten dues inscripcions d'aquest rei.

Als primers anys del regnet sembla haver estat afectat per una greu malaltia, ja que fa unes pregàries a la deessa Ishtar en les quals li demana la raó del seu mal estat de salut i li recorda que ja ha arranjat diversos temples destruïts i ídols caiguts; per obtenir el favor de la deessa li va fer construir a Nínive un llit nupcial sumptuós.

Posteriorment els afers sembla que van millorar doncs la segona inscripció inclou un agraïment no gaire precís, dirigit a la deessa Ishtar per l'èxit de les seves acciones.

No hi ha informacions sobre les seves campanyes o altres activitats. A la seva mort el va succeir el seu fill Salmanassar II.

Bit Agusi

Bit Agusi (Akhan o Yakhan) fou un regne establert pels arameus al segle x o IX aC a les ciutats d'Arpad i Napiqu. El fet que el rei Agusi o Gusi sigui esmentat vers el 854 aC ha fet pensar que feia poc que els arameus dominaven la zona i de fet no se sap, que els arameus havien aparegut almenys al segle xi aC però bo es pot determinar si no van dominar la zona o ho va fer una altra dinastia. Tenia al nord als estats de Bit Adini i Karkemish. A la meitat del segle viii aC estava en l'òrbita d'Urartu; el rei d'Assíria Teglatfalassar III va assetjar Bit Agusi (Arpad) durant tres anys (743 a 740 aC), i finalment la va ocupar i destruir, massacrant als seus habitants. La ciutat i el regne van desaparèixer.

Caldea

Caldea (Kaldi) fou el nom que es va aplicar anteriorment a Sumer, i en general a la Baixa Mesopotàmia, quan encara no s'havia desxifrat l'escriptura cuneïforme.

El nom fou donat als emigrants arameus que hi van arribar vers 1200 aC i no als que van arribar la regió al segle IX i VIII aC; foren els primers el que van establir finalment una dinastia caldea a Babilònia. Els seus descendents actuals són cristians nestorians i viuen a Iraq, on sovint han estat perseguits pel règim de Saddam Hussein. Els cristians del nord d'origen arameu i assiri utilitzen el nom ètnic "assiri", amb preferència al de caldeu (més corrent al sud) i al d'arameu o siríac (més corrent a Síria i Turquia). Els caldeus es consideren descendents dels arameus de Babilònia, mentre els siríacs es consideren descendents dels arameus establerts a la vall de l'Eufrates mig, i els assiris de la nació assíria de la vall del Tigris mig amb barreja d'arameus. Els tres grups formen la minoria cristiana de l'Iraq.

Molts historiadors pensen que la diferència essencial entre els caldeus i els arameus emigrats a Babilònia és que els primers hi van arribar dos o tres segles abans i es van barrejar amb els sumeris, mentre els arameus que van arribar al segle IX aC mai foren caldeus, ja que tot i un origen històric comú es diferenciaven netament dels caldeus. Se suposa que els arameus "vells" haurien adoptat el nom de caldeus al segle IX aC (quan s'esmenta per primer cop el 878 aC) per distingir-se dels arameus nous, els que arribaven en onades d'emigrants durant aquell segle; però aquesta distinció mai ha pogut ser comprovada.

Hama

Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (en àrab حماة, Ḥamā, literalment 'fortalesa') és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc. És capital de la governació d'Hama. Té una població de 410.000 habitants i és la cinquena ciutat del país després de Damasc, Alep, Homs i Latakia. Hama és famosa per les seves disset sínies d'època bizantina, alguna de fins a 20 metres de diàmetre; les més grans són la d'al-Mamunye (restaurada el 1453) i la d'al-Muhammediye (restaurada al segle xiv) i foren utilitzades per portar aigua cap als aqüeductes. Altres construccions singulars són:

El museu, a l'antiga residència del governador otomà del segle xviii, conegut com a palau Azem

Mesquita Nur Al-Din (al-Nuri), acabada el 1163 per Nur-ad-Din Mahmud després del terratrèmol de 1157

Mesquita mameluca d'al-Izzi (segle XV)

Mesquita i mausuleu d'Abu-l-Fidà, governant de la ciutat i historiador

Mesquita al-Hasanain, també obra de Nur al-Din

Gran mesquita, destruïda pels israelians el 1982 i reconstruïda

Larsa

Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia. El seu emplaçament ha estat identificat en la moderna Tell as-Senkereh o Tell Sankarah, a la governació de Dhi Qar, Iraq. La seva deïtat fou Pabilsag, déu dels arbres.

Nisibis

Nisibis (turc Nusaybin, siríac ܢܨܝܒܝܢ, Nṣibin, siríac modern ܨܘܒܐ, Ṣōbā, clàssica Mygdonios, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin, àrab Nasibin, armeni Mcbin o Nsepi o Nsepin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır. No s'ha de confondre amb Nisibis o Nisibin al-Rum, moderna Nizib, situada més a l'oest a la província de Gaziantep. És a la vora del riu Görgarbonızra Çayı (clàssic Myonios, àrab antic Hirmas, siríac Nehar Masa o Mashi) a una plana al sur del massís de Tur Abdin. Les terres entre Nusaybin i el Tigris foren anomenades pels cristians siríacs com Nerth Arabaye i pels armenis com Arvastan.

La ciutat avui dia és de majoria kurda però anteriorment era de majoria siríaca-armènia amb població àrab; els arameus/assiris/siríacs formen avui dia una petita minoria. El 2009 tenia una població de 83.832 habitants. Es troba prop de la frontera siriana. A l'altra banda hi trobem la ciutat d'al-Qamixli. Ambdues ciutats estan separades per riu Jaghjagh.

Província de Diyarbakır

Diyarbakır és una província a la part oriental de Turquia, administrada per un governador nomenat pel govern central.

Diyarbakır ha estat la llar de moltes civilitzacions. Diyarbakır i l'àrea circumdant són un important jaciment arqueològic d'artefactes i talles de pedra de l'era Mesolítica. La província de Diyarbakır ha estat governada per accadis, luvites, hitites, hurrites, mittanis, assiris, urartus, arameus, frigis, escites, babilonis, perses, macedonis, grecs, romans, parts, bizantins, perses sassànides, àrabs turcs seljúcides, mongols, perses safàvides i finalment turcs otomans.

Diyarbakır fou un primer baluard del cristianisme arameu (siríac), i també del cristianisme armeni. Abans de la Primera Guerra Mundial, els grups ètnics cristians constituïen un 30% de la població.

Des de la Primera Guerra Mundial, i les massacres de la població cristiana, només uns quants milers d'arameus (siríacs) i armenis viuen encara a la província, alguns a la ciutat de Diyarbakır i altres en pobles assiris i armenis.

La província, actualment, té una gran proporció de població turca, seguida en nombre per kurds ètnics. Altres grups inclouen arameus (siríacs), armenis, àrabs i yazidis.

Província de Mardin

La Província de Mardin (kurd Mêrdîn, arameu siríac: ܡܶܪܕܺܝܢ "Mardin", en àrab: ماردين, Mardīn) és una província de Turquia emplaçada prop del límit tradicional entre Anatòlia i Mesopotàmia amb una població de 737.852. La població era de 835.173 al 2000. La capital de la província és la ciutat de Mardin.

Els arameus de la zona, tot i que són molt reduïts en nombre a causa del genocidi assiri, sostenen els dos monestirs més antics del món, Dayro d-Mor Hananyo (turc Deyrülzafaran, català Monestir de Saffron) i Dayro d-Mor Gabriel (català Monestir de Sant Gabriel). La comunitat cristiana es concentra a l'altiplà de Tur Abdin i a la vila de Midyat, amb una comunitat més petita (aproximadament 100 persones) a la capital provincial.

Políticament, la zona presenta un frec a frec entre el governant Partit de la Justícia i el Desenvolupament, el kurd Partit Democràtic Popular, i el Partit Democràtic. Aquesta pugna de vegades és dura, especialment a les zones rurals de la província.

Sam'al

Sam'al (actualment, Hüyük Zincirli o Zengirli; antic otomà, Zendjirli), a la província de Gaziantep, Turquia) fou una ciutat hittita situada a les muntanyes de l'Antitaurus del modern centre-sud de Turquia. Està a uns 15 quilòmetres al nord d'Antioquia.

El lloc de Sam'al va ser ocupat originalment a l'edat del bronze i, més tard, va passar a formar part del Regne de Yamhad a principis del segon mil·lenni aC. Va ser absorbit per l'Imperi hittita durant la meitat d'aquest mil·lenni. Després de la caiguda dels hittites, passà a ser controlada per neohittites fins a l'arribada dels arameus, quan la ciutat va esdevenir la capital del Regne de Samal o Sam'al. Amb l'auge de l'Imperi neoassiri, Sam'al va esdevenir una ciutat vassall de l'estat i, més tard, una província d'aquest imperi. Aquesta situació va acabar al segle VII aC, amb la davallada del poder neoassiri.

El lloc va ser excavat el 1888, 1890, 1890-91, 1894 i 1902 per una expedició alemanya de l'Oriental Society, dirigida per Felix von Lüscher i Robert Koldewey.

Tukultininurta II

Tukultininurta II fou rei d'Assíria del 890 aC al 884 aC. Era fill d'Adadnirari II al que va succeir.

Va consolidar les conquestes del seu pare i va afegir a les conquestes el principat arameu de Kharran o Harranu (Harran). A l'est va annexionar la regió de Lakhira i les fortaleses d'Arrapkha (Kirkuk) i Lubda. Va fer una expedició a Nairi on va sotmetre al seu rei Ammebali. Després va atacar als arameus, conquerint part de l'estat de Sukhi (Suhu) que fou sotmès a tribut, i dominant els principats de Mamblu (capital Khuzirina) i Gidara (on era rei Muquru), els dos de la regió de Nisibis.

En la lluita contra Babilònia va arribar fins a Dur-Kurigalzu i Sippar, sense trobar oposició, i la frontera es va establir al sud del riu Zab, paral·lela a aquest riu.

Va fer restaurar les muralles d'Assur. A la seva mort el va succeir el seu fill Assurnasirpal II.

Xamxi-Adad IV

Xamxi-Adad IV fou rei d'Assíria de vers el 1054 al 1050 aC. Era fill de Teglatfalassar I. Estava a Babilònia no se sap si exiliat o hi havia anat per buscar suport per prendre el poder. El rei de Babilònia Adadapaliddina li va donar suport i les seves tropes el van instal·lar a Assur al lloc del seu nebot, segurament intentant una cooperació dels dos estats contra els arameus que pocs anys abans s'havien atrevit fins i tot a saquejar Babilònia. Com a fill de Teglatfalassar devia néixer entre 1120 i 1100 i per tant ja era un home relativament gran, segurament poc adequat per la tasca que se li volia adjudicar. Efectivament no va viure gaire temps i va morir al cap de quatre anys en els quals no hi ha informació sobre l'activitat que va tenir contra els akhlamu o arameus.A la seva mort el va succeir el seu fill Ashurnasirpal I.

Yamkhad

Iamkhad (Yamkhad) fou un regne a la regió de l'entorn de la ciutat d'Alep, que es coneix almenys des del 1800 aC, quan n'era rei Yarimlin, gràcies als arxius de Mari.

El regne abraçava Alep, i els vassalls de Mukish (Alalakh), Niya i Amae.

Hattusilis I, rei hittita (vers 1650-1620 aC) va entrar a Síria per Alalakh a la meitat del segle xvii aC, on era rei Ammitaqu (que era vassall d'Ammurapi II d'Alep), ciutat que fou destruïda; Ursu fou atacada pels hittites i la ciutat sembla que va tenir el suport del rei d'Alep, i d'altres. I va tornar altres vegades i la primera contra la ciutat hurrita d'Hasu (Haššu), a l'est de l'Eufrates, que probablement era el regne conegut en assiri com a Regne de Mama, a la qual Ammurapi II, fill de Yarimlim III, va enviar els seus generals Zukraši i Zaludi, amb forces per ajudar a la defensa de la ciutat, però foren derrotades per Hattusilis a les muntanyes Adalur (clàssic Amanus) i va creuar l'Eufrates i va destruir Hasu. Hattusilis va morir en la lluita contra Alep, i el seu nét Mursilis I hi va fer una expedició de revenja i va ocupar Iamkhad, encara que no gaire temps.

El rei Ilimilimma I va haver de reconèixer la sobirania del Regne hurrita de Mitanni, però al cap de poc es va revoltar i fou derrotat i la ciutat de Khalap fou conquerida per Barattarna de Mittani. Idrimi, fill d'Ilimilimma, va prendre el poder a Alalakh uns set anys després i fou reconegut per Mitanni.

El rei de Khalap, que governava vers el 1420 aC, després d'una victòria hittita (Tudhalias II) sobre Mitanni, que havia ajudat el pretendent al tron Muwa, va fer un tractat d'aliança amb el rei hittita, però Mitanni no va trigar a imposar altra vegada la seva sobirania. El mateix Tudhalias II o el seu successor Arnuwandas I van conquerir el país i el van convertir en província.

Alep ja no va recuperar el seu anterior poder. Cap al 1200 aC, es va establir una dinastia aramea i finalment va desaparèixer amb la conquesta assíria i babilònica.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.