Antón Fraguas Fraguas

Antón Fraguas Fraguas (Loureiro, Cotobade, Pontevedra, 28 de desembre de 1905 - Santiago de Compostel·la, La Corunya, 5 de novembre de 1999), va ser un escriptor, historiador, antropòleg i etnògraf gallec d'ideologia galleguista.[1]

Infotaula de personaAntón Fraguas Fraguas
Antonio Fraguas Fraguas, c. 1925
Biografia
Mort 5 novembre 1999 (93 anys)
Santiago de Compostel·la
Lloc d'enterrament Cementiri de Boisaca
Formació Universitat de Santiago de Compostel·la
Universitat de Madrid
Activitat
Signatura
Antonio Fraguas Fraguas, sinatura

Trajectòria

Va estudiar el batxillerat a Pontevedra, on va ser alumne de Castelao[2] i Antón Losada Diéguez, i la carrera de Filosofia i Lletres a Santiago de Compostel·la, on es va llicenciar en 1928.

En 1923 (amb 18 anys) va ser un dels fundadors de la Societat de la Llengua, a Pontevedra, amb l'objectiu de promoure la defensa del gallec i publicar un diccionari, que mai va sortir a la llum.[3] Quan va ser a Santiago va ingressar en les Irmandades da Fala i va començar a col·laborar amb el Seminari d'Estudis Gallecs, en el qual va ser admès com a membre en 1928, en les seccions de Geografia i d'Etnografia i Folklore. Dins del Seminari va iniciar l'estudi de la geografia històrica de Galícia, dedicant-se especialment a les Rías Baixas i a les terres de Cotobade. Com etnògraf, va començar amb l'estudi dels costums al voltant del carnaval.

Va ser professor de l'institut de l'Estrada des de 1933 fins al començament de la Guerra Civil Espanyola. Després de la revolta militar de 1936 va sofrir una repressió per les seves actituds galleguistes, sent tirat del seu lloc de treball. Després de ser detingut, a més, va ser obligat a esborrar amb insulsa càustica les pintades a favor de l'Estatut d'Autonomia.[4] Va haver de treballar en l'ensenyament privat fins que en 1950 va poder recuperar la càtedra de l'institut i poder doctorar-se, la qual cosa va fer a la Universitat de Madrid amb una tesi sobre el col·legi de Fonseca. Posteriorment va ser professor a Lugo i Santiago, fins a la seva jubilació en 1975.

Instituto Padre Sarmiento de Estudos Galegos 2
Institut Pare Sarment d'Estudis Gallecs, a Santiago de Compostel·la.

Fraguas va ser un dels protagonistes de la transformació del Seminari d'Estudis Gallecs (desmantellat pel règim de Francisco Franco), en l'Institut Pare Sarmiento d'Estudis Gallecs, en el qual va ser bibliotecari, secretari i director de la secció d'Etnografia i Folklore, publicant les seves recerques en la revista editada per l'Institut, Quaderns d'Estudis Gallecs.

Referències

  1. Antón Fraguas, in memoriam. Compostelacultura.org. Consultado el 24-9-2011.
  2. Antón Fraguas Fraguas (PDF). xunta.gal. Consultat el 22-12-2018.
  3. Antonio Fraguas en l'Enciclopedia Galega Universal.
  4. Ficha de Antonio Fraguas Fraguas. www.vitimas.nomesevoces.net.
Cementiri de Boisaca

El Cementiri municipal de Boisaca és el principal cementiri del concello de Santiago de Compostel·la, amb 66.000 metres quadrats i unes 12.000 places entre sepultures (8.659), nínxols (2.433) i panteons (168). Està situat al lloc de Boisaca, al nord de la ciutat, al costat del Polígon industrial del Tambre i de la carretera N-550.

El lloc fou escenari de diversos afusellaments durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola, per als quals hi ha un record en un dels murs del cementiri en homenatge als executats, amb diverses plaques dels concellos de Santiago de Compostel·la i d'Ordes.

Ramón María del Valle-Inclán, Antón Fraguas Fraguas, Isaac Díaz Pardo, Ricardo Carvalho Calero, Xoán Xesús González, Pablo Pérez Costanti i Aurelio Aguirre són alguns dels personatges il·lustres les restes dels quals descansen a Boisaca.

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.