Abel

Abel —en hebreu הבל בן-אָדָם, Havel ben Adam; en àrab هابيل بن آدم, Hābīl ibn Ādam— és el segon fill d'Adam i Eva, segons el Gènesi, capítol quart.[1] Fou assassinat pel seu germà Caín.[2] Al Nou Testament se'l considera "símbol de la innocència, màrtir de la seua fe i de la seua justícia".[3]

Infotaula de personasant Abel
Cainabel
Gravat d'una bíblia, per Foster, 1860, amb el sacrifici d'Abel
Biografia
Naixement hebreu: הבל בן-אָדָם, Havel ben Adam; àrab: هابيل بن آدم, Hābīl ibn Ādam
Lloc d'enterrament Segons la tradició islàmica (xiïta): mesquita del nabí Hàbil, a la vall de Zabadani (Síria
Activitat
primer home mort
Celebració Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, islam
Festivitat 28 de desembre
Esdeveniment significatiu Segon fill d'Adam i Eva, germà de Caín, que el matà
Iconografia Oferint sacrificis a Déu; essent mort per Caín
Família
Pares Adam i Eva
Parents Caín i Set (germans)

Biografia

Abel fou el segon fill que nasqué a Adam i Eva després de l'expulsió del Jardí de l'Edèn. Passaren els anys i el germà gran, Caín, es dedicà a l'agricultura mentre que Abel es dedicà a la ramaderia. Un dia van decidir fer una ofrena a Déu, Caín va oferir els primers fruits de la seva collita i Abel va oferir els millors animals del seu ramat. Déu va preferir l'ofrena d'Abel, i Caín, al veure's rebutjat, va tenir gelosia i va matar el seu germà.

Déu va maleir Caín i el va condemnar que la terra no li donés fruits de manera que es veiés obligat a errar, motiu pel qual es va allunyar de la casa dels seus pares per establir-se al país de Nod, a l'est de l'Edèn. Déu va posar-li una marca a Caín per advertir que qui el matés ho pagaria amb un càstig set vegades més penós.

Abel a l'islam

La tradició islàmica també relata una història similar a l'Alcorà. Segons la tradició islàmica, Hàbil (Abel) també fou el segon fill d'Adam i Hawwà (Eva) i, com el seu germà gran Qàbil, va tenir una germana bessona, Lubadà. Adam havia previst el matrimoni de Hàbil amb la germana bessona de Qàbil i el d'aquest amb la germana bessona del primer, però Qàbil no va voler obeir la voluntat del seu pare. Arran d'aquest fet, quan els dos germans van fer la seva ofrena a Déu, aquest va rebutjar la de Qàbil. Això va provocar una baralla entre els dos germans, durant la qual el més gran va assassinar el petit. Aleshores Qàbil, en veure que els animals es reunien al voltant del cadàver del seu germà, va amagar el cos en un sac i durant un any el va dur a coll. Un dia, va veure dos corbs que es barallaven i com el més fort matava l'altre i després, amb les potes i el bec, feia un forat a terra i l'hi enterrava. Aleshores Qàbil va entendre el missatge de Déu que calia donar sepultura als morts i va excavar una tomba per al seu germà.[4]

NabiHabeel01

Mesquita del nabí Hàbil, on hi ha la tomba d'Abel segons la tradició islàmica, prop de la vall de Zabadani, a l'oest de Damasc

NabiHabeel02

Tomba d'Abel, a l'interor de la mesquita del nabí Hàbil

Altres visions

Els historiadors i especialistes bíblics interpreten la història de Caín i Abel com un relat simbòlic d'una antiga tribu nòmada que es deia Caín. Els membres d'aquesta tribu portaven unes característiques marques tatuades i tenien fama de ferotges per les cruels venjances contra qui havia mort algú de la seva tribu.

Una altra explicació que donen els teòlegs, és que aquesta història de fratricidi serviria per il·lustrar les primitives creences nòmades, que amb el temps es van anar filtrant en el pensament religiós, segons les quals criar ramats, principal ocupació de moltes tribus nòmades, agradava més els déus que l'agricultura. Per això, el sacrifici d'Abel va ser acceptat, però el de Caín no.

Òpera

El compositor napolità Enrico Sansone, va compondre una òpera en cinc actes sobre aquest personatge, Abel.

Abel en l'art

Cain and Abel (Gates of Paradise) 01

Caín i Abel, per Lorenzo Ghiberti, s. XV (Florència, Baptisteri)

Titian - Cain and Abel

Mort d'Abel, per Tizià, ca. 1570 (Venècia, S. Maria della Salute)

Icona oriental amb Abel, segons la tradició de V. Osipov

Speyrer Dom Kain und Abel

Mort d'Abel, per Toni Schneider-Manzell, s. XX (Catedral d'Espira)

Referències

  1. Antic Testament: Gèn. 4,1-16. També se'n poden trobar referències al Nou Testament: 1Jo. 3,12; Jud. 11; He. 11,4; He. 12,24.
  2. Alsius, Salvador. Hem perdut l'Oremus. Barcelona: La Campana, 1998, p. 14. ISBN 84-86791-64-x [Consulta: 9 juliol 2014].
  3. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Abel». A: Diccionario de las Religiones. 1a ed. Madrid: Alianza; El Prado, 1994, p. 9. ISBN 84-7838-400-6.
  4. Weber, Edgard. Petit dictionnaire de mythologie arabe et des croyances musulmanes (en francès). París: Éditions Entente, 1996, p. 22. ISBN 2-7266-0107-3.
Abel Balbo

Abel Balbo (1 de juny de 1966) és un exfutbolista argentí.

Abel Enrique Aguilar

Abel Aguilar (Bogotà, 6 de gener de 1985) és un futbolista professional colombià que juga actualment com a migcampista al Deportivo de La Corunya.

Abel Folk

Abel Folk (Montesquiu, Osona, 28 d'agost de 1959) és un actor de cinema, televisió i doblador. També ha dirigit, juntament amb Joan Riedweg, la pel·lícula Xtrems. És la veu habitual, en català i castellà, de l'actor Pierce Brosnan. És conegut, també, per posar la veu al programa de síntesi de parla Loquendo.

Abel Matutes Juan

Abel Matutes Juan (Eivissa, Illes Balears, 31 d'octubre de 1941) és un empresari i polític retirat eivissenc del Partit Popular Balear, que fou Ministre d'Afers Exteriors en el primer govern de José María Aznar.

Abel Resino Gómez

Abel Resino Gómez (Velada, 2 de febrer de 1960) és un exfutbolista i actualment entrenador espanyol. Jugava de porter i el seu primer equip va ser el Club Deportivo Toledo. La major part de la seva carrera com a porter es va desenvolupar en l'Atlético de Madrid, on va batre el rècord d'imbatibilitat a Primera divisió.

Abel Tasman

Abel Janszoon Tasman (Lutjegast,1603 - Jakarta, 10 d'Octubre de1659) va ser un explorador dels Països Baixos al servei de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Vereenigde Oostindische Compagnie, VOC), a les ordres d'Anthonie Van Diemen.

Els seus viatges es van realitzar entre el 1642 i el 1644, amb els vaixells Heemskerck i Zeehaen. Va ser el primer europeu a arribar, el 24 de novembre de 1642, a l'illa que anomenà Van Diemensland i que els anglesos van canviar per Tasmània en honor seu.

Tot seguit va arribar a Nova Zelanda, però va ser rebutjat en un atac dels maoris a la badia dels Assassins (Moordenaarsbaai), avui Golden Bay. Va anomenar les illes Statenland, suposant que es tractava d'una prolongació de l'illa dels Estats, a Amèrica del Sud, a través del suposat continent austral. Va continuar per les illes Tonga i, en un segon viatge va explorar les costes occidentals d'Austràlia.

Les finalitats comercials de la Societat per la qual treballava no es van poder portar a terme i en realitat va passar un altre segle fins que les expedicions de James Cook tornessin l'interès europeu pel continent australià.

Abel Tasman va morir el 1659 a Batàvia, l'actual Jakarta.

Relació d'illes descobertes:

Nieuw Holland (Austràlia)

Van Diemensland (Tasmània)

Statenland - Nieuw Zeeland (Nova Zelanda)

Tonga

Hooge Pijlstaarten Eijlandt (Ata)

Middelburg ('Eua)

Amsterdam (Tongatapu)

Rotterdam (Nomuka)

illes Salomó

Ontong Java

Abel Velilla Sarasola

Abel Velilla Sarasola (Pamplona-Iruñea, Navarra 1901 - Tijuana, Baja California, 1982) fou un polític i advocat navarrès.

Era afiliat la maçoneria i membre del Partit Republicà Federal, del que en liderà el sector partidari de l'activisme i l'agitació revolucionària. En proclamar-se la Segona República Espanyola fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1931-1933) i diputat a les corts de la República a les eleccions generals espanyoles de 1933 al 1936.Fou magistrat del Tribunal Suprem i defensà molts dels inculpats en els fets del sis d'octubre de 1934. Durant la guerra civil espanyola fou membre de la comissió jurídica assessora del ministeri de justícia. El 1939 s'exilià i el 1942 arribà a Veracruz (Mèxic) a bord del Sao Thomé.

Apol·lo

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn), o Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera). També se'l coneix amb el nom de Febus per ser nét de la titànide Febe.

Buenaventura Durruti

José Buenaventura Durruti Dumange (Lleó, 14 de juliol de 1896 – Madrid, 20 de novembre de 1936) fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.

Nascut a Lleó, va començar a treballar amb 14 anys a la seva ciutat natal, on era mecànic ajustador, i va treballar al sector ferroviari.

Campionat d'escacs de Guatemala

El Campionat d'escacs de Guatemala és un torneig d'escacs estatal del Guatemala per determinar el campió del país.

Francesc Abel i Fabre

Francesc Abel i Fabre (Badalona, 3 de desembre de 1933 - Sant Cugat del Vallès, 31 de desembre de 2011) fou un metge, teòleg i religiós jesuïta català. Fou el fundador de l'Institut Borja de Bioètica, i pioner en introduir i fomentar la bioètica a Espanya i a Europa.

Jean-Pierre Serre

Jean-Pierre Serre (Bages de Rosselló, 15 de setembre del 1926) és un dels matemàtics més importants del segle XX. Els seus camps de treball són la geometria algebraica, la teoria de nombres i la topologia. Entre els nombrosos premis que ha rebut, destaquen la Medalla Fields (1954) i el Premi Abel (2003). Fou també nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona l'any 2004.

John Griggs Thompson

John Griggs Thompson (Ottawa, Kansas, 13 d'octubre de 1932) és un matemàtic estatunidenc de la Universitat de Florida que ha fet valuoses aportacions al camp de grups finits. Va rebre la Medalla Fields el 1970, el Premi Wolf el 1992 i el Premi Abel el 2008.

John Milnor

John Willard Milnor (20 de febrer de 1931, Orange, Nova Jersey) és un matemàtic estatunidenc conegut pel seu treball en topologia diferencial, teoria K i sistemes dinàmics, així com pels seus llibres, alguns dels quals han esdevingut clàssics. Ha rebut nombroses distincions, entre les quals la Medalla Fields el 1962 i el Premi Abel el 2011.

Milnor és professor de l'Institute for Mathematical Sciences de la Stony Brook University (Universitat Estatal de Nova York). La seva esposa, Dusa McDuff, és professora de matemàtiques al Barnard College.

Karl Friedrich Abel

Karl Friedrich Abel (Köthen, 22 de desembre de 1723 - Londres, 20 de juny de 1787) va ser un compositor alemany dels inicis del Classicisme. Pot ser considerat com l'últim virtuós de la viola de gamba.

Michael Atiyah

Sir Michael Francis Atiyah (Hampstead, 22 d'abril de 1929 - 11 de gener de 2019) fou un matemàtic anglès d'origen libanès, fill de l'escriptor Edward Atiyah. Ha estat professor a les universitats d'Oxford, de Cambridge i de Princeton. És membre de la Royal Society des de 1962 i n'ha estat president de 1990 a 1995.

Ha col·laborat amb de nombrosos matemàtics, en particular amb Raoul Bott, Friedrich Hirzebruch i Isadore Singer. Els seus alumnes més coneguts són Graeme Segal, Nigel Hitchin i Simon Donaldson. Fundà la teoria-K amb Hirzebruch. El seu resultat més conegut és el teorema de l'índex d'Atiyah-Singer, que es pot utilitzar per comptar el nombre de solucions independents de certes equacions diferencials. Més recentment, ha treballat sobre temes inspirats per la física teòrica, com els instantons, utilitzats en la teoria quàntica de camps. El 2016 ha publicat un article on prova que l'esfera de dimensió 6 no admet una estructura complexa; aquest resultat (que encara està sent revisat per la comunitat matemàtica) és un problema que porta més de 60 anys sense ser resolt.

Atiyah rebé la Medalla Fields l'any 1966, la medalla De Morgan l'any 1980 i la Medalla Copley l'any 1988. L'any 2004 li fou atorgat el Premi Abel conjuntament amb Isadore Singer, amb qui havia demostrat el teorema de l'índex l'any 1963.

Fou nomenat cavaller l'any 1983.

Oligoryzomys fornesi

Oligoryzomys fornesi és una espècie de rosegador de la família dels cricètids. Viu al nord-est de l'Argentina, l'est del Paraguai i el centre-sud del Brasil. Els seus hàbitats naturals són les zones obertes, els herbassars i les zones mixtes de bosc de galeria i matollar. Algunes poblacions estan amenaçades per la desforestació.L'espècie fou anomenada en honor del zoòleg argentí Abel Fornes.

Pierre Deligne

Pierre Deligne (3 d'octubre de 1944) és un matemàtic belga guardonat amb la medalla Fields el 1978. És conegut pels seus importantíssims treballs sobre les conjectures de Weil, que finalment aconseguiria demostrar el 1973.Va néixer a Brussel·les, estudiant a la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB). Després d'aconseguir doctorar-se, va treballar amb Alexander Grothendieck en l'Institut donis Hautes Études Scientifiques (IHÉS), prop de París. Més tard va col·laborar amb Jean-Pierre Serre en el camp de les L-funcions. Igualment, treballaria amb David Mumford en una nova descripció de l'espai de moduli per a les corbes, una cosa que més tard seria utilitzada per al desenvolupament de la teoria de cordes.

Des de 1970, Deligne va ser membre permanent de la plantilla de l'IHÉS. En aquest moment desenvoluparia els seus treballs més rellevants a la recerca de trobar una prova per a la conjectura de Weil. Per a això, cooperaria amb George Lusztig i amb Anatol Rapoport. Aconseguiria provar la conjectura el 1973, i rebria la medalla Fields el 1978. El 1984 es traslladà a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton a Princeton. Més tard, el 1988, va rebre el premi Crafoord, i el 2004, el Premi Balzan.

El 2013 va ser guardonat amb el Premi Abel.

Prenom

El prenom és la designació científica del nom de fonts, també anomenat nom de pila, nom de baptisme o nom de bateig, perquè és el que els cristians imposen en el baptisme. És el nom que fem servir en les situacions familiars i col·loquials. El trien els pares o altres familiars (la tradició catalana és que el triïn els padrins). A les Balears, tradicionalment es donava al primer nen i nena nascuts el nom dels avis paterns i al segon nen i nena el dels avis materns (que normalment eren també els padrins). Els posteriors fills rebien el nom dels oncles.

Dels noms oficials que duu una persona, el prenom és el nom propi que va en primer lloc. N'hi ha amb variabilitat de gènere (és a dir, amb forma per a home i forma per a dona, com "Joan" / "Joana") i també n'hi ha d'específics per a home ("Abel") i dona ("Marta"); els que poden servir –sense canvis- tant per a home com per a dona són rars (però n'hi ha algun, com "Bonaventura", "Jovita", "Montserrat" o "Trinitat").

El prenom va seguit d'un o, en el cas dels Països Catalans, Espanya i Portugal, dos cognoms.

Comuns
No jueus
Judaisme
Cristianisme

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.