Abdies

Abdies (Abdias, grec Abdías Ἀβδίας) va ser un profeta i escriptor jueu. Se'l considera l'autor del Llibre d'Abdies.

Va ser el quart dels dotze profetes menors. La Bíblia no dóna informació sobre la naixença, la vida i mort d'aquest personatge. Sant Jeroni parla sobre la seva sepultura, que era a Samaria, on va ser vist per santa Paula. Abdies va escriure un únic capítol contra els idumeus. Molts autors el confonien amb l'Abdies majordom de la casa d'Acab; si fos així, Abdies hauria viscut cent anys abans de la resta de profetes dels que es conserven escrits. Sembla cert que va viure un temps en captivitat a Babilònia, a la mateixa època que Jeremies, doncs es queixa de les grans matances i altres delictes dels idumeus contra els jueus, els quals havien fugit dels seus enemics a la presa de Jerusalem i anaven errants d'una banda a una altra. Aleshores els idumeus, units amb els enemics dels jueus, els perseguien i en feien matances. Per aquest motiu prediu Abdies que els idumeus seran severament castigats, que serviran d'exemple a la resta de nacions i seran dissipats com a poble, que Jerusalem serà reedificada i que el mont Sió tornaria a veure restablerta la seva antiga santedat i religió, passaria, doncs, la casa d'Israel a ser la dominant. En alguns passatges imita l'estil de Jeremies, i copia fins i tot les mateixes paraules. Se suposa que les amenaces d'Abdies contra els idumeus, van ser en part dutes a terme per Nabucodonosor, qui en el cinquè any de la presa de Jerusalem, va envair amb les seves tropes les províncies limítrofes a Judea. Les demés amenaces es van complir en temps dels macabeus, quan els idumeus van quedar sota el domini jueu.[1]

Infotaula de personaAbdies
Obadiah (Овдий)
El profeta Abdies en una icona russa del segle XVIII
Biografia
Naixement 587 aC
Mort p. segle V aC
Activitat
Ocupació Profeta
Profeta
Festivitat 19 de novembre
Esdeveniment significatiu Hipotètic autor del Llibre d'Abdies; llibre dels profetes menors

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abdies Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. AADD, 1848, p. 14-15.

Bibliografia

19 de novembre

El 19 de novembre és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs. Queden 42 dies per finalitzar l'any.

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme. La paraula Bíblia prové del grec (τα) βιβλια, (ta) biblia, "(els) llibres", plural de βιβλιον, biblion, "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, biblos, el qual prové de βυβλος—byblos, que significa "papir", de l'antiga ciutat fenícia de Byblos, la qual exportava aquest material.

Un tema al llarg de la Bíblia és l'adoració de Déu i la redempció de la humanitat, i d'acord amb les doctrines cristiana i jueva, va ser inspirada per Déu. L'exegesi o interpretació d'aquest missatge central és una branca tradicional de la teologia.

El català esdevingué, l'any 1478, la quarta llengua del món a tenir una Bíblia impresa, amb la Bíblia Valenciana. La Santa Inquisició, però, n'encetà un procés de persecució i hom arribà a dubtar de la seva existència, fins al s. XIX.Hi ha traduccions completes de la Bíblia en 451 idiomes, traduccions d'un dels dos testaments en 1.185 idiomes més, i porcions del text traduïdes en prop de 848 altres. En total 2.479 llengües disposen de traduccions completes o parcials del llibre.Fou també el primer llibre imprès per Gutenberg.

Carta a Titus

La Carta a Titus és una breu epístola inclosa en el Nou Testament de la Bíblia. Forma part de les epístoles pastorals, junt amb la Primera carta a Timoteu i a la Segona carta a Timoteu. Aquests escrits són sovint considerats com un conjunt, ja que cada carta aclareix l'altra.

Malgrat porta el nom de Pau de Tars, avui dia la majoria dels crítics i dels teòlegs creuen que no és d'autoria paulina sinó que és l'obra d'algun col·laborador seu. El destinatari de l'epístola es considera que és Titus.

Carta als Efesis

La Carta als Efesis és una epístola escrita per Pau de Tars mentre estava a la presó a la comunitat de cristians efesis (tot i que alguns estudiosos dubten de la seva datació). Forma part del cànon del Nou Testament. En l'escrit es recorden les benediccions del cristianisme, que està avançant entre els gentils o no jueus i s'insta a abandonar l'egoisme en favor d'un amor universal. Abunden les metàfores referides a l'església com a casa i armadura de Déu, sempre que es mantingui unida.

Fets dels Apòstols

Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.

En principi era una part de l'Evangeli segons Lluc, però els textos se separaren abans de ser escrits els manuscrits que ens han arribat fins avui dia. Són de gran interès i valor històric.

Llibre d'Abdies

El llibre d'Abdies, escrit pel profeta menor Abdies al segle IX aC, és un llibre de l'Antic Testament, el més breu de tots. Narra la destrucció d'Edom, enemic d'Israel, com a prova del poder diví quan el poble jueu li és fidel. El llibre ha atret els estudiosos de la Bíblia per la menció de llocs aparentment anacrònics.

Llibre de Joel

El llibre de Joel forma part de l'Antic Testament, dins dels grup dels profetes. Es considera que fou escrit pel profeta Joel. La data de composició no està clara per les al·lusions històriques a diferents èpoques i perquè el nom Joel és força comú, però estaria compresa entre els segles VIII i IV aC. Narra la profecia d'una plaga de llagostes que afectarà les collites per la mala conducta del poble jueu, que ha de demanar perdó a Déu per conjurar el perill. Posteriorment fa una profecia sobre un futur més llunyà sobre el judici final i l'arribada del Paradís a la Terra, llegida com un anunci de la vinguda del Messies.

Llibre de Nehemies

El llibre de Nehemies és un llibre de l'Antic Testament que segueix al Llibre d'Esdres i en continua la història. De fet, l'alternança entre la primera i le tercera persona han portat als estudiosos a afirmar que podria haver estat escrit per ambdós, Esdres i Nehemies (si els noms representen els personatges reals), ja que els llibres de Nehemies i d'Esdres eren un únic volum indivisible fins al segle XV, quan es van separar en dos. El llibre de Nehemies ha estat anomenat també llibre II d'Esdres i el conjunt dels dos llibres d'Esdres. La data de composició estaria al voltant del 430 aC.

El llibre, en forma de recull, se centra en els fets històrics dels jueus al seu retorn de la deportació babilònica, amb especial èmfasi en els canvis de govern i la reconstrucció de Jerusalem (i del temple). L'autor argumenta a favor de la teocràcia i de la unió de tots els jueus, així com reivindica la figura del rei David.

Llibre dels Nombres

El llibre dels Nombres és el quart de la Torà, i per tant de la Bíblia, i que en hebreu és anomenat ba-midbar במדבר, "en el desert." En la Septuaginta, el nom és Arithmoi ("Nombres", literalment), ja que és un registre del cens del poble al Sinaí i a la planura de Moab i detalla molt precisament certs rituals, amb les repeticions necessàries.

El llibre també és d'interès històric, ja que dóna els detalls de la ruta dels israelites en el desert i els seus campaments principals. Certs esdeveniments, si bé són hiperbòlics, tenen base arqueològica, com l'arribada a Qades. Està dividit en tres parts:

El cens del poble al Sinaí

Un relat del recorregut de Sinai cap a Moab, i l'enviament d'espies, i llur report.

Un relat del que va ocórrer a la planura del Moab, abans de creuar el riu Jordà.És important l'organització en 12 tribus, una per cada fill de Jacob i base de molts conflictes territorials posteriors. El record de la pasqua i l'acció protectora de Déu cap al seu poble escollit és constant.

El llibre cobreix el recorregut de 38 anys i 10 mesos després de la sortida d'Egipte. La data més probable de composició estaria sobre el segle VI aC, recollint històries més antigues (bàsicament de la font anomenada P en la hipòtesi documental).

Llibres profètics

Els Llibres profètics de l'Antic Testament cristià i de la Tanakh hebrea formen un grup d'escrits bíblics atribuïts als profetes, considerats pels creients, com a homes inspirats per Déu amb autoritat per parlar en el seu nom i transmetre al poble els seus ensenyaments.

En el Cristianisme, es consideren profètics els llibres compresos entre Isaïes i Malaquies. La Tanakh hebrea anomena aquesta col·lecció Neviïm ("profetes"), malgrat inclou diversos llibres considerats pels cristians com històrics (Josuè, Jutges, I Samuel, II Samuel, I Reis i II Reis), no hi inclou al profeta Daniel.

Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea). Conjunt integrat a l'Antic Testament cristià, també se'l coneix com els Cinc Llibres de Moisès i, en la traducció de l'hebreu al grec en la Septuaginta, com a Pentateuc. No obstant això, sovint els jueus també es refereixen a tota la revelació i els ensenyaments jueus com la Torà.

Primer llibre de les Cròniques

El Primer llibre de les Cròniques és un llibre de l'Antic Testament que narra la vida dels regnes d'Israel. Forma un tot unitari amb el Segon llibre de les Cròniques, la divisió es deu només a l'extensió del text. La crònica, d'autor desconegut però escrita probablement al segle IV o principis del III aC, se centra en l'ascens al poder de David i el seu regnat però amb un accent religiós absent d'altres llibres com el Primer llibre dels Reis. L'objectiu central del llibre és mostrar la unitat del judaisme i exhortar a la veneració de Déu.

Primer llibre dels Macabeus

El Primer llibre dels Macabeus és un llibre de l'Antic Testament rebutjat pel protestantisme i el judaisme però acceptat pel catolicisme com a part del cànon bíblic. Va ser escrit per un jueu en hebreu cap al 140 aC, si bé l'original es va perdre i només se'n conserven traduccions al grec. Narra la revolta jueva liderada per Mataties, i posteriorment pel seu fill Judes Macabeu, contra Antíoc IV Epífanes quan aquest va intentar suprimir costums nacionals i religiosos per imposar-ne d'altres hel·lènics i com els jueus resisteixen gràcies a l'ajuda divina.

El llibre inclou poemes guerrers dins el relat històric i destaca per la seva documentació en narrar els fets, fet que podria indicar que l'autor, de qui no se sap res, va presenciar la revolta o tenia accés als seus líders.

Profetes menors

Els profetes menors o els dotze profetes són dotze llibres individuals de l'Antic Testament, un per a cadascun dels profetes. Els termes "profetes menors" o "dotze profetes" també pot fer referència als dotze autors tradicionals d'aquestes obres.

El terme "menor" es refereix a la llargària de cada llibre (que van des de només un capítol a catorze), i àdhuc el més llarg és curt en comparació amb els dels quatre profetes majors, Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel. No se sap quan foren recopilades aquestes obres curtes i traslladades a un sol rotlle, però la primera evidència extra-bíblica que n'hi ha d'aquests texts com a col·lecció fou aproximadament el 190 aC als escrits de Jesús Ben Sirac. L'evidència dels rotlles de la mar Morta suggereix que l'ordre modern fou establert el 150 aC, i se'n creu que inicialment foren recollits els sis primers, i més endavant s'hi afegiren els altres sis.

Segon llibre de les Cròniques

El Segon llibre de les Cròniques és un llibre de l'Antic Testament que formava un tot unitari amb el Primer llibre de les Cròniques, escindit en dues meitats per l'extensió del text. Se centra en els fets des de la mort del rei David fins a l'alliberament del poble jueu després de l'exili a Babilònia i el seu objectiu és exaltar la unitat del judaisme i justificar amb lleis divines les decisions dels governants. És el darrer llibre del cànon jueu, mentre que precedeix el Llibre d'Esdres en l'ordenació catòlica.

Segon llibre dels Macabeus

El Segon llibre dels Macabeus és un llibre de l'Antic Testament no acceptat pel cànon jueu però sí pel catòlic escrit en grec cap al segle I aC. El seu autor, desconegut, no coincideix amb el del Primer llibre dels Macabeus, ni els fets continuen la línia cronològica, sinó que amplia esdeveniments ja narrats en l'altre llibre. Es pot dir per l'estil que era una persona molt culta i d'influència hel·lenística.

L'escrit se centra a descriure les festes religioses com a moment d'aglutinació del poble, així com conceptes que després seran represos pel cristianisme: la resurrecció, el paper dels àngels i de l'oració pels difunts.

Segon llibre dels Reis

El Segon llibre dels Reis és un llibre de l'Antic Testament que segueix al Primer llibre dels Reis, amb el qual formava originàriament una unitat. En ell s'explica la història dels regnes d'Israel i Judà des de la mort del rei Salomó (de forma paralel·la). L'objectiu fonamental, però, no és fer un relat històric fidel sinó explicar com el poble jueu viu la llei divina, encarnada simbòlicament en el Temple. Això justifica que el final del llibre, que narra justament la destrucció dels regnes, sigui tan breu malgrat la transcendència de l'assumpte: és només una conseqüència, conclusió de la tesi principal que s'ha de romandre fidel a la fe o sobrevenen càstigs.

Servent de Déu

Servent de Déu és un títol donat a diverses religions, com pot ser el cristianisme, en diverses de les seves branques, o l'hinduisme. El nom àrab Abd-Al·lah i Abdies també volen dir "servent de Déu".

Siràcida

El llibre de Siràcida, o simplement Siràcida, també conegut com a llibre de l'Eclesiàstic (que cal no confondre amb l'Eclesiastès), és un text de l'antic testament, inspirat en la Septuaginta i inclòs a les bíblies catòliques i ortodoxes. Com els altres llibres del Deuterocanònic, no es troba a les bíblies cristianes protestants ni als texts jueus.

El nom o sobrenom de «l'Eclesiàstic» fa referència al fet que aquest llibre s'usava a les primeres assemblees (en llatí, ecclesia) cristianes. D'altra banda, el nom de «Siràcida» fa referència a l'autor, Jesús de Sira, que és l'únic autor considerat identificable dels textos de l'Antic Testament, i que hauria escrit el llibre en hebreu prop del 196 aC-175 aC. Va ser traduït al grec en Egipte cap al 132 aC.

Consta de 51 capítols, que com els altres llibres sapiencials tracten sobre temes diversos de saviesa popular.

Comuns
No jueus
Judaisme
Cristianisme

En altres idiomes

This page is based on a Wikipedia article written by authors (here).
Text is available under the CC BY-SA 3.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.